El suplement cultural de l'Avui dedica un ampli reportatge a la literatura grega actual:
Des de fa uns anys, la literatura grega contemporània viu un moment d'expansió fora de les seves fronteres (Aida Segura)
El punt de partida d'aquesta obertura va ser l'any 2000 amb Grècia com a país convidat a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Editors, autors i membres d'institucions culturals van arribar a la ciutat alemanya abans del començament de la fira i es van dedicar a promocionar una literatura rica i heterogènia, molt allunyada de la imatge folklòrica i tòpica que sovint s'ha projectat del país. El Liber 2005, aquest any celebrat a Madrid, també ha tingut Grècia com el país convidat d'honor, amb el lema Muchas Grecias. Perquè a la literatura grega hi tenen cabuda tots els gèneres i tendències, des de la novel·la social fins a la policíaca (...), passant per la narrativa històrica, el realisme màgic i la ciència-ficció. Grècia viu un moment de creativitat literària excepcional que ha decidit donar a conèixer malgrat ser un país allunyat dels circuits editorials dominats pel mercat anglosaxó.
Llegiu-ho tot
Magris
A cegues de Claudio Magris (Edicions de 1984)
Un arriscat punt de vista narratiu és el que ha triat Claudio Magris per a la més ambiciosa, fins ara, de les seves obres. Un llarguíssim monòleg que uneix un combatent comunista que viu tots els inferns del segle XX i un personatge real, un mariner danès del segle XVIII. Una narració amb tints èpics, en la qual també treu el nas el mite de mà de Jàson i els argonautes.
Llegiu-ne l'entrevista a l'Avui (primera pàgina i segona, PDF).
Avançament del cicle de pensament i cultura clàssica
Durant vuit setmanes successives a partir del dijous 26 de gener, a les vuit de la tarda, se celebra al CaixaForum de Barcelona un cicle de conferències d'estudiosos d'arreu sobre vuit grans figures de l'antiguitat grecollatina. Els temes són d'allò més variats, i els preus, mòdics: Alexandre: biografia i mite (Carlos García Gual), Virgili, la paraula poètica (Antonio Alvar), Diògenes el cínic: un provocador (Alberto Bernabé), August o com es fabrica un imperi (Marc Mayer), Pitàgoras, entre la religió i la ciència (Christoph Riedweg), Epicur: filosofia i felicitat (Francesc Casadesús), Sòcrates: entre la història i la llegenda (Tomàs Calvo), i Juli Cèsar, aspectes cinematogràfics (Pedro Luis Cano). La filosofia del cicle, coordinat pel professor de la Universitat de les Illes Balears Francesc Casadesús, es basa a resseguir les claus que fan de la cultura grecollatina un antecedent de la nostra amb moltes ramificacions en l'actualitat.
Baricco
Podeu veure el programa De llibres emès pel Canal 33 sobre Homer, Ilíada d'Alessandro Baricco (La Magrana/Anagrama), amb Ricard Ruiz i Jaume Pòrtulas de convidats des d'aquí (durant uns dies).
dimecres, de desembre 28, 2005
dissabte, de desembre 24, 2005
Restes romanes trobades fora del nucli arqueològic de Sagunt
Les obres d'urbanització al nord del riu Palància, a Sagunt, han tret a la llum diverses restes arqueològiques a més d'un quilòmetre de distància de la Ciutat Vella. Es tracta de peces originàriament d'època romana, entre les quals destaca una gran pedra que revela distints usos, atès que conté una inscripció funerària hebrea (c. 1300) i després va ser buidada per a utilitzar-la com pila en un molí del segle XV.També s'han trobat altres vuit peces que han estat datades en l'època romana: bases i fusts de columnes, rodes de molí i algunes materials arquitectònics. En opinió dels arqueòlegs, aquests elements van ser reaprofitats en èpoques posteriors per a altres obres. Des d'ahir estan dipositats en el nou Museu Històric de Sagunt.
Notícia: Levante
per cortesia d'Ana Ovando
Notícia: Levante
per cortesia d'Ana Ovando
divendres, de desembre 23, 2005
Una nova casa per a l'emperador Marc Aureli
Els Museus Capitolins de Roma han ampliat la seva estructura fins a assolir els 10.000 metres quadrats. Una nova ala projectada per l'aquitecte Carlo Aymonino, una èxedra recoberta de vidre, acull des d'ahir l'estàtua de bronze eqüestre de Marc Aureli, l'emperador filòsof, a pocs metres de la còpia situada a la piazza del Campidoglio. L'acompanya el també famós cap gegantí de Constantí (amb altres membres de la mateixa estàtua), a més d'altres peces ja conegudes i troballes més recents.
Com sabreu l'estàtua de Marc Aureli és el motiu de la moneda italiana de 50 cèntims:
Notícia: La repubblica / Avui
dijous, de desembre 22, 2005
El Castell de Sagunt parador nacional?
El president del Consell Valencià de Cultura, Santiago Grisolía, ha defensat a les Corts Valencianes que el Castell de Sagunt es convertexi en un parador nacional per aconseguir més reconeixement internacional del conjunt històric, al seu parer poc valorat per la gent.
Notícia: Panorama Actual
Notícia: Panorama Actual
Donació d'un retrat funerari romà al Museu d'Història de la Ciutat
La família Aragó Gassiot ha donat al fons del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona un retrat funerari de marbre blanc procedent de la muralla romana de Bàrcino, segons fonts del centre, que han qualificat aquesta donació particular "com la més important de la història del museu". El retrat, d'un personatge masculí de Bàrcino, va ser fet en un taller d'escultura local en marbre de Carrara.
Notícia: Europa Press
Notícia: Europa Press
dimarts, de desembre 20, 2005
Nous recursos didàctics
Tot i que ara que s'acosten les festes no és el millor moment, potser voleu donar una ullada a dos recursos pensats per a clàssiques a secundària:
Projecte tempus fugit és una iniciativa d'uns professors valencians: un llibre-agenda (2006) per treballar la mesura del temps a Grècia i a Roma, el temps i mitologia, el vocabulari llatí i català-valencià relacionat amb el temps. Podeu consultar un tríptic que m'ha fet arribar Ana Ovando.
Odissea. El retorn d'Ulisses és una versió en Flash de la navegació descrita a l'Odissea sobre el mapa del Mediterrani (Labyrinthus).
Projecte tempus fugit és una iniciativa d'uns professors valencians: un llibre-agenda (2006) per treballar la mesura del temps a Grècia i a Roma, el temps i mitologia, el vocabulari llatí i català-valencià relacionat amb el temps. Podeu consultar un tríptic que m'ha fet arribar Ana Ovando.
Odissea. El retorn d'Ulisses és una versió en Flash de la navegació descrita a l'Odissea sobre el mapa del Mediterrani (Labyrinthus).
dilluns, de desembre 19, 2005
Jordi Pujol en la presentació de la Ilíada de la Fundació Bernat Metge
Jordi Pujol, expresident de la Generalitat, parlarà avui de la contribució de la Fundació a la cultura catalana. També hi intervindrà Jaume Pòrtulas, catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, que parlarà d'Homer i la Ilíada. L'acte se celebra amb motiu de la presentació del volum 350 de la col·lecció Bernat Metge, La Ilíada d'Homer, I. També està prevista l'assistència de la consellera de cultura de la Generalitat, Caterina Mieras, el rector de la UB, Màrius Rubiralta, i el secretari general de l'Institut Cambó, Ramon Guardans.
Universitat de Barcelona, Aula Magna (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), 19 de desembre, 19 h.
Font: Avui / Universitat de Barcelona
Universitat de Barcelona, Aula Magna (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), 19 de desembre, 19 h.
Font: Avui / Universitat de Barcelona
divendres, de desembre 16, 2005
Una inscripció confirma que Xàtiva era munipici romà
Una inscripció romana, trobada per sorpresa pels arqueòlegs mentre treballaven en el palau islàmic de la costa del castell de Xàtiva, demostra que la ciutat de Sètabis (Saetabis) va esdevenir municipi de dret llatí en època d'August. La inscripció està gravada a la base del pedestal d'una estàtua dedicada al geni o divinitat protectora de la ciutat. Això ha fet pensar també que a la vora s'hi podria alçar un temple.
Notícia i foto: Levante
(Per cortesia d'Ana Ovando)
Notícia i foto: Levante
(Per cortesia d'Ana Ovando)
dijous, de desembre 15, 2005
Astèrix a Alacant
La pròxima aventura cinematogràfica d'Astèrix serà rodada a la Ciutat de la Llum, el complex cinematogràfic d'Alacant, segons ha anunciat el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. La tercera pel·lícula de l'heroi gal en carn i ossos serà Astèrix als Jocs Olímpics. Els alacantins, doncs, podran veure estrelles del firmament francès com Gerard Dépardieu (Obèlix) i Alain Delon (Cèsar), passejant-se per la seva ciutat.
Notícia: Panorama-actual.es
Notícia: Panorama-actual.es
Posts revisited
Avui toca fer una revisió de temes tractats en altres posts. De primer ja han sortit les primeres crítiques de la sèrie Roma, que no la deixen pas malament. Per exemple la de Salvador Llopart, a La Vanguardia, acaba així:
"Será cierto o no, pero, desde luego, Roma consigue transmitir el sentimiento de extrañeza que produce adentrarse en una cultura - y en unas vidas- regidas por unos parámetros tan distintos. Roma resulta un ilustrativo viaje en el tiempo. La visita a una cultura que no es la nuestra ni lo puede ser". Per llegir-la tota (cal estar registrat).
Joan Tharrats, a l'Avui, diu:
"L'ambient, a la Roma antiga estava fatal. Quan menys s'ho esperaven, per qualsevol motiu els podien clavar un ganivet dels grossos. Això sí, abans molt probablement, haurien consumat un fotimer d'actes sexuals. És la impressió que fa aquesta sèrie. Molt ben realitzada, amb un tic de fotografia consistent en el contrallum (en tot moment hi ha un clarobscur per realçar els perfils) i una posada en escena perfecta per introduir-nos en aquesta ficció de romans agressius".
Llegiu la resta.
Si voleu dir-hi la vostra en un comentari, podrem contrastar opinions.
Són bojos aquests romans!
D'altra banda El Periódico promociona el nou llibre d'Astèrix:
Des de fa gairebé tres dècades -Goscinny va morir el 1977- Uderzo no només dibuixa sinó que també inventa les històries. "El més difícil de tot va ser ser guionista", va reconèixer ahir. En aquesta història d'extraterrestres El cap dels alienígenes dolents té un nom semblant a Bush i el seu interès per la Terra és fer-se càrrec d'una arma secreta, "en referència a les que buscaven a l'Iraq".
Realment té tota la raó del món. Saber dibuixar no implicar saber fer guions. I un ha de conèixer les pròpies limitacions i, en comptes de deixar-se endur per la cobdícia o l'orgull, buscar-se un nou col·laborador per seguir fent bones històries i no ensorrar una sèrie amb tant d'èxit.
Finalment us recomano que visiteu els dos posts (i 2) al web d'Èlsinor sobre la Domus Aurea.
"Será cierto o no, pero, desde luego, Roma consigue transmitir el sentimiento de extrañeza que produce adentrarse en una cultura - y en unas vidas- regidas por unos parámetros tan distintos. Roma resulta un ilustrativo viaje en el tiempo. La visita a una cultura que no es la nuestra ni lo puede ser". Per llegir-la tota (cal estar registrat).
Joan Tharrats, a l'Avui, diu:
"L'ambient, a la Roma antiga estava fatal. Quan menys s'ho esperaven, per qualsevol motiu els podien clavar un ganivet dels grossos. Això sí, abans molt probablement, haurien consumat un fotimer d'actes sexuals. És la impressió que fa aquesta sèrie. Molt ben realitzada, amb un tic de fotografia consistent en el contrallum (en tot moment hi ha un clarobscur per realçar els perfils) i una posada en escena perfecta per introduir-nos en aquesta ficció de romans agressius".
Llegiu la resta.
