La meitat dels estudiants de Filologia Clàssica deixen la carrera
El rendiment de l'alumnat de la carrera de Filologia Clàssica està, a Catalunya, sota mínims. L'últim informe de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) revela que, segons les dades subministrades per la Conselleria d'Universitats, entre els anys 1997 i 2000 un 52% dels 278 estudiants que es van matricular en aquests estudis a les universitats de Barcelona (UB) i Autònoma (UAB), les úniques que els imparteixen a Catalunya, els han acabat deixant.
La carrera persegueix l'objectiu que, en quatre anys, l'alumne arribi a dominar el llatí i el grec i aconsegueixi un ampli bagatge de coneixements sobre les dues cultures per poder exercir, bàsicament, com a docent a l'ESO i el Batxillerat. Però dels 74 estudiants que, l'any 1997, es van matricular en primer curs a la UB i dels 28 que, el 1998, ho van fer a la UAB, cap va obtenir el títol en el temps previst. Cada titulat inverteix, de mitjana, gairebé sis anys d'estudis.
LA MAJORIA, DONES
Paradoxalment, l'informe de l'AQU assenyala que es tracta d'un alumnat, la majoria dones, "motivat i vocacional, que arriba amb unes bones notes d'accés". Generalment han elegit els estudis en primera opció i en els últims anys ha crescut la proporció dels que ingressen amb una qualificació superior a 6.
¿Què passa, doncs, perquè els resultats siguin tan calamitosos? El professorat de la mateixa universitat que ha realitzat un primer diagnòstic per a l'AQU apunta al "dèficit de formació en cultura general instrumental (expressió oral i escrita)" de l'alumnat. Però els estudiants diuen que estan decebuts per "la falta de continguts de cultura clàssica i l'excés de traducció", i alerten sobre "l'excés de memorització".
El comitè avaluador extern corrobora això últim, però ha detectat altres mals, com el baix nivell de dedicació als estudis al compaginar-los, sovint, amb una feina. A més, es constaten problemes d'infraestructura a la UB i l'absència de plans estratègics amb objectius clars a les dues universitats.
ABSENTISME
En l'inventari de deficiències hi té un lloc la metodologia usada pels docents, molt tradicional. Els avanços en aquest terreny es deuen més a "iniciatives individuals i de grups de professors que a les decisions col.lectives dels departaments", afirma el treball.
Tot això, juntament amb "la configuració actual del pla d'estudis, la càrrega lectiva excessiva i la falta d'expectatives (laborals)", alimenta l'absentisme presencial, que augmenta a mesura que transcorre el curs, i una elevada taxa de no presentats en els exàmens.
FACILITAT DE CANVI
Aquest informe subratlla que "molts dels estudiants que abandonen aquesta carrera se'n van a altres estudis de filologia, en què els nivells d'exigència són sensiblement menors", un fet que també destaca la directora de l'AQU, Gemma Rauret.
Rauret explica que la carrera de Filologia Clàssica és "la que requereix més hores d'estudi" entre les filologies i que a l'haver-n'hi 13 més és més factible passar a una carrera germana. Per la responsable de l'agència, hi ha un problema comú a les filologies, "l'alt grau d'especialització des del començament de la carrera", que contribueix a fer augmentar el fracàs. I admet que això té un elevat cost "econòmic i en esforç no recompensat".
---------------------------
Potser serà convenient contrastar la notícia amb la lectura de l'informe: Accés a l'informe de la qualitat del sistema universitari a Catalunya (2004) (en PDF): Filologia Clàssica, a la p. 55.
Per ardua ad astra.
ResponEliminaMolt pocs són els convocats, però molts menys els escollits... :)
Això ho diu l'AQU, però la Universitat què diu?
ResponElimina