Aprimar o desnaturalitzar la universitat? Article de Borja de Riquer

Aprimar o desnaturalitzar la universitat? Article de Borja de Riquer publicat al diari Ara el 03/02/2012.

Els polítics i administradors que han d'aplicar mesures restrictives no sempre avaluen prou bé les conseqüències que poden comportar a mitjà i llarg termini. Hi ha decisions que esdevenen irreversibles pel funcionament d'un servei públic, atès que no signifiquen simplement reduir costos i gastar menys, sinó desmuntar la feina feta, acomiadar professionals de prestigi i desnaturalitzar el servei. Això pot passar a la Universitat Autònoma de Barcelona si es tira endavant el pla de reducció de despeses aplicat al personal docent i investigador que ha confegit l'equip rectoral. L'Autònoma de Bellaterra, que ha estat pionera entre les universitats espanyoles en la renovació docent, que està situada en els nivells més alts dels rànquings de qualitat d'investigació i que ha estat un referent històric pel seu compromís cívic i polític, sembla que vol oblidar els seus signes identitaris i optar pel suïcidi, o si més no per amputar bona part dels seus membres. L'equip de govern de l'Autònoma, tot i haver estat desautoritzat pel claustre el 20 de desembre, quan va ser refusat l'informe sobre la seva gestió -és el primer cop que passa-, vol tirar endavant un projecte que, simptomàticament, penalitza de manera severa les humanitats en general i molt particularment la Facultat de Filosofia i Lletres.

Les humanitats tornen a aparèixer com les víctimes fàcils del discurs utilitarista tan de moda entre alguns polítics i tecnòcrates: són uns estudis "prescindibles", poc útils. Ja fa temps que davant l'onada de menyspreu amb les humanitats s'han publicat nombrosos escrits, com el conegut llibre de Martha Nussbaum, que ens ha recordat que la salut de la democràcia, i molt més en moments confusos com els actuals, requereix l'existència del pensament crític, de tenir criteri. Explicar i comprendre el conjunt de sabers i d'experiències acumulades pel gènere humà és fonamental si volem que les noves generacions tinguin capacitat per comprendre el món en tota la seva complexitat i el seu entorn social i cultural més pròxim. Desenvolupar la crítica i conrear la capacitat imaginativa i de discerniment serveix per adaptar-se millor al difícil món actual. Les humanitats poden ser un antídot als discursos fàcils de l'utilitarisme de la raó econòmica i simplificadora, només interessats en el rendiment a curt termini i defensors d'uns valors que si s'imposen crearan una societat plena de tècnics mesells, poc capacitats per a la reflexió i per a l'ús de la paraula.

Doncs bé, la Facultat de Filosofia i Lletres concentra el 40% de la retallada de tota la UAB, tot i ser un centre amb gran nombre de doctorats i màsters d'excel·lència, projectes d'investigació estatals i europeus, trams d'investigació concedits i, fins i tot, haver obtingut recentment una avaluació d'excel·lència científica d'una comissió europea. L'aplicació del pla previst implicarà la desaparició de mig centenar de places de personal docent, amb l'acomiadament de professorat jove i competent (associats i lectors). No es podrà oferir cap perspectiva de futur als doctorands, becaris i alumnes de màster, fet que comportarà el progressiu deteriorament dels equips de recerca construïts amb molts esforços durant les últimes dècades. A més, els criteris emprats per calcular la càrrega docent (grups de fins a 140 alumnes) penalitzen de manera especial els centres més grans, com és el cas de les Facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències, la qual cosa afectarà notablement la qualitat docent. No ens hem d'estranyar d'aquestes actituds si tenim en compte que alguns dels màxims responsables de la UAB han sostingut públicament que "és igual fer classe a 50 alumnes que a 150". Sembla que des de la conselleria d'Economia es defensa la tesi que cal "aprimar les universitats", i que en el cas de l'Autònoma això hauria de significar reduir-la fins a un 75% del que és ara. Aquesta amputació, o purga , només pot ser considerada com una clara desautorització de la feina feta fins ara. Margaret Thatcher, als anys 80, va aprimar de tal manera les universitats públiques britàniques que la gran majoria encara no s'han recuperat del cop i han perdut pistonada, prestigi i excel·lència. Si no hi posem remei, a la UAB i a totes les universitats públiques catalanes pot passar el mateix, i així avançarem cap a la construcció d'una societat tan utilitarista com apàtica i analfabeta.