Si voleu dir-hi la vostra en un comentari, podrem contrastar opinions.
Són bojos aquests romans!
D'altra banda El Periódico promociona el nou llibre d'Astèrix:
Des de fa gairebé tres dècades -Goscinny va morir el 1977- Uderzo no només dibuixa sinó que també inventa les històries. "El més difícil de tot va ser ser guionista", va reconèixer ahir. En aquesta història d'extraterrestres El cap dels alienígenes dolents té un nom semblant a Bush i el seu interès per la Terra és fer-se càrrec d'una arma secreta, "en referència a les que buscaven a l'Iraq".
Realment té tota la raó del món. Saber dibuixar no implicar saber fer guions. I un ha de conèixer les pròpies limitacions i, en comptes de deixar-se endur per la cobdícia o l'orgull, buscar-se un nou col·laborador per seguir fent bones històries i no ensorrar una sèrie amb tant d'èxit.
Finalment us recomano que visiteu els dos posts (i 2) al web d'Èlsinor sobre la Domus Aurea.
dimarts, de desembre 13, 2005
Domus Aurea de Roma i termes de Lleida
La Domus Aurea de Neró estarà tancada almenys dos anys
Segons informa La Vanguardia el Ministeri de Cultura d'Itàlia va anunciar ahir el tancament al públic durant almenys dos anys de la Domus Aurea, la luxosa residència que l'emperador Neró va construir-se al centre de Roma, sobre la zona devastada pel famós incendi del 64 d.C. El motiu és el perill d'ensorrament per infiltració de l'aigua després de les pluges abundants de les darreres dues setmanes, que ja han afectat alguns frescos. El monument, que rep un miler de visites diàries, va ser obert al público el 1999, després d'haver estat vint anys en restauració. El ministre de Cultura reclama una inversió de 60 milions per condicionar-la enfront de la retallada que han patit els pressupostos de l'estat del 2006. En altres monuments de la ciutat, com les termes de Caracal·la i el Palatí, s'hi han detectad problemes similars. Al passat novembre va ensorrar-se un tram de mur de quinze metres del fòrum romà (si sí, com a la nostra Tàrraco, agermanada també en això amb la seva ciutat mare). La ciutat dita eterna sobreviurà Berlusconi o s'enfonsarà finalment? La Domus Aurea estarà uns altres vint anys amb el temible cartellet de "in restauro"? Tot això només ens ho dirà el temps.
Les termes romanes de Lleida declarades Bé Cultural d'Interès Nacional
Considerant que es tracta d'un dels jaciments arqueològics més rellevants del país, el Consell executiu de la Generalitat de Catalunya ha aprovat avui la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional les termes públiques romanes d'Ilerda (Lleida). Les termes. que es van descobrir el 1998, sembla que van ser construïdes l'últim terç del segle I d.C., i ocupen una superfície de 1800 metres quadrats d'un edifici de planta quadrada situat en una important cruïlla de carrers de la ciutat. Les termes constaven de diferents espais, una palestra i un cos de bany.
Notícia: Europa Press
Segons informa La Vanguardia el Ministeri de Cultura d'Itàlia va anunciar ahir el tancament al públic durant almenys dos anys de la Domus Aurea, la luxosa residència que l'emperador Neró va construir-se al centre de Roma, sobre la zona devastada pel famós incendi del 64 d.C. El motiu és el perill d'ensorrament per infiltració de l'aigua després de les pluges abundants de les darreres dues setmanes, que ja han afectat alguns frescos. El monument, que rep un miler de visites diàries, va ser obert al público el 1999, després d'haver estat vint anys en restauració. El ministre de Cultura reclama una inversió de 60 milions per condicionar-la enfront de la retallada que han patit els pressupostos de l'estat del 2006. En altres monuments de la ciutat, com les termes de Caracal·la i el Palatí, s'hi han detectad problemes similars. Al passat novembre va ensorrar-se un tram de mur de quinze metres del fòrum romà (si sí, com a la nostra Tàrraco, agermanada també en això amb la seva ciutat mare). La ciutat dita eterna sobreviurà Berlusconi o s'enfonsarà finalment? La Domus Aurea estarà uns altres vint anys amb el temible cartellet de "in restauro"? Tot això només ens ho dirà el temps.
Les termes romanes de Lleida declarades Bé Cultural d'Interès Nacional
Considerant que es tracta d'un dels jaciments arqueològics més rellevants del país, el Consell executiu de la Generalitat de Catalunya ha aprovat avui la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional les termes públiques romanes d'Ilerda (Lleida). Les termes. que es van descobrir el 1998, sembla que van ser construïdes l'últim terç del segle I d.C., i ocupen una superfície de 1800 metres quadrats d'un edifici de planta quadrada situat en una important cruïlla de carrers de la ciutat. Les termes constaven de diferents espais, una palestra i un cos de bany.
Notícia: Europa Press
dilluns, de desembre 12, 2005
Roma, la sèrie, comença a emetre's
Fa uns dies ens fèiem ressò de l'emissió per la BBC de Roma, una sèrie en dotze episodis ambientada als darrers temps de la República romana, des de l'any 52 fins al 44 a.C., que havia provocat escàndol a la Gran Bretanya per les seves escenes de sexe i violència. Bé, doncs, ara ja la podrem criticar (o elogiar) des d'aquí perquè a partir de demà, dimarts, a les 22h., l'emetrà el nou canal de televisió Cuatro (atenció: dos episodis seguits!). Al web del canal en trobareu informació i algun vídeo d'avançament, entre altres materials com un mapa i un joc.
Per cert és del tot recomanable (almenys des del meu punt de vista) un llibre relativament recent que narra la història de l'última etapa de la república romana, però amb un període força més ampli, centrat en el darrer segle de la república: Rubicon de Tom Holland (traducció castellana a Planeta, 2005). No és una novel·la, però es llegeix com si ho fos: amb molta grapa i amb molt de rigor, entra en els intersticis de la política i de la societat romanes, sense idealitzar-la.
Per cert és del tot recomanable (almenys des del meu punt de vista) un llibre relativament recent que narra la història de l'última etapa de la república romana, però amb un període força més ampli, centrat en el darrer segle de la república: Rubicon de Tom Holland (traducció castellana a Planeta, 2005). No és una novel·la, però es llegeix com si ho fos: amb molta grapa i amb molt de rigor, entra en els intersticis de la política i de la societat romanes, sense idealitzar-la.
divendres, de desembre 09, 2005
Inversions al circ romà i al castell de Sagunt
L'ajuntament de Sagunt ha donat el vist-i-plau als projectes que l'elèctrica Unión Fenosa, dins del conveni de col·laboració firmat per a cinc anys. Entre altres obres, l'empresa emprendrà un projecte ajornat des de fa anys a Sagunt i pressupostat ara en 180.000 euros: el condicionament de les restes de l'antic circ romà amb la construcció d'una plaça en un solar que porta dècades utilitzant-se com a aparcament públic. La nova plaça es farà a l'altura de monument, perquè se'n pugui apreciar la magnificència.
D'altra banda Unión Fenosa, que actualment construeix la central de cicle combinat a Sagunt per a la producció d'energia elèctrica, patrocinarà el projecte de nova il·luminació per al Castell de Sagunt.
A més, el govern espanyol destinarà 1'2 milions d'euros a l'adequació del Castell de Sagunt i altres actuacions durant el 2006 i s'ha compromès a arribar a un conveni amb l'ajuntament de Sagunt i la Generalitat Valenciana perquè anualment es destinin inversions similars al patrimoni de la ciutat.
Informació: Levante (per cortesia d'Ana Ovando) i ajuntament de Sagunt
D'altra banda Unión Fenosa, que actualment construeix la central de cicle combinat a Sagunt per a la producció d'energia elèctrica, patrocinarà el projecte de nova il·luminació per al Castell de Sagunt.
A més, el govern espanyol destinarà 1'2 milions d'euros a l'adequació del Castell de Sagunt i altres actuacions durant el 2006 i s'ha compromès a arribar a un conveni amb l'ajuntament de Sagunt i la Generalitat Valenciana perquè anualment es destinin inversions similars al patrimoni de la ciutat.
Informació: Levante (per cortesia d'Ana Ovando) i ajuntament de Sagunt
dimecres, de desembre 07, 2005
S'acaben les excavacions a l'Embassament de Sau
Avui és previst que finalitzi la primera fase de les excavacions arqueològiques a la vora del campanar de Sant Romà de Sau, que han tret a la llum un nucli de població humana anterior a la construcció de l'església romànica. Les troballes han permès concretar que l'assentament pot ser de l’època romana, d'entre els segles II i IV. Fins ara s'han descobert les restes de tres cosos humans en tombes enllossades antropomòrfiques, alguns fragments de ceràmica i els fonamentes del que podria ser una casa romana. Si els nivells de l'aigua ho permeten, a principis de l'any 2006 podria iniciar-se la segona campanya arqueològica.
Més informació: Vilaweb
Més informació: Vilaweb
dimarts, de desembre 06, 2005
La Ilíada, un manual d'autoajuda per pujar a tercera divisió
El president del Saguntí, Jorge Raúl Ferrer, regalarà un exemplar de la Ilíada a tots els jugadors d'aquest equip de futbol valencià. L'objectiu és ascendir a tercera divisió. Segons Ferrer el poema d'Homer servirà per convèncer els jugadors que una utopia es pot fer realitat: "Amb aquest manual tot és possible. Són molt bons jugadors, ara cal que s'ho creguin". Però naturalment amb tenir el llibre a la prestatgeria no n'hi ha prou i està previst organitzar un sopar per fer preguntes sobre la Ilíada, altrament dit: una prova de lectura. Pel que fa als jugadors han quedat la mar de contents amb la idea.
Haurem d'estar atents a la trajectòria del Saguntí per saber si la iniciativa tindrà èxit (i des d'aquí ho desitgem de tot cor).
Notícia: Las provincias
per gentilesa d'Ana Ovando
Tarraco iterum / again
Aquests dies en què se celebren els cinc anys des de la declaració de patrimoni universal per a Tarragona és un bon moment per fer-ne balanç, com ja hem vist aquí. Avui us recomano un article que ens posa al dia de la situació monument per monument:
Patrimoni per apuntalar d'Oriol Margalef (Avui)
Haurem d'estar atents a la trajectòria del Saguntí per saber si la iniciativa tindrà èxit (i des d'aquí ho desitgem de tot cor).
Notícia: Las provincias
per gentilesa d'Ana Ovando
Tarraco iterum / again
Aquests dies en què se celebren els cinc anys des de la declaració de patrimoni universal per a Tarragona és un bon moment per fer-ne balanç, com ja hem vist aquí. Avui us recomano un article que ens posa al dia de la situació monument per monument:
Patrimoni per apuntalar d'Oriol Margalef (Avui)
dilluns, de desembre 05, 2005
Fossa militar i altres notícies
Fossa d'un campament romà a la Vilajoiosa
S'han descobert unes fosses romanes a la Vilajoiosa (Marina Baixa) que envoltaven la tanca que envoltava un campament dels legionaris romans, probablement pertanyents a l'exèrcit de Pompeu que va arrasar la ciutat València el 75 a.C. durant la guerra de Sertori, segons l'arquèoleg responsable, Antonio Espinosa. La fossa, de 2 metres d'alçada per dos de profunditat, s'ha trobat al solar de l'antic cine Olímpia, i representa una de les poques troballes militars romanes en terres valencianes.
Notícia: Panorama actual.es
El perfum dels romans
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha presentat una nova activitat per als nens durant aquest Nadal, amb el lema 'Perfuma't el Nadal!', en què els nens podran crear el seu propi perfum a l'estil dels romans.
Notícia: Europa Press
Mort de Pere de Palol
Pere de Palol (Girona, 1923), especialista en Arqueologia Paleocristina i Medieval, expresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), catedràtic d'Arqueologia Cristiana i Medieval a la Universitat de Barcelona, va morir ahir a Barcelona als 82 anys.
