Fresc pompeià d'una dona que s'ha identificat sovint amb Safo, Museo Archeologico Nazionale, Nàpols.
No és gaire freqüent fer descobertes sobtades entorn d'un autor clàssic, ja estudiat pel dret i pel revés, i per això l'any passat va ser força esbombada, fins a arribar a alguns mitjans de comunicació, la reconstrucció d'un poema de Safo. Potser cal aclarir d'entrada, perquè fora del món de la filologia clàssica no se sap gaire, que els filòlegs de vegades han d'actuar, amb els papirs o les inscripcions, com els arqueòlegs quan recuperen una part o el conjunt d'un vas o una escultura enganxant-ne peça a peça.
Tot això ve a tomb perquè, avui, Carles Miralles, catedràtic de filologia grega a la Universitat de Barcelona, ens ofereix un llarg i bell article titulat Safo al diari Avui, en el qual ens regala la traducció catalana del poema restituït amb un magnífic comentari. Però abans d'entrar-hi potser val la pena repescar la notícia que vaig redactar quan es va divulgar el poema (25/06/2005):
S'ha recuperat un poema fins ara desconegut de Safo (nascuda vers el 630 a.C.) a partir d'un papir amb fragments de la poeta de Lesbos, trobat a la cobertura d'una mòmia egípcia i identificat el 2004 a la Universitat de Colònia. El papir es remunta al segle III a.C. i és el més antic conegut de Safo. Les restes que s'hi conserven, al costat dels fragments preservats en un altre papir més tardà, han permès a Martin West (Oxford) reconstruir quasi tot el poema, compost de 12 versos, que ha publicat en l'original grec i en traducció anglesa, en el The Times Literary Suplement. Així s'ha afegit un quart poema -una petita obra mestra en la seva opinió- als tres més o menys sencers que ja es coneixien de Safo, que va escriure nou llibres de poemes, els quals han arribat als nostres dies de manera molt fragmentària. El poema, adreçat a les seves joves deixebles, és un malencònic plany de Safo pel procés d'envelliment que experimenta davant la joventut de les noies, tot evocant el mite de Titonos, que envellia indefinidament al costat de la seva immortal esposa, l'Aurora.
La traducció que ara publica Carles Miralles és aquesta:
"... noies, als bells dons [de les Muses] vestides de violeta
[dediqueu-vos] i a l'amiga del cant, sonora tortuga.
El cos que era [abans tan tendre], la vellesa ja
[el marceix, i blancs] es tornen els cabells de negres que eren.
Pesant se m'ha fet l'ànim i els genolls no m'aguanten
que altre temps eren àgils per a la dansa, com de cérvola.
De tot plegat, sovint me'n queixo, però què puc fer-hi?
Un humà és un humà i no pot no tornar-se vell.
Mira Titonos, que Eos de rosats colzes, diuen,
per amor... als límits de la terra va endur-se'n
quan era bell i jove, i igual l'enxampà
amb el temps la vellesa canuda, ell que jeia amb una immortal".
No m'allargaré amb el comentari de Miralles, que us recomano llegir sencer, però m'aturo a la conclusió: "la poesia de Safo parlava de la humanitat i que pot seguir-ne parlant si no és llegida des d'un món d'homes, tancat, que se n'apropiï tergiversant-la o exclogui el que representa de la comuna humanitat". Imagino que és una crítica a la tan fressada etiqueta de "literatura femenina" que es penja a l'escrita per dones, com si només pogués anar destinada a altres dones, mentre que l'escrita per homes no rep mai el qualificatiu de "masculina", perquè ja s'entén que és universal.
L'única objecció que posaria a l'article de Miralles és quan afirma que el poema 51 de Catul, coneguda versió llatina d'un altre poema de Safo, "dóna per descomptat que només la rivalitat entre dos homes per una dona pot exemplificar el desig". Al meu parer l'únic que fa Catul és adaptar -ben lícitament- el poema a la seva pròpia experiència, i per tant no hi veig el sentit excloent que li retreu. Recordem que Catul va anomenar Lèsbia la seva estimada justament en homenatge a Safo, tal vegada perquè l'admiració que sentien tots dos per la poeta de Lesbos va tenir un paper en l'inici de la seva apassionada i turbulenta relació.
En poc temps el poema recuperat de Safo ja té un ressò a Internet. Vet aquí algunes mostres:
- Versió grega en Unicode (Department of Greek and Latin, Ohio State University)
- Versió grega comentada William S. Annis del poema (Fragment 58) en PDF a Aoidoi.org (i també sense comentari), a més d'alguns altres poemes accessibles a Aoidoi.org
- Les adreces esmentades les he trobades a l'article sobre Safo a la Wikipedia anglesa, que ja s'ha actualitzat amb la troballa (realment de vegades és una enciclopèdia meravellosa).
- Pel que fa a l'article de Martin West al The Times Literary Suplement que va aixecar la llebre podeu llegir-lo aquí, al costat d'altres versions.
Me parece genial el artículo que has publicado sobre el "nuevo" poema de Safo, con esos enlaces tan interesantes.
ResponEliminaEn su momento, algo oí sobre este tema; pero, como estaba inmerso en el mundo de las oposiciones, la verdad, no hice mucho caso.
Espero que se saque partido a este poema, ya que, por lo que he visto por encima, no tiene desperdicio.
Gràcies pel comentari, Mario. Déu n'hi do l'atenció que ha aconseguit el poema de moment. I és que descobriments com aquest no passen cada dia.
ResponElimina