divendres, de juny 30, 2006
El amor del ruiseñor
Gràcies a Ana Ovando i a Antoni Navarro corregeixo l'afirmació precipitada que el festival A escena de Sagunt no programava aquest estiu cap obra d'inspiració grecoromana. Resulta que sí que n'hi haurà una (com a mostra): els dies 5 i 6 d'agost s'hi representarà El amor del ruiseñor, adaptació atemporal del mite de Filomela i Progne escrita pel nord-americà Timberlake Wertenbaker. Aquest muntatge de Jorge Picó i Teatres de la Generalitat s'estrenarà el 7 de juliol a l'Encontre de Teatre a l'Estiu d'Alzira. També es podrà veure a San Sebastià i Mérida.
dijous, de juny 29, 2006
Valentia ab urbe condita
Ahir l'alcaldessa de València, Rita Barberà, va inaugurar la nova plaça de l'Almoina de València al cap de tretze campanyes d'excavacions arqueològiques desenvolupades al llarg de vint anys. La remodelació, projectada pels arquitectes José María Herrera i José Miguel Rueda, deixa veure part de les termes romanes a través d'una superfície de vidre de 300 m2 coberta per una làmina d'aigua.
Entre les restes trobades a l'àrea destaquen, de l'època romana republicana, l'horreum o magatzem, les termes -les més antigues de la península Ibèrica- i el santuari; de l'època romana imperial, el fòrum, la via Augusta, la cúria -seu del govern de la ciutat- el nimfeu, la basílica civil i la presó martirial; de l'època visigoda, el baptisteri, el cementiri i la memòria martirial.
El projecte s'ha de completar amb el futur Museu de l'Almoina. El museu està previst que estigui enllestit en un termini de vuit mesos, i permetrà visitar les restes romanes, visigodes, islàmiques i cristianes que s'hi han trobat en els diversos estrats que es remunten al primer període de la València romana, fundada al 138 a.C.
Notícia: ajuntament de València / Levante / Las provincias / Europa Press
dilluns, de juny 26, 2006
Teatre clàssic a la fresca
The Globe, Londres (S.G.)Fa uns dies vaig parlar de la representació de Nausica de Joan Maragall. Però aquest estiu tenim la possibilitat d'assistir a d'altres espectacles de tradició grecoromana, que des de fa un temps he anat recollint a l'agenda del Laberint de l'actualitat.
Per començar hi ha l'adaptació de la Ilíada feta per Alessandro Baricco, Homer, Ilíada, que ha tingut gran èxit en el format de llibre i que ara s'escenifica de la mà de dos grans de la tele-escena catalana, Jordi Boixaderas i Lluís Soler, "que fort retronen" -si se'm permet descriure les veus poderoses de tots dos amb un epítet homèric-, acompanyats de Marta Marco. Teniu ocasió de veure-ho, si encara trobeu entrades, al festival 30Nits de Sabadell,el 28 de juny, a Vic, l'1 de juliol, i al Festival de Barcelona Grec, a la Plaça del Rei, els dies 6 i 7 de juliol.
Si domineu el francès Les Estivales, el festival de Perpinyà, us ofereix Andromaque de Racine, el 4 de juliol, i Médée, un concentrat dels monòlegs de la tragèdia d'Eurípides en la veu de la bella Fanny Ardant.
Així mateix, en el marc dels Capvespres a la romana, a Guissona (La Segarra), Miles gloriosus de Plaute és representat pel grup Balbo de l'IES Santo Domingo de Puerto de Santa María, el 23 de juliol, amb l'entrada lliure.
Encara més, dins el Festival Shakespeare de Santa Susanna està programada la faula ovidiana Píram i Tisbe, a partir de fragments de l'òpera El Somni d'una nit d'estiu de B. Britten (22 i 25 de juliol). D'altra banda la Fira de Tàrrega obre el 7 de setembre amb Orpheus, un espectacle total de la companyia alemanya Pan.Optikum (en versió castellana-catalana).
De tota manera no hi ha dubte que el Festival de Teatro Clásico de Mérida, que se celebrarà del 6 de juliol al 15 d'agost, serà l'estrella, com cada estiu. Enguany presenta un programa de to clarament odisseic:
- Calipso (Venturas y desventuras de una diosa), una comèdia musical,
- Ítaca, una versió lliure de l'Odissea,
- El amor del ruiseñor (El mito de Procne y Filomela) de Timberlake Wertenbaker,
- Odiseo y Penélope de Mario Vargas Llosa,
- Viriato rey de Joâo Osorio de Castro,
- Las aventuras de Ulises (espectacle infantil),
- El camino de Sísifo a Ícaro (espectacle de carrer).
A més s'hi ofereix In extremis, una dramatització del dissortat amor d'Abelard i Heloïsa.
De moment això és tot. És una llàstima que aquesta vegada el festival Sagunt a escena no hagi programat, com en altres temporades, cap espectacle de tradició grecoromana dins la seva abundant oferta. En cas que m'arribi informació d'algun espectacle més, ja ho sabeu: a l'agenda.
