Luci Minici Natal, la vida d'un senador i campió olímpic barceloní gravada en pedra

Entrada dedicada als quironians reunits en l'associació de centres.

Aquest estiu, mentre visitàvem el museu de Lepcis Magna, a Líbia, un company de viatge em va cridar l’atenció sobre una inscripció:

Fotografia, transcripció i traducció de la inscripció
que els lepcitans van dedicar a Minici Natal
(Museu de Lepcis Magna), SG

La nostra sorpresa es devia al fet que estava dedicada a un barceloní: Luci Minici Natal Quadroni Ver. D'aquí que em vinguessin ganes de seguir la pista d'aquest personatge, el més ben conegut de la Barcelona romana, gràcies a les nombroses inscripcions que s'han conservat repartides per quasi totes les diverses províncies en què es va desenvolupar la seva carrera política, al llarg de la qual va recórrer les províncies romanes des del Danubi fins al nord d’Àfrica i des de Britànnia fins a la Dàcia (l’actual Romania).

El pare, també anomenat Luci Minici Natal, ja havia esdevingut el primer senador de la família, la família barcelonina coneguda que va aconseguir abans la categoria senatorial. Tanmateix, més enllà de Minici Natal júnior se'n perd el rastre.

Luci Minici Natal Quadroni Ver (en llatí Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus) va néixer a Bàrcino el 96 d.C. El cogmen de Quadroni que fa afegir als noms paterns suggereix que la seva mare degué provenir d’aquesta altra important família, a la qual va pertànyer un senador de Bètulo (Badalona), anomenat Quint Licini Silvà Granià Quadroni Pròcul i col·lega del seu pare en el consolat.

La carrera política (cursus honorum) de Minici júnior va començar als divuit anys, durant el regnat de Trajà i als primers temps en proximitat als alts càrrecs que exercia el seu pare. Immediatament després de la mort de Trajà, segueix un període d’estancament durant els primers anys del govern d’Adrià, però al cap d'un temps reprèn la seva carrera meteòrica amb aquest emperador fins a ascendir a les responsabilitats més elevades amb Antoní Pius.

Tot i així, si avui recordem Luci Minici Natal no és perquè hagués gaudit de la confiança de tres emperadors i exercís alts càrrecs a Roma i a diverses províncies, sinó per un fet més anecdòtic: és l’únic "barceloní" que se sap que va participar -i a més va vèncer- en els Jocs Olímpics de l’antiguitat. En efecte, consta la seva victòria en la cursa de carros durant els 227ens Jocs Olímpics (129 d.C.), quan ja havia assolit la categoria de pretor. Ara bé, la seva participació no degué ser pas com a auriga sinó com a propietari de la quadriga i dels cavalls. Aquesta gesta va quedar plasmada en una inscripció a la base de la quadriga vencedora, que va deixar al santuari d'Olímpia com a donació commemorativa. La inscripció la va refer posteriorment, quan ja es trobava a la fi de la seva carrera, per afegir-hi els càrrecs que la van culminar: cònsol i governador de l’Àfrica Proconsular. En motiu dels Jocs Olímpics del 1992 es va encarregar una còpia de la inscripció conservada a Olímpia, que avui es pot veure davant l’edifici de l’INEFC, a Montjuïc:

Fotografia, transcripció i traducció de la rèplica
de la base per a la quadriga, SG.

Malgrat que el servei a l'imperi va allunyar tant el pare com el fill de Bàrcino, no van oblidar-se’n sinó que van fer-ne objecte de la seva munificiència, com demostren dues inscripcions avui conservades a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya –una d’elles parcialment. La primera deixa constància de la donació realitzada l'any 125 pels dos Minicis Natals a la ciutat d’uns banys amb pòrtics i un aqüeducte en uns terrenys de la seva propietat. El conjunt s’ha identificat amb les termes trobades sota la plaça Sant Miquel.

Fotografia parcial, transcripció i traducció de la placa
que recorda les termes donades pels Minicis Natals (MAC), SG.

