Noves restes romanes a Badalona

Unes obres per construir pisos i una plaça en el solar de l'antic edifici dels bombers a Badalona (Barcelonès) han fet aflorar cinc paviments de cases romanes del segle I d. C. Des de fa una setmana s'estan fent les excavacions que determinaran l'estat d'aquest jaciment. L'ajuntament de Badalona ha anunciat la seva intenció de museïtzar les restes trobades, tot aprofitant que s'han trobat on ha d'anar la plaça prevista. El nou jaciment s'afegirà així a les importants restes romanes de Bètulo, ara visitables al Museu de Badalona.

Notícia: Europa Press

Triumvirat Mediterrani a l'Escala i Empúries

L'onzena edició de la festa del Triumvirat Mediterrani de l'Escala (Alt Empordà) se celebra entre avui i el dilluns 1 de maig per representar l'aliança entre tres cultures -ibèrica, grega i romana- que va tenir lloc a Empúries. L'organitza l'Ajuntament de l'Escala, l'UBET i el Museu d'Arqueologia de Catalunya - Empúries. Al llarg dels tres dies se succeiran un seguit d'activitats:

• Exposició : “Reviure el passat. Festes de divulgació històrica a Catalunya”
• Jornades gastronòmiques grecoromanes: Sopar grecoromà i danses
• Mercat grecoromà, campament romà i tabernae
• Venda d’esclaus al mercat representada pel grup de teatre Tempus Est Iucundum, de Cornellà de Llobregat.
• Gustatio romana amb anxoves i olivada
• II Trobada d’Armats i Manaies
• Taller de mosaics
• Olimpíades Emporitanes
• Taula Rodona: El temps ahir i avui
• IV Marató d’Empúries-l’Escala
• Concentració d’embarcacions de vela llatina
• Visita comentada gratuïta a Empúries
• Passeig en quadriga
• Lluita de gladiadors
• Exhibició de guerrers grecs amb el grup Athenea Prómakhos
• Taller-demostració d’escriptura ibèrica

Més informació: Triumvirat Mediterrani d'Empúries,
l'Escala, del 28 d'abril a l'1 de maig.

Tanit o Demèter?

Un altre mite que s'enfonsa. En la primera jornada del seminari d'arqueologia organizat pel Museu Arqueològic d'Eivissa, celebrat a Sala de Cultura "Sa Nostra" i dedicat enguany al culte de la deessa fenícia Tanit, María Cruz Marín Ceballos (Universidad de Sevilla), especialista en la religió feniciopúnica, va desmuntar la identificació amb Tanit del famós bust del Museu Monogràfic del Puig des Molins, que ha esdevingut símbol de l'illa d'Eivissa. Segons Marín el bust deriva en realitat de la iconografia grega del culte de Demèter i Kore/Persèfone (mare i filla) estès a les colònies gregues de Sicília.

Notícia: Última Hora

VENTI, VIDI, VICI??

Veni, uidi, uici 'he arribat, he vist, he vençut', les famoses paraules amb les quals Juli Cèsar es va jactar lapidàriament de la seva ràpida victòria sobre Fàrnaces II del Pont a la batalla de Zela (47 a.C) en un precedent del Blitzkrieg, inspiren un dels lemes que van apareixent de tant en tant en el web del Milan per celebrar durant aquest any el vintè aniversari -d'aquí el venti- de la compra d'aquest equip per part de Silvio Berlusconi. Els qui em coneixen saben que m'interessa ben poc el futbol, però sí sóc antiberlusconista i no puc evitar retreure aquest triomfalisme, dues setmanes després d'haver perdut les eleccions en una "final" d'infart. Amb les males maneres amb què no ha acceptat que ha perdut les eleccions, ha demostrat, una vegada més, que no es mereix el títol de cavaliere amb el qual és sovint anomenat pels mitjans de comunicació -en realitat és Cavaliere del Lavoro-. A veure si avui Berlusconi té un altre disgust i el uici esdevé uictus sum.

Tarragona i Pompeia s’agermanen

Una delegació de l’Ajuntament de Tarragona va viatjar ahir a Pompeia, que s’ha segregat de Nàpols recentment, per iniciar els tràmits que agermanaran tots dos municipis. Aquest vincle permetrà millorar la col·laboració entre dues ciutats que comparteixen l’esplendor del passat romà. De fet, Tarragona serà la primera ciutat a agermanar-se amb Pompeia.

Notícia: Avui (PDF)

Selectivitat de llatí: Tàrraco, Empúries, Bàrcino i Ilerda

Ara toca una novetat refernt als temes de llatí. Dins el Laberint de Roma he afegit al tema de Vrbs (La ciutat romana) les quatres ciutats de la Catalunya romana pertanyents al temari de les PAU:

• Tàrraco,
• Empúries,
  
• Bàrcino,
• Ilerda.
  