La sanguinària profecia de la sibil·la Losantos
Una de les més incendiàries profecies del sinistre Jiménez Losantos diu que, després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya, "es veurà córrer la sang pel Llobregat". Un comentarista ha assenyalat l'origen virgilià d'aquest funest vaticini:
Bella, horrida bella, et Thybrim multo spumantem sanguine cerno.
'Guerres, guerres terribles, i el Tíber que escumeja de tanta sang, ho veig' (traducció de Joan Bellés).
Virgili, Eneida, VI, 86-87.
Són paraules amb les quals la Sibil·la de Cumes anuncia a Eneas les guerres acarnissades que haurà d'afrontar al Laci. En aquesta ocasió, però, la profecia no es complirà, per molt que s'hi esforci la falsa pitonissa en qüestió.
Font: Desclot, Avui, 22/06/06
Bella, horrida bella, et Thybrim multo spumantem sanguine cerno.
'Guerres, guerres terribles, i el Tíber que escumeja de tanta sang, ho veig' (traducció de Joan Bellés).
Virgili, Eneida, VI, 86-87.
Són paraules amb les quals la Sibil·la de Cumes anuncia a Eneas les guerres acarnissades que haurà d'afrontar al Laci. En aquesta ocasió, però, la profecia no es complirà, per molt que s'hi esforci la falsa pitonissa en qüestió.
Font: Desclot, Avui, 22/06/06
dijous, de juny 22, 2006
El referèndum de l'estatut narrat en grec antic
Akropolis World News recull aquesta setmana la notícia del resultat del referèndum sobre el nou estatut de Catalunya. Recordem que aquest servei de l'actualitat mundial en grec antic el porta amb constància Joan Coderch, professor a la Universitat d'Oxford.
Hi havia almenys 48 vil·les al voltant de Tàrraco
L'estudi del paisatge arqueològic antic a l'Ager Tarraconensis (a la dreta del riu Francolí), que es va iniciar fa un any, ja té elaborat un primer mapa dels jaciments trobats a la zona. Així s'han trobat 119 jaciments entre les comarques del Baix Camp, Tarragonès i Alt Camp i s'ha corroborat l'existència d'un mínim de 48 vil·les al voltant de Tàrraco.
Atès que els jaciments estan concentrats en zones molt determinades, la intenció a partir d'ara és fer prospeccions intensives per comprovar si n'hi havia també en altres àrees. La recerca, duta a terme per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, proposa un estudi integral del territori i de la seva població des del 500 aC al 712 dC.
Notícia: Europa Press
Atès que els jaciments estan concentrats en zones molt determinades, la intenció a partir d'ara és fer prospeccions intensives per comprovar si n'hi havia també en altres àrees. La recerca, duta a terme per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, proposa un estudi integral del territori i de la seva població des del 500 aC al 712 dC.
Notícia: Europa Press
dimecres, de juny 21, 2006
Les clàssiques segons la LOE
Seguim amb les entrades dedicades a l'ensenyament. Ana Ovando ens advertia fa un mes de les novetats que introdueix la nova Llei Orgànica d’Educació (LOE) en el currículum de clàssiques. Repassem-ho.
Per començar l’article 24.5 estableix el currículum dels tres primers cursos d’ESO:
En el conjunto de los tres cursos, los alumnos podrán cursar alguna materia optativa. La oferta de materias en este ámbito de optatividad deberá incluir una segunda lengua extranjera y cultura clásica.
L’article 25.2 es refereix a 4t d’ESO:
Además de las materias enumeradas en el apartado anterior [obligatòries], los alumnos deberán cursar tres materias de las siguientes: Biología y geología, Educación plástica y visual, Física y química, Informática, Latín, Música, Segunda lengua extranjera, Tecnología.
Els apartats següents també afecten al llatí de quart:
5. Sin perjuicio de su tratamiento específico en algunas de las materias de este cuarto curso, la comprensión lectora, la expresión oral y escrita, la comunicación audiovisual, las tecnologías de la información y la comunicación y la educación en valores se trabajarán en todas las áreas.
6. Este cuarto curso tendrá carácter orientador, tanto para los estudios postobligatorios como para la incorporación a la vida laboral. A fin de orientar la elección de los alumnos, se podrán establecer agrupaciones de estas materias en diferentes opciones.
7. Los centros deberán ofrecer la totalidad de las materias y opciones citadas en los apartados anteriores. Sólo se podrá limitar la elección de materias y opciones de los alumnos cuando haya un número insuficiente de los mismos para alguna de ellas a partir de criterios objetivos establecidos previamente por las Administraciones educativas.
Sembla deduir-se'n, doncs, que s’obre pas a la creació d’itineraris a 4t d’ESO. Pel que fa al batxillerat aparentment no canvia gaire respecte de l'actual, tot i que en falta el desenvolupament:
Artículo 34.
