Bones festes

Seminaris internacionals d’Arqueologia Clàssica de l'ICAