La Via Agusta, una sèrie fallida?

Un cop finalitzada la sèrie de Televisió de Catalunya La Via Augusta, l'emissió de la qual es va allargar fins a mitjan estiu, és el moment de fer-ne una valoració menys precipitada que la que vaig fer aquí mateix abans i tot que comencés. La sèrie realment no ha acomplert les expectatives prèvies d'audiència. Els mitjans que s'hi van invertir i la campanya publicitària precedent va fer que el primer episodi tingués una audiència molt elevada, que tanmateix va caure en picat de seguida. Podem atribuir aquesta punxada al fet d'haver-a situat en un temps històric molt reculat, l'època d'August? Sens dubte no n'és aquesta la causa, com demostren sèries d'èxit incontestable com Jo Claudi -de la qual ara es projecta fer-ne una versió cinematogràfica protagonitzada per Leonardo DiCaprio- o Roma. Produïda amb uns mitjans superiors en relació a d'altres sèries de la cadena i amb una nòmina notable de bons actors, a parer meu, la pega principal és un guió no prou àgil, poc imaginatiu i reiteratiu, que no acaba de trobar el to entre la comèdia i el drama. Jo em vaig empassar tots els episodis, però he de dir que més per deure que per devoció. És possible, doncs, que la poca solidesa dels fonaments històrics de la sèrie no hagi estat un factor determinant. O potser sí, perquè jo diria que els espectadors d'una sèrie històrica -igual que els lectors de novel·la històrica-, agraeixen sovint tenir la sensació d'aprendre mentre es distreuen. I dubto que aquesta sensació l'hagués experimentat cap espectador de La Via Augusta, que ben poques vegades s'escapava de reproduir un reguitzell de tòpics sobre la Roma antiga. L'assessorament d'un historiador -tot s'ha de dir: especialitzat en història moderna i contemporània- no ha evitat en errors històrics i anacronismes greus, molts dels quals difícilment es podrien considerar llicències preses conscientment, perquè no aporten res a l'argument. Però a les "perles" de La Via Augusta hi dedicaré específicament una altra entrada. Hi haurà gent que dirà que no cal exigir rigor històric a una sèrie d'entreteniment. Potser si hagués estat més entretinguda m'hauria costat menys perdonar tantes badades. De tota manera en general crec que el rigor no és incompatible amb l'entreteniment, sinó que li dóna un valor afegit. En resum, tant per la qualitat narrativa com per la contextualització històrica La Via Agusta ha resultat -en la meva opinió- una ocasió d'or perduda per als amants del món clàssic catalanoparlants o catalanotelevidents i per a la divulgació d'una cultura que és un dels fonaments de la nostra.