Notícia: Europa Press
Donació a la Biblioteca d'Alexandria
La Generalitat de Catalunya donarà un fons de 146 llibres i documents de música i vídeo a la Biblioteca d'Alexandria, Egipte, representatiu de la història, la ciència, l'art i la literatura de Catalunya. La selecció del fons documental l'han fet els bibliotecaris de la Biblioteca Marià Vayreda de Olot (Garrotxa), que aquest any celebra el seu centenari. L'acte d'entrega es farà diumenge que ve a les 11.30 hores a la seu de la Biblioteca d'Alexandria.
Notícia: Europa Press
S'han descobert unes fosses romanes a la Vilajoiosa (Marina Baixa) que envoltaven la tanca que envoltava un campament dels legionaris romans, probablement pertanyents a l'exèrcit de Pompeu que va arrasar la ciutat València el 75 a.C. durant la guerra de Sertori, segons l'arquèoleg responsable, Antonio Espinosa. La fossa, de 2 metres d'alçada per dos de profunditat, s'ha trobat al solar de l'antic cine Olímpia, i representa una de les poques troballes militars romanes en terres valencianes.
Notícia: Panorama actual.es
El perfum dels romans
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha presentat una nova activitat per als nens durant aquest Nadal, amb el lema 'Perfuma't el Nadal!', en què els nens podran crear el seu propi perfum a l'estil dels romans.
Notícia: Europa Press
Mort de Pere de Palol
Pere de Palol (Girona, 1923), especialista en Arqueologia Paleocristina i Medieval, expresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), catedràtic d'Arqueologia Cristiana i Medieval a la Universitat de Barcelona, va morir ahir a Barcelona als 82 anys.
Notícia: Europa Press
Donació a la Biblioteca d'Alexandria
La Generalitat de Catalunya donarà un fons de 146 llibres i documents de música i vídeo a la Biblioteca d'Alexandria, Egipte, representatiu de la història, la ciència, l'art i la literatura de Catalunya. La selecció del fons documental l'han fet els bibliotecaris de la Biblioteca Marià Vayreda de Olot (Garrotxa), que aquest any celebra el seu centenari. L'acte d'entrega es farà diumenge que ve a les 11.30 hores a la seu de la Biblioteca d'Alexandria.
Notícia: Europa Press
Tàrraco cinc anys després
Toni Orensanz publica avui una interessant crònica a La vanguardia sobre els canvis que ha observat a Tarragona en els cinc anys des de la declaració de patrimoni universal per a la ciutat. Visita els monuments romans acompanyant un grup de llatí de Sant Sadurní d´Anoia. A banda de l'interès detectat en els adolescents, de les seves impressions destacaria els avenços que hi ha hagut en la gestió del patrimoni arqueològic romà, malgrat la poca inversió de les administracions catalana i espanyola, el creixement del turisme cultural i, sobretot, el canvi de mentalitat dels tarragonins, que han passat de considerar les pedres com una guitza per a qualsevol construcció fins a l'orgull actual per la ciutat i el seu passat romà. Els ciutadans s'han convertit ara en promotors i defensors de les restes, de manera que s'afanyen a avisar de qualsevol possible vestigi.
Per llegir-lo: Tarraco, año V, La Vanguardia
Per llegir-lo: Tarraco, año V, La Vanguardia
diumenge, de desembre 04, 2005
A Sagunt els arqueòlegs desenterren tombes, restes d'edificis i més de mil peces
La campanya arqueològica sota la Glorieta de Sagunt ha descobert quasi 90 enterraments humans, més de mil peces d'èpoques romana i medieval, tant islàmica com cristiana, entre les quals monedes romanes, agulles i punxons d'os, elements decoratius, a més de restes d'un convent franciscà del 1294 i estructures romanes dels segles II i III d.C. L'excavació es tornarà a cobrir almenys fins al nivell del convent, que probablement quedarà a la vista. Amb aquestes troballes el projecte inicial de fer-hi un aparcament subterrani es veu cada volta més difícil de portar a terme.
Més informació: Las provincias
(gentilesa d'Èlsinor)
Més informació: Las provincias
(gentilesa d'Èlsinor)
divendres, de desembre 02, 2005
Aqüeductes: Tarragona 0, Segovia 1
El projecte de restauració de l'aqüeducte de Tarragona, en el qual han intervingut arqueòlegs, arquitectes, químics, entre altres, amb l'objectiu d'aplicar les últimes tecnologies per recuperar-lo pedra a pedra, resta a l'espera d'iniciar-se des del 2003. El govern espanyol anterior s'havia compromès a aportar 2'8 milions d'euros, però el govern actual no ha complert encara amb el conveni signat i els pressupostos per a l'any vinent tampoc no preveuen ni un euro per al monument, malgrat que l'ajuntament de Tarragona ja n'ha condicionat tot l'entorn.
En canvi l'ajuntament de Segovia podrà rehabilitar l'aqüeducte d'aquesta ciutat gràcies al fet que fos inclòs, a iniciativa de la conselleria de Patrimoni municipal, en la llista dels cent monuments en més perill segons el Fons Mundial de Monuments. La inclusió, tot i que força criticada en el seu moment, suposarà una inversió de 531.000 euros per a la seva restauració. Per ara s'han engegat ja els treballs preliminars, alhora que l'ajuntament s'ha interessat pel projecte de Tarragona, que serà explicat a la mateixa Segovia per Maria Mercè Martorell, consellera de Patrimoni de la ciutat catalana.
Més informació: La vanguardia
En canvi l'ajuntament de Segovia podrà rehabilitar l'aqüeducte d'aquesta ciutat gràcies al fet que fos inclòs, a iniciativa de la conselleria de Patrimoni municipal, en la llista dels cent monuments en més perill segons el Fons Mundial de Monuments. La inclusió, tot i que força criticada en el seu moment, suposarà una inversió de 531.000 euros per a la seva restauració. Per ara s'han engegat ja els treballs preliminars, alhora que l'ajuntament s'ha interessat pel projecte de Tarragona, que serà explicat a la mateixa Segovia per Maria Mercè Martorell, consellera de Patrimoni de la ciutat catalana.
Més informació: La vanguardia
dijous, de desembre 01, 2005
El Museu d´Empúries s'ampliarà per sota terra
La seu del Museu d´Arqueologia de Catalunya a Empúries tindrà un nou edifici de dues plantes subterrani al costat de l´antiga esglèsia del convent dels monjos i l´antic port. El projecte permetrà disposar d´un magatzem per guardar les restes de les excavacions arqueològiques que han desbordat les actuals instal·lacions i també ampliar l´espai museístic. El nou edifici, de dues plantes, se situarà entre l´església del segle XVII i l´antic port romà al sector occidental de la ciutat grega d´Empúries. La superfície serà de 1000 metres quadrats. El projecte ha estat adjudicat al prestigiós despatx d´arquitectes Obiol, Moya i Associats S.L. La construcció s´emmarca en les actuacions previstes pel Pla Director d´Empúries, que s´ha d´executar abans del 2008, any del centenari de l´inici de les excavacions institucionals a Empúries.
Més informació: Diari de Girona
Més informació: Diari de Girona
dimecres, de novembre 30, 2005
La Dama d'Elx i la Creu de Sant Jordi
Tornarà la Dama d'Elx per una temporada?
La ministra de Cultura, Carmen Calvo, ha confirmat avui que, la Dama d'Elx, l'escultura ibèrica més famosa, serà exposada temporalment al Museu d'Elx al maig del 2006 sempre que ho autoritzi un darrer informe tècnic, encarregat a experts francesos, que el desembre l'analitzaran en profunditat, sobretot pel que fa a la policromia.
Més informació: Panorama-actual.es
Creu de Sant Jordi per a Ramon Guardans
Entre les trenta-dues persones i quinze entitats que han rebut avui la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya hi ha Ramon Guardans i Vallès: Nascut a Reus i advocat, en la seva trajectòria compten diversos serveis a Catalunya: des de fer possible el retorn del Llegat Cambó (avui al MNAC), fins a assegurar, al llarg de 50 anys, la continuïtat i el creixement de la Fundació Bernat Metge, dedicada a l'edició de clàssics grecs i llatins en llengua catalana.
La ministra de Cultura, Carmen Calvo, ha confirmat avui que, la Dama d'Elx, l'escultura ibèrica més famosa, serà exposada temporalment al Museu d'Elx al maig del 2006 sempre que ho autoritzi un darrer informe tècnic, encarregat a experts francesos, que el desembre l'analitzaran en profunditat, sobretot pel que fa a la policromia.
Més informació: Panorama-actual.es
Creu de Sant Jordi per a Ramon Guardans
Entre les trenta-dues persones i quinze entitats que han rebut avui la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya hi ha Ramon Guardans i Vallès: Nascut a Reus i advocat, en la seva trajectòria compten diversos serveis a Catalunya: des de fer possible el retorn del Llegat Cambó (avui al MNAC), fins a assegurar, al llarg de 50 anys, la continuïtat i el creixement de la Fundació Bernat Metge, dedicada a l'edició de clàssics grecs i llatins en llengua catalana.
Cap plaça de llatí i grec a les oposicions del 2006
Avui el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha fet pública la proposta de convocatòria d’oposicions als cossos de mestres i professors. En concret, fins l’any 2008 es convocaran 12.215 places per als cossos de mestres de primària i professors de secundària, de formació professional i de les escoles oficials d’idiomes. Entre les previstes per a la convocatòria del 2006 no hi ha cap plaça de llatí ni de grec, però en canvi per als anys 2007 i 2008 se'n preveuen 15 per a cada especialitat i cada any:
Vegeu la Proposta del Departament d’Educació
2006 | 2007 | 2008 | |
| llatí | 0 | 15 | 15 |
| grec | 0 | 15 | 15 |
Vegeu la Proposta del Departament d’Educació
Postals de Tàrraco
Per seguir amb els fastos commemoratius dels cinc anys des que que Tarragona fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, el Museu d'Història de Tarragona ha editat 6 postals dibuixades per Napi. Les postals representen de manera humoristica, els monuments romans de l'Amfiteatre, les Muralles, el Mèdol, el Pont del Diable, el Circ i el Fòrum de la Colònia. De moment, vora 27.000 professors i escolars de la ciutat disposen d'alguna d'aquestes postals i que hauran d'anar completant el joc, recollint-les a diferents punts de la ciutat. A una de les cares hi ha el dibuix i el nom del monument, i a l'anvers el lloc on es poden anar a recollir la resta. En total, s'han editat 180.000 postals i 50.000 punts de llibre. Per veure-les totes i els llocs on es recullen mireu una per una en el web de l'ajuntament o en conjunt en el punt del llibre.
dimarts, de novembre 29, 2005
Roma mil·lenària
El Mil·lenium del canal 33 del dissabte passat va tractar de Roma, sobretot l'antiga, amb Ricardo Mar (el que en sap de debò), Valentí Gómez i el seu fill, un professor de llatí a Roma i divulgador d'aquesta llengua als mitjans de comunicació italians.
Podeu veure'l clicant aquí (gratuïtament durant uns dies).
Si sou capaços de suportar les grans limitacions del presentador del programa, us l'aconsello.
Podeu veure'l clicant aquí (gratuïtament durant uns dies).
Si sou capaços de suportar les grans limitacions del presentador del programa, us l'aconsello.
Tàrraco en miniatura i papa llatinòfon
Ja fa dies vaig recollir la notícia que estava prevista la instal·lació d'una gran maqueta de la reconstrucció de la ciutat romana de Tàrraco en el seu moment d'esplendor, cap a l'any 124 d.C. Doncs bé ahir se'n va fer la presentació pública i demà s'inaurgura a la Volta del Pallol (plaça del Pallol).
notícia: Diari de Tarragona / Avui
L'ajuntament ens informa que com a complement didàctic, el Museu d'Història de la Ciutat, ha organitzat un concert i un seguit de demostracions de reconstrucció històrica, a la mateixa Volta del Pallol, a les 20,30 hores:
notícia: Diari de Tarragona / Avui
L'ajuntament ens informa que com a complement didàctic, el Museu d'Història de la Ciutat, ha organitzat un concert i un seguit de demostracions de reconstrucció històrica, a la mateixa Volta del Pallol, a les 20,30 hores:
dia 2, culte als déus de la llar.
dia 3, banquet a Tàrraco.
dia 4 (a les 18,30 h.) concert a càrrec de la Cobla Reus Jove.
dia 9, l'exèrcit i Tàrraco al segle II dC
dia 10, l'escola a Tàrraco.
