La dissortada història del teatre de Tàrraco

Vista general del recinte del teatre romà (S.G.)

Reprenent la penúltima entrada, la història recent del el teatre romà de Tarragona és de les més lamentables que han tingut un monument antic a casa nostra, tant per la miopia dels interessos particulars com per la desídia de les autoritats. La graderia es conservava magníficament fa uns cent anys, però les obres fetes per dues empreses d'olis, primer el 1919 i després el 1951, en van destruir la major part. Encara sort que, en la primera ocasió, l'Institut d'Estudis Catalans va intervenir-hi per salvar almenys un gran nombre d'elements decoratius i arquitectònics, avui conservats al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

El 1977 una campanya ciutadana va aconseguir aturar el projecte per aixecar-hi un bloc d'habitatges (al qual suposo que corresponen els pilars de formigó que avui es poden veure al recinte). Però el litigi per la propietat dels terrenys ha durat fins fa ben poc i l'ha condemnat a ser un abocador d'escombraries i un cau de rates durant tot aquest temps.

A veure si ara el compromís del Departament de Cultura per reformar-lo i fer-lo visitable es complirà finalment. El que Tarragona i tots nosaltres hem perdut ja no ho podrem recuperar, però almenys que puguem visitar el que en queda. Així, quan anem a Tarragona, podrem fer la tripleta dels monuments d'espectacles romans: un circ que cada vegada sorgeix més esplèndid, un amfiteatre passador i un teatre arrasat. No són tantes les ciutats que, bé o malament, els conserven tots tres. Qui no es consola és perquè no vol.