diumenge, de gener 29, 2006
Proposta de web col·laboratiu de clàssiques
Des del seu bloc Carlos Cabanillas ha llançat la proposta de construir un gran web per als estudis clàssics de manera col·laborativa entre tots els professors que hi vulguin participar. Sens dubte és un projecte ambiciós, del qual ens podem beneficiar molts professors -i alumnes- però que també exigirà la participació de molta gent. Imagino que el primer pas és veure quants estaríem interessats a participar-hi i després començar a parlar-ne. De moment Ana Ovando ja ha pres l'encàrrec de traslladar el repte als professors valencians.
Les termes romanes de l'Alcora abandonades
Un any i mig després d'acabar la primera fase de les excavacions de les termes romanes de l'Alcora, a l'Alcalatén, cap institució oficial no s'ha fet càrrec encara de la conservació del jaciment. Mentre que l'ajuntament al·lega que no té els recursos necessaris per encarregar-se de la seva restauració i conservació, la Conselleria de Cultura de la Generalitat valenciana assegura que no ha rebut cap sol·licitud per part de l'ajuntament. Mentrestant les restes es troben plenes de males herbes i fang, el que els dóna un aspecte d'abandonament i desprotecció. La troballa de les termes es va realitzar durant la construcció de la carretera de l'Alcora a Sant Joan de Moró. Gràcies a l'esforç de l'administració local es va poder salvar aquest important descobriment, en excel·lent estat de conservació.
Notícia: Levante (a través de Commentariola Hispaniae).
Notícia: Levante (a través de Commentariola Hispaniae).
El govern d'Aragó vol protegir i promocionar la Vil·la de Fortunat de Fraga
El Departament de Cultura i Educació del Govern d'Aragó invertirà aquest any gairebé un milió d'euros en el jaciment romà de Vil·la de Fortunat a Fraga (Baix Cinca). La inversió es destinarà fonamentalment a consolidar i protegir les ruïnes amb una coberta i a facilitar-ne la visita, amb la construcció d'un centre d'interpretació d'aquest jaciment d'època romana que conté diversos edificis, termes i una basílica. El Govern d'Aragó el va declarar Bé d'Interès Cultural l'any 2004. A continuació està prevista altra fase per a continuar amb les excavacions, especialment en la zona de les termes, i més endavant s'espera realitzar una investigació sobre el jaciment a llarg termini, entre 15 i 20 anys.
Notícia: La Mañana, 2006-01-24 (a través de Commentariola Hispaniae).
Notícia: La Mañana, 2006-01-24 (a través de Commentariola Hispaniae).
divendres, de gener 27, 2006
Diccionari de sànscrit
Ja sé que no toca gaire parlar aquí dels clàssics orientals, però penso que aquesta vegada val la pena, ni que sigui per l'origen comú indoeuropeu.
Òscar Pujol acaba de publicar el primer 'Diccionari sànscrit-català', que publica Enciclopèdia Catalana, amb el suport de la Universitat de les Illes Balears, el govern balear i la Generalitat de Catalunya. El diccionari, que li ha portat dotze anys de feina, recull 50.000 paraules i és el primer extens en una llengua romànica.
El sànscrit és la llengua clàssica de l'Índia, parlada per les castes privilegiades fins el 500 aC. És la llengua culta en què es van escriure obres de pensament, ciència, religió, literatura... Però el més curiós és que el sànscrit torna a ser una llengua viva: actualment 60.000 famílies índies la declaren com a llengua materna i té presència a Internet.
Imagino que la recuperació del llatí o del grec antic seria més complicada. El que sí que m'agradaria, almenys, és que la notícia servís per esperonar els redactors del diccionari de grec-català, actualment en curs, a enllestir la seva feina.
Notícia: Vilaweb lletres, El Periódico de Catalunya, Avui.
Òscar Pujol acaba de publicar el primer 'Diccionari sànscrit-català', que publica Enciclopèdia Catalana, amb el suport de la Universitat de les Illes Balears, el govern balear i la Generalitat de Catalunya. El diccionari, que li ha portat dotze anys de feina, recull 50.000 paraules i és el primer extens en una llengua romànica.
El sànscrit és la llengua clàssica de l'Índia, parlada per les castes privilegiades fins el 500 aC. És la llengua culta en què es van escriure obres de pensament, ciència, religió, literatura... Però el més curiós és que el sànscrit torna a ser una llengua viva: actualment 60.000 famílies índies la declaren com a llengua materna i té presència a Internet.
Imagino que la recuperació del llatí o del grec antic seria més complicada. El que sí que m'agradaria, almenys, és que la notícia servís per esperonar els redactors del diccionari de grec-català, actualment en curs, a enllestir la seva feina.
