Llegiu-ne l'entrevista completa (Avui).
----------------------
Les meves conclusions personals després de llegir l'entrevista:
- Arrriba un nou director amb el perfil adequat per encarrilar la desaparició del Museu d'Arqueologia de Catalunya, desaparició que ha aixecat el rebuig d'una gran part dels arqueòlegs i amants del món clàssic del país.
- La reducció de quasi un terç del pressupost d'un museu que ja arrossega una llarga i profunda falta històrica d'inversió no solament n'agreuja l'estat de precarietat sinó que deixa tocada i enfonsada aquesta infrastructura que hauria de ser l'eix bàsic de l'arqueologia catalana -en la seu que hagi de tenir. Suposo que aquesta és la intenció: accelerar-ne la decadència amb l'objectiu final de facilitar-ne el tancament.
- Amb tants pocs visitants com té el museu ara, si es deixen de fer-hi exposicions temporals que hi entri algú serà un miracle.
7 comentaris:
Sería una lástima que esos aciagos presagios se cumplieran, aunque es difícil ser optimista ante las noticias que cuentas.
Jo, que no estic ficat massa en el tema, també en vaig treure una impressió similar després de llegir l'entrevista. Això de "Museu de Ciències Socials" put una mica al 1984 orwellià, per reeducar-nos a tots plegats en el bon camí.
Tant de bo que m'equivoqui, Ana.
A mi el Museu de Ciències Socials encara em sona pitjor, em sona a ESO.
És incomprensible el procés de destrucció nacional en què s'ha enrocat aquesta conselleria.
Es dediquen a desfer país en comptes de fer-lo.
Nois, es comença posant de consellers els amics, encara que no en tinguin punyetera idea de cultura, ni els interessi. Se segueix muntant tota l'estructura d'una conselleria a partir d'amistats i equilibris de famílies... i s'acaba així.
Com a tothom que estima el MAC, l'entrevista em sembla absolutament lamentable.
Pere, gràcies per la teva aportació. Em sap molt greu el que ha passat i continua passant, però almenys has fet el que has pogut i no has perdut la dignitat.
Publica un comentari a l'entrada