Convocades les oposicions de llatí i grec per al 2007

Com ja s'havia anunciat enguany hi haurà oposicions per a professors de secundària de llatí i grec, segons la convocatòria feta pública avui (sencera). A Catalunya s'ofereixen 20 places per a grec i unes altres 20 per a llatí. Aquí teniu els temaris per a grec i per a llatí.

La prova consistirà en dues parts: desenvolupament, per escrit d'un tema i preparació, exposició i, si s'escau, defensa d'una unitat didàctica, que es pot substituir per un informe dels coneixements sobre la unitat didàctica en el cas del professorat interí.

Malgrat que ja se'n parlava des de fa un temps, la novetat més sorprenent d'aquesta convocatòria és l'absència d'una prova pràctica, que només es manté en dibuix, música i tecnologia. Així és que no hi haurà prova de traducció. Com és possible que no es demani saber grec o llatí per ensenyar-lo? O qualsevol altra llengua com anglès o francès? Quina diferència hi ha entre dibuixar o tocar un instrument i entendre o, en el cas dels idiomes moderns, parlar una llengua? I en canvi sí que es demanen coneixements teòrics sobre mètrica, gramàtica històrica -no hi falten les nostres estimades laringals en grec-, la literatura epistolar llatina: en suma tot de qüestions essencials que sens falta donem cada any a llatí, grec i cultura clàssica a l'ESO i al batxillerat. I encara sort que hi ha més temes de cultura ara que no pas quan em jo vaig presentar a les oposicions. A qui se li ha acudit una idea tan genial? Realment algú pot pensar que es pot ensenyar una llengua sense saber-ne?

Finalment una altra novetat és la possibilitat de presentar-se voluntàriament com a vocal del tribunal. Per la meva part ja us dic que no em barallaré amb ningú per ser-hi.

Ah és veritat, l'Ana em recorda en un comentari que l'atractiu tema 69, sobre clàssiques i TIC, que s'havia d'afegir als temaris, de moment no hi apareix.

Convocatòria d'oposicions a secundària, Catalunya 2009

S'ha publicat la convocatòria d'oposicions al cos de professorat de secundària a Catalunya. Surten a concurs 20 places de grec i unes altres 20 de llatí. En cada cas 14 són d'accés lliure, 5 d'accés a un cos de grup superior i 1 de reserva per a aspirants amb discapacitat física. De nou la prova no inclou part pràctica.

Més informació:

• Departament d'Educació
• Resolució completa de convocatòria

Temaris: grec / llatí

Oposicions a Catalunya 2009

No ha sortit encara la convocatòria oficial però les fonts sindicals ja han anunciat les places previstes per a les properes oposicions a cossos docents (2009). En el cas de grec i de llatí es manté el nombre de 20 places cadascuna, tal que s'havia acordat fa dos anys. Malgrat que no són gaires, si més no, no es redueixen com en altres matèries. Algunes fins i tot desapareixen del tot, com ha succeït amb filosofia, que ha passat de 60 a 0.

Fonts: SPS, CCOO

Proposta de convocatòria d'oposicions a Catalunya el 2011: 20 places de grec i 20 de llatí

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha presentat avui a les organitzacions sindicals, en el marc de la Mesa Sectorial, la proposta de convocatòria d’oposicions per l’any 2011. Concretament, Educació preveu convocar 3.194 places de funcionari docent. D'aquest total 20 seran per a grec i 20 més per a llatí.

Més informació

La Generalitat valenciana convoca oposicions de llatí i de grec

A través de Los sueños de Hermes he sabut que la Generalitat valenciana, al contrari que la catalana, ha obert una convocatòria d'oposicions per a ensenyament secundari amb 10 places de llatí i 20 de grec. Trobareu una mica més d'informació a La caja de Pandora.

Cap plaça de llatí i grec a les oposicions del 2006

Avui el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha fet pública la proposta de convocatòria d’oposicions als cossos de mestres i professors. En concret, fins l’any 2008 es convocaran 12.215 places per als cossos de mestres de primària i professors de secundària, de formació professional i de les escoles oficials d’idiomes. Entre les previstes per a la convocatòria del 2006 no hi ha cap plaça de llatí ni de grec, però en canvi per als anys 2007 i 2008 se'n preveuen 15 per a cada especialitat i cada any:

	2006	2007	2008
llatí	0	15	15
grec	0	15	15

Vegeu la Proposta del Departament d’Educació

Oposicions de llatí i grec 2007-2010 a Catalunya

Segons el document provisional de la proposta d'acord de la Mesa Sectorial d'Educació sobre l'oferta d'ocupació a Catalunya durant el període d'implantació de la LOE (2007-2010), les places previstes per a grec i llatí i per als propers anys són les de la taula inferior (i tan inferior que m'ha quedat!). Aquesta nova oferta suposa un canvi important respecte a l'anterior proposta, sobretot pel que fa l'absència de convocatòria del 2008. Malgrat que la del 2007, amb un total de 6.856 places en tots els cossos, es presenta com la convocatòria més nombrosa que mai ha fet el Departament, les places de grec i llatí resulten força minses, especialment si es comparen amb altres matèries, fins i tot filosofia o francès, que també passen hores magres.

	2007	2008	2009	2010	total
Grec	20	0	20	20	60
Llatí	20	0	20	20	60
Cultura clàssica	0	0	0	0	0

Diis Manibus Lisardi Rubio

Per una esquela publicada avui a El País he sabut la mort de Lisardo Rubio Fernández, esdevinguda aquest 21 de febrer. Rubio, nascut al Bierzo, havia estat catedràtic de filologia llatina a la Universidad Complutense entre el 1967 i el 1985, any de la seva jubilació. Abans havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona, des del 1950 fins al 1967. A banda de la seva excel·lent tasca com a professor i traductor -dues professions molt nobles, malgrat que sovint menystingudes- i de les seves importants contribucions a la crítica textual i la codicologia, voldria destacar la seva renovadora aportació a la sintaxi, amb una obra esdevinguda un clàssic: Introducción a la sintaxis estructural del latín (Barcelona, Ariel, 1966-1976), que va tenir continuïtat amb la Nueva gramática latina, escrita en col·laboració amb Tomás González Rolán (Madrid, Coloquio, 1985). La farragosa sintaxi tradicional -per exemple la de M. Bassols, que m'hi jugo el que sigui que encara es manté numantinament en algunes facultats- quedava prodigiosament i aclaridorament simplificada en les propostes estructuralistes de Rubio i en el seu estil planer i llegidor. Sí, sembla mentida, però parlant de sintaxi llatina va aconseguir el miracle d'escriure per ser llegit, entès i disfrutat. Per a mi, estudiant de filologia llatina, van ser tota una revelació, i posteriorment una ajuda providencial per passar les oposicions al cos de secundària (i això és literal). Per tot això, gràcies, professor Rubio, tot i que mai no vaig tenir el plaer de conèixer-lo personalment.

Us deixo aquí una aproximació, més àmplia i de més a prop, a la seva carrera, feta per Dionisio Ollero el 1985.