Notícia: Vilaweb lletres, El Periódico de Catalunya, Avui.
dijous, de gener 26, 2006
Estudis clàssics i Internet a secundària
A Methodos, revista electrònica inscrita a l'Aula de llatí (UAB), podeu accedir al text de "Noves estratègies de seducció: estudis clàssics i Internet a secundària", una comunicació que vaig presentar al XVè Simposi d’Estudis Clàssics, Lleida, 21 d’octubre del 2005. El seu propòsit és contribuir a estimular els professors de clàssiques, en especial de secundària, a endinsar-se en l’ús docent d'Internet. Amb aquest objectiu mostro en primer lloc, sense pretendre ser exhaustiu, un seguit d’eines amb les quals podem elaborar materials i activitats per a les nostres classes en un suport vàlid per a Internet, amb alguns exemples de cadascuna d’elles... La segona part cerca d'esbossar uns punts de reflexió entorn dels avantatges i inconvenients de la utilització docent d’Internet.
dimecres, de gener 25, 2006
Extremaduraclasica.com
El nostre col·lega Carlos Cabanillas, professor de clàssiques de l'IES Santiago Apóstol d'Almendralejo (Extremadura), ha obert un nou web. Això pràcticament no seria notícia, perquè cada dos per tres n'inicia un o es trasllada a una nova adreça. Com el cul d'en Jaumet, vaja (ell diu "culo de mal asiento"). Però aquesta vegada sembla que va de debò i que ha trobat finalment l'estabilitat. Si més no així ho esperem, perquè ara com ara ens té una mica marejats, i esperem que concentri els seus webs en un de sol, perquè de vegades no saps a quina adreça trobar allò que havíem vist fa un temps. El nou web és Extremaduraclasica.com, que anirà construint progressivament i que inclou la seva nova bitàcola o bloc, en substitució de l'anterior. De moment hi ha una gramàtica llatina, l'inici de la grega i humanistes extremenys. Tot just comença però la cosa promet.
Ah! i perquè vegeu que no exagero amb el que deia al començament aquí teniu els seus webs anteriors (i no hi són tots):
Ah! i perquè vegeu que no exagero amb el que deia al començament aquí teniu els seus webs anteriors (i no hi són tots):
dimarts, de gener 24, 2006
Tota l'antiguitat d'Elx a Barcelona
El Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, exhibeix des d'avui l'exposició "Iberia, Hispania, Spania. Una mirada des d'Ilici", en la qual es reflexiona sobre els canvis culturals esdevinguts durant un mil·leni en l'evolució des de la cultura ibèrica fins a la visigòtica, tal com es va produir a Ilici, vora l'actual Elx. L'exposició presenta unes 200 peces arqueològiques, entre les procedents del Museu de l´Alcúdia d'Elx (Baix Vinalopó), on es va trobar la famosa Dama d'Elx, i les provinents de diversos museus de l'estat. Algunes peces destacades són una còpia de la Dama d'Elx, un sarcòfag romà del mite de Prosèrpina i una placa romana amb distribució territorial. La mostra ja s'ha vist a Alacant i València i acabarà al mateix Elx.
Iberia, Hispania, Spania. Una mirada des d'Ilici, Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, 24/01/2006- 7/05/2006.
Notícia: Europa Press.
Iberia, Hispania, Spania. Una mirada des d'Ilici, Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, 24/01/2006- 7/05/2006.
Notícia: Europa Press.
diumenge, de gener 22, 2006
L'aqüeducte i altres restes romanes d'Eivissa
Una altra notícia important que m'havia quedat al calaix i que recupero avui aprofitant una novetat esdevinguda a la mateixa Eivissa
L'aqüeducte d'Eivissa: crònica d'una destrucció anunciada
A principis de gener es van desmuntar al voltant de trenta metres del tram més llarg conegut -80 metres en total- de l'aqüeducte que al segle I d.C. transportava aigua per a la ciutat romana d'Ebusus (Eivissa) a fi de permetre la construcció d'un grup d'habitatges promogut per una coneguda cadena hotelera pitiüsa. Algunes de les parts han de servir per restaurar-ne la resta. Se'n conservaran un fragment de 50 metres, dins els jardins d'aquesta promoció immobiliària, juntament amb el descobert el 2004 al costat de la central de GESA. Com ja vaig informar, l'any passat, durant les obres del segon cinturó de ronda, de la constructora MAB va destruir una vintena de metres de l'aqüeducte en un tram que havia de ser preservat. Malgrat les denúncies dels ecologistes del GEN, el Consell no va iniciar cap procediment sancionador contra aquesta empresa.
D'altra banda les restes d'un vaixell, probablement romà, trobat a Eivissa seran rescatades al llarg de dues campanyes diferents d'investigació.