També es faran visites guiades a l'exposició els dies 3, 4, 10, 11, 17 i 18 de desembre per a a grups de 30 persones.
Però encara hi ha altres novetats:
S'ha presentat el web de l'any Joan Coromines per donar a conèixer l'obra d'aquest eminent lingüista i el programa de la llarga celebració del seu centenari.
Finalment qui vulgui pot consultar l'extens dossier que dijous passat va publicar el suplement llibresc del Periódico sobre mitologia grega -i d'altres- amb abundància de referències bibliogràfiques (Cal estar registrat per llegir-lo).
dissabte, de novembre 26, 2005
La història ahir i avui
Primera trobada sobre el llegat grecoromà a Catalunya
Esparreguera (Baix Llobregat), Capital de la Cultura Catalana d'aquest any, acull avui el Fòrum Auriga, la primera trobada "de difusió, promoció i diàleg" entre els diferents àmbits del llegat grecoromà a Catalunya. El fòrum, iniciativa de la revista Auriga ha atret més de cent participants.
Notícia: Europa Press
No he pogut assistir-hi per raons de salut, però a mi el que em sembla més interessant d'aquesta trobada és la voluntat de trencar les barreres acadèmiques entre les diverses especialitats i la possilibilitat que quedi obert un diàleg entre tots els qui ens dediquem al món clàssic, sigui des des la filologia, la història o l'arqueologia. Que tothom surti de la seva closca.
Contra l'èpica romàntica dels almogàvers
Ernest Marcos, professor de grec modern a la UB, publica una història dels almogàvers amb la incorporació de les fonts bizantines, sobretot Paquimeres, a més de les catalanes (Muntaner) i franques. Paquimeres escriu molt a prop dels esdeveniments, a diferència de Muntaner, que ho fa molts anys després i aporta un retrat molt detallat de les grans tensions internes que existien dins la Companyia. Això permet matisar les figures dels tres grans protagonistes tradicionals de la història: Rocafort, Entença i Roger de Flor. Cap d'ells no era almogàver. I mentre els almogàvers es movien principalment per diners, aquests comandaments pretenien prosperar personalment. I, per a desgràcia de tots, l'objectiu personal de cadascun d'ells entrava en conflicte amb el dels altres.
Ernest Marcos, Almogàvers. La història (L'esfera dels llibres).
article: Almogàvers sense èpica d'Antoni Aira.
Les lliçons de la història
Xavier Bru de Sala extreu lliçons per a l'aprovació de l'Estatut de les campanyes del general romà Lúcul a l'Àsia, en un article a La vanguardia:
"Debemos tener en cuenta, como catalanes, que nos es de aplicación la frase "como embajadores son muchos, como soldados, pocos"... Lúculo tuvo un fallo. Agasajó a sus tropas y permitió que la disciplina se relajara. Así que se negaron a subir por unos montes nevados en otoño y se puso al descubierto. La unidad, llamada hoy consenso básico, seguirá siendo un requisito indispensable mientras no finalice la campaña de la negociación estatutaria. Si no hay entendimiento en el propio campamento, eso acabará mal. Si lo hay, mal asunto para los Mitrídates, para la asiática Hispania neobárbara que se nos echa encima. No es momento de tensiones ideológicas sino de reforzar transversalidades."
Esparreguera (Baix Llobregat), Capital de la Cultura Catalana d'aquest any, acull avui el Fòrum Auriga, la primera trobada "de difusió, promoció i diàleg" entre els diferents àmbits del llegat grecoromà a Catalunya. El fòrum, iniciativa de la revista Auriga ha atret més de cent participants.
Notícia: Europa Press
No he pogut assistir-hi per raons de salut, però a mi el que em sembla més interessant d'aquesta trobada és la voluntat de trencar les barreres acadèmiques entre les diverses especialitats i la possilibilitat que quedi obert un diàleg entre tots els qui ens dediquem al món clàssic, sigui des des la filologia, la història o l'arqueologia. Que tothom surti de la seva closca.
Contra l'èpica romàntica dels almogàvers
Ernest Marcos, professor de grec modern a la UB, publica una història dels almogàvers amb la incorporació de les fonts bizantines, sobretot Paquimeres, a més de les catalanes (Muntaner) i franques. Paquimeres escriu molt a prop dels esdeveniments, a diferència de Muntaner, que ho fa molts anys després i aporta un retrat molt detallat de les grans tensions internes que existien dins la Companyia. Això permet matisar les figures dels tres grans protagonistes tradicionals de la història: Rocafort, Entença i Roger de Flor. Cap d'ells no era almogàver. I mentre els almogàvers es movien principalment per diners, aquests comandaments pretenien prosperar personalment. I, per a desgràcia de tots, l'objectiu personal de cadascun d'ells entrava en conflicte amb el dels altres.
Ernest Marcos, Almogàvers. La història (L'esfera dels llibres).
article: Almogàvers sense èpica d'Antoni Aira.
Les lliçons de la història
Xavier Bru de Sala extreu lliçons per a l'aprovació de l'Estatut de les campanyes del general romà Lúcul a l'Àsia, en un article a La vanguardia:
"Debemos tener en cuenta, como catalanes, que nos es de aplicación la frase "como embajadores son muchos, como soldados, pocos"... Lúculo tuvo un fallo. Agasajó a sus tropas y permitió que la disciplina se relajara. Así que se negaron a subir por unos montes nevados en otoño y se puso al descubierto. La unidad, llamada hoy consenso básico, seguirá siendo un requisito indispensable mientras no finalice la campaña de la negociación estatutaria. Si no hay entendimiento en el propio campamento, eso acabará mal. Si lo hay, mal asunto para los Mitrídates, para la asiática Hispania neobárbara que se nos echa encima. No es momento de tensiones ideológicas sino de reforzar transversalidades."
dijous, de novembre 24, 2005
El classicisme de Costa i Llobera
El diari de Balears informa que Bernat Cifre va presentar ahir el llibre que recull la seva tesi doctoral (Universitat de Barcelona, 1999), amb el títol Costa i Llobera i el món clàssic (ed. Lleonard Muntaner), acomboiat per l'escriptor Gabriel Janer Manila.
És coneguda la influència grecoromana present en l'obra del mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922). Segons Cifre, «Costa i Llobera es pot definir com un romàntic que s'expressa clàssicament», ja que es manté entre el Modernisme i el Noucentisme. Tot i això, l'autor va destacar que la seva obra «està limitada per la seva condició de cristià, i també pel sacerdoci» i queel poeta «agafa d'Homer, el seny, i de Virgili, la tendresa».
Com a clara mostra dell classicisme de Costa i Llobera us deixo el poema "A Horaci" (Horacianes, 1906).
És coneguda la influència grecoromana present en l'obra del mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922). Segons Cifre, «Costa i Llobera es pot definir com un romàntic que s'expressa clàssicament», ja que es manté entre el Modernisme i el Noucentisme. Tot i això, l'autor va destacar que la seva obra «està limitada per la seva condició de cristià, i també pel sacerdoci» i queel poeta «agafa d'Homer, el seny, i de Virgili, la tendresa».
Com a clara mostra dell classicisme de Costa i Llobera us deixo el poema "A Horaci" (Horacianes, 1906).
dimecres, de novembre 23, 2005
Tàrraco m'esborrona
Una nova pedrera amenaça la pedrera romana del Mèdol
M'he assabentat per l'Avui que el projecte per fer una pedrera a 700 metres del l'antiga pedrera romana del Mèdol -un paratge d'interès històric i ecològic declarat Patrimoni de la Humanitat- ha obert un viu debat a la ciutat de Tarragona. Al seu dia l'Ajuntament ja es va oposar a la concessió de llicències per a l'explotació, però el Tribunal Superior de Justícia va donar la raó a l'empresa promotora, Àrids Terraco. La nova pedrera preocupa tant a l'Ajuntament com a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT). Aquestes dues institucions consideren que l'activitat podria tenir un impacte irreparable sobre el jaciment històric, i en conseqüència, la UNESCO podria retirar el seu reconeixement. També hi són contraris els grups ecologistes, per por que, a més a més, afecti els paisatgístics i els biològics. Una d'elles, Mediterrània, va presentar davant la delegació de Medi Ambient un estudi que qüestiona l'impacte de l'explotació. Ara qui ha de prendre la decisió final és el departament de Medi Ambient. El govern, que fa uns mesos va resoldre provisionalment a favor de l'explotació, encara no ha decidit la llicència definitiva.
Arriba las murallas!
Pel mateix diari podem seguir la situació de la muralla de Tàrraco, després de l'ensorrament d'un tram la setmana passada (vegeu més avall). L'informe elaborat sobre les causes de l'ensorrament lplanteja la necessitat de fer un estudi en profunditat sobre l'estat de conservació del monument. El problema sembla que és la terra amb què es van farcir determinats trams de la muralla, que quan plou pressiona els murs exteriors. Els romans utilitzaven materials no expandibles en el farciment de la muralla, com ara la ceràmica. Però en reconstruccions posteriors la muralla es van reomplir amb terra. Ara caldrà saber els trams que requereixen un nou farciment.
Pel que fa al tram enfonsat es preveu que es reconstruirà aviat. Tot i que es reutilitzaran els carreus originals, és a dir les pedres exteriors, el president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, Rafael Gabriel, va lamentar que serà molt difícil que la muralla recobri l'aspecte d'abans de caure, perquè, segons ell, no s'havia documentat peça per peça.
Així mateix, s'ha detectat que un dels problemes de gran part del perímetre de la muralla és la falta d'impermeabilització del pas de ronda. La direcció general de Patrimoni ha aprovat dues partides de pavimentació que sumen 1,2 milions d'euros.
El que em deixa més tranquil de tot plegat és que la culpa no la tenien els constructors romans, que ulitzaven els materials correctes, sinó els qui van venir després. Com diu l'escultor Ian Hamilton Finlay, The World Has Been Empty Since the Romans.
M'he assabentat per l'Avui que el projecte per fer una pedrera a 700 metres del l'antiga pedrera romana del Mèdol -un paratge d'interès històric i ecològic declarat Patrimoni de la Humanitat- ha obert un viu debat a la ciutat de Tarragona. Al seu dia l'Ajuntament ja es va oposar a la concessió de llicències per a l'explotació, però el Tribunal Superior de Justícia va donar la raó a l'empresa promotora, Àrids Terraco. La nova pedrera preocupa tant a l'Ajuntament com a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT). Aquestes dues institucions consideren que l'activitat podria tenir un impacte irreparable sobre el jaciment històric, i en conseqüència, la UNESCO podria retirar el seu reconeixement. També hi són contraris els grups ecologistes, per por que, a més a més, afecti els paisatgístics i els biològics. Una d'elles, Mediterrània, va presentar davant la delegació de Medi Ambient un estudi que qüestiona l'impacte de l'explotació. Ara qui ha de prendre la decisió final és el departament de Medi Ambient. El govern, que fa uns mesos va resoldre provisionalment a favor de l'explotació, encara no ha decidit la llicència definitiva.
Arriba las murallas!
Pel mateix diari podem seguir la situació de la muralla de Tàrraco, després de l'ensorrament d'un tram la setmana passada (vegeu més avall). L'informe elaborat sobre les causes de l'ensorrament lplanteja la necessitat de fer un estudi en profunditat sobre l'estat de conservació del monument. El problema sembla que és la terra amb què es van farcir determinats trams de la muralla, que quan plou pressiona els murs exteriors. Els romans utilitzaven materials no expandibles en el farciment de la muralla, com ara la ceràmica. Però en reconstruccions posteriors la muralla es van reomplir amb terra. Ara caldrà saber els trams que requereixen un nou farciment.