Temes de selectivitat: grec

Los sueños de Hermes ens informa que el Grup Stoá, format per Josefa Sanchis, Neus Cabrera, Vicent Bellver i Octavi Ballester en el marc del CEFIRE, ha preparat un seguit de temes de grec per a les proves valencianes de la selectivitat, i ha volgut compartir-los a través de l'esmentat bloc (cliqueu aquí). El temes (en PDF) són els següents:

• 1.1. Clístenes i el començament de la democràcia
• 1.2. Principals institucions de la democràcia atenesa
• 1.3. Les Guerres Mèdiques
• 1.4. La lliga de Delos
• 1.5. Espais i monuments de l´Atenes clàssica
• 1.6. La guerra del Peloponès
• 2.1. Grups socials a Atenes
• 2.2. Situació de la dona
• 3.1. Els grans déus d´Atenes
• 3.2. Les grans festes ateneses
• 3.3. Misteris i oracles. Eleusis i Delfos
• 4.1. Historiografia
• 4.2. Oratòria i retòrica
• 4.3. El drama

Com alguns de vosaltres haureu observat, gran part d'aquests temes es poden aprofitar també per a la selectivitat de Catalunya. Si els trobeu útils, no dubteu a deixar un comentari d'agraïment al bloc esmentat, que serà un petit premi per al seu esforç.

D'altra banda ja sabeu que teniu alguns temes per a selectivitat també al laberint de Grècia i al laberint dels mites.

L'Ara pacis, engabiada per Richard Meier

L'Ara pacis, l'altar monumental que el 9 a.C. el senat romà va dedicar a la pau i la prosperitat proporcionades per l'emperador Octavi August després de les seves campanyes victorioses a la Gàl·lia i la Hispània, es pot tornar a visitar des del passat 21 d'abril, dia del 2.758è aniversari de Roma, segons la tradició. L'arquitecte del MACBA, el nord-americà Richard Meier, ha estat l'encarregat de protegir el monument del perills del clima i la contaminació, amb un edifici envidrat que ha estat polèmic per la lenta execució -set anys- i per la modernitat de les seves formes. Queda encara pendent acabar el museu que, entre altres usos, ha d'acollir els fragments que no es van utilitzar en la seva reconstrucció, feta en temps de Mussolini.

Notícia i foto: La repubblica

Itinerari dedicat a M. Àngels Anglada als Aiguamolls de l’Empordà

Els parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà han estrenat avui, dia de Sant Jordi i setè aniversari de la mort de Maria Àngels Anglada, l'itinerari literari Les closes, dedicat a l’escriptora i hel·lenista. La directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada i catedràtica de llatí a la Universitat de Girona, Mariàngela Vilallonga, va presentar aquest itinerari literari com «una primera fase» del futur parc literari dedicat a Anglada.

Notícia: El Punt

Seguim amb Asclepi/Serapis

Podeu veure la notícia del trasllat de l'Asclepi/Serapis al telenotícies de TV3. També es pot llegir a l'Avui, on s'anuncia breument la remodelació de la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya i del d'Empúries, en relació al debat de retornar l'estàtua al jaciment d'origen. Si es reforma el museu d'Empúries, que ara disposa només d'una sala, no veig cap inconvenient perquè hi torni, i més tenint en compte que en realitat es tractaria tan sols del trasllat d'una seu a una altra de la mateixa institució i que Empúries té molts més visitants que no pas el museu de Barcelona.

Mor als 50 anys l'arqueòleg Xavier Dupré

L'arqueòleg barceloní Xavier Dupré i Raventós, vicedirector de l'Escuela Española de Historia y Arqueología del CSIC a Roma, ha mort avui als 50 anys a la capital italiana. Com a arqueòleg de la Generalitat, Dupré va estar adscrit als serveis territorials de Tarragona, desenvolupant una important tasca de documentació, conservació i investigació de diferents jaciments arqueològics, com els projectes de recuperació del circ i el fòrum provincial de Tàrraco. Va ser director del Taller Escola d'Arqueologia de Tarragona (TED'A). A partir de 1991, incorporat a l'Escuela Española de Historia y Arqueología a Roma, on ha desenvolupat diversos projectes de recerca com la recuperació de la ciutat romana de Túscul.

Notícia: Europa Press

L'Asclepi d'Empúries és Serapis?

Tal com vam avançar a principis d'any la famosa escultura grega atribuïda fins ara a Asclepi que es va trobar a Empúries i que està dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), serà objecte probablement d'una nova restauració, si així ho aconsella l'estudia exhaustiu que ara s'inicia. Amb aquesta finalitat serà traslladada avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

La directora del MAC, Núria Rafel, ha explicat avui que el projecte consistirà en un estudi tècnic afons de l'escultura "més representativa de l'arqueologia catalana" que permetrà obtenir noves dades sobre els materials constituents, les pàtines i els recobriments, etc.

A partir dels resultats d'aquest estudi, es decidirà si es reintegren a l'escultura els braços i petits fragments que en formaven part. Una comissió integrada per catedràtics d'arqueologia clàssica de Catalunya i especialistes en escultura d'Espanya i França prendrà les decisions pertinents una vegada finalitzada la fase d'estudi i anàlisis, que no es va poder portar a terme en el moment del seu descobriment fa 100 anys.