La segona inscripció està només dedicada al fill, en agraïment dels sèvirs augustals de Bàrcino per la seva disposició testamentària segons la qual tant ells com els decurions de la ciutat han de rebre cada any en la data de l’aniversari de Minici, una quantitat de diners dels interessos d’un capital donat a la colònia de Bàrcino, en la qual declara haver nascut. Els sèvirs eren un col·legi compost per sis lliberts que tenien cura del culte imperial, mentre que els decurions eren la corporació de govern de la ciutat.

Fotografia, transcripció i traducció del pedestal
dedicat pels sèvirs augustals a Minici Natal (MAC), SG.

El cursus honorum (avui en diríem currículum) de Luci Minici Natal és certament notable:

Sota Trajà:

• Triúmvir monetal (114).
• Tribú laticlavi de tres legions (115-118) a la frontera del Danubi mentre el seu pare era legat a la Pannònia Superior.

Sota Adrià:

• Qüestor i legat a Cartago, alhora que el pare era procònsol d’Àfrica.
• Tribú de la plebs (125).
• Àugur.
• Pretor (127-128)
• Legacions militars en algunes de les zones frontereres més amenaçades (130-131)
• Legat de la legió VI Victrix (Britànnia) just després d’acabar-se el mur d’Adrià
• Comandament d’una legió a Dàcia
• Legat d’una legió a Numídia
• Altres càrrecs a Roma:
• Curador de la via Flamínia.
• Prefecte de l’abastament.

Sota Antoní Pius:

• Cònsol (139).
• Curador de les obres públiques i dels temples (c. 140-142?).
• Governador imperial de la província de la Mèsia Inferior (142-144?).
• Governador d’Àfrica Proconsular (152-154).

Bibliografia:

• Georges Fabre - Marc Mayer - Isabel Rodà, Inscriptions romaines de Catalogne, París, Centre Pierre Paris - Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1984-2002.
• Isabel Rodà, "Luci Minici Natal Quadroni Ver i la societat barcelonina del seu temps", Revista de Catalunya, 22 (1988), pp. 37-51.
• Isabel Rodà - Rosa Comes (coord.), Scripta manent. La memòria escrita dels romans, 2002, Barcelona, Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2002.
• Frederic-Pau Verrié, "La inscripció olímpica del barcinonense Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus", Espacio. Tiempo y Forma, Serie I: Prehistoria y Arqueología, t. 2, (1989), t. 2, pp. 303-312 (PDF).
• Georges Fabre - Marc Mayer - Isabel Rodà, Inscriptions romaines de Catalogne, París, Centre Pierre Paris - Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1984-2002.
• J.M. Reynolds - J.B. Ward Perkins (eds.), The Inscriptions of Roman Tripolitania, Roma, British School, 1952.

Un any (i escaig) de Chiron, per llegir o per veure

Olga exposant la comunicació
Foto: SG.

Si us interessa, a Methodos, revista d'Aula de latín, ja podeu llegir en PDF la comunicació sobre Chiron que vam presentar al congrés de la SEEC a València el passat 22 d'octubre. Es tracta d'un balanç del primer any de funcionament d'aquest portal. Si us fa mandra llegir les nou pàgines d'aquest document us podeu quedar simplement amb un preciós vídeo que Carlos Cabanillas va publicar en el seu blog fa uns dies. Ara que, ben mirat, també podeu fer totes dues coses.

Novetats romanes a Tarragona i Guissona

Acumulació de novetats arqueològiques recents:

• Apareix una piscina de 70 m2 a les grans termes romanes de Guissona (Europa Press)
• Descobertes sis grades de l'entrada principal de l'amfiteatre de Tàrraco (La Vanguardia)
• Un mosaic del 90 a.C. en blanc i negre en una antiga domus de Tàrraco (Diari de Tarragona)
• La vil·la romana del Moro de Torredembarra serà visitable a partir del 2010 (Avui)

Aquests arqueòlegs és que no paren!