1. Las modalidades del bachillerato serán las siguientes:
a) Artes.
b) Ciencias y Tecnología.
c) Humanidades y Ciencias Sociales.
2. El bachillerato se organizará en materias comunes, en materias de modalidad y en materias optativas.
3. El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas, establecerá la estructura de las modalidades, las materias específicas de cada modalidad y el número de estas materias que deben cursar los alumnos.
A més de concretar les matèries de batxillerat, caldrà veure com es desenvolupa la llei per part de les conselleries d’educació pel que fa al nombre d’hores i programacions. Desapareixerà el concepte de crèdit utilitzat a Catalunya, per exemple?
Pel que fa al calendari d'aplicació de la llei convé saber que el curs 2007-2008 es començarà a implantar a 1r i 3r d'ESO, el 2008-2009 a 2n i 4t d'ESO i 1r de batxillerat, i el 2009-2010 se n'acabarà la implantació amb 2n de batxillerat.
Text complet de la LOE
Per començar l’article 24.5 estableix el currículum dels tres primers cursos d’ESO:
En el conjunto de los tres cursos, los alumnos podrán cursar alguna materia optativa. La oferta de materias en este ámbito de optatividad deberá incluir una segunda lengua extranjera y cultura clásica.
L’article 25.2 es refereix a 4t d’ESO:
Además de las materias enumeradas en el apartado anterior [obligatòries], los alumnos deberán cursar tres materias de las siguientes: Biología y geología, Educación plástica y visual, Física y química, Informática, Latín, Música, Segunda lengua extranjera, Tecnología.
Els apartats següents també afecten al llatí de quart:
5. Sin perjuicio de su tratamiento específico en algunas de las materias de este cuarto curso, la comprensión lectora, la expresión oral y escrita, la comunicación audiovisual, las tecnologías de la información y la comunicación y la educación en valores se trabajarán en todas las áreas.
6. Este cuarto curso tendrá carácter orientador, tanto para los estudios postobligatorios como para la incorporación a la vida laboral. A fin de orientar la elección de los alumnos, se podrán establecer agrupaciones de estas materias en diferentes opciones.
7. Los centros deberán ofrecer la totalidad de las materias y opciones citadas en los apartados anteriores. Sólo se podrá limitar la elección de materias y opciones de los alumnos cuando haya un número insuficiente de los mismos para alguna de ellas a partir de criterios objetivos establecidos previamente por las Administraciones educativas.
Sembla deduir-se'n, doncs, que s’obre pas a la creació d’itineraris a 4t d’ESO. Pel que fa al batxillerat aparentment no canvia gaire respecte de l'actual, tot i que en falta el desenvolupament:
Artículo 34.
1. Las modalidades del bachillerato serán las siguientes:
a) Artes.
b) Ciencias y Tecnología.
c) Humanidades y Ciencias Sociales.
2. El bachillerato se organizará en materias comunes, en materias de modalidad y en materias optativas.
3. El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas, establecerá la estructura de las modalidades, las materias específicas de cada modalidad y el número de estas materias que deben cursar los alumnos.
A més de concretar les matèries de batxillerat, caldrà veure com es desenvolupa la llei per part de les conselleries d’educació pel que fa al nombre d’hores i programacions. Desapareixerà el concepte de crèdit utilitzat a Catalunya, per exemple?
Pel que fa al calendari d'aplicació de la llei convé saber que el curs 2007-2008 es començarà a implantar a 1r i 3r d'ESO, el 2008-2009 a 2n i 4t d'ESO i 1r de batxillerat, i el 2009-2010 se n'acabarà la implantació amb 2n de batxillerat.
Text complet de la LOE
dimarts, de juny 20, 2006
Apologia del llibre de text
Ahir vaig prometre que respondria a la crida llençada pel teleamic Carlos Cabanillas, amb el seu esperit provocador i anarquitzant, a cremar els llibres de text a fi que cada professor elabori el seu propi llibre amb cada grup d'alumnes. En el seu comentari Carlos matisava que era un exabrupte per emfatitzar la nova mentalitat que havia de adquirir el professorat. De tota manera vaig prometre erigir-me en el paladí dels tan denostats llibres de text i així ho faré, en el benentès que parlaré a favor dels bons llibres de text, que n'hi ha, com també n'hi ha, naturalment, de pèssims que no mereixen ser defensats. Però tampoc cal cremar-los, no instaurem ara una in-TIC-isició: prou dificultat tenen els pobres llibres a sobreviure entre tanta tecnologia.