Diario de Ibiza, 6/1/2006 (a través de Culturaclasica.com)
Trobades tres tombes romanes davant l'hipòdrom de Sant Jordi
Les excavacions arqueològiques prèvies a la construcció de l'ampliació de la carretera a l'aeroport han descobert tres tombes i els seus corresponents esquelets, d'època romana (segle IV o V d.C.), davant l'hipòdrom de Sant Jordi, segons va informar el conseller insular de Patrimoni, Joan Marí Tur. A més, s'han trobat restes de braçalets de bronze, que han estat dipositats al Museu Arqueològic d'Eivissa. Les troballes estan relacionades amb una vil·la que està sent descoberta ara. Tot el conjunt sembla que és de gran valor arqueològic. Respecte al valor i al futur de les troballes, el conseller va dir que, a partir de l'informe tècnic, es decidirà si s'hi construeix a sobre o si es protegeixen.
Diario de Ibiza, 21/1/2006 (a través de Commentariola Hispaniae)
Vistos els precedents, no es difícil predir que les tombes i la vil·la quedaran també engolides per la voracitat constructiva. Moltes de les nostres autoritats polítiques tenen tan poca sensibilitat pel patrimoni històric com pel natural. I què ens quedarà per al futur? Ciment, asfalt, blocs i xalets.
L'aqüeducte d'Eivissa: crònica d'una destrucció anunciada
A principis de gener es van desmuntar al voltant de trenta metres del tram més llarg conegut -80 metres en total- de l'aqüeducte que al segle I d.C. transportava aigua per a la ciutat romana d'Ebusus (Eivissa) a fi de permetre la construcció d'un grup d'habitatges promogut per una coneguda cadena hotelera pitiüsa. Algunes de les parts han de servir per restaurar-ne la resta. Se'n conservaran un fragment de 50 metres, dins els jardins d'aquesta promoció immobiliària, juntament amb el descobert el 2004 al costat de la central de GESA. Com ja vaig informar, l'any passat, durant les obres del segon cinturó de ronda, de la constructora MAB va destruir una vintena de metres de l'aqüeducte en un tram que havia de ser preservat. Malgrat les denúncies dels ecologistes del GEN, el Consell no va iniciar cap procediment sancionador contra aquesta empresa.
D'altra banda les restes d'un vaixell, probablement romà, trobat a Eivissa seran rescatades al llarg de dues campanyes diferents d'investigació.
Diario de Ibiza, 6/1/2006 (a través de Culturaclasica.com)
Trobades tres tombes romanes davant l'hipòdrom de Sant Jordi
Les excavacions arqueològiques prèvies a la construcció de l'ampliació de la carretera a l'aeroport han descobert tres tombes i els seus corresponents esquelets, d'època romana (segle IV o V d.C.), davant l'hipòdrom de Sant Jordi, segons va informar el conseller insular de Patrimoni, Joan Marí Tur. A més, s'han trobat restes de braçalets de bronze, que han estat dipositats al Museu Arqueològic d'Eivissa. Les troballes estan relacionades amb una vil·la que està sent descoberta ara. Tot el conjunt sembla que és de gran valor arqueològic. Respecte al valor i al futur de les troballes, el conseller va dir que, a partir de l'informe tècnic, es decidirà si s'hi construeix a sobre o si es protegeixen.
Diario de Ibiza, 21/1/2006 (a través de Commentariola Hispaniae)
------------
Vistos els precedents, no es difícil predir que les tombes i la vil·la quedaran també engolides per la voracitat constructiva. Moltes de les nostres autoritats polítiques tenen tan poca sensibilitat pel patrimoni històric com pel natural. I què ens quedarà per al futur? Ciment, asfalt, blocs i xalets.
dissabte, de gener 21, 2006
Representació de tragèdia-protesta a València
El grup Komos va representar el dissabte 10 de desembre a Patraix les tragèdies Els set contra Tebes, d'Èsquil, i Àiax, de Sòfocles. L'acció s'emmarca en la mobilització del barri Patraix de València contra la subestació elèctrica d'Iberdrola, que suposa una amenaça contra la salut dels veïns. Komos és un grup de teatre dedicat a representar els clàssics grecs des de fa tres anys, format per 53 estudiants de secundària, sota la direcció de Miguel Navarro, professor de grec del I.E.S. Vicenta Ferrer Escrivà de Patraix. Komos ha rebut nombrosos premis, com ara el màxim guardó en el VI Certamen Compitalia de teatre grecollatí del 2005.
divendres, de gener 20, 2006
Avaluació de la Filologia Clàssica
Reprodueixo íntegrament la notícia de El periódico:
El rendiment de l'alumnat de la carrera de Filologia Clàssica està, a Catalunya, sota mínims. L'últim informe de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) revela que, segons les dades subministrades per la Conselleria d'Universitats, entre els anys 1997 i 2000 un 52% dels 278 estudiants que es van matricular en aquests estudis a les universitats de Barcelona (UB) i Autònoma (UAB), les úniques que els imparteixen a Catalunya, els han acabat deixant.
La carrera persegueix l'objectiu que, en quatre anys, l'alumne arribi a dominar el llatí i el grec i aconsegueixi un ampli bagatge de coneixements sobre les dues cultures per poder exercir, bàsicament, com a docent a l'ESO i el Batxillerat. Però dels 74 estudiants que, l'any 1997, es van matricular en primer curs a la UB i dels 28 que, el 1998, ho van fer a la UAB, cap va obtenir el títol en el temps previst. Cada titulat inverteix, de mitjana, gairebé sis anys d'estudis.
LA MAJORIA, DONES
Paradoxalment, l'informe de l'AQU assenyala que es tracta d'un alumnat, la majoria dones, "motivat i vocacional, que arriba amb unes bones notes d'accés". Generalment han elegit els estudis en primera opció i en els últims anys ha crescut la proporció dels que ingressen amb una qualificació superior a 6.
¿Què passa, doncs, perquè els resultats siguin tan calamitosos? El professorat de la mateixa universitat que ha realitzat un primer diagnòstic per a l'AQU apunta al "dèficit de formació en cultura general instrumental (expressió oral i escrita)" de l'alumnat. Però els estudiants diuen que estan decebuts per "la falta de continguts de cultura clàssica i l'excés de traducció", i alerten sobre "l'excés de memorització".
El comitè avaluador extern corrobora això últim, però ha detectat altres mals, com el baix nivell de dedicació als estudis al compaginar-los, sovint, amb una feina. A més, es constaten problemes d'infraestructura a la UB i l'absència de plans estratègics amb objectius clars a les dues universitats.
ABSENTISME
En l'inventari de deficiències hi té un lloc la metodologia usada pels docents, molt tradicional. Els avanços en aquest terreny es deuen més a "iniciatives individuals i de grups de professors que a les decisions col.lectives dels departaments", afirma el treball.
Tot això, juntament amb "la configuració actual del pla d'estudis, la càrrega lectiva excessiva i la falta d'expectatives (laborals)", alimenta l'absentisme presencial, que augmenta a mesura que transcorre el curs, i una elevada taxa de no presentats en els exàmens.
FACILITAT DE CANVI
Aquest informe subratlla que "molts dels estudiants que abandonen aquesta carrera se'n van a altres estudis de filologia, en què els nivells d'exigència són sensiblement menors", un fet que també destaca la directora de l'AQU, Gemma Rauret.
Rauret explica que la carrera de Filologia Clàssica és "la que requereix més hores d'estudi" entre les filologies i que a l'haver-n'hi 13 més és més factible passar a una carrera germana. Per la responsable de l'agència, hi ha un problema comú a les filologies, "l'alt grau d'especialització des del començament de la carrera", que contribueix a fer augmentar el fracàs. I admet que això té un elevat cost "econòmic i en esforç no recompensat".
---------------------------
Potser serà convenient contrastar la notícia amb la lectura de l'informe: Accés a l'informe de la qualitat del sistema universitari a Catalunya (2004) (en PDF): Filologia Clàssica, a la p. 55.
La meitat dels estudiants de Filologia Clàssica deixen la carrera
El rendiment de l'alumnat de la carrera de Filologia Clàssica està, a Catalunya, sota mínims. L'últim informe de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) revela que, segons les dades subministrades per la Conselleria d'Universitats, entre els anys 1997 i 2000 un 52% dels 278 estudiants que es van matricular en aquests estudis a les universitats de Barcelona (UB) i Autònoma (UAB), les úniques que els imparteixen a Catalunya, els han acabat deixant.
La carrera persegueix l'objectiu que, en quatre anys, l'alumne arribi a dominar el llatí i el grec i aconsegueixi un ampli bagatge de coneixements sobre les dues cultures per poder exercir, bàsicament, com a docent a l'ESO i el Batxillerat. Però dels 74 estudiants que, l'any 1997, es van matricular en primer curs a la UB i dels 28 que, el 1998, ho van fer a la UAB, cap va obtenir el títol en el temps previst. Cada titulat inverteix, de mitjana, gairebé sis anys d'estudis.
LA MAJORIA, DONES
Paradoxalment, l'informe de l'AQU assenyala que es tracta d'un alumnat, la majoria dones, "motivat i vocacional, que arriba amb unes bones notes d'accés". Generalment han elegit els estudis en primera opció i en els últims anys ha crescut la proporció dels que ingressen amb una qualificació superior a 6.
¿Què passa, doncs, perquè els resultats siguin tan calamitosos? El professorat de la mateixa universitat que ha realitzat un primer diagnòstic per a l'AQU apunta al "dèficit de formació en cultura general instrumental (expressió oral i escrita)" de l'alumnat. Però els estudiants diuen que estan decebuts per "la falta de continguts de cultura clàssica i l'excés de traducció", i alerten sobre "l'excés de memorització".
El comitè avaluador extern corrobora això últim, però ha detectat altres mals, com el baix nivell de dedicació als estudis al compaginar-los, sovint, amb una feina. A més, es constaten problemes d'infraestructura a la UB i l'absència de plans estratègics amb objectius clars a les dues universitats.
