El dissabte passat va sortir a l'Avui un article sobre els incendis de Grècia titulat Epidaure escrit pel mallorquí Sebastià Alzamora amb una interessant reflexió sobre la conservació del patrimoni arqueològic i natural. En reprodueixo un passatge:
... Ara tot allò deu estar envoltat de desolació i d'infern, i, dins de tot, em consola saber que el teatre d'Epidaure, com no podia ser altrament, ha resistit la desgràcia: els homes som capaços de les pitjors barbaritats però també de les millors obres, aquelles que aguanten flames, aiguats i segles per donar testimoni de la grandesa de l'espècie. D'això parla constantment Grècia amb el seu privilegiat patrimoni arqueològic, i per això els grecs han organitzat la seva indústria turística entorn d'aquest actiu i d'un altre que tampoc no té preu calculable: la grandiositat dels seus paisatges naturals, poblats per fantasmes de tots els temps i totes les nacions. Ara que els mirem amb aquesta penosa commiseració que reservem als que creiem inferiors a nosaltres, sapiguem que almenys els grecs ... no han sucumbit a la temptació de destruir el seu país a canvi d'un plat fàcil de llenties.
Per llegir-lo sencer cliqueu aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
Molt bones paraules, sí senyor!
Menys mal que no hi ha hagut danys importants als jaciments arqueològics, encara que la destrucció del paisatge és una terrible desgràcia.
Publica un comentari a l'entrada