Certament una de les satisfaccions més grans que pot tenir un docent en la seva vida professional és veure com les activitats preparades per ell mateix són ben acollides pels seus alumnes i es demostren eficaces perquè aprenguin. I puc arribar a entendre que l'objectiu ideal a llarg termini sigui arribar a prescindir del llibre de text. Però, en la meva opinió, abans n'hauria d'haver utilitzat uns quants. En primer lloc perquè se'n pot aprendre molt, dels bons llibres de text, sovint elaborats per altres professors que ens duen anys d'avantatge i d'experiència. Jo puc dir que, a partir d'alguns llibres de text, he après a ensenyar d'una manera força diferent a com em van ensenyar a mi. Per tant el bon llibre de text ens ajuda a alliberar-nos de reproduir indefinidament la mateixa metodologia i esdevé, així, una important font d'innovació didàctica, com sembla que és el famós mètode Orberg que el mateix Carlos troba temptador o com els mètodes de Cambridge o d'altres nascuts en el nostre país.
D'altra banda l'aprenentatge de qualsevol matèria -i especialment de les llengües- exigeix un mètode. I elaborar un mètode coherent i complet vol anys de dedicació. No tothom es pot permetre el luxe el luxe d'una dedicació tan intensiva per les seves circumstàncies professionals o personals. Un llibre de text ens el pot proporcionar, aquest mètode. No obstant això, sobre el suport que ens dóna i al qual sempre podem recórrer -tant els professors com els alumnes-, és clar que convé complementar-lo amb materials elaborats per un mateix o recopilats d'altres llocs. I en això les TIC són sens dubte les eines més útils.
Llibres de text o de lectura, TIC o altres recursos no s'exclouen sinó que es complementen.
Certament una de les satisfaccions més grans que pot tenir un docent en la seva vida professional és veure com les activitats preparades per ell mateix són ben acollides pels seus alumnes i es demostren eficaces perquè aprenguin. I puc arribar a entendre que l'objectiu ideal a llarg termini sigui arribar a prescindir del llibre de text. Però, en la meva opinió, abans n'hauria d'haver utilitzat uns quants. En primer lloc perquè se'n pot aprendre molt, dels bons llibres de text, sovint elaborats per altres professors que ens duen anys d'avantatge i d'experiència. Jo puc dir que, a partir d'alguns llibres de text, he après a ensenyar d'una manera força diferent a com em van ensenyar a mi. Per tant el bon llibre de text ens ajuda a alliberar-nos de reproduir indefinidament la mateixa metodologia i esdevé, així, una important font d'innovació didàctica, com sembla que és el famós mètode Orberg que el mateix Carlos troba temptador o com els mètodes de Cambridge o d'altres nascuts en el nostre país.
D'altra banda l'aprenentatge de qualsevol matèria -i especialment de les llengües- exigeix un mètode. I elaborar un mètode coherent i complet vol anys de dedicació. No tothom es pot permetre el luxe el luxe d'una dedicació tan intensiva per les seves circumstàncies professionals o personals. Un llibre de text ens el pot proporcionar, aquest mètode. No obstant això, sobre el suport que ens dóna i al qual sempre podem recórrer -tant els professors com els alumnes-, és clar que convé complementar-lo amb materials elaborats per un mateix o recopilats d'altres llocs. I en això les TIC són sens dubte les eines més útils.
Llibres de text o de lectura, TIC o altres recursos no s'exclouen sinó que es complementen.
dilluns, de juny 19, 2006
Integració de les TIC a l’aula
Ana Ovando m’ha llençat un nou meme o cadena blogosfèrica. Potser sí que vaig començar jo però ara per ara anem 1 a 2 a favor teu, Ana. En aquesta ocasió la pregunta és: Què consideres fonamental perquè la integració de les TIC a l’aula sigui possible? L’objectiu de la “simpàtica” cadena és recollir opinions per debatre al Primer Encuentro de Edublogs. En aquest cas no sé si un meme és el millor sistema –si no és per la seva força coercitiva–, perquè imagino que en la major part de requisits hi coincidirem més aviat tots, com de fet coincideixo amb les indicacions aportades per la mateixa Ana i amb les d’altres enredats. Potser per això em sembla important centrar-me no tant en les coincidències com en les matisacions.