ABSENTISME
En l'inventari de deficiències hi té un lloc la metodologia usada pels docents, molt tradicional. Els avanços en aquest terreny es deuen més a "iniciatives individuals i de grups de professors que a les decisions col.lectives dels departaments", afirma el treball.
Tot això, juntament amb "la configuració actual del pla d'estudis, la càrrega lectiva excessiva i la falta d'expectatives (laborals)", alimenta l'absentisme presencial, que augmenta a mesura que transcorre el curs, i una elevada taxa de no presentats en els exàmens.
FACILITAT DE CANVI
Aquest informe subratlla que "molts dels estudiants que abandonen aquesta carrera se'n van a altres estudis de filologia, en què els nivells d'exigència són sensiblement menors", un fet que també destaca la directora de l'AQU, Gemma Rauret.
Rauret explica que la carrera de Filologia Clàssica és "la que requereix més hores d'estudi" entre les filologies i que a l'haver-n'hi 13 més és més factible passar a una carrera germana. Per la responsable de l'agència, hi ha un problema comú a les filologies, "l'alt grau d'especialització des del començament de la carrera", que contribueix a fer augmentar el fracàs. I admet que això té un elevat cost "econòmic i en esforç no recompensat".
---------------------------
Potser serà convenient contrastar la notícia amb la lectura de l'informe: Accés a l'informe de la qualitat del sistema universitari a Catalunya (2004) (en PDF): Filologia Clàssica, a la p. 55.
La Dama d'Elx tornarà a la seva ciutat durant sis mesos
La ministra de Cultura espanyola, Carmen Calvo, va confirmar ahir el retorn temporal de la Dama d'Elx, actualment dipositada al Museo Arqueológico de Madrid. L'Ajuntament d'Elx prepara l'exposició D'Ilici a Elx, 2.500 anys d'història, que se celebrarà des del 18 de maig a l'1 de novembre de 2006. L'inici ha de coincidir amb la inauguració del Museu Arqueològic i d'Història d'Elx. La comissió permanent del patronat del Museo Arqueológico ha certificat el bon estat de conservació de l'escultura.
Notícia: Vilaweb
dimecres, de gener 18, 2006
WWW Emerita Augusta
Teatre romà de Mérida (S.G.)
Enguany ens hem trobat que la coordinació de les PAU a Catalunya ha decidit afegir Emèrita Augusta, l'actual Mérida, a les ciutats romanes incloses al temari de selectivitat de llatí. Per tant, en ser una novetat, als professors i als alumnes de segon de batxillerat ens ha d'interessar especialment veure què podem trobar a la xarxa sobre aquesta ciutat.
Sens dubte el web més complet és Simulacra Romae, un lloc promogut pel consorci Urbium Hispaniae Romanae, format pels ajuntaments de Tarragona, Còrdova i Mérida. Està dedicat, a més, als fòrums imperials de Roma i a Tàrraco, Còrdova, Bràcara, Cartago Nova, Narbona, Lugdúnum, Burdigala i la regió vèneta. Pel que fa a Emèrita Augusta ofereix la història de cada ciutat, una visita virtual a les seves restes (naturalment la part més interessant de cara a les PAU), i enllaços, a més d'altres seccions destinades més aviat a un públic especialitzat: bibliografia, informes d'excavació, articles en línia.
En canvi, Un paseo por Augusta Emerita és el que està més orientat a secundària i, per tant, pot ser el més adient per als estudiants. José Fernando Pablos ens hi permet fer un recorregut a través de la Mérida romana, edifici per edifici, amb fotos i explicacions detallades, a més d'activitats i consells per a la visita real (per als qui s'hi animin).
Consorcio de la Ciudad Monumental de Mérida, que gestiona els monuments de l'antiga Emèrita Augusta proporciona en el seu web, entre altres, els serveis següents: notícies actualitzades, activitats, fòrums i una breu explicació de cada monument, a més d'informació.pràctica per a la visita. Resulta útil i està ben presentada però, al meu parer, es podria esperar més de l'organisme que hauria d'estar més interessat a difondre el patrimoni romà de Mérida. Per exemple, hi trobo a faltar la reconstrucció virtual dels principals monuments.
Finalment es pot fer una ullada al Museo Nacional de Arte Romano de Mérida, que, a més d'activitats, notícies, enllaços, publicacions del museu, dóna la possibilitat de fer una visita virtual i veure moltes de les peces que exposa.
Un altre dia seguirem amb enllaços a les altres ciutats romanes incloses al temari de les PAU.
dilluns, de gener 16, 2006
Encadenats
Segons sembla m'han enredat en una cadena blogosfèrica (un meme es veu que en diuen). En aquest cas l'admirat Carlos Cabanillas em fa mostrar a tothom el meu fons d'escriptori. Afortunadament sóc una persona seriosa i el meu fons és publicable i fins i tot queda la mar de bé en el bloc d'un classicista. Es tracta d'una escena que vaig ensopegar a Palmira al capvespre. Ja no hi havia gaire llum però el moment crec que s'ho valia.