Actualització 27-XI-2007

Trobareu una informació més detallada de dues de les notícies anteriors en aquests enllaços:

• Una piscina romana a Guissona (Avui)
  
• Aparecen seis escalones de la Puerta Triumphalis del Anfiteatro (Diari de Tarragona)

Excavant al país dels númides

Gràcies a l'amiga Vallisvera he sabut que el web de Recerca en acció permet seguir de ben a prop els passos d'una campanya arqueològica a l'antiga ciutat d'Althiburos (Tunísia), en la qual s'estudien les restes de la cultura númida, a més de la romana. A tots ens sona el nom de Masinissa, però què sabem dels númides que apareixen en els textos llatins? A més de saber una mica més d'aquests desconeguts es poden resoldre els enigmes que s'hi plantegen i fer preguntes als arqueòlegs, així com aprendre a convertir un test trencat en un opus signinum.

Una escultura de Barcelona rebrà un transplantament de l'Hermes de Praxíteles

Els genitals de l'Hermes de Praxíteles seran el model per restituir els que van ser arrancats a l'escultura situada al capdamunt de la font-monument dedicada al Geni Català, al pla del Palau de Barcelona, actualment en rehabilitació i d'un valor estètic que em guardaré prou de comentar. L'escultura original (1856) presentava un cos nu i uns atributs que, segons el bisbe de Barcelona, les dones es desficiaven per veure. Per això el bisbe va exercir tota la seva influència terrenal perquè el Geni Català fos castrat i cobert per una púdica túnica. Amb l'arribada del destape va retirar-se la túnica i, ja en la febre olímpica, se li van afegir toscament uns genitals que ara seran substituïts per uns atributs divins.

Imagino que la guia de l'Hermes serà tan sols parcial i que està previst complementar-ho amb algun altre model. No sigui que no s'hagin fixat bé en l'escultura de Praxíteles i que es trobin amb una sorpresa.

Ja em perdonareu el to de l'entrada, però és que tot plegat és ben surrealista. A més diuen que riure va bé per a la salut, ni que sigui de Praxíteles i del Geni Català.

Més informació: Avui

Google fa accessible per Internet la Fundació Bernat Metge

Un acord de l'Institut Cambó amb Google permetrà que totes les publicacions de l'Institut es puguin consultar a través d'Internet. Ens interessa destacar que la joia de l'institut és la col·lecció Bernat Metge, que actualment arriba a un total de 364 volums de clàssics grecs i llatins amb text original i traducció catalana, consultables des d'ara a través de la xarxa. Cal dir que la recerca no permetrà l'accés a la totalitat de cada llibre sinó solament a un breu fragment amb la finalitat de buscar referències concretes. D'altra banda la renovació del web de l'Institut ja permet la compra online d'exemplars de la col·lecció.


Justament el proper 20 de novembre es fa la presentació dels dos nous títols de la col·lecció Bernat Metge, amb Conferències a càrrec de tots dos traductors:

• Pseudo-Cebrià: Poemes (edició de Josep M. Escolà)
• Heròdot: Història, vol. IV (edició de Joaquim Gestí)

Dimarts 20 de novembre a les 19 h., al saló d'actes d'Òmnium Cultural (c. Diputació 276, pral. Barcelona).

Notícia: Avui / El País

Tornen les notícies en grec clàssic

Després de nou mesos d'inactivitat Joan Coderch ens torna a delectar des d'ahir amb la seva versió de l'actualitat mundial en grec clàssic. Arran d'un ascens professional, pel qual li donem l'enhorabona, ara ja no serà des d'Oxford sinó des de la universitat de Saint Andrews, situada a les fredes terres d'Escòcia.

De tota manera jo li faria dos suggeriments: coincideixo amb altres persones a aconsellar-li passar-se a l'Unicode per publicar en grec i, a més, crec que hi guanyaria convertint el seu espai de notícies en un blog, de manera que poguéssim seguir-lo més de prop per RSS.

Notícies en grec clàssic: Acropolis World News

La lliçó existencial de Grècia i Roma per als homes i les dones d’avui

L'Institut d’Estudis Ilerdencs i la Secció Catalana de la Sociedad Española de Estudios Clásicos han organitzat la jornada "La lliçó existencial de Grècia i Roma per als homes i les dones d’avui", que se celebrarà a Lleida el proper 1 de desembre 2007. Les sessions programades són les següents:

• Inauguració (Joan J. Busqueta i Pau Gilabert),
• “Heraclit per a l’home contemporani: exigències del riu imparable de la vida” (Pau Gilabert Barberà, Universitat de Barcelona),
• “Plató: la seducció permanent de l’ideal” (Pau Gilabert Barberà, Universitat de Barcelona),
• “Aristòtil: la seducció permanent de l’experiència” (Miguel Candel, Universitat de Barcelona),
• “La poesia llatina com a vehicle de pensament” (Matías López, Universitat de Lleida),
• “Marc Aureli: reflexionant ahir i avui en un món convuls” (Teresa Fau, Universitat de Barcelona).