La meva opinió ja la vaig reflectir en una comunicació sobre TIC i estudis clàssics que vaig recollir aquí. No cal dir que tenir equips a les aules (ordinadors, pissarres digitals, banda ampla) i programari disponible és bàsic, però jo posaria l’èmfasi en el factor humà, que sempre sol ser el més difícil. Carlos Cabanillas, també involucrat ara en el mateix meme, ens alertava ja fa més d’un any, en un dels seus innombrables blocs, de què pot passar si es passa l’arada davant els bous, és a dir, si, amb un afany més que res publicitari, es posen aules totalment equipades sense preparar el professorat: els equips faran més nosa que servei i es malbaratan. Per tant l’equipament dels centres ha de ser progressiu i paral·lel a la formació i sensibilització del professorat, que en definitiva serà qui té a les seves mans emprar-lo o no. I jo crec que la manera més efectiva d’incentivar els professors a utilitzar les noves tecnologies és fer-los veure quins recursos concrets els poden servir per millorar la docència de la seva matèria determinada, com es fa, per exemple, des del CEFIRE de Sagunt en l’àmbit de clàssiques que tan entusiàsticament porta l’Ana (i jo diria, des de la distància, que amb èxit). A Catalunya això no es fa o en tot cas només es fa per àrees massa extenses (llengües, socials...) per seduir el professorat, en especial de les matèries minoritàries dins aquestes àrees –com les clàssiques, evidentment. Jo fins i tot diria que la sensibilització del professorat ha d’anar per davant de la formació: quan els docents vegin clar com els servirà per millorar la seva pràctica professional la major part ja es preocuparan d’aprendre, tot i que naturalment se’ls ha de facilitar recursos, mitjans i formació. Cal tenir en compte, tanmateix, que sempre hi haurà un reducte –més o menys gran– de professors ancorats en la inèrcia, en la repetició d’allò que han après i que han fet tota la vida, i només faran allò que se’ls obligui a fer. En el meu centre, per exemple, ha costat anys una cosa tan senzilla com que els professors introdueixin les notes als ordinadors. I al final tots ho han de fer perquè ara és l’únic sistema.
En les respostes que he llegit es parla d’un canvi de mentalitat del professorat. Sens dubte cal aquest canvi. Les tendències pedagògiques en voga veuen les TIC com una oportunitat per estendre les seves metodologies, ja que no se n’acaben de sortir d’imposar-les via DOG o via BOE. Jo sóc més aviat eclèctic i tendeixo a aplicar metodologies construïdes sobre diferents bases i, per tant, no entraré en aquest debat. Més aviat incidiria en la importància de compartir. És hora que els professors surtin de la seva closca i que utilitzin les eines telemàtiques per parlar entre ells, per debatre els seus problemes, per comparar metodologies, per intercanviar recursos útils i informacions interessants, per construir entorns col·laboratius. A mi em sembla evident que així tothom hi sortirem guanyant. Però me’n faig creus de com costa que els professors participin amb els seus col·legues en iniciatives tan senzilles com fòrums, llistes de correu electrònic, blocs, webs col·laboratius... Sempre acabem sent els mateixos quatre gats que ens anem trobant a tot arreu. Tant costa participar? Jo crec que no, que simplement cal un canvi de mentalitat, de pensar que podem fer coses, petites o grans, que puguin ser de profit per als altres, i que, en major o menor mesura, podem millorar algunes coses entre tots.
Bé per avui ja m’he enrotllat prou. Deixo per un altre dia contestar a la crida per cremar els llibres de text que Carlos fa en la seva resposta. Jo prendré la llança a favor dels sempre tan vilipendiats (i tan utilitzats) llibres de text.
Pel que fa al meme, em sap greu, però no em veig amb cor de continuar. Ana, a més d’embolicar-m’hi, m’has aixafat els possibles destinataris. I no voldria pas que, com l’última vegada, el meu testimoni es perdés en la immensitat de l’espai virtual.
La meva opinió ja la vaig reflectir en una comunicació sobre TIC i estudis clàssics que vaig recollir aquí. No cal dir que tenir equips a les aules (ordinadors, pissarres digitals, banda ampla) i programari disponible és bàsic, però jo posaria l’èmfasi en el factor humà, que sempre sol ser el més difícil. Carlos Cabanillas, també involucrat ara en el mateix meme, ens alertava ja fa més d’un any, en un dels seus innombrables blocs, de què pot passar si es passa l’arada davant els bous, és a dir, si, amb un afany més que res publicitari, es posen aules totalment equipades sense preparar el professorat: els equips faran més nosa que servei i es malbaratan. Per tant l’equipament dels centres ha de ser progressiu i paral·lel a la formació i sensibilització del professorat, que en definitiva serà qui té a les seves mans emprar-lo o no. I jo crec que la manera més efectiva d’incentivar els professors a utilitzar les noves tecnologies és fer-los veure quins recursos concrets els poden servir per millorar la docència de la seva matèria determinada, com es fa, per exemple, des del CEFIRE de Sagunt en l’àmbit de clàssiques que tan entusiàsticament porta l’Ana (i jo diria, des de la distància, que amb èxit). A Catalunya això no es fa o en tot cas només es fa per àrees massa extenses (llengües, socials...) per seduir el professorat, en especial de les matèries minoritàries dins aquestes àrees –com les clàssiques, evidentment. Jo fins i tot diria que la sensibilització del professorat ha d’anar per davant de la formació: quan els docents vegin clar com els servirà per millorar la seva pràctica professional la major part ja es preocuparan d’aprendre, tot i que naturalment se’ls ha de facilitar recursos, mitjans i formació. Cal tenir en compte, tanmateix, que sempre hi haurà un reducte –més o menys gran– de professors ancorats en la inèrcia, en la repetició d’allò que han après i que han fet tota la vida, i només faran allò que se’ls obligui a fer. En el meu centre, per exemple, ha costat anys una cosa tan senzilla com que els professors introdueixin les notes als ordinadors. I al final tots ho han de fer perquè ara és l’únic sistema.
