Anys i anys, per molts anys

Com sens dubte ja sabreu, perquè sóc un tocatardà i se m'han avançat l'Ana (de viva veu), en Lluís, en Sergi (no us perdeu el seu nostàlgic repàs), l'Álvaro, en Fernando i altres amics, avui Chiron celebra el seu primer aniversari. Però com que som gent seriosa no ho hem celebrat amb una bacanal -vull dir virtual, és clar, com correspon a una xarxa 2.0- sinó modificant una mica el disseny de la pàgina inicial, gràcies al savoir-faire d'un dels nostres centaures i donant a conèixer dos serveis nous: la galeria de vídeos a Youtube i la pàgina de presentacions per usar a classe. D'entrada surten prou carregadetes, perquè alguns companys fa temps que hi estan treballant, però esperem que hi contribuïu amb les vostres aportacions per fer-les més grans. I encara hi ha una petita foto-sorpresa que haurà d'esperar uns dies per problemes tècnicohoraris.

Gràcies a tots els que ho heu fet possible, sense oblidar tampoc Carlos, Olga, Iaenus i Juanvi i tots els qui hi heu col·laborat! I perquè no ens falti energia per seguir endavant aquí us dedico un magnífic clip de Brams, que podreu trobar entre els nostres vídeos. No us perdéssiu pas els subtítols!!!

2008: centenari de les excavacions d'Empúries

El 23 de març del 2008 farà cent anys justos que Josep Puig i Cadafalch va començar oficialment les excavacions al jaciment arqueològic grecoromà d'Empúries. Els actes de commemoració del centenari s'iniciaran amb el retorn de l'estàtua d'Asclepi, restaurada i amb els braços i la identitat recuperats, després de ser objecte d'una exposició a la seu barcelonina del MAC (a partir del 25 d'octubre), a Badalona i a Mataró. Altres activitats que s'organitzaran l'any vinent per celebrar el centenari, segons que va anunciar ahir Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, seran:

• continuació de les excavacions a la insula 30 de la ciutat romana, a la stoá (pòrtic) de la ciutat grega i a les esglésies medievals de Santa Magdalena i Santa Margarida.
• millores al recinte: es construiran nous magatzems arqueològics i un centre d'interpretació i de recepció de visitants, es musealitzarà el fòrum romà i s'arreglaran els aparcaments i els accessos.
• congressos i cursos dirigits a especialistes,
• edició de noves publicacions científiques i divulgatives.
• exposicions, viatges, teatre, dansa i concerts,
• un homenatge a Josep Puig i Cadafalch.

Notícia: Avui / El Periódico

Sed nominandus est Asclepius (nec Aesculapius).

El llatí, llengua oficial d'Almacelles

M'acaben d'arribar dues notícies sobre l'ús administratiu del llatí a Almacelles, població del Segrià. Segons un article publicat al Periódico fa uns dies i que he llegit a l'Ágora d'Extremaduraclásica.com, l'Ajuntament d'Almacelles comunica les altes i baixes del seu padró municipal en català, castellà i llatí. A més, segons he sabut per indicació de Lluís Inclán, el web del mateix ajuntament ofereix versió en llatí, al costat de quatre llengües més. Cal destacar que el latí és l'única llengua que es pot també escoltar en el web i que està assenyalat amb la bandera de la Unió Europea. La iniciativa em sembla molt lloable naturalment, però em sap greu dir que caldria corregir alguns errors d'escriptura i de lectura.

Aquest ús del llatí s'emmarca en la pertinença de la població a un organisme internacional que aplega les ciutats creades segons els cànons de la Il·lustació, quan el llatí encara s'usava per redactar molts documents. Segons l'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, si països com Suècia han promogut la utilització del llatí, és lògic que també es faci en els llocs on es parlen llengües que provenen del llatí. A més Ibarz projecta celebrar aquesta tardor a Almacelles una trobada per impulsar el llatí.

La Via Agusta, una sèrie fallida?

