dimecres, de novembre 15, 2006

Agustín García Calvo, Premio Nacional de traducció

Agustín García Calvo (Zamora, 1926) ha rebut avui el Premio Nacional de traducció d'enguany, concedit pel Ministeri de Cultura i dotat amb 15.000 euros, pel conjunt de la seva obra com traductor. Filòleg, escriptor i professor emèrit de la Universidad Complutense de Madrid, on va ser catedràtic de Filologia Llatina, García Calvo ha traduït del grec (Homer, Aristòfanes, presocràtics, Plató, Xenofont) i del llatí (Plaute, Virgili, Lucreci), a més de l'anglès (Shakespeare) i del francès (Marquès de Sade, Valéry).

Val la pena destacar -qui ho farà si no ho fem nosaltres?- que en la nòmina dels que han rebut el mateix premi hi ha una bona colla de filòlegs clàssics.

Després de la concessió del premi, García Calvo ha declarat que aquest premi pertany a la cultura del poder i es pot acceptar, però sense deixar de perdre de vista que el poder està en contra de la gent.

Amb tots els respectes per a la seva obra i la seva trajectòria -durant el franquisme va perdre la seva plaça universitària per donar suport a les protestes dels estudiants i es va exiliar- em sembla que aquesta frase reflecteix la contradicció entre el seu pensament i la seva manera d'actuar, de la mateixa manera que nega la legitimitat a l'Estat i la democràcia alhora que és l'autor de l'himne de la Comunitat de Madrid.

L'article de La vanguardia també diu que García Calvo ha traduït Sòcrates. Això sí que té mèrit, tant com l'expresident d'Argentina, Carlos Menem, que en una entrevista televisiva, a la pregunta de què llegia, va respondre que els clàssics: Plató, Aristòtil, Sòcrates... Així va acabar Argentina.


4 comentaris:

pompilo ha dit...

Pues sí, es contradictorio y por eso, no por la radicalidad de su pensamiento, ocupa un lugar marginal en la cultura española. A la vez es un personaje curiosísimo, que siempre ha tenido una corte de discípulos a su alrededor, Fernando Savater entre otros (otra cosa es lo que le duraban). La frase que citas no sólo es contradictoria; hay contradicciones más dignas, fruto del error. Tratándose de embolsarse un dinerillo resulta humana, demasiado humana.

Ana ha dit...

¿Beta? ¡Genial!

Sebastià Giralt ha dit...

Sí, Jose, naturalmente es humano y todos los humanos somos contradictorios. A mi lo que me desagrada es que se vaya de puro, porque la pureza no existe.

Sebastià Giralt ha dit...

Sí, Ana, per fi estic betat! Com que sóc bon xic, a mi m'ho han deixat fer sense moltes complicacions. :P