dijous, de desembre 17, 2009

La mitologia pagana no és cultura nostra?

Acabo de llegir una deliciosa entrada titulada Tradició catòlica i pagana del blog d'Antoni Veciana, d'on extrec el passatge inicial i la foto:

"Fa uns mesos demanaven retirar el déu Cronos que hi ha a l'entrada del cementiri de Reus, el popularment conegut com "Peret de la dalla". I que el canviessin per una creu amb el subterfugi que era una figura pagana i per tant no era de la nostra cultura".



La seva entrada, que us recomano vivament llegir, continua revisant la iconografia pagana, és a dir de la mitologia clàssica, que es pot veure als carrers de Reus, tan abundant com en qualsevol ciutat del nostre entorn. No sé si la idea que una figura pagana no pertany a la nostra cultura es deu a la simple ignorància o al fanatisme religiós. La veritat és que només fixar-s'hi una mica, com fa Antoni Veciana passejant-se per Reus, per veure com la mitologia grecomana amara tota la nostra cultura, passada i actual. La trobem per tot arreu: art, literatura, llenguatge, ciència, publicitat, cinema, televisió... Per això és imprescindible que els nostres estudiants la coneguin, com que també coneguin, almenys des d'un de vista cultural, la tradició cristiana, que també s'està oblidant ràpidament, perquè no es produeixi un trencament amb el nostre passat, perquè poguem seguir entenent tot el llegat que ens han deixat. Retirar escultures "paganes" s'assembla perillosament a la destrucció dels Budes de Bāmiyān. Per sort els talibans catòlics són una minoria.

Per cert l'escultura de Cronos en qüestió és un perfecte exemple de la confusió entre el déu Cronos o Saturn, fill d'Úranos i pare de Zeus (en grec Κρόνος), i la personificació del Temps, el nom del qual es transcriu igual en català i en altres llengües (Cronos), però en grec canvia la primera lletra (Χρόνος). Tanmateix ja en l'antiguitat es van confonen per la semblança dels seus noms. Per això porta la talla amb què Cronos-Saturn va tallar els genitals del seu pare, però també les ales i el rellotge del Temps.

4 comentaris:

Llorenç ha dit...

Pens que hi ha una confusió notable entre cultura i religió. Les religions haurien d'estudiar-se des de la perspectiva històrica i cultural. Però si es bandeja la història i l'art... com han d'estudiar religions!
Vaig descobrir, atordit, que molts nens obtenen referències bíbliques veient els Simpson. La mitologia grega, supòs, l'aprenen a través de Disney.
Fantàstica la imatge de Cronos.

Sebastià Giralt ha dit...

Doncs sí, la història, l'art, les religions, s'haurien d'estudiar per no deixar de comprendre els homes que ens han precedit.

Mercedes ha dit...

Hoy he llegado a esta entrada de tu blog a través de "Los sueños de Hermes" y me he quedado perpleja de que el pobre Crono pueda resultar peligroso hasta el punto de querer volver a lanzarlo de nuevo a las tinieblas. No he podido menos que asociar la polémica suscitada con unas frases de J.Semprún en una reciente entrevista que me parecen muy oportunas al respecto y que me permito copiar: "El alma de Europa es la democracia, es el núcleo de valores esenciales, todos en torno a lo que llamo, en mi jerga personal-filosófica, la razón democrática. En esa alma entran elementos de la razón crítica griega, elementos judeo-cristianos, árabes... Pero el alma es el núcleo de todos esos valores tan diferentes y cuya diversidad hay que mantener. Por ejemplo, es erróneo, e incluso contraproducente, mantener Europa sólo como un precipitado de valores cristianos. No. Es evidente que cristiandad y Europa se han superpuesto como conceptos en toda una época de la historia, pero ha pasado mucho tiempo desde entonces. El foco es la democracia. Hay una definición de la Comisión Europea que dice: "La única frontera de Europa es la democracia" Y ya sabemos a quién debemos la democracia. Un saludo

Sebastià Giralt ha dit...

Gracias por esa reflexión tan interesante, Mercedes.