dimarts, d’octubre 09, 2007
Segon aniversari
Avui és 9 d'octubre: no puc deixar de passar una data tan assenyalada... com la del segon aniversari d'aquest blog. La veritat és que em sorprèn a mi mateix que encara resisteixi, malgrat que unes quantes vegades he tingut fortes temptacions d'engegar-lo a rodar. No sé si és inèrcia o addicció, però la cosa va fent...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
15 comentaris:
Moltes felicitats!
Et desitge molts anys més.
Salutacions.
Doncs moltes felicitats...i per molts anys més! :)
Felicidades.
Espero que esas tentaciones sigan sin tener la fuerza suficiente como para hacerte abandonar tu blog.
Salutem.
Per molts anys, Sebastià!
I allunya aquestes 'tentacions', que són dolentes.
Ens veiem el dilluns 22!
Salutacions i enhorabona.
Lluís.
Todos te agradeceremos que sigas resistiéndote a esas tentaciones por mucho tiempo.
Χρόνια πολλά, φίλε μου!
Gràcies a tots, i que vosaltres ho pugueu veure.
Salutem et gratias omnibus uobis.
Sebastià,
et conec només 'telemàticament', per la teva feina sobretot i també per les teves opinions, i no em sembles de les persones que farien un post com aquest simplement per la vanitat de sentir-se pregar que no abandoni.
El teu blog m'és molt útil, així de senzill, i amb tot egoisme et prego que no el deixis i que continuïs encoratjant-nos a tots des d'aquí.
Què puc dir de les teves fotografies de Lepcis Magna, que fa dies que resegueixo amb dedicació i admiració? Una feina impressionant! Com tantes d'altres.
Per molts anys,
Gemma Garcia
IES Gorgs, Cerdanyola
una miqueta tard, però felicitats pels 2 anys i un dia (encara que soni a condemna). I que continuï molts anys més.
Felicitats -amb retard- Sebastià!
Espere que no se't passe pel cap fugir volant com l'antic Dèdal i que continues bastint aquest magnífic laberint durant molts anys més!
Salut!
Moltes felicitats!
I aixó de les temptacions....au, a no fer-ne cas, que no són bones.
Moltes gràcies a tots per les vostres paraules.
Gemma, no és només coqueteria, sinó que això de portar un blog provoca crisis periòdiques. A més, com que sempre acaben comentant uns quants, normalment els mateixos (gràcies per la fidelitat), de vegades un té el dubte de si el llegeix gaire gent. El feedback, com el d'avui, és combustible per seguir endavant.
Noraboa Sebastià, pero creo que ya es demasiado tarde para escapar de tu laberinto....aunque el hilo no lo pierdes nunca!!
Graciñas, Álvaro.
Ánims i felicitats pel treball fet.
Εις πολλά χρόνια!
Ευχαριστώ, Σάντι.
Publica un comentari a l'entrada