Pel que fa al tram enfonsat es preveu que es reconstruirà aviat. Tot i que es reutilitzaran els carreus originals, és a dir les pedres exteriors, el president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, Rafael Gabriel, va lamentar que serà molt difícil que la muralla recobri l'aspecte d'abans de caure, perquè, segons ell, no s'havia documentat peça per peça.
Així mateix, s'ha detectat que un dels problemes de gran part del perímetre de la muralla és la falta d'impermeabilització del pas de ronda. La direcció general de Patrimoni ha aprovat dues partides de pavimentació que sumen 1,2 milions d'euros.
El que em deixa més tranquil de tot plegat és que la culpa no la tenien els constructors romans, que ulitzaven els materials correctes, sinó els qui van venir després. Com diu l'escultor Ian Hamilton Finlay, The World Has Been Empty Since the Romans.
dimarts, de novembre 22, 2005
De Badalona a Eivissa
Muralles de Badalona
Després de parlar la setmana passada de les de muralles de Tàrraco, avui he llegit a Culturaclasica.com que les excavacions arqueològiques que s'estan fent davant l'edifici de noves oficines municipals de Badalona a la Via Augusta, han tret a la llum la torre de defensa de la muralla del segle I d.C. de la ciutat romana de Bètulo. La mateixa zona, ja coneguda i excavada en els anys 30, allotja altres restes de gran importància: la porta i un tram de la muralla, paviment de la Via Augusta, murs, clavagueres... Les restes descobertes han tornat a ser tapades, mentre s'elabora i es du a terme un projecte per fer-les visitables sense destorbar la circulació per la Via Augusta actual.
Destrucció arqueològica a Eivissa
Tal com denunciava la revista El temps la setmana passad la construcció d'una autopista a Eivissa provoca la destrucció d'un patrimoni arqueològic important: tombes romanes, cisternes cartagineses i aqüeductes són destrossats per les excavadores mentre el Consell Insular evita imposar sancions a l’empresa responsable. Avui Europa Press informava que el Grup d'Estudis de la Natura (GEN) ha denunciat que un acord de la comissió de patrimoni de l'any 2003 declarava l'eixamplament d'Eivissa com a "zona arqueològica sensible" i que obligava a una arqueologia preventiva que, segons els ecologistes, "no s'ha complert". El mateix grup ha criticat la intenció de la conselleria de desplaçar el tram de l'aqüeducte romà aparegut a ses Galamones. Per la seva banda, el conseller insular de Patrimoni, Joan Marí Tur, ha afirmat que totes les actuacions preses s'han fet d'acord amb la legalitat.
Després de parlar la setmana passada de les de muralles de Tàrraco, avui he llegit a Culturaclasica.com que les excavacions arqueològiques que s'estan fent davant l'edifici de noves oficines municipals de Badalona a la Via Augusta, han tret a la llum la torre de defensa de la muralla del segle I d.C. de la ciutat romana de Bètulo. La mateixa zona, ja coneguda i excavada en els anys 30, allotja altres restes de gran importància: la porta i un tram de la muralla, paviment de la Via Augusta, murs, clavagueres... Les restes descobertes han tornat a ser tapades, mentre s'elabora i es du a terme un projecte per fer-les visitables sense destorbar la circulació per la Via Augusta actual.
Destrucció arqueològica a Eivissa
Tal com denunciava la revista El temps la setmana passad la construcció d'una autopista a Eivissa provoca la destrucció d'un patrimoni arqueològic important: tombes romanes, cisternes cartagineses i aqüeductes són destrossats per les excavadores mentre el Consell Insular evita imposar sancions a l’empresa responsable. Avui Europa Press informava que el Grup d'Estudis de la Natura (GEN) ha denunciat que un acord de la comissió de patrimoni de l'any 2003 declarava l'eixamplament d'Eivissa com a "zona arqueològica sensible" i que obligava a una arqueologia preventiva que, segons els ecologistes, "no s'ha complert". El mateix grup ha criticat la intenció de la conselleria de desplaçar el tram de l'aqüeducte romà aparegut a ses Galamones. Per la seva banda, el conseller insular de Patrimoni, Joan Marí Tur, ha afirmat que totes les actuacions preses s'han fet d'acord amb la legalitat.
dissabte, de novembre 19, 2005
Breus
Algunes notícies:
Va de debò? Al web de Reàlia d'humanitats m'assabento que neix ¡eureka!, la primera revista gratuïta de divulgació científica i humanística. Un equip de joves científics i humanistes amb vocació divulgadora, viculats amb Omnis cellula i l’Associació per a la Difusió de les Humanitats,llencen una publicació rigorosa i de qualitat, però amena i atractiva. Amb un tiratge inicial de 100.000 exemplars, ¡eureka! es distribuirà gratuïtament cada mes a l’entrada de les estacions de metro i al carrer a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Del 21 al 24 de novembresortirà el primer número de la revista. ¡eureka! compta a més amb un portal amb continguts ampliats, nous articles, concursos ... Els lectors hi poden enviar els seus propis articles de divulgació. Hi podem llegir per exemple els mites de Creta.
Francisco Rodríguez Adrados rep el Premio Nacional per la seva obra de traductor.
S'ha celebrat el Primer Congrés de joves investigadors en arqueologia dels Països Catalans a Vilanova del Camí, del 18 al 19 de Novembre del 2005, centrat en la protohistòria dels Països Catalans.
Va de debò? Al web de Reàlia d'humanitats m'assabento que neix ¡eureka!, la primera revista gratuïta de divulgació científica i humanística. Un equip de joves científics i humanistes amb vocació divulgadora, viculats amb Omnis cellula i l’Associació per a la Difusió de les Humanitats,llencen una publicació rigorosa i de qualitat, però amena i atractiva. Amb un tiratge inicial de 100.000 exemplars, ¡eureka! es distribuirà gratuïtament cada mes a l’entrada de les estacions de metro i al carrer a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Del 21 al 24 de novembresortirà el primer número de la revista. ¡eureka! compta a més amb un portal amb continguts ampliats, nous articles, concursos ... Els lectors hi poden enviar els seus propis articles de divulgació. Hi podem llegir per exemple els mites de Creta.
Francisco Rodríguez Adrados rep el Premio Nacional per la seva obra de traductor.
S'ha celebrat el Primer Congrés de joves investigadors en arqueologia dels Països Catalans a Vilanova del Camí, del 18 al 19 de Novembre del 2005, centrat en la protohistòria dels Països Catalans.
dijous, de novembre 17, 2005
Sexe i violència a la romana
Segons es pot llegir a La vanguardia, la BBC ha estrenat aquest mes Roma, una sèrie que narra el final de la república romana i l'inici de l'Imperi en dotze episodis rodats als estudis de Cinecittà de la mateixa ciutat que n'és l'escenari. La sèrie, coproduïda amb la nord-americana HBO, ha costat 95 milions d'euros. El primer capítol va atraure 6,6 milions de televidents britànics però alhora va aixecar multitud de protestes per les contínues escenes de sexe i sang, incloent-hi una crucifixió i decapitacions. D'altra banda els crítics li han retret falta de rigor històric. Tanmateix l'audiència ha decaigut en dos milions d'espectadors en el segon episodi, potser per l'abús del sexe i violència. La nova cadena espanyola Cuatro n'ha adquirit els drets d'emissió. Podeu trobar més informació sobre la sèrie al web de la BBC i de la HBO. També hi podeu veure uns quants vídeos com aquest.
Sobre la sèrie no puc opinar però el que sí que recomano és la secció d'història de Roma de la BBC, BBC History Romans, que ofereix un excel·lent tractament de la civilització romana en diversos dels seus aspectes: sistema imperial, l'esclavitud, la dona romana, l'art i la vida quotidiana a Pompeia, l'amfiteatre -amb una visita virtual al Colosseu- i els jocs de gladiadors, la presència dels romans a Britànnia... També inclou jocs molt atractius: simulació d'una batalla entre romans i britons (Battlefield Academy), simulació de lluites de gladiadors i investigació d'un crim comès a l'antiga Òstia.
Sobre la sèrie no puc opinar però el que sí que recomano és la secció d'història de Roma de la BBC, BBC History Romans, que ofereix un excel·lent tractament de la civilització romana en diversos dels seus aspectes: sistema imperial, l'esclavitud, la dona romana, l'art i la vida quotidiana a Pompeia, l'amfiteatre -amb una visita virtual al Colosseu- i els jocs de gladiadors, la presència dels romans a Britànnia... També inclou jocs molt atractius: simulació d'una batalla entre romans i britons (Battlefield Academy), simulació de lluites de gladiadors i investigació d'un crim comès a l'antiga Òstia.
dimecres, de novembre 16, 2005
Més sobre el Bacus de Granollers i la muralla de Tàrraco
El Bacus de Granollers
Segons Europa Press un primer estudi de la catedràtica d'arqueologia de la UAB, Isabel Rodà, indica que el cap de Bacus està fet amb pedra calcària de molt bona qualitat procedent d'una de les pedreres més apreciades de l'antiguitat, a l'actual Tunísia. La testa de Bacus jove, amb corona, havia de formar part d'un element escultòric decoratiu. La peça es manté en molt bon estat i conserva fins i tot les restes de coloració vermella en els llavis i la punta del nas, que seran analitzades per veure de quin tipus de colorant es tracta.
L'Èlsinor ens ha trobat més informació, amb foto inclosa, al web de l'ajuntament de Granollers. Gratias tibi ago!
La Societat Arqueològica de Tarragona denuncia el mal estat de la muralla romana
També segons Europa Press el president de la Societat Arqueològica de Tarragona, Rafael Gabriel, ha criticat avui "l'estat d'abandonament" en què es troben alguns monuments històrics i ha reclamat que la muralla s'impermeabilitzi per evitar que l'aigua de les pluges la pugui danyar en el futur. L'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i el Museu Arqueològic estan elaborant un informe de valoració dels danys i les accions immediates per recuperar els 20 metres de muralla que es van desplomar ahir. Totes les parts implicades volen actuar amb rapidesa "però sense urgències" per garantir la qualitat de la reconstrucció del tram. Cal recordar que la muralla de Tarragona és l'element romà més antic de tota la Península.
Entrevista a Francesc Tarrats a TV3
Segons Europa Press un primer estudi de la catedràtica d'arqueologia de la UAB, Isabel Rodà, indica que el cap de Bacus està fet amb pedra calcària de molt bona qualitat procedent d'una de les pedreres més apreciades de l'antiguitat, a l'actual Tunísia. La testa de Bacus jove, amb corona, havia de formar part d'un element escultòric decoratiu. La peça es manté en molt bon estat i conserva fins i tot les restes de coloració vermella en els llavis i la punta del nas, que seran analitzades per veure de quin tipus de colorant es tracta.
L'Èlsinor ens ha trobat més informació, amb foto inclosa, al web de l'ajuntament de Granollers. Gratias tibi ago!
La Societat Arqueològica de Tarragona denuncia el mal estat de la muralla romana
També segons Europa Press el president de la Societat Arqueològica de Tarragona, Rafael Gabriel, ha criticat avui "l'estat d'abandonament" en què es troben alguns monuments històrics i ha reclamat que la muralla s'impermeabilitzi per evitar que l'aigua de les pluges la pugui danyar en el futur. L'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i el Museu Arqueològic estan elaborant un informe de valoració dels danys i les accions immediates per recuperar els 20 metres de muralla que es van desplomar ahir. Totes les parts implicades volen actuar amb rapidesa "però sense urgències" per garantir la qualitat de la reconstrucció del tram. Cal recordar que la muralla de Tarragona és l'element romà més antic de tota la Península.
Entrevista a Francesc Tarrats a TV3
Bacus s'apareix a Granollers
Segons El diari de Girona, a les excavacions de la plaça de l'Església de Granollers s'ha trobat el cap d´una escultura romana que representa Bacus, el déu del vi. La peça està feta amb marbre de Chemtou, de molt bona qualitat, i es pot datar de mitjans del segle II dC. Avui està previst mostrar per primera vegada aquesta valuosa escultura a la sala d´actes del Museu Arqueològic de Granollers.