Bé, ara ve quan em toca a mi embolicar (líar) uns altres passerells (a otros pardillos) a la cadena. I el gordo va a València: Èlsinor (he, he) i Ana Ovando (a vore si ix alguna cosa personal en eixe bloc tan seriós que portes), i a les Canàries (Olga-Ariadna, aunque no sé si me lees).
P. S. Por cierto, Carlos, no te lo tomes a mal, pero me pica la curiosidad ¿es algo casual que la imagen de tu fondo la haya publicado en mi blog hace poco?
Bé, ara ve quan em toca a mi embolicar (líar) uns altres passerells (a otros pardillos) a la cadena. I el gordo va a València: Èlsinor (he, he) i Ana Ovando (a vore si ix alguna cosa personal en eixe bloc tan seriós que portes), i a les Canàries (Olga-Ariadna, aunque no sé si me lees).
P. S. Por cierto, Carlos, no te lo tomes a mal, pero me pica la curiosidad ¿es algo casual que la imagen de tu fondo la haya publicado en mi blog hace poco?
dissabte, de gener 14, 2006
Nou Museu Bíblic a Tarragona
El trasllat del Museu Bíblic de Tarragona a l'antic col·legi de Sant Josep permetrà superar les estretors de l'últim pis del palau de l'arquebisbe i actualitzar el discurs museogràfic. A les noves instal·lacions, que es volen inaugurar per Setmana Santa, s'hi està recreant una basílica paleocristiana sencera, amb reproduccions de mosaics i pintures catacumbàries.També s'hi mostrarà una gran maqueta en alabastre del Temple de Jerusalem, tauletes cuneïformes mesopotàmiques, màscares funeràries egípcies i una reproducció de la pedra Rosetta.
Un altre punt d'interès del futur museu és un pany de mur romà de cinc metres d'ample que ha aparegut durant la reforma de l'edifici. La hipòtesi, segons el director del museu, l'arqueòleg Andreu Muñoz, és que pertany a un annex del fòrum imperial de Tàrraco, on es guardaven les imatges dels emperadors.
El museu vol ser un instrument pedagògic per interpretar les Sagrades Escriptures en el seu context històric i cultural, i al mateix temps reivindicar la influència que ha exercit la Bíblia en la construcció del pensament actual. Com que està administrat per grup reduït de voluntaris, la previsió és que el museu obri un parell de dies a la setmana, un dels quals reservat a visites concertades.
Maqueta en alabastre del Temple de Jerusalem al Museu Bíblic.
Més informació: Avui
Un altre punt d'interès del futur museu és un pany de mur romà de cinc metres d'ample que ha aparegut durant la reforma de l'edifici. La hipòtesi, segons el director del museu, l'arqueòleg Andreu Muñoz, és que pertany a un annex del fòrum imperial de Tàrraco, on es guardaven les imatges dels emperadors.
El museu vol ser un instrument pedagògic per interpretar les Sagrades Escriptures en el seu context històric i cultural, i al mateix temps reivindicar la influència que ha exercit la Bíblia en la construcció del pensament actual. Com que està administrat per grup reduït de voluntaris, la previsió és que el museu obri un parell de dies a la setmana, un dels quals reservat a visites concertades.
Maqueta en alabastre del Temple de Jerusalem al Museu Bíblic.
Més informació: Avui
divendres, de gener 13, 2006
Troben restes d´un sistema d´aigües romà a Empúries
Les obres de millora de la carretera d´accés al Museu d´Empúries han posat al descobert restes que inicialment es creu que són d´època romana. De moment s'interpreta com un dipòsit per aprofitar les aigües, un possible canal amb un dipòsit que les portaria del rec i es creu que les estructures són d´època romana. Les restes s´han localitzat just a la cruïlla de la carretera que, cedida per la Diputació de Girona a l´ajuntament, passarà a ser el carrer Puig i Cadafalch. Es tracta d´una via situada just a les portes del jaciment. Es preveu que al llarg de l´obra puguin anar-se produïnt més descobertes.
Notícia: Diari de Girona
Notícia: Diari de Girona
dimecres, de gener 11, 2006
L'Odissea d'Homer (Simpson)
Bé, com que darrerament estem molt homèrics i massa seriosos, em permetreu una petita broma amb l'immortal aede (sempre des del respecte més profund). Els que sigueu profes de secundària ja us haureu disgustat amb alumnes que quan troben el nom d'"Homer" (en català), el llegeixen a l'anglesa, per influència del televisiu Homer Simpson. Doncs bé, tot buscant a Internet (pàgines sobre el nostre Homer, eh!) vaig ensopegar una d'aquelles perles que de vegades descobreixes quan googleges. I aquí us la poso, perquè al capdavall també és tradició clàssica i perquè en endavant, quan sentiu un alumne dir "Jómer", no us hi enfadeu tant i almenys rigueu una mica, encara que sigui d'amagat (cliqueu-hi per veure-la més gran):
La Ilíada, de nou
Tornem avui al nostre vellíssim amic Homer perquè Joan Solà, insigne catedràtic de filologia catalana a la Universitat de Barcelona, ha dedicat dos dels seus articles a l'Avui ha glossar l'aparició del primer volum de la Ilíada en la col·lecció de la Fundació Bernat Metge, sens dubte una de les grans assignatures pendents que tenia aquesta venerable sèrie, que ja és octogenària. El primer està dedicat a l'acte de presentació, que ja vam anunciar puntualment des d'aquí mateix i que va comptar amb la presència d'altíssimes personalitats, el segon se centra en el comentari de la traducció. Entre altres coses hi llegim:
"Esmentarem amb lletres d'or les tres persones que hi han posat el coll: Francesc J. Cuartero, responsable del text grec i de l'aparat crític; Joan Alberich, autor de les notes a la traducció i dels quatre mapes; i Montserrat Ros, que n'ha fet la traducció, un dels reptes més alts que un professional pot afrontar. Un volum magnífic, gloriós."
Per cert, m'imagino que hi ha una introducció, però de moment ens quedem sense saber qui n'ha estat el responsable.
"Esmentarem amb lletres d'or les tres persones que hi han posat el coll: Francesc J. Cuartero, responsable del text grec i de l'aparat crític; Joan Alberich, autor de les notes a la traducció i dels quatre mapes; i Montserrat Ros, que n'ha fet la traducció, un dels reptes més alts que un professional pot afrontar. Un volum magnífic, gloriós."
Per cert, m'imagino que hi ha una introducció, però de moment ens quedem sense saber qui n'ha estat el responsable.
dimarts, de gener 10, 2006
Un nou bloc per a les clàssiques
Ana Ovando ha tingut la gentilesa de comunicar-me l'aparició d'un nou bloc per al món clàssic anomenat Los sueños de Hermes, que ha de servir com a diari de l'Assesoria de Cultura Clàssica del CEFIRE (Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius) de Sagunt i que s'afegeix al ja conegut web Culturaclasica.net. Des d'aquí envio un desig d'una vida llarga i fructífera a aquest recurs que de ben segur serà molt útil.
dilluns, de gener 09, 2006
Mites que s'ensorren
Recullo aquí dues notícies que van publicar-se ja fa temps però que se m'havien quedat al calaix, malgrat la seva transcendència.
No és Asclepi
La famosa estàtua del segle IV a.C. trobada a Empúries fa quasi un segle i interpretada fins ara com el déu grec de la medicina, anomenat a Roma Esculapi, no representa en realitat Asclepi, segons va explicar la directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Núria Rafel. Ara l'escultura serà netejada i reconstruïda, tot afegint-hi els braços i el bastó que duia, ja que anteriorment la tècnica no havia permès restituir-la, malgrat que els braços i el bastó van ser trobats a la mateixa zona. Rafel no es va pronunciar sobre el retorn de l'original, avui a la seu barcelonina del MAC, a Empúries. Així mateix ens queda el dubte, que Rafel no va voler o no va poder desvelar per ara, de qui representa realment l'escultura i què és el recinte on era i que s'havia suposat un santuari curatiu dedicat a Asclepi. Esperem impacients la resposta.
L'ex-Asclepi, MAC (S.G.)
La troballa de l'escultura el 1909 va causar una fonda impressió a la Catalunya que tornava a girar els ulls cap als clàssics en els inicis del noucentisme, tal com es pot comprovar encara en l'emblema de la Fundació Bernat Metge, que en reprodueix el bust.
Notícia publicada originalment al diari El Punt el dia 30 d'octubre del 2005 i recollida al Portal Gironí d'Història i Genealogia.
La presa de Prosèrpina, a Mérida, no és romana
L'arqueòleg i investigador Santiago Feijoo ha provocat polèmica amb els resultats de la seva investigació, segons la qual la presa no va ser construïda pels romans sinó en època altmedieval (entre els segles VIII i X). Feijoo parteix de la base que és impossible que l'aqüeducte de los Milagros, que fornia una part de la ciutat d'Emèrita Augusta en època romana, captés l'aigua d'un embassament, ja que els antics no es van abastir mai d'aigua embassada. De fet, els romans construïen aqüeductes coberts des de fonts a quilòmetres de distància justament per evitar els problemes de salubritat, a partir de tres principis bàsics, que va recollir l'arquitecte Vitrubi: protegir l'aigua potable de la llum, mantenir-la freda per a evitar la proliferació d'organismes patògens i allunyar-la de qualsevol agent extern. Un altre dels arguments més importants de la seva tesi és que la cota de la presa original de Prosèrpina, igual que la de Cornalvo, no arriba a la de la conducció que du l'aigua a Emèrita Augusta i, per tant, tots aquests elements no van poder funcionar junts.
Notícia: Diario HOY (20-12-05), a través del Blog del I.E.S. Santiago Apóstol.
També podeu llegir un article de Santiago Feijoo a Traianus.
No és Asclepi
La famosa estàtua del segle IV a.C. trobada a Empúries fa quasi un segle i interpretada fins ara com el déu grec de la medicina, anomenat a Roma Esculapi, no representa en realitat Asclepi, segons va explicar la directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Núria Rafel. Ara l'escultura serà netejada i reconstruïda, tot afegint-hi els braços i el bastó que duia, ja que anteriorment la tècnica no havia permès restituir-la, malgrat que els braços i el bastó van ser trobats a la mateixa zona. Rafel no es va pronunciar sobre el retorn de l'original, avui a la seu barcelonina del MAC, a Empúries. Així mateix ens queda el dubte, que Rafel no va voler o no va poder desvelar per ara, de qui representa realment l'escultura i què és el recinte on era i que s'havia suposat un santuari curatiu dedicat a Asclepi. Esperem impacients la resposta.L'ex-Asclepi, MAC (S.G.)
La troballa de l'escultura el 1909 va causar una fonda impressió a la Catalunya que tornava a girar els ulls cap als clàssics en els inicis del noucentisme, tal com es pot comprovar encara en l'emblema de la Fundació Bernat Metge, que en reprodueix el bust.Notícia publicada originalment al diari El Punt el dia 30 d'octubre del 2005 i recollida al Portal Gironí d'Història i Genealogia.
La presa de Prosèrpina, a Mérida, no és romana
L'arqueòleg i investigador Santiago Feijoo ha provocat polèmica amb els resultats de la seva investigació, segons la qual la presa no va ser construïda pels romans sinó en època altmedieval (entre els segles VIII i X). Feijoo parteix de la base que és impossible que l'aqüeducte de los Milagros, que fornia una part de la ciutat d'Emèrita Augusta en època romana, captés l'aigua d'un embassament, ja que els antics no es van abastir mai d'aigua embassada. De fet, els romans construïen aqüeductes coberts des de fonts a quilòmetres de distància justament per evitar els problemes de salubritat, a partir de tres principis bàsics, que va recollir l'arquitecte Vitrubi: protegir l'aigua potable de la llum, mantenir-la freda per a evitar la proliferació d'organismes patògens i allunyar-la de qualsevol agent extern. Un altre dels arguments més importants de la seva tesi és que la cota de la presa original de Prosèrpina, igual que la de Cornalvo, no arriba a la de la conducció que du l'aigua a Emèrita Augusta i, per tant, tots aquests elements no van poder funcionar junts.
Notícia: Diario HOY (20-12-05), a través del Blog del I.E.S. Santiago Apóstol.
També podeu llegir un article de Santiago Feijoo a Traianus.
dimecres, de gener 04, 2006
La síndrome d'Ulisses
Odisseu i Calipso, Arnold Bocklin
Ja coneixíem el complex d'Èdip, el d'Electra, el narcisisme... ara ens ha arribat la síndrome d'Ulisses, segons podem llegir en una entrevista al psiquiatre Joseba Achotegui, el seu descobridor:
La Vanguardia, 04/01/2006, llegiu-la tota.
dilluns, de gener 02, 2006
Voleu elegir les set noves meravelles del món?
foto: el Tresor de Petra (SG).
Una fundació privada suïssa anomenada NewOpenWorld Foundation, ha obert un web per escollir les set noves meravelles del món actual. Durant tot el 2006, des de la mateixa pàgina, tothom qui vulgui podrà votar quines de les obres humanes de la llista són les que creu més meravelloses, i se'n donarà a conèixer el resultat el dia 1 de gener del 2007. Només una de les set meravelles del món antic s'hi manté: la piràmide de Giza. Les altres han desaparegut o només en queden algunes restes: el far d'Alexandria, el temple d'Àrtemis a Efes, l'estàtua de Zeus a Olímpia, el Colós de Rodes, el Mausoleu d'Halicarnàs i els jardins suspesos de Babilònia. Però això no vol dir que no hi hagi monuments de l'antiguitat clàssica entre els candidats a noves meravelles del món. Certament es pot votar l'Acròpolis d'Atenes; el Colosseu de Roma; Santa Sofia d'Istanbul; el complex monumental de Petra, a Jordània. Ara, que a part d'altres perfectament elegibles com l'Alhambra de Granada o el Taj Mahal d'Agra, a l'Índia, n'hi ha que són autèntics atacs al bon gust, com la Torre Eiffel de París o l'estàtua de la Llibertat de Nova York.
Ara, no us penséssiu pas que la meva intenció és condicionar el vostre vot (Ai, vés per on! he arribat a set, oi?). Apa, teniu tot un any per pensar-hi. I que sigui un bon any per a tothom!
Notícia: Vilaweb