En les respostes que he llegit es parla d’un canvi de mentalitat del professorat. Sens dubte cal aquest canvi. Les tendències pedagògiques en voga veuen les TIC com una oportunitat per estendre les seves metodologies, ja que no se n’acaben de sortir d’imposar-les via DOG o via BOE. Jo sóc més aviat eclèctic i tendeixo a aplicar metodologies construïdes sobre diferents bases i, per tant, no entraré en aquest debat. Més aviat incidiria en la importància de compartir. És hora que els professors surtin de la seva closca i que utilitzin les eines telemàtiques per parlar entre ells, per debatre els seus problemes, per comparar metodologies, per intercanviar recursos útils i informacions interessants, per construir entorns col·laboratius. A mi em sembla evident que així tothom hi sortirem guanyant. Però me’n faig creus de com costa que els professors participin amb els seus col·legues en iniciatives tan senzilles com fòrums, llistes de correu electrònic, blocs, webs col·laboratius... Sempre acabem sent els mateixos quatre gats que ens anem trobant a tot arreu. Tant costa participar? Jo crec que no, que simplement cal un canvi de mentalitat, de pensar que podem fer coses, petites o grans, que puguin ser de profit per als altres, i que, en major o menor mesura, podem millorar algunes coses entre tots.
Bé per avui ja m’he enrotllat prou. Deixo per un altre dia contestar a la crida per cremar els llibres de text que Carlos fa en la seva resposta. Jo prendré la llança a favor dels sempre tan vilipendiats (i tan utilitzats) llibres de text.
Pel que fa al meme, em sap greu, però no em veig amb cor de continuar. Ana, a més d’embolicar-m’hi, m’has aixafat els possibles destinataris. I no voldria pas que, com l’última vegada, el meu testimoni es perdés en la immensitat de l’espai virtual.
divendres, de juny 16, 2006
Jaciment romà parcialment salvat de l'autopista d'Eivissa
Finalment tenim una bona notícia d'Eivissa, el ric patrimoni arqueològic de la qual està greument amenaçat per la construcció de l'autopista.
El conseller insular de Patrimoni, Joan Marí Tur, va anunciar ahir que l'hipocaust (sistema de calefacció) d'unes termes romanes trobat al costat de l'hipòdrom de Sant Jordi serà finalment conservat in situ amb el seu entorn, és a dir, part del jaciment arqueològic d'uns 2.000 m2 que el Consell havia autoritzat anteriorment desmantellar per realitzar les obres de l'autovia. Aquesta decisió obligarà a modificar el disseny d'un vial de la rotonda projectada en aquest lloc.
La intenció inicial del Consell de destruir aquest jaciment va provocar fortes protestes de la Plataforma Antiautopistes i d'antics arqueòlegs de la pròpia obra, que van considerar-lo summament rellevant. Les obres de l'autovia no van arribar a consumar la destrucció de tot el jaciment.
Notícia: Diario de Ibiza (a través de Commentariola Hispaniae)
El conseller insular de Patrimoni, Joan Marí Tur, va anunciar ahir que l'hipocaust (sistema de calefacció) d'unes termes romanes trobat al costat de l'hipòdrom de Sant Jordi serà finalment conservat in situ amb el seu entorn, és a dir, part del jaciment arqueològic d'uns 2.000 m2 que el Consell havia autoritzat anteriorment desmantellar per realitzar les obres de l'autovia. Aquesta decisió obligarà a modificar el disseny d'un vial de la rotonda projectada en aquest lloc.
La intenció inicial del Consell de destruir aquest jaciment va provocar fortes protestes de la Plataforma Antiautopistes i d'antics arqueòlegs de la pròpia obra, que van considerar-lo summament rellevant. Les obres de l'autovia no van arribar a consumar la destrucció de tot el jaciment.
Notícia: Diario de Ibiza (a través de Commentariola Hispaniae)
dijous, de juny 15, 2006
Antínous o la història circular al MAC
La seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya acull des d'ahir fins al 25 de setembre l'exposició Antínous o la història circular de l'artista Jesús Galdón (Barcelona, 1967), que reflexiona sobre la imatge anònima del passat. Galdón proposa a la mostra un joc visual a partir de dos miralls i de diferents composicions fotogràfiques creades a partir de fragments de retrats en marbre d'època romana.
No és la primera exposició de Galdón en un museu arqueològic, atès que el 2000 va presentar La memòria dels déus al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
El títol de la mostra actual al·ludeix a Antínous, un noi bellíssim de qui l'emperador Hadrià es va enamorar perdudament. Després de la seva tràgica mort en el Nil, Hadrià va inundar tot l'Imperi d'estàtues del jove. Curiosament en l'actualitat el seu culte ha estat reprès com a déu de l'homosexualitat.