M'atreveixo a suggerir al museu que ho celebrin amb una bacanal pública per propiciar-se un déu tan important.
M'atreveixo a suggerir al museu que ho celebrin amb una bacanal pública per propiciar-se un déu tan important.
dimarts, de novembre 15, 2005
La pluja enfonsa un pany de les muralles de Tarragona
El diari de Tarragona informa avui que un total de 20 metres de longitud i 8 d'alçada de la muralla romana s'han ensorrat aquest matí cap a les 10.45 hores sense causar ferits. Tot apunta que les fortes pluges que han caigut han provocat l'ensorrament d'aquesta part de la muralla romana, declarada Patrimoni de la Humanitat. L'ensorrament ha afectat només la part interna que dóna a l'hort del Palau de l'Arquebisbat de Tarragona, i no la que es pot veure des del Passeig Arqueològic.
Tot i així la primera mesura de seguretat que ha pres el consistori ha estat tancar el Passeig Arqueològic, que restarà tancat tots els dies que pugui durar la reconstrucció. Aquesta mateixa tarda s'iniciarà la reparació, amb la retirada dels carreus i terres que han sofert moviment. Posteriorment, es procedirà a la consolidació de les zones que no han caigut i, finalment, es reconstruirà el tram de Muralla esllavissat. En aquesta reconstrucció s'impermeabilitzarà el reompliment, per evitar que es repeteixin les filtracions d'aigua en el futur.
La muralla romana i a l'interior el palau de l'arquebisbe.
Tot i així la primera mesura de seguretat que ha pres el consistori ha estat tancar el Passeig Arqueològic, que restarà tancat tots els dies que pugui durar la reconstrucció. Aquesta mateixa tarda s'iniciarà la reparació, amb la retirada dels carreus i terres que han sofert moviment. Posteriorment, es procedirà a la consolidació de les zones que no han caigut i, finalment, es reconstruirà el tram de Muralla esllavissat. En aquesta reconstrucció s'impermeabilitzarà el reompliment, per evitar que es repeteixin les filtracions d'aigua en el futur.
La muralla romana i a l'interior el palau de l'arquebisbe.dilluns, de novembre 14, 2005
Arqueòlegs rere les passes de Ciceró
La Vanguardia d'avui informa que arqueòlegs de l'Escuela Española de Historia y Arqueología de Roma (CSIC) han posat al descobert el fòrum i la basílica de la ciutat romana de Túscul, al llarg de dotze anys d'excavacions. Túscul (Tusculum), situada a 35 km al sud-est de Roma, era una ciutat d'estiueig per als nobles romans, on va néixer Cató, orador, historiador i polític romà. A la seva vil·la de Túscul Ciceró, el més gran dels oradors llatins, hi va exposar les Tusculanes, durant el seu retir de la política de la capital. En època de Ciceró es va construir la basílica, edifici que allotjava el tribunal. Això ha portat Xavier Dupré, responsable de les excavacions, a suggerir la implicació de l'orador en la seva construcció. En el projecte de recerca a Túscul hi participen arqueòlegs de València, Tarragona, Sevilla, Madrid, Barcelona, Cáceres i Santiago de Compostel·la.
dijous, de novembre 10, 2005
Picasso clàssic
Dins del marc de l'Any del Llibre i la Lectura, i coincidint amb la inauguració de la nova Biblioteca-Centre de documentació, el Museu Picasso de Barcelona presentarà la seva col·lecció de llibres ilustrats per Picasso. Entre les obres exposades aquí hem de destacar Les métamorphoses d'Ovidi (1931).
Exposició: Llibres il·lustrats per Picasso. La col·lecció del museu
Lloc: Museu Picasso. Montcada, 15-23, Barcelona
Durada: Fins al 8 de gener
Ja sé que no hi té res a veure però avui també s'ha sabut que la Guàrdia Civil ha recuperat més de 20.000 peces arqueològiques espoliades en jaciments de Conca, Castelló, València i Terol, en una operació, en la qual han estat detingudes 6 persones i s'han practicat 20 escorcolls domiciliaris.
dimarts, de novembre 08, 2005
Vilajoiosa és Alonis?
Avui a Culturaclasica llegim que a la Vilajoiosa (Marina Baixa) s'ha trobat un extens jaciment romà que podria correspondre a l'antiga ciutat d'Alonis, la localització exacta de la qual havia estat una de les grans incògnites de l'arqueologia romana valenciana. Entre les restes descobertes hi ha una via, canalitzacions per a l'aigua, un gran espai porticat amb pintura mural i nombroses cambres que podria pertànyer a una gran residència, però sobretot unes termes que conserven el sistema d'hipocaust en tres sales.
dilluns, de novembre 07, 2005
Varia archeologica
La església més antiga descoberta per uns presos israelians
Segons informa La Vanguardia (07/11/2005) un grup de presos ha descobert les restes de l'església cristiana més antiga coneguda en unes excavacions a la presó de Meguidó, a Israel, com a fase prèvia de la construcció d'una nova ala de la presó. De les troballes destaquen l'altar, una taula al centre de la nau on se celebrava un àpat en record de l'última cena, i mosaics amb inscripcions en grec, que esmenten la "taula" en comptes d'"altar", a més d'un oficial romà i unes dones com a donants. Aquestes descobertes poden suposar una gran innovació en l'estudi del cristianisme primitiu.
Conservació del patrimoni vs. noves infrastructures al País Valencià
Al web de Culturaclasica.com trobem dues notícies que ens recorden l'habitual conflicte entre la conservació de les restes arqueològiques i la construcció de noves infrastructures. En la part negativa 157 jaciments arqueològics prehistòrics, ibers, romans i medievals situats en 24 municipis valencians poden ser afectats pel nou traçat del trasvassament Xúquer-Vinalopó projectat pel Ministeri de Medi Ambient. En canvi, l'administració s'ha resolt a favor de la preservació de les restes romanes a Sagunt, on els recents i notables descobriments -una domus i un tram de via molt ben conservat- està previst que esdevinguin espais visitables i d'atracció turística, mentre porten l'ajuntament a replantejar-se la construcció d'un aparcament públic al centre de la Ciutat Vella.
Roma a les Balears
També cal destacar la important exposició "El món romà a les Illes Balears" que es podrà veure a la Fundació "La Caixa" de Palma de Mallorca. S'hi mostraran 200 peces arqueològiques de tot tipus provinents de 23 col.leccions públiques i privades, entre les quals les de la Hispanic Society of America, el Museu de Mallorca, el Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, el Museu de Menorca, la Biblioteca Nacional de França i el Museu de Arqueologia de Catalunya. L'objectiu és fer veure l'empremta romana durant els 700 anys que van ser a les Illes en tots els seus aspectes. L'exposició documenta el passat preromà autòcton i púnic, la implantació i l'organització territorial, amb la creació de les primeres ciutats, les institucions més importants (fòrum i religió), l'entorn marítim, la vida quotidiana, costums i societat. L'exposició va acompanyada d'un seguit d'activitats didàctiques.
El món romà a les Illes Balears,
Fundació "La Caixa", Palma de Mallorca,
Del 8 de novembre al 26 de febrer.
L'estatut de nou
Per acabar l'estatut de Catalunya continua el seu camí en llatí a Ephemeris, tot i que el seu detractor continua escrivint-hi unes delirants cròniques dignes de la COPE, no solament contra l'Estatut i el catalanisme, sinó també contra els Joseps. Acaba el seu darrer article amb una interpel·lació:
Et interea, de civibus Catalauniensibus, quid? Non bene credo omnes consentire consiliis eorum virorum politicorum. Aliud politici, aliud cives sunt. Amici, iam hora est de somno surgere.
Crec que algun dels cultivadors de llatí viu dels cercles catalans hauria de respondre-li amb la contundència que es mereix.
Segons informa La Vanguardia (07/11/2005) un grup de presos ha descobert les restes de l'església cristiana més antiga coneguda en unes excavacions a la presó de Meguidó, a Israel, com a fase prèvia de la construcció d'una nova ala de la presó. De les troballes destaquen l'altar, una taula al centre de la nau on se celebrava un àpat en record de l'última cena, i mosaics amb inscripcions en grec, que esmenten la "taula" en comptes d'"altar", a més d'un oficial romà i unes dones com a donants. Aquestes descobertes poden suposar una gran innovació en l'estudi del cristianisme primitiu.
Conservació del patrimoni vs. noves infrastructures al País Valencià
Al web de Culturaclasica.com trobem dues notícies que ens recorden l'habitual conflicte entre la conservació de les restes arqueològiques i la construcció de noves infrastructures. En la part negativa 157 jaciments arqueològics prehistòrics, ibers, romans i medievals situats en 24 municipis valencians poden ser afectats pel nou traçat del trasvassament Xúquer-Vinalopó projectat pel Ministeri de Medi Ambient. En canvi, l'administració s'ha resolt a favor de la preservació de les restes romanes a Sagunt, on els recents i notables descobriments -una domus i un tram de via molt ben conservat- està previst que esdevinguin espais visitables i d'atracció turística, mentre porten l'ajuntament a replantejar-se la construcció d'un aparcament públic al centre de la Ciutat Vella.
Roma a les Balears
També cal destacar la important exposició "El món romà a les Illes Balears" que es podrà veure a la Fundació "La Caixa" de Palma de Mallorca. S'hi mostraran 200 peces arqueològiques de tot tipus provinents de 23 col.leccions públiques i privades, entre les quals les de la Hispanic Society of America, el Museu de Mallorca, el Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, el Museu de Menorca, la Biblioteca Nacional de França i el Museu de Arqueologia de Catalunya. L'objectiu és fer veure l'empremta romana durant els 700 anys que van ser a les Illes en tots els seus aspectes. L'exposició documenta el passat preromà autòcton i púnic, la implantació i l'organització territorial, amb la creació de les primeres ciutats, les institucions més importants (fòrum i religió), l'entorn marítim, la vida quotidiana, costums i societat. L'exposició va acompanyada d'un seguit d'activitats didàctiques.
El món romà a les Illes Balears,
Fundació "La Caixa", Palma de Mallorca,
Del 8 de novembre al 26 de febrer.
L'estatut de nou
Per acabar l'estatut de Catalunya continua el seu camí en llatí a Ephemeris, tot i que el seu detractor continua escrivint-hi unes delirants cròniques dignes de la COPE, no solament contra l'Estatut i el catalanisme, sinó també contra els Joseps. Acaba el seu darrer article amb una interpel·lació:
Et interea, de civibus Catalauniensibus, quid? Non bene credo omnes consentire consiliis eorum virorum politicorum. Aliud politici, aliud cives sunt. Amici, iam hora est de somno surgere.
Crec que algun dels cultivadors de llatí viu dels cercles catalans hauria de respondre-li amb la contundència que es mereix.
dimarts, de novembre 01, 2005
Els Mossos i els clàssics
Com sabeu els Mossos s'han desplegat avui a la ciutat de Barcelona. I em preguntareu: què coi té a veure això amb els clàssics? Doncs resulta que sí, que sempre treuen el cap per cantó més insospitat. Segons l'Avui la comissaria més emblemàtica, encara pendent de construir-se a la plaça Espanya segons un projecte de l'estudi Bohigas-Mackay-Martorell, tindrà la façana de vidre amb plaques metal·litzades i amb miniplaques fotovoltaiques per generar energia solar... I ara ve el que ens interessa: es decorarà amb una gran inscripció. "Segurament hi anirà una cita d'un autor clàssic grec o llatí amb un missatge cívic, però encara no està triada", Bohigas dixit, i la idea es veu que ha entusiasmat la consellera Montserrat Tura.
Des d'aquí proposem un brain-storm de classicistes, o almenys dels poquets que ens llegeixen, per trobar la sentència que robi el cor a la consellera, que la cosa no està per deixar perdre una oportunitat com aquesta. La primera que se m'acut -i ben poc original, ho reconec- és Dura lex sed lex (Justinià), que encaixa amb el seu perfil de línia dura, tot i que no resulta gaire tripartítica. Més progre-fòrum i més nostrada és Nulla iustitia est vera sine bonitate (Ramon Llull) o més políticament correcta la ciceroniana Legum servi sumus ut liberi esse possimus. A contracor descartem per cínics (però no pas per falsos) els versos de Juvenal Multi committunt eadem diverso crimina fato; ille crucem sceleris pretium tulit, hic diadema 'Molts cometen els mateixos crims amb un destí divers: l'un rep com a premi del seu crim el turment, l'altre la corona". Bé, reconec que no me n'he sortit gaire bé, però segur que hi haurà qui ensopegui amb la més adient. Podeu deixar les vostres propostes com a comentaris d'aquest text o bé, si no confieu que la nostra veu arribi a les altes instàncies, podeu enviar-les directament a:
Sra. Montserrat Tura i Camafreita
Conselleria d'Interior
Secretaria de Seguretat Pública
Via Laietana, 69
08003 Barcelona
Per cert recullo una pregunta que Ramon Torné ha penjat més avall sobre si l'Orestia d'Èsquil-Gas es representarà també a Cornellà. Jo no en sé res. Si algú ho sap, ens ho digui sisplau .
Des d'aquí proposem un brain-storm de classicistes, o almenys dels poquets que ens llegeixen, per trobar la sentència que robi el cor a la consellera, que la cosa no està per deixar perdre una oportunitat com aquesta. La primera que se m'acut -i ben poc original, ho reconec- és Dura lex sed lex (Justinià), que encaixa amb el seu perfil de línia dura, tot i que no resulta gaire tripartítica. Més progre-fòrum i més nostrada és Nulla iustitia est vera sine bonitate (Ramon Llull) o més políticament correcta la ciceroniana Legum servi sumus ut liberi esse possimus. A contracor descartem per cínics (però no pas per falsos) els versos de Juvenal Multi committunt eadem diverso crimina fato; ille crucem sceleris pretium tulit, hic diadema 'Molts cometen els mateixos crims amb un destí divers: l'un rep com a premi del seu crim el turment, l'altre la corona". Bé, reconec que no me n'he sortit gaire bé, però segur que hi haurà qui ensopegui amb la més adient. Podeu deixar les vostres propostes com a comentaris d'aquest text o bé, si no confieu que la nostra veu arribi a les altes instàncies, podeu enviar-les directament a:
Sra. Montserrat Tura i Camafreita
Conselleria d'Interior
Secretaria de Seguretat Pública
Via Laietana, 69
08003 Barcelona
Per cert recullo una pregunta que Ramon Torné ha penjat més avall sobre si l'Orestia d'Èsquil-Gas es representarà també a Cornellà. Jo no en sé res. Si algú ho sap, ens ho digui sisplau .
divendres, d’octubre 28, 2005
Els treballs d'un escriptor herculi
Homenatge a Joan F. Mira
Segons ens informa Vilaweb, Joan F. Mira (València, 1939), un dels millors escriptors actuals en llengua catalana, antropòleg i catedràtic de grec a la Universitat de Castelló, rebrà un homenatge avui per part de l'Institut Joan Lluís Vives, en la cloenda de la celebració a Castelló del desè aniversari de la seva creació. Paral·lelament l'editorial Proa ha reeditat una de les seves principals novel·les, Els treballs perduts, publicada originàriament el 1989 per l'editorial 3i4, com la primera pedra de la recuperació de tota l'obra de Mira. Els treballs perduts és el primer lliurament d'una trilogia que continua amb la dantesca Purgatori (2003, premi Sant Jordi) i amb una altra novel·la que l'autor està escrivint ara. Totes tres se situen a la ciutat de València, s’inspiren en un mite universal i tenen un dens substrat filosòfic. Els treballs perduts es basa en el mite d'Hèrcules i en el paganisme hel·lènic. El seu protagonista és un bibliotecari que hereta un palau del seu avi. El seu somni de fer-hi una gran biblioteca topa amb els interessos de la família, que vol vendre l'edifici a uns especuladors immobiliaris. El pròleg de Joan Josep Isern lliga cada capítol amb els dotze treballs d’Hèrcules i descobreix les afinitats de la novel·la amb l'Ulisses de Joyce. Per acabar potser convé advertir que les novel·les de Mira no són aptes per a tot tipus de públic.
Cullera arqueològica
Des de terres valencianes ens arriba també la notícia, apareguda al diari Levante i a Culturaclasica.com (23/10/2005) , dels resultats de la campanya arqueològica realitzada enguany a Cullera, en un terreny del carrer Agustí Olivert que correspon a la zona del port tardoantic (segles V i VI). Ara s'han trobat les restes d'una taverna romana, que s'afegeixen a les d'un magatzem portuari d'àmfores i una fàbrica de salaons excavades en campanyes anteriors. Els arqueòlegs sospiten, a més, de l'existència d'unes termes veïnes.
Bush imperator
Finalment a La vanguardia d'avui cal destacar un article de Neill Ferguson, professor d'història de la Universitat de Harvard, titulat Bush, Trajano y Adriano, en el qual estableix un paral·lelisme entre les campanyes militars nord-americanes de Bush i les de l'emperador romà Trajà, que va dur els límits de l'Imperi romà fins a la seva màxima extensió, incloent-hi Mesopotàmia (l'actual Iraq), malgrat que cau en l'escandalós error de confondre Dàcia amb Dalmàcia (Sèrbia). L'article acaba sospirant que el pròxim president dels EUA sigui un nou Trajà, el successor de Trajà que va retirar-se de les seves conquestes orientals i va optar per congraciar-se amb els pobles bàrbars i consolidar així l'Imperi. Potser val la pena recollir la citació que fa del venerable Gibbon en relació a Trajà: "Mentre la humanitat continuï donant més elogis i consideració cap als seus destructors que cap als seus benefactors, la set de glòria militar seguirà sent el vici de les figures i personalitats més encimbellades".
Segons ens informa Vilaweb, Joan F. Mira (València, 1939), un dels millors escriptors actuals en llengua catalana, antropòleg i catedràtic de grec a la Universitat de Castelló, rebrà un homenatge avui per part de l'Institut Joan Lluís Vives, en la cloenda de la celebració a Castelló del desè aniversari de la seva creació. Paral·lelament l'editorial Proa ha reeditat una de les seves principals novel·les, Els treballs perduts, publicada originàriament el 1989 per l'editorial 3i4, com la primera pedra de la recuperació de tota l'obra de Mira. Els treballs perduts és el primer lliurament d'una trilogia que continua amb la dantesca Purgatori (2003, premi Sant Jordi) i amb una altra novel·la que l'autor està escrivint ara. Totes tres se situen a la ciutat de València, s’inspiren en un mite universal i tenen un dens substrat filosòfic. Els treballs perduts es basa en el mite d'Hèrcules i en el paganisme hel·lènic. El seu protagonista és un bibliotecari que hereta un palau del seu avi. El seu somni de fer-hi una gran biblioteca topa amb els interessos de la família, que vol vendre l'edifici a uns especuladors immobiliaris. El pròleg de Joan Josep Isern lliga cada capítol amb els dotze treballs d’Hèrcules i descobreix les afinitats de la novel·la amb l'Ulisses de Joyce. Per acabar potser convé advertir que les novel·les de Mira no són aptes per a tot tipus de públic.
Cullera arqueològica
Des de terres valencianes ens arriba també la notícia, apareguda al diari Levante i a Culturaclasica.com (23/10/2005) , dels resultats de la campanya arqueològica realitzada enguany a Cullera, en un terreny del carrer Agustí Olivert que correspon a la zona del port tardoantic (segles V i VI). Ara s'han trobat les restes d'una taverna romana, que s'afegeixen a les d'un magatzem portuari d'àmfores i una fàbrica de salaons excavades en campanyes anteriors. Els arqueòlegs sospiten, a més, de l'existència d'unes termes veïnes.
Bush imperator
Finalment a La vanguardia d'avui cal destacar un article de Neill Ferguson, professor d'història de la Universitat de Harvard, titulat Bush, Trajano y Adriano, en el qual estableix un paral·lelisme entre les campanyes militars nord-americanes de Bush i les de l'emperador romà Trajà, que va dur els límits de l'Imperi romà fins a la seva màxima extensió, incloent-hi Mesopotàmia (l'actual Iraq), malgrat que cau en l'escandalós error de confondre Dàcia amb Dalmàcia (Sèrbia). L'article acaba sospirant que el pròxim president dels EUA sigui un nou Trajà, el successor de Trajà que va retirar-se de les seves conquestes orientals i va optar per congraciar-se amb els pobles bàrbars i consolidar així l'Imperi. Potser val la pena recollir la citació que fa del venerable Gibbon en relació a Trajà: "Mentre la humanitat continuï donant més elogis i consideració cap als seus destructors que cap als seus benefactors, la set de glòria militar seguirà sent el vici de les figures i personalitats més encimbellades".
dimecres, d’octubre 26, 2005
El jove Rubens i la mitologia
A la National Gallery de Londres s'ha inaugurat avui l'exposició Rubens: A Master in the Making, que permet veure un centenar d'obres de la primer etapa d'aquest artista flamenc. Si ens passegem pel recorregut virtual de la mostra podrem veure unes quantes de les pintures exposades, entre les quals moltes de tema mitològic i clàssic. Malgrat que aquest pintor exhuberant no és dels meus preferits, penso que val la pena veure-les, perquè no són pas de les més conegudes. Així es pot veure un Judici de Paris molt anterior a les dues versions més famoses que Rubens va fer de la mateixa escena, La caiguda de Faetont, i Demòcrit i Heraclit per posar-ne alguns exemples.
National Gallery, Londres
26 octubre del 2005 - 15 de gener del 2006
D'altra banda avui he sabut de l'aparició d'un bloc mitològic, Hilo de Ariadna escrit per una professora de grec de les Canàries. Això dels blocs s'estén com una taca d'oli fins i tot en els classicistes.
National Gallery, Londres
26 octubre del 2005 - 15 de gener del 2006
D'altra banda avui he sabut de l'aparició d'un bloc mitològic, Hilo de Ariadna escrit per una professora de grec de les Canàries. Això dels blocs s'estén com una taca d'oli fins i tot en els classicistes.
dilluns, d’octubre 24, 2005
El llatí, una llengua internacional
Després de vint dies de reunions, dissabte passat es va cloure el sínode de bisbes. Entre les 50 propostes del bisbes n'hi ha una que m'interessa: la recuperació del llatí a les misses internacionals. Si voleu saber algunes de les altres propostes llegiu la notícia sencera.
D'altra banda el setmanari en llatí Ephemeris, amb seu a Varsòvia, dedica el tema de fons a l'aprovació del nou estatut a Catalunya, segons em va fer saber un informador que vés a saber si no és el mateix Ivanus Barcinonensis que signa l'article:
Numquam autem, in historia eius tota, Hispania natio foederata fuit. Civitas Hispana abhinc D annos exstat ita ut hodie sit.
L'autor, doncs, obvia que Catalunya, igual que València, va conservar els seus furs fins que van ser arrabassats per la força de les armes el 1714, amb una gran autonomia fiscal i en altres camps, i que el País Basc i Navarra els van conservar fins al segle XIX. Per a ell l'organització d'Espanya no ha variat en 500 anys d'història.
D'altra banda el setmanari en llatí Ephemeris, amb seu a Varsòvia, dedica el tema de fons a l'aprovació del nou estatut a Catalunya, segons em va fer saber un informador que vés a saber si no és el mateix Ivanus Barcinonensis que signa l'article:
De charta magna catalanorum
Proximo die 30 mensis Octobri, in Senatu Catalano futura Charta Magna approbata est consensu 90% legatorum, post arduissimas ac longissimas disputationes inter omnes factiones politicas. Sola factio politica recusavit Chartam consignare, scilicet conservativa PP (Factio Popularis) quae, quamvis ingentem numerum suffragiorum in Hispania sibi asciscat (per octo annos nuper gubernaverat), parvissimum autem in Catalonia.
Apa, continueu-lo llegint.
Numquam autem, in historia eius tota, Hispania natio foederata fuit. Civitas Hispana abhinc D annos exstat ita ut hodie sit.
L'autor, doncs, obvia que Catalunya, igual que València, va conservar els seus furs fins que van ser arrabassats per la força de les armes el 1714, amb una gran autonomia fiscal i en altres camps, i que el País Basc i Navarra els van conservar fins al segle XIX. Per a ell l'organització d'Espanya no ha variat en 500 anys d'història.
diumenge, d’octubre 16, 2005
El membre de Zeus escandalitza el món de l'òpera
Un muntatge del Tannhäuser de Wagner al Gran Teatre de Ginebra ha provocat una gran polèmica a causa de la presència -anecdòtica enmig d'un ballet d'alt contingut eròtic del primer acte- d'una estrella del porno amb el membre viril en una erecció espectacular, intentant representar el rapte d'Europa per un Zeus amb cap de toro. Sigui dit de passada que jo, en canvi, el que trobo més criticable és la confusió entre el toro en què es va convertir Zeus per raptar Europa i el Minotaure, el nét postís d'Europa nascut amb cap de toro.
De tota manera les entrades per a l'espectacle s'han exhaurit, tot i que, segons Jean-Marie Blanchard, director general del Gran Teatre de Ginebra, no pas per aquest motiu (això, amic meu, no ho sabrem mai, que el públic de l'òpera és com és...).
Podeu llegir-ne la crònica de Xavier Cester a l'Avui: El poder dels atributs (PDF, amb foto de Zeus i Europa inclosa).
La malenconia arriba a París
Seguint amb la llarga ombra de la tradició clàssica, que salta allà on menys t'ho esperes, voldria fer referència a una exposició que es pot veure a París sobre la malenconia en l'art occidental des de Grècia fins al segle XX. Recordem que la noció de la malenconia neix en la medicina i la filosofia natural gregues i té una llarga vida en la medicina i l'imaginari occidentals. Per als qui no poguem anar a París, ens haurem de conformar amb una passejada virtual pel web de l'exposició.
Mélancolie, génie et folie en Occident
Galeries nationales du Grand Palais
13 octubre 2005 - 16 gener 2006
De tota manera les entrades per a l'espectacle s'han exhaurit, tot i que, segons Jean-Marie Blanchard, director general del Gran Teatre de Ginebra, no pas per aquest motiu (això, amic meu, no ho sabrem mai, que el públic de l'òpera és com és...).
Podeu llegir-ne la crònica de Xavier Cester a l'Avui: El poder dels atributs (PDF, amb foto de Zeus i Europa inclosa).
La malenconia arriba a París
Seguint amb la llarga ombra de la tradició clàssica, que salta allà on menys t'ho esperes, voldria fer referència a una exposició que es pot veure a París sobre la malenconia en l'art occidental des de Grècia fins al segle XX. Recordem que la noció de la malenconia neix en la medicina i la filosofia natural gregues i té una llarga vida en la medicina i l'imaginari occidentals. Per als qui no poguem anar a París, ens haurem de conformar amb una passejada virtual pel web de l'exposició.
Mélancolie, génie et folie en Occident
Galeries nationales du Grand Palais
13 octubre 2005 - 16 gener 2006
divendres, d’octubre 14, 2005
Astèrix "s'ens" cau al damunt amb extraterrestres inclosos
Fa uns dies em vaig fer ressò de la presentació davant els mitjans del nou llibre d'Astèrix amb tota la pompa a Brussel·les però sense poder dir res del continguts perquè eren top secret. Avui ha arribat a les llibreries i ja se'n sap l'argument.
Aquesta vegada Astèrix i Obèlix han d'evitar que dos extraterrestres, enemics entre si, s'apoderin de la poció màgica per dominar l'univers. Però la història es pot llegir en clau al·legòrica, perquè un dels alieníegenes sembla un dibuix de Walt Disney, mentre que l'altre evoca el manga japonès. Davant tots dos el còmic europeu, encarnat pels herois gals, és qui guanya la partida.
Per desgràcia en el cas de la versió catalana, publicada per Salvat, el títol de la portada ha sortit amb un imperdonable error gramatical: El cel s'ens cau al damunt en comptes de El cel ens cau al damunt. L'editorial ha demanat el retorn dels llibre i se'n podrà trobar una nova edició corregida a partir de dimecres o dijous de la setmana vinent. S'ha editat en 25 llengües de tot el món. El nombre d'exemplars que es distribueixen només a Europa és de 8 milions, dels quals 300.000 en castellà i 50.000 en català.
De tota manera caldrà veure si no continua la decadència que afecta la sèrie des de la mort del guionista Goscinny.
Per saber-ne més: Vilaweb / Avui.
Aquesta vegada Astèrix i Obèlix han d'evitar que dos extraterrestres, enemics entre si, s'apoderin de la poció màgica per dominar l'univers. Però la història es pot llegir en clau al·legòrica, perquè un dels alieníegenes sembla un dibuix de Walt Disney, mentre que l'altre evoca el manga japonès. Davant tots dos el còmic europeu, encarnat pels herois gals, és qui guanya la partida.
Per desgràcia en el cas de la versió catalana, publicada per Salvat, el títol de la portada ha sortit amb un imperdonable error gramatical: El cel s'ens cau al damunt en comptes de El cel ens cau al damunt. L'editorial ha demanat el retorn dels llibre i se'n podrà trobar una nova edició corregida a partir de dimecres o dijous de la setmana vinent. S'ha editat en 25 llengües de tot el món. El nombre d'exemplars que es distribueixen només a Europa és de 8 milions, dels quals 300.000 en castellà i 50.000 en català.
De tota manera caldrà veure si no continua la decadència que afecta la sèrie des de la mort del guionista Goscinny.
Per saber-ne més: Vilaweb / Avui.
dijous, d’octubre 13, 2005
Maqueta gegantina de la Tarragona romana
El Museu d'Història de Tarragona ha coordinat la construcció d'una maqueta gegantina de 21 metres quadrats que representa la Tàrraco d'època romana (s. II d.C.) i que servirà per commemorar l'aniversari de la declaració de patrimoni de la humanitat. S'hi han esmerçat 66.000 € i dos anys de feina, amb participació de desenes d'arqueòlegs i amb tota la infomació arqueològica disponible. Ara bé, el seu disseny permetrà actualitzar-la en el futur a partir de les recerques que es vagin produint. La maqueta restarà en exposició en el futur centre d'acollida turística que s'habilitarà a Ca l´Agapito, dins el nucli antic de la ciutat.
Més informació: La Vanguardia
En el mateix número de La Vanguardia podeu llegir un extens i interessant reportatge sobre els inconvenients de construir sobre l'antiga Tàrraco.
Més informació: La Vanguardia
En el mateix número de La Vanguardia podeu llegir un extens i interessant reportatge sobre els inconvenients de construir sobre l'antiga Tàrraco.
dimecres, d’octubre 12, 2005
Torna a Barcelona l'Orestíada d'Èsquil
Després d'estrenar-se al Teatre Grec el 2004 i de representar-se a diversos llocs, torna a Barcelona, només durant tres setmanes, l'Orestíada en l'adaptació castellana de Carlos Trias i dirigida per Mario Gas. En el repartiment destaquen Vicky Peña, Constantino Romero i Emilio Gutiérrez Caba.
La representació condensa en dues hores la trilogia d'Èsquil composta per les tragèdies Agamèmnon, Coèfores i Eumènides. Tant Gas com Trias asseguren que l'obra, malgrat haver estat escrita fa 1.500 anys, conserva tota la seva actualitat: "Retrata comportaments essencials de l'ésser humà, aborda temes com la lluita pel poder, les passions, les traïcions, la guerra i el naixement de la democràcia".
Teatre Tívoli, Barcelona, 12-30 d'octubre.
Més informació: Avui
Finalment recordeu que Grècia és el país convidat a la fira internacional del llibre Liber, que se celebra a Madrid del 12 al 15 d'octubre.
La representació condensa en dues hores la trilogia d'Èsquil composta per les tragèdies Agamèmnon, Coèfores i Eumènides. Tant Gas com Trias asseguren que l'obra, malgrat haver estat escrita fa 1.500 anys, conserva tota la seva actualitat: "Retrata comportaments essencials de l'ésser humà, aborda temes com la lluita pel poder, les passions, les traïcions, la guerra i el naixement de la democràcia".
Teatre Tívoli, Barcelona, 12-30 d'octubre.
Més informació: Avui
Finalment recordeu que Grècia és el país convidat a la fira internacional del llibre Liber, que se celebra a Madrid del 12 al 15 d'octubre.
dimarts, d’octubre 11, 2005
El traçat del TAV destapa restes romanes prop de l´antiga Via Augusta
Les obres del traçat del Tren d'Alta Velocitat han posat al descobert nous jaciments arqueològics de l'època romana i prehistòrica a la Jonquera i Agullana, molt a prop d'on transcorria l'antiga Via Augusta. Un mil·liari (pedra que es col·locava al costat de les vies romanes per indicar les distàncies) de la Via Augusta i un edifici d'època romana, a més a més de vuit llars prehistòriques, han estat trobats pels arqueòlegs que aquests dies treballen en dos nous jaciments descoberts per les obres del tren, segons han explicat responsables de les excavacions.
Més informació: Diari de Girona
Més informació: Diari de Girona
dilluns, d’octubre 10, 2005
Escriptors grecs contemporanis a Barcelona
Malgrat que la finalitat d'aquest blog és difondre les notícies i activitats relacionades amb l'antiguitat grecoromana i la seva tradició en el món actual, no voldria que hi faltés un raconet per als descendents més o menys legítims (cum grano salis) de la Grècia clàssica. I precisament
avui ha estat el dia de la literatura grega actual a Barcelona, ja que diverses editorials han presentat novetats traduïdes del grec en català o castellà.
Així, al Palau Moja, hi havia prevista la presentació per part dels seus autors del volum que aplega dues narracions breus de Thanassis Valtinós "La retirada dels nou" i "Blau fosc, gairebé negre" i de la novel·la Receptes perilloses d'Andreas Staikos, centrada en un peculiar triangle amorós que té com a fil conductor el plaer grec per la bona cuina -ambdós volums traduïts per Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí i publicats per Pagès Editors. Igualment es presenta el llibre Amb pomes escampades de Maria Lainá i Haris Vlavianós, editat per la Institució de les Lletres Catalanes, com a fruit del treball del Seminari de Traducció que aquesta institució organitza a Farrera (Pallars Sobirà).
Coincidint amb aquestes novetats, Pagès editors acaba de publicar Històries de Xipre del xipriota Iorgos F. Pieridis, una selecció de narracions traduïda per Eusebi Ayensa.
D'altra banda avui també s'ha presentat a Barcelona la versió castellana Amor, verano y guerra, de l'escriptora grega Eugenia Fakinu, en traducció d'Ersi Samará (Editorial Sirpus), una novel·la que s'apropa a la història més recent de Grècia, des del 1919, a través de la vida de Maria, filla d'un pastor de l'illa de Sime, que emigra a Egipte.Així doncs, se'ls ha girat feina (o lectura) als qui vulguin seguir la literatura grega actual publicada al nostre país.
Més informació: Vilaweb i Europa Press
Finalment retrocedim a l'època bizatina -mal dita bizantina com insistia l'Alexis Eudald Solà- per recordar que ahir es va inaugurar la restauració de la Torre del Tresor el monestir de Vatopedi, al mont Athos, una república monàstica del nord de Grècia, a càrrec de la Generalitat de Catalunya com a acte de desgreuge pels estralls fets pels almogàvers fa set segles. Ja ho vaig recollir al Laberint de l'actualitat fa uns dies i ahir Francesc Puigpelat, autor de La ruta dels almogàvers (Proa, 2001), va obrir la polèmica amb un article crític envers l'acte.