Un cop finalitzada la sèrie de Televisió de Catalunya La Via Augusta, l'emissió de la qual es va allargar fins a mitjan estiu, és el moment de fer-ne una valoració menys precipitada que la que vaig fer aquí mateix abans i tot que comencés. La sèrie realment no ha acomplert les expectatives prèvies d'audiència. Els mitjans que s'hi van invertir i la campanya publicitària precedent va fer que el primer episodi tingués una audiència molt elevada, que tanmateix va caure en picat de seguida. Podem atribuir aquesta punxada al fet d'haver-a situat en un temps històric molt reculat, l'època d'August? Sens dubte no n'és aquesta la causa, com demostren sèries d'èxit incontestable com Jo Claudi -de la qual ara es projecta fer-ne una versió cinematogràfica protagonitzada per Leonardo DiCaprio- o Roma. Produïda amb uns mitjans superiors en relació a d'altres sèries de la cadena i amb una nòmina notable de bons actors, a parer meu, la pega principal és un guió no prou àgil, poc imaginatiu i reiteratiu, que no acaba de trobar el to entre la comèdia i el drama. Jo em vaig empassar tots els episodis, però he de dir que més per deure que per devoció. És possible, doncs, que la poca solidesa dels fonaments històrics de la sèrie no hagi estat un factor determinant. O potser sí, perquè jo diria que els espectadors d'una sèrie històrica -igual que els lectors de novel·la històrica-, agraeixen sovint tenir la sensació d'aprendre mentre es distreuen. I dubto que aquesta sensació l'hagués experimentat cap espectador de La Via Augusta, que ben poques vegades s'escapava de reproduir un reguitzell de tòpics sobre la Roma antiga. L'assessorament d'un historiador -tot s'ha de dir: especialitzat en història moderna i contemporània- no ha evitat en errors històrics i anacronismes greus, molts dels quals difícilment es podrien considerar llicències preses conscientment, perquè no aporten res a l'argument. Però a les "perles" de La Via Augusta hi dedicaré específicament una altra entrada. Hi haurà gent que dirà que no cal exigir rigor històric a una sèrie d'entreteniment. Potser si hagués estat més entretinguda m'hauria costat menys perdonar tantes badades. De tota manera en general crec que el rigor no és incompatible amb l'entreteniment, sinó que li dóna un valor afegit. En resum, tant per la qualitat narrativa com per la contextualització històrica La Via Agusta ha resultat -en la meva opinió- una ocasió d'or perduda per als amants del món clàssic catalanoparlants o catalanotelevidents i per a la divulgació d'una cultura que és un dels fonaments de la nostra.

Primícia sobre l'Asclepi d'Empúries

Aquí s'han recollit diverses vegades les vicissituds i els dubtes al voltant de l'Asclepi d'Empúries, que gairebé atenyen la categoria de culebrón. Ben aviat es resoldrà el misteri perquè en la darrera agenda d'activitats del Museu d'Arqueologia de Catalunya s'anuncia per al mes vinent i fins al febrer l'exposició que l'ha de mostrar per primera vegada després de la restauració i ha de descobrir-ho tot sobre aquesta famosa escultura. En la publicitat es guarden ben bé de dir res sobre quin es resultat de les recents recerques exhaustives paral·leles a la seva restauració. Ara bé, si ens fixem en el títol de la segona de les conferències programades entorn d'aquesta exposició:

• "L’Esculapi i les excavacions arqueològiques a la ciutat grega d’Empòrion" (Xavier Aquilué), Barcelona, MAC, 22 de novembre, 19 h.
• "Els braços del déu. Com, quan i per què una estàtua d’Esculapi va passar a ser del déu Serapis" (Joaquín Ruiz de Arbulo i David Vivó), Barcelona, MAC, 13 de desembre, 19 h.

ens indica ja per on van els trets: l'escultura era originàriament d'Asclepi, però en un moment donat va ser reconvertida a Serapis. Quin pot ser aquest moment? Doncs jo m'imagino que quan es va construir el temple de Serapis, al costat del santuari (Asclepi?) on es va trobar l'estàtua en qüestió.

Sed nominandus est Asclepius (nec Aesculapius)

Finalment, seria molt demanar al Museu d'Arqueologia de Catalunya i als arqueòlegs en general que es referissin a aquesta estàtua grega amb el nom grec del déu de la medicina (Asclepi) en comptes del romà (Esculapi)?