Pel que fa al personatge que representa, Rafel ja havia anunciat fa mesos que estava en dubte la identificació tradicional amb Asclepi, déu grec de la medicina anomenat Esculapi pels romans. Ara ja sabem més, perquè va desvelar que en l'actualitat hi ha "un gran consens" a favor d'identificar-lo amb la divinitat grecoegípcia Serapis.

Per part meva voldria recordar que la troballa de l'estàtua va portar a la suposició que el santuari del sud-oest de la ciutat grega d'Empúries estava dedicat a Asclepi. Si ara es rebat l'atribució de l'estàtua també caldrà qüestionar, suposo, la d'aquest santuari. I llavors potser s'hauria de relacionar l'estàtua amb el santuari veí del sud-est, que es va relacionar amb Serapis gràcies a una inscripció bilingüe llatí-grec trobada en dos trossos, a la porta de la ciutat i en una torre. O potser s'hauria de reconsiderar el conjunt de la zona dels temples. De tota manera, ateses les representacions de Serapis que he pogut veure, el cap sí que hi té una retirada -tot i que li falta la cistella per a gra que el sol coronar-, però la posició general no és l'habitual, perquè generalment és representat assegut o solament en bust. Ara, Serapis de vegades és acompanyat d'una serp, com Asclepi i com l'estàtua emporitana. Vaja, que haurem d'esperar les conclusions de l'estudi.

Notícia: Europa Press

Excavacions a Sant Boi

Aquesta setmana comencen les excavacions arqueològiques a la plaça de la Constitució de Sant Boi de Llobregat. Els experts confien trobar-hi, entre d'altres restes, evidències de la vil·la rural romana que acollia les termes de Sant Boi. Les intervencions arqueològiques fetes en dècades anteriors van permetre detectar-hi estructures ibèriques, romanes i medievals. Les obres duraran aproximadament sis mesos.

Informació: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Visita virtual a les termes romanes de Sant Boi (només Explorer).

Es recluten soldats romans a Tarragona

Els 44 armats de Tarragona --els soldats romans-- desfilen cada divendres sant. Des del 1982 els armats són voluntaris. Segons va informar el Periódico, malgrat que ara hi ha més demanda que places per cobrir, la mitjana d'edat voreja els 35 anys i volen rejovenir la companyia. El nou reglament marca que s'ha de ser menor de 40 anys per ser armat i deixar-ho als 60. Els de Tarragona no són els únics, sinó que a Catalunya hi ha un bon nombre de maníples romans. Els de Girona, anomenats manaies, també són força famosos. Fins i tot a Girona venen el manaia caganer:

L'hora de Judes

Aquesta setmana santa ens han bombardejat amb el "Codi Judes". Pel que fa a mi, si ja sóc escèptic amb els Evangelis tradicionals, escrits durant la segona meitat del s. I, encara ho he de ser més amb aquest, escrit cap al 3oo. Ara, la història és maca i no deixa de ser curiós que tingui tanta repercussió mediàtoca uns qüestió teologicofilològica. Cal reconèixer que aquests americans saben vendre.

Us recomano connectar-vos a la pàgina de National Geografic i tafenejar-hi.

També us podeu baixar el text copte sencer (o la seva traducció anglesa).

Com que el copte (l'evolució de la llengua egípcia) s'escriu amb alfabet grec (o quasi) m'ha fet gràcia detectar-hi uns quants hel·lenismes (Vaja, espero no equivocar-me, perquè jo, de copte, ni un borrall). Cal recordar que se suposa que és una traducció d'un text grec anterior i que el grec va exercir una forta influència sobre el copte.

Descoberta una xarxa de tràfic d'antiguitats a Grècia

La brigada policial grega especialitzada en el robatori d'antiguitats ha incautat a dues residències d'una família d'armadors, els Papadimitriou, a les Cíclades i prop d'Atenes, una sèrie d'antiguitats no declarades, inclosa una capella bizantina desmuntada. Dimecres passat la policia va requisar un total de 142 peces, datades de l'època hel.lenística fins a la bizantina, a l'illa de Schinoussa, a les Cíclades, a la mansió de Dimitra Papadimitriou. A més la brigada va confiscar també 15 objectes d'entre els períodes paleolític i el bizantí una altra mansió dels els Papadimitriou a prop d'Atenes.

Notícia: El Periódico

De re publica

Avui, 75è aniversari de la proclamació de la república, és un bon dia per fer-nos ressò que el professor Pere Villalba (UAB) presenta la primera traducció catalana del De re publica de Ciceró a la Reial Academia de les Bones Lletres de Barcelona (c. Bisbe Caçador, 2) el dijous 20 d'abril a les 7 de la tarda. Intervindran en l'acte Jaume Medina, també professor de la UAB, i Joan Puigcercós, antic estudiant de la UAB.

Notícia de Culturaclassica.com (Ramon Torné).

Nulla alia in civitate, nisi in qua populi potestas summa est, ullum domicilium libertas habet.

Ciceró, De re publica, I, 47.