Horari, lloc i més informació (PDF).

Esculapi, un nom equivocat per al déu d'Empúries

Serapis d'Empúries
Foto: SG.

Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), ha honorat aquest blog visitant-lo i deixant un comentari a una de les seves entrades. Cal agrair-li la voluntat de divulgació de la tasca del museu demostrat no solament amb aquest petit gest sinó sobretot en el seu propi blog. Imagino que també s'ha d'atribuir a ell el projecte actualment en preparació d'un nou web, esdevingut d'una necessitat imperiosa, atesa la pobresa de l'actual lloc. A més a més Izquierdo també s'ha preocupat en el passat de difondre la seva activitat d'arqueòleg a la xarxa, una actitud que, com a classicista aracniòfil que sóc, em sembla del tot digna d'elogi.

Però vaja, ara el que toca és centrar-nos en la qüestió que va provocar el comentari de Pere Izquierdo, que ha reprès amb una entrada en el seu propi blog: el MAC ha decidit mantenir el nom d'Esculapi per a la cèlebre escultura trobada als inicis de les excavacions d'Empúries en l'exposició monogràfica que el presenta després de la seva preciosa restauració. En el seu comentari qualificava de "bajanada" la proposta que feia jo i que també ha fet altra gent d'anomenar l'estàtua pel nom grec del déu de la medicina, al qual era atribuïda, és a dir, Asclepi en comptes del seu nom llatí, Esculapi. També convidava a anar a l'exposició i a consultar el catàleg per conèixer les dades i els arguments. Jo he fet totes dues coses, pagant els tres euros de l'entrada -tot i que des d'aquest any el personal docent pot entrar-hi de franc si té el nou carnet- i comprant-me el catàleg (15 €), a més d'escoltar l'explicació en la veu del mateix Izquierdo accessible en diverses llengües.

En el catàleg -molt recomanable tant pel seu contingut com per la seva presentació- hi ha tres estudis sobre l'atribució de l'escultura: Ruiz de Arbulo i David Vivó defensen que el déu representat és Serapis, Isabel Rodà creu que podria tractar-se d'una imatge sincrètica d'Asclepi i Serapis, i Stephan F. Schröder proposa la identificació amb Serapis o Àgatos Dèmon.

Queda clar que Serapis guanya per golejada. Però si ens fixem en els arguments -que he intentat resumir en una altra banda- són molt més sòlids els favorables a Serapis a seques que no pas a les altres possibilitats. Per identificar-lo amb Asclepi -encara que sigui en forma sincrètica- falta el seu famós bàcul amb la serp entortolligada, que (si no m'equivoco) porta en totes les representacions de cos sencer i que no hauria pogut dur en aquesta. D'altra banda Àgatos Dèmon és representat quasi sempre com una serp i ben poques vegades de manera antropomòrfica. Per tant no hi ha dades objectives a favor d'Asclepi ni d'Àgatos Dèmon, mentre que sí n'hi ha a favor de Serapis. A parer meu l'exposició -d'altra banda amb una presentació magnífica- no encerta a traslladar l'estat actual de la qüestió de la identitat del déu en posar en igualtat de condicions dues possibilitats -Serapis i Asclepi-, quan en el catàleg de la pròpia mostra la balança es decanta clarament cap a Serapis.

