Descoberta una necròpolis al Camp de Tarragona

Una necròpolis romana del s. III d.C., amb un mínim de vint cossos, ha estat descoberta en el marc de les obres d'ampliació del Mercat del Camp, a la confluència dels límits municipals de Tarragona, Reus i la Canonja. Les primeres hipòtesis apunten que les sepultures podrien correspondre a esclaus de la vil·la dels Antigons.

Més informació: Diari de Tarragona

El TSJCV considera impossible desfer la restauració del teatre romà de Sagunt

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha decidit que hi ha "causa d'impossibilitat legal" per executar la sentència del Tribunal Suprem de l'any 2000 per la qual s'ordenava retornar al seu estat original la restauració del teatre romà de Sagunt pels arquitectes Grassi i Portaceli.

Més informació: Avui, El País.

Sant Jordi

Jordi, màrtir cristià i tribú militar romà de Dioclecià, presideix la diada dels llibres i de les roses.

Planimetria Arqueològica de Tàrraco accessible per Internet

La Planimetria Arqueològica de Tàrraco, publicada l'any passat amb més de 40 de plànols de les excavacions arqueològiques realitzades a Tarragona fins al 2004, ara es pot consultar a través dels planes web del Museu d'Història, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i de la Direcció general de Patrimoni Cultural.

Notícia: Vilaweb

Primer museu arqueològic de Gaza

Sens dubte la Franja de Gaza és actualment, per desgràcia, un dels territoris amb més projecció mediàtica mundial per metre quadrat. Tot i això se'n desconeix la notable riquesa arqueològica, que no ens ha d'estranyar si tenim en compte la seva situació estratègica i a la presència de nombrosos pobles i imperis al llarg de la història. El que era un dels ports més importants del Mediterrani en època hel·lenística encara conserva tresors arqueològics per descobrir: "Si camines per la platja, pots trobar monedes gregues o romanes. Els pescadors treuen ceràmica hel.lenística", diu el constructor Jawdat al-Júdari. Fins ara les troballes han enriquit els fons de museus foranis, com el Museu Arqueològic d'Istanbul, el British Museum o el Museu d'Israel, però al-Júdari ha instal·lat el primer museu arqueològic de Gaza en un modest edifici amb la seva col·lecció privada, formada per peces que ha comprat o ha trobat i que abracen un període de 5.500 anys.

Més informació: El Periódico

Conferència sobre Picasso i els clàssics

La Societat Catalana d'Estudis Clàssics clou el cicle en commemoració del bimil·lenari de les Metamorfosis d’Ovidi amb la conferència: «Picasso y los clásicos. Las metamorfosis del mito», a càrrec de Fernando Checa , catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat Complutense de Madrid

Data: 21 d'abril a les 19.00 h
Lloc: Aula Ramón y Cajal de la Universitat de Barcelona (pati de Ciències), Edifici històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).

Retrats mitològics de Miquel de Palol

Miquel de Palol va dedicant uns articles a figures de la mitologia grega entre els retrats publicats a la seva columna del suplement de cultura de l'Avui. Fins ara han sortit (accessibles en PDF):

• Hèracles
• Clitemnestra
• Afrodita
• Meleagre
• Ulisses
• Helena de Troia
• Aquil·les

Una altra pedrera romana a Tarragona

Els treballs per desbrossar una zona verda de la Móra, a Tarragona, han permès treure a la llum part d'una antiga pedrera romana, propera a la del Mèdol. De tota manera el conjunt, denominat com la Pedrera de Mas Marquès, ja estava catalogat. Ara l'ajuntament vol recuperar l'espai i fer-ne un estudi. La part de pedrera que s'ha descobert és un frontal d'uns 80 metres de llargada, i una alçada que arriba als 6 metres en els punts més alts. Actualment, queda a la vista la meitat d'aquest front de pedrera, i la resta continua coberta de vegetació.