Antínous o la història circular de Jesús Galdón,
Museu d'Arqueologia de Catalunya, del 14 de juny al 25 de setembre. Notícia: Europa Press
No és la primera exposició de Galdón en un museu arqueològic, atès que el 2000 va presentar La memòria dels déus al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
El títol de la mostra actual al·ludeix a Antínous, un noi bellíssim de qui l'emperador Hadrià es va enamorar perdudament. Després de la seva tràgica mort en el Nil, Hadrià va inundar tot l'Imperi d'estàtues del jove. Curiosament en l'actualitat el seu culte ha estat reprès com a déu de l'homosexualitat.
Antínous, Musée du Louvre.
Museu d'Arqueologia de Catalunya, del 14 de juny al 25 de setembre. Notícia: Europa Press
dimecres, de juny 14, 2006
Nausica de Maragall torna als escenaris al cap de quasi un segle
L'Arxiu Joan Maragall de Barcelona va ser l'escenari abans d'ahir de la primera lectura de Nausica, l'única obra de teatre escrita pel poeta Joan Maragall, inspirada en l'Odissea d'Homer a través de la Nausikaa de Goethe i que va ser l'objecte de la tesi doctoral de Carles Riba. Es preparaven així les representacions d'aquesta tragèdia que tornarà a ser representada aquest estiu per primera vegada des de 1912. Sota la direcció d'Hermann Bonnín hi eren present tots els actors que participen en la funció: Sílvia Bel (Nausica), la jove princesa dels feacis fascinada per Ulisses, l'heroi madur (Lluís Soler), Enric Majó, Carme Sansa i Montserrat Salvador. L'obra es representarà enguany a tres festivals d'estiu:
- Festival de la Porta Ferrada, Auditori de Sant Feliu de Guíxols, 23 de juliol.
- Festival d'Estiu de Tarragona, 27 de juliol.
- Festival de Barcelona Grec, Teatre Grec, del 2 al 5 d'agost.
dimarts, de juny 13, 2006
Un creuer pel Mediterrani clàssic (1933)
Us imagineu un ministre promovent un creuer pel Mediterrani clàssic per a estudiants universitaris? Doncs això és el que va fer el ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts de la República, Fernando de los Ríos: l'estiu del 1933 el Ciudad de Cádiz va fer un recorregut pel Mediterrani organitzat per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universidad de Madrid, que pretenia ser una lliçó viva d'història i d'art. Entre els passatgers hi anaven (agafeu-vos!) Salvador Espriu -que acabava d'obtenir una beca per completar la seva formació com a egiptòleg-, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Jaume Vicens Vives, Gonzalo Menéndez Pidal, Antonio Tovar, Isabel García Lorca i Julián Marías. Aquell viatge d'estudis va recórrer els escenaris de la cultura clàssica: Tunísia, Malta, Egipte, el Pròxim Orient, Creta, Rodes, Turquia, Grècia, Itàlia i Mallorca. Entès com postgrau d'humanitats a bord d'un vaixell, el viatge va generar llibres, conferències de professors, diaris d'estudiants i un documental. Tot un creuer de luxe... intel·lectual.
Tot això ve perquè recentment el viatge ha estat recordat per dos llibres. En primer lloc El sueño de una generación (Universitat de Barcelona), dels arqueòlegs Francisco Gracia i Josep Maria Fullola, reconstrueix de forma minuciosa el viatge del 1933 i inclou en un annex els diaris personals de Vicens Vives, Gregorio Marañón Moya i Esmeralda Gijón Zapata, una futura arabista eminent.
D'altra banda la poeta Susanna Rafart ha recreat el mateix creuer per escriure Un cor grec (Angle Editorial), un volum a mig camí entre el dietari de viatge i l'assaig, en el qual evoca els escriptors aleshores novells i revisita part de l'itinerari que el creuer va fer per Grècia.
dilluns, de juny 12, 2006
Roses condicionarà la Ciutadella per rebre visites
Gràfic del projecte (El Periódico). Per ampliar-lo fes-hi un clic. El "Detall de les restes gregues" reprodueix en realitat les restes romanes.
L'ajuntament de Roses (Alt Empordà) ha adjudicat la primera fase del projecte d'ordenació de la Ciutadella, que s'iniciarà després de l'estiu. L'objectiu de la remodelació serà fer comprendre al visitant la complexitat històrica de l'àrea, que comprèn des de les estructures més antigues fins ara excavades de la colònia grega de Roda (Rhode), del segle IV a.C., fins a la fortalesa militar del 1543 que delimita el recinte. Una passarel·la de pas elevat entre el nucli hel·lenístic i el nucli romà permetrà al visitant veure les dues zones de manera diferenciada. Des de la muralla també es podrà tenir una bona perspectiva del conjunt. Oliveres i xiprers donaran ombra als visitants i un nou sistema d'il·luminació farà possible les visites nocturnes.
Esperem que, a banda de preparar el recinte per a les visites, continuïn les recerques arqueològiques d'aquest encara enigmàtic jaciment, una germana petita d'Empúries fins ara poc estudiada.
Notícia: ajuntament de Roses, Diari de Girona, El Periódico
Resum del projecte (PDF)
Panoràmica virtual de la Ciutadella de Roses (Roses digital)
divendres, de juny 09, 2006
La SEEC premia l'editorial Gredos
La Sociedad Española de Estudios Clásicos lliurarà avui el V Premi a la promoció i difusió dels estudis clàssics a l'Editorial Gredos, per la seva atenció continuada envers la filologia clàssica, a través de la publicació de llibres de recerca i, sobretot, per la Biblioteca Clásica, de traduccions d'obres de la literatura grega i llatina. Gredos va ser comprada recentment per RBA.
Acte de lliurament: 9 de juny, 12.30 h., Museo Arqueológico Nacional, Madrid.
Més informació: SEEC (PDF).
Acte de lliurament: 9 de juny, 12.30 h., Museo Arqueológico Nacional, Madrid.
Més informació: SEEC (PDF).
dimecres, de juny 07, 2006
Cursos i altres activitats d'estiu
Per als qui vulgueu aprofitar l'estiu per formar-vos o per re-formar-vos, sigui en les escoles d'estiu que es donen per aquí o fora, trobareu una bona colla de cursos relacionats amb els estudis clàssics a l'agenda de Labyrinthus, tot i que n'hi ha que fa temps estan anunciats i ja n'haurà passat el període d'inscripció. També hi trobareu altres activitats una mica més lúdiques, com ara exposicions, teatre i viatges. En tot cas, si encara no li heu donat una ullada, feu-ho ara. Naturalment l'agenda s'actualitza permanentment i, per tant, encara hi haurà més novetats de cara a l'estiu. Recordeu que sempre hi podeu accedir per mitjà d'un enllaç al menú de la dreta. Ah! i si voleu donar a conèixer alguna activitat a través de l'agenda, no dubteu a fer-m'ho saber.
dimarts, de juny 06, 2006
Els estudis clàssics en perill a Portugal
A través de la SEEC i l'ARLT s'ha difós una campanya de suport a les llengües clàssiques a Portugal arran de la seva pràctica desaparició de l'educació secundària, amb el consegüent risc que corren en l'ensenyament superior, en el marc d'una reorganització escolar que també posa en perill les llengües estrangeres.
dilluns, de juny 05, 2006
Activitats per repassar grec i llatí de selectivitat
Com toca aquests dies seguim la tanda de les PAU amb un seguit d'activitats que es poden utilitzar per repassar alguns dels temes. Tenim alguns quaderns virtuals i activitats realitzades amb Hotpotatoes:
- Victoria Bescós ha preparat un quadern virtual sobre la presència romana a Catalunya i a la península Ibèrica.
- Carme Muñoz també ha publicat un altre quadern virtual sobre La Odisea.
- El web de Marià Betriu inclou activitats en HP de grec i Roma (urbanisme, obres públiques, Jocs i espectacles públics).
- A Labyrinthus trobareu activitats en HP sobre els déus grecoromans i sobre alguns mites grecs (entre altres la guerra de Troia i el cicle tebà).
divendres, de juny 02, 2006
El papir grec més antic es reexamina
El passat 30 de maig, a Tessalònica (Grècia), es va presentar a la premsa un equip d'especialistes nord-americans, britànics i grecs que s'han coordinat per elaborar, amb l'ajuda de la tecnologia més cadavantera, una nova edició del papir de Derveni, un papir amb un text grec de c. 340 a.C. considerat el papir occidental més antic dels trobats fins ara. El papir, conservat al Museu Arqueològic de Tessalònica, es va trobar carbonitzat entre les restes d'una pira funerària d'un noble a Derveni, Macedònia. El text que transmet és el comentari filosòfic, que es remunta al segle V a.C, d'un poema òrfic sobre el naixement dels déus.
És sorprenent -en positiu, és clar- com això dels papirs té ara una repercussió mediàtica. Primer l'Evangeli de Judes, ara el papir de Derveni. El papir està de moda?
Dossier de premsa a Terra antiquae
Vídeo de la cadena nord-americana MSNBC (visible amb Explorer i amb publicitat inclosa).
Traducció anglesa de Gábor Betegh (2004).
dijous, de juny 01, 2006
Activitats infantils al Museu Arqueològic d'Eivissa
El Museu Arqueològic d'Eivissa ha obert avui el termini d'inscripció de les activitats que s'inclouran al taller d'Arqueologia d'enguany, amb un total de 45 places per a nens d'entre 5 i 14 anys. L'objectiu és que els menuts coneguin les tècniques de l'arqueologia, el context històric de la necròpolis del puig des Molins i vegin la recreació de tasques i oficis de l'antiguitat.
Notícia: Europa Press
Notícia: Europa Press