Jo, que sóc més aviat un llatinista, inicialment havia apuntat l'error de posar un nom llatí a una escultura grega. Es tracta d'una peça creada en el rovell de l'ou de l'hel·lenitat i enviada als confins del món grec per al culte d'una divinitat forjada en l'Alexandria hel·lenística. Què pot ser més grec? Posar noms llatins a imatges gregues és una pràctica decimonònica, fa temps caiguda en desús -amb alguna excepció com la Venus de Milo, que caldria denominar Afrodita de Melos. Pel que fa al déu d'Empúries es podia entendre el 1909, quan es va descobrir l'estàtua, però no pas el 2007, quan ja s'estava imposant el nom grec en molts àmbits, com per exemple la Viquipèdia, si és no ho ha canviat ara mateix.

Tanmateix no és això el més greu. El pitjor és la confusió que crea mantenir un nom que no correspon a la divinitat representada. Izquierdo es queixa que la gent que reclama el nom d'Asclepi en el llibre de visites de l'exposició no ha entès res. I és clar que no ho entén! Mentre es segueixi anomenant-lo oficialment Esculapi la gran majoria de la gent continuarà identificant-lo amb el déu de la medicina. De fet a mi mateix em va induir a l'error. En la meva opinió al MAC li ha faltat valentia per apostar per la solució més raonable i canviar l'atribució per la de Serapis. Ara bé, si encara creuen que hi ha un marge de dubte, es podria haver optat per una altra fórmula que ho reflectís: Serapis-Asclepi o simplement "el déu d'Empúries". Però l'opció conservadora de seguir anomenant-lo Esculapi es tradueix simplement a consolidar un equívoc que ja ha durat un segle.

És una llàstima que no s'hagi aprofitat per aclarir-lo ara, quan els focus es dirigeixen de nou a l'escultura. Els mitjans de comunicació parlen d'Esculapi i la gent ha d'entendre que el més probable és que no sigui un Esculapi? Que jo sàpiga no es tracta d'un producte comercial, a les vendes dels quals pugui perjudicar el canvi de nom, sinó de donar a conèixer una peça important del nostre patrimoni. I no oblidem que no això no afecta solament a l'estàtua sinó a la comprensió dels diversos temples que existien a la ciutat grega d'Empúries. Tot plegat fa que la política divulgativa del MAC en aquesta qüestió causi perplexitat.

Chiron canvia el seu marcador social

Reprodueixo aquí un comunicat de Chiron:

Una de les seccions més eficaces i útils de Chiron és el seu marcador social, on els usuaris recopilen i/o busquen recursos a través d'etiquetes. A Chiron ens vam decidir en un primer moment per Blinklist, que va ser un dels primers serveis que permetia la creació de grups d'usuaris.

Tanmateix, des de fa un temps estàvem advertint certes anomalies en el funcionament de Blinklist, sobretot en allò que ens interessava més a Chiron, els grups.

Finalment hem decidit canviar el nostre marcador social de lloc. Després de sospesar algunes alternatives, como el magnífic Mister Wong, ens hem decantat per Diigo, que ens sembla que, malgrat ser en anglès, gestiona les etiquetes i els enllaços de forma més àgil i eficaç.

Aquest és el nou marcador social de Chiron. Uneix-t'hi i col·labora amb Chiron. Si eres usuari de Blinklist, pots importar tots els teus enllaços a Diigo i afegir al grup Chiron els que tu indiquis.

Si necessites una breu introducció a l'ús de Diigo, pots veure aquest petit vídeo.

Fòrum Auriga 2007

Els propers 17 i 18 de novembre se celebrarà a Lleida el III Fòrum Auriga, un lloc de trobada d'institucions i persones que treballen en la recerca i la difusió del llegat grecoromà a Catalunya. Podeu informar-vos de com inscriure-vos-hi i consultar el programa en el web de la revista Auriga, promotora d'aquesta activitat.

La nova imatge del Serapis d'Empúries (mal anomenat Esculapi)

El Serapis (Asclepi) d'Empúries, abans i després de la cirurgia estètica
(Foto: SG)

Després d'una restauració a fons ha estat presentada la nova imatge de l'escultura més famosa d'Empúries en una exposició inaugurada el passat 27 d'octubre a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Aquesta seu, que ha estat la seva casa fins ara, s'acomiada així de la seva peça més valuosa, que tornarà a Empúries d'aquí uns mesos. Podeu veure en la comparació de les fotografies el treball intens de restauració que s'hi ha esmerçat i que l'excel·lent presentació de la mostra realça magníficament. Però la restauració ha anat acompanyada d'un estudi profund de l'atribució de l'escultura i, en aquest sentit, també s'ha produït un canvi notable: l'atribució considerada més probable ara pels especialistes és Serapis, com m'havia fet ressò en anteriors entrades, tot i que d'una manera vacil·lant. Si voleu més informació us deixo un parell d'enllaços:

• He intentat resumir les raons d'aquesta nova adscripció, en la meva impressió molt fonamentada, en aquesta pàgina web.
  