Recerca del temple d'August sota la catedral de Tarragona

Les prospeccions geològiques realitzades aquesta setmana a la catedral de Tarragona amb tecnologia capdavantera permetran desvelar si sota els seus fonaments s'alça el temple d'August, construït a partir de l'any 15. Un conveni entre l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i l'Arquebisbat de Tarragona ha permès les prospeccions, que finalitzaran avui. Quan arribi el desembre, un equip internacional de 12 arqueòlegs i geòlegs haurà reproduït en imatges tridimensionals les restes ocultes sota la catedral i podrà determinar si es tracta del temple.

Més informació: El Periódico

Associació de professors de grec?

Ramon Torné ha proposat des del seu blog la creació d'una associació catalana de professors de grec. No entenc molt bé per què s'hauria de limitar a la defensa del grec. Jo crec que a hores d'ara a Catalunya ja queden ben pocs professors que només siguin de grec (o només de llatí) i d'altra banda és un malbaratament dispersar esforços quan els problemes en gran part són comuns per al conjunt de les clàssiques.

Més enllà de l'associació de professors, perquè ja n'hi ha alguna que fa el que pot, la col·laboració entre professors de diversos centres permetria, per exemple, fer viatges a Grècia i Roma, sortides a llocs més propers compartint autocar -jo he desistit de portar els alumnes a Empúries molts anys perquè no arribaven a omplir un autocar-, intercanviar materials, idees i experiències que funcionin a l'aula, crear projectes educatius comuns. Tot per augmentar l'atractiu d'unes matèries actualment menysvalorades per la societat. Els mitjans per aconseguir aquesta intercomunicació els proporcionen en gran part les TIC: fòrums com el de Labyrinthus o el de Chiron, llistes de correu electrònic com Hermes, blogs... podrien ser un lloc de trobada ideal, ràpid, efectiu i d'accés obert, però hi recorrem tant com ens convindria? Partint de la meva experiència jo diria que estan infrautilitzats. No hauríem de posar-hi tots una mica de la nostra part?

Magris presenta la seva Eurídice a Barcelona

Ahir a l’Institut Italià de Cultura de Barcelona Claudio Magris va presentar Vostè ja ho entendrà publicada en català per Edicions de 1984 i en castellà Anagrama. Es tracta d'una novella (una novel·la breu) on l'autor recorre al mite d'Orfeu i Eurídice, per parlar de la parella, la passió, la vida compartida, la pèrdua. A través d'un monòleg, i com si es tractés d'Eurídice, la dona parla del seu Orfeu, de la seva relació i de la desesperació que sent ell, quan ella baixa a la 'Casa de Repòs'. El relat està inspirat en la mort de la dona de Magris i ja s'ha adaptat al teatre a Itàlia, França i Àustria.

Notícia: Vilaweb / El Periódico

Epidaure salvat de les flames

El dissabte passat va sortir a l'Avui un article sobre els incendis de Grècia titulat Epidaure escrit pel mallorquí Sebastià Alzamora amb una interessant reflexió sobre la conservació del patrimoni arqueològic i natural. En reprodueixo un passatge:

... Ara tot allò deu estar envoltat de desolació i d'infern, i, dins de tot, em consola saber que el teatre d'Epidaure, com no podia ser altrament, ha resistit la desgràcia: els homes som capaços de les pitjors barbaritats però també de les millors obres, aquelles que aguanten flames, aiguats i segles per donar testimoni de la grandesa de l'espècie. D'això parla constantment Grècia amb el seu privilegiat patrimoni arqueològic, i per això els grecs han organitzat la seva indústria turística entorn d'aquest actiu i d'un altre que tampoc no té preu calculable: la grandiositat dels seus paisatges naturals, poblats per fantasmes de tots els temps i totes les nacions. Ara que els mirem amb aquesta penosa commiseració que reservem als que creiem inferiors a nosaltres, sapiguem que almenys els grecs ... no han sucumbit a la temptació de destruir el seu país a canvi d'un plat fàcil de llenties.

Per llegir-lo sencer cliqueu aquí.