Més informació: Diari de Tarragona

Presentació de dos llibres

Na Margalida Capellà m'ha fet arribar la informació de la propera presentació de dos llibres, de caràcter ben diferent -l'un és una novel·la històrica i l'altre un llibre acadèmic-, però que tenen a veure amb la presència romana al nostre país:

• Presentació de la novel·la Barcino, de Maria Carme Roca, dimecres 15 d’abril a les 19: 30 h., Proa Espais, c/ Rosselló 212, Barcelona.
• Presentació de El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simpòsium (Tarragona, 2009), 21 d'abril a la Casa Municipal de Cultura La Unió de Teià (Maresme).
  

Entrevista a Carles Miralles

L'Avui publica avui una entrevista a Carles Miralles, catedràtic de filologia grega a la UB, poeta i membre de l'IEC. Parla de la seva trajectòria d'hel·lenista durant més de 40 anys, dels estudis clàssics al nostre país i de l'actualitat de la saviesa antiga. Alguns extractes:

"El mètode filològic és una manera d'acostar-s'hi [al món antic], però totes les maneres són bones... La vida quotidiana és plena dels mites grecs... És el miracle: el grecs clàssics estan a disposició de tothom."

Si voleu podeu llegir tota l'entrevista.

Fascinació per Grècia, a Girona

El Museu d'Art de Girona revisa la influència la Grècia clàssica els artistes i literats del neoclassicisme, el Modernisme i el Noucentisme català en la seva mostra més ambiciosa, titulada Fascinació per Grècia. L'art a Catalunya als segles XIX i XX, que durarà fins al dia 30 d'agost.

Més informació: Avui, Diari de Girona, El Punt.

Cicle de conferències: Visions de Grècia

Visions de Grècia és un cicle de conferències impulsada per l'Associació Catalana de Neohel·lenistes que se celebrarà a la Residència d'Investigadors del CSIC - Generalitat de Catalunya (19 h.), sobre la presència de Grècia en l’imaginari d’Occident i la seva relació amb els catalans i els espanyols.

• Dimarts 14 d'abril: Bizanci i Catalunya: complicitat i enfrontament (Ernest Marcos),
• Dimarts 21 d'abril: Antoni Rubió i Lluch: un viatger català a Grècia (1895-1909): ciència i passió (Eusebi Ayensa),
• Dilluns 27 d'abril: Redescobriment de Grècia: viatgers i pintors del Romanticisme (Fani-Maria Tsigakou),
• Dilluns 4 de maig: Un cor grec: el creuer universitari per la Mediterrània del 1933 (Susanna Rafart i Pedro Bádenas),
• Dilluns 11 de maig: Viajeros españoles en Grecia: los expedicionarios de la fragata Arapiles en Atenas en julio de 1871 (José Pascual).

Persevera per severa, per se vera (de nou)

Fa uns dies us parlava de l'exposició Persevera, per severa, per se vera preparada per Guillem Gracià i altres professors de l'IES L'Arboç (Baix Penedès), que vol conscienciar els joves del valor de l'esforç associat amb l'afany de superació i l'heroïcitat a partir de la figura d'Odisseu (Ulisses) i d'expressions llatines. Ara podeu veure i descarregar-vos el dossier de l'exposició en PDF.

Nou grau d'Estudis Clàssics a la UAB

A partir de proper curs 2009-2010 s'inicia a la Universitat Autònoma de Barcelona el grau d’Estudis Clàssics en el marc del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. Es tracta d'una nova titulació que convida els estudiants a endinsar-se en les llengües i les literatures grega i llatina, a introduir-se en la lingüística indoeuropea, així com a aproximar-se a la cultura antiga en el seu vessant històric i filosòfic, des d’una perspectiva rigorosament filològica. Se cerca projectar els Estudis Clàssics cap a la història, el pensament, l’arqueologia, la història de l’art, l’antropologia històrica, la història de la cultura i els estudis de tradició clàssica.

En síntesi, el grau d’Estudis Clàssics pretén donar una visió àmplia i multidisciplinar del món antic i medieval, una visió marcadament diferent de les propostes universitàries de l’entorn i molt més ajustada a l'ensenyament de les llengües i la cultura clàssica a l'actual secundària. Trobareu més informació sobre els objectius i el currículum del grau a la presentació que teniu tot seguit o al web de la UAB.

Cliqueu Full screen per veure la presentació a pantalla completa o descarregueu-vos-la.

Clàssics en edicions bilingües i assequibles

L'editorial Adesiara ha emprès, des de no fa gaire, la molt recomanable iniciativa de publicar clàssics en versió bilingüe dins la col·lecció Aetas, en edicions de qualitat i força assequibles. Fins ara ha publicat les següents obres de les literatures grega i llatina:

• Carta a la posteritat / Carta a Boccaccio de Francesco Petrarca (a cura de Joan Bastardas i Pere J. Quetglas),
• Converses de meuques de Llucià de Samòsata (a cura de Sergi Grau),
• La música de Plutarc (a cura de Joan Silva),
• Sàtires d'Horaci (a cura de Jaume Juan).

Un altre clàssic recentment publicat pels Llibres de l'Índex en versió bilingüe ha estat Les Meditacions de Marc Aureli, amb introducció, traducció i notes de Joan Alberich i text supervisat per Joan Tello. Aquí trobareu una àmplia informació sobre aquesta excel·lent edició.

Ens trobem, doncs, amb dos magnífics exemples que demostren un cop més la vigència dels clàssics. Esperem que tinguin continuïtat i que iniciatives tan lloables s'encomanin a d'altres editorials. En el nostre país es troben a faltar edicions bilingües dels clàssics acurades i a un preu apte per a totes les butxaques, tal com es troben a l'Europa (encara) més civilitzada.

Es presenta a Vic La música de Plutarc (Adesiara)

Demà divendres 27 de març a les 9 del vespre, a l’Auditori de l´Escola de Música de Vic, es presenta el llibre La Música de Plutarc, publicat per Adesiara, que, a més del text original en grec, inclou una extensa introducció sobre música antiga i la traducció catalana anotada a càrrec de Joan Silva.

La lloba capitolina, de nou

En dues ocasions ja hem recollit aquí les recents recerques que demostren sense dubtes que la famosa Lloba capitolina és una escultura medieval. Si encara no ho teníeu clar ara podeu llegir un article de Xavier Barral publicat avui al diari Avui.

Avançament de Tàrraco Viva

Ja podeu consultar l'avançament del programa de l’edició del 2009 de Tàrraco Viva, que se celebrarà entre el 18 i el 31 de maig.

Entre les nombroses novetats d'enguany per al divendres 29 de maig de 9,30 a 13,00 hores s'ha programat una proposta d’activitats destinada a centres escolars sobre aspectes de la vida a les legions romanes, la cavalleria i els jocs de gladiadors.

Ens deixa Joan Castellanos

Una volta més ens fem ressò d'una trista notícia: l'hel·lenista Joan Castellanos i Vila va morir el passat 5 de març. Nascut el 1941, la seva carrera docent va recórrer la Universitat de Girona, diversos instituts d'ensenyament secundari i la UAB. Entre les seves publicacions destaquen traduccions d'Isòcrates, Sòfocles i Hesíode. Si voleu, podeu llegir una síntesi de la seva trajectòria (PDF).

Taula rodona: traduccions catalanes de les Metamorfosis d’Ovidi.

La Societat Catalana d'Estudis Clàssics ha programat per al proper dijous 12 de març una taula rodona sobre les traduccions catalanes de les Metamorfosis d’Ovidi. Hi intervindran:

• Lola Badia: "Les Metamorfosis al segle XV, de les recreacions de Corella a la traducció comentada de Francesc Alegre".
• Montserrat Franquesa: "80 anys de la traducció de les Metamorfosis per Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra a la Fundació Bernat Metge".
• Ferran Aguilera i Jordi Parramon, traductors de les Metamorfosis,
  

Taula rodona: «Traduccions catalanes de les «Metamorfosis» d’Ovidi», 12 de març del 2009, 19 h, sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (Carme 47, Barcelona).