• També podeu veure unes quantes fotos de l'escultura i de les peces que l'acompanyen a l'exposició.

Un altre qüestió és el nom amb el qual es difon l'escultura restaurada, que incomprensiblement és el d'Esculapi. Però a això hi dedicarem una propera entrada.

Esculapi, el retorn del déu, Museu d'Arqueologia de Catalunya, 27 d'octubre del 2007-17 de febrer del 2008.

Noces baleàriques

Recullo un meme de Mertxu i Ana, que l'ha deixat voluntari:

Cadascú de nosaltres ha de posar en el seu blog algun fragment, nota o comentari d'un autor grec o romà dels rars, rars, d'aquells que duem uns quants anys sense sentir ni pronunciar.

En resposta reprodueixo un passatge de Diodor Sícul, un historiador grec de Sicília del segle I a.C. No sé si és un autor prou rar per a la cadena, però el text és per sucar-hi... pa.

"Perquè [els balears] són més amants de les dones que tots els altres, les valoren tant que, quan algunes dones són capturades pels pirates que ataquen pel mar, les rescaten donant tres o quatre homes a canvi d'una sola dona [...] Entre ells es dóna un estrany costum pel que fa a les noces. A les festes de noces, el primer dels familiars i dels amics segons l’edat i el segon i els restants se colguen l’un rera l’altre amb les núvies i el nuvi és el darrer a aconseguir aquest honor".

Biblioteca històrica, V, 1, traducció de C. Blanes i altres

ADVERTIMENT

Després de llegir els justificadíssims comentaris d'algunes de les meves víctimes del meme anterior i com que no m'agrada gaire que em posin en compromisos ni posar jo l'altra gent en compromisos, deixo llibertat de contestar o no contestar als meus nominats i faig la solemne declaració -jurant per les aigües de l'Estix si cal- que a partir d'ara els únics memes que acceptaré d'ara en endavant seran els voluntaris, com aquest. I que ningú s'ho prenguin malament: jo crec que els que escrivim blogs el que volem és escriure del que volem i quan volem.

Blogs solidaris

En Lluís m'ha honorat amb el meme-premi de blog solidari atorgat per compartir de manera desinteressada coneixements amb l'altra gent.

Les regles d'aquesta nominació són les següents:

• Nominar set persones que es consideri que tenen blogs solidaris i enviar-los un correu electrònic perquè s'assabentin del premi.
• Els premiats haurien de lliurar el premi al seu torn a altres set bloguers de la seva elecció.
• Els premiats haurien de publicar una entrada en el seu blog, mentre que col·locar la imatge del blog solidari és opcional.

Vet aquí els meus afortunats nominats:

• Sergi pels reptes de tot tipus que ens posa i perquè no abandoni les TIC clàssiques per la seva creixent immersió política.
• Santi per la seva dedicació didàctica i per la ferma defensa de les seves conviccions filològiques.
• Blai per un sòlid present que augura un futur esplendorós d'escampar l'amor pel món clàssic.
• Olga perquè sap reescriure i transmetre de manera tan bella els mites grecs.
• Ana per tercera vegada, sobretot per la seva entusiasta i generosa capacitat de proselitisme. Si mai es fa dels Hare Krisna tremolem, perquè acabarem tots rapats, amb túniques taronges i ballant pel carrer. Suposo que s'han d'anar multiplicant els memes: 3 x 7= 21. Estaràs contenta amb tants premis, oi?
• Carlos perquè es dedica a compartir coneixement sempre actualitzat sobre TIC amb esperit provocador i anarquitzant.
• Ramon per la seva erudita defensa dels estudis clàssics.