25 anys de la mort d'Espriu

Avui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu (1913-1985), un dels grans poetes catalans del segle XX i un dels escriptors en els quals és més fonda la presència del món clàssic. La mitologia grega proporciona símbols com el Laberint que recorren la seva obra poètica i dóna arguments per a tragèdies com Antígona (1939), en la qual el mite sofocli esdevé una metàfora de la guerra civil, i Una altra Fedra, si us plau (1977), sense oblidar els reculls de narracions Ariadna al laberint grotesc i sobretot Les roques i el mar, el blau (1981), una delícia per la seva irònica "desmitificació" dels cent personatges mítics que va revisant.

D'aquí és d'on rescato un poema epigramàtic dedicat a les Graies:

Graîai

Amb un ull únic,
amb una dent corcada,
germanes velles
veuen i mengen, mestres
eternes de l'estalvi.

Avui molts blogs se sumaran a commemoració d'aquest aniversari. Sobre la influència clàssica en la seva obra a la xarxa podeu llegir els treballs següents:

• 25 anys sense Espriu: Les Metamorfosis a Les roques i el mar, el blau (Margalida Capellà).
• Homenatge a Salvador Espriu (Montserrat Tudela).
• La mitologia grega segons Salvador Espriu (Mariàngela Vilallonga).
• Salvador Espriu i la mitologia clàssica (Aleida López).
• La deixa del mite grec en la literatura catalana contemporània (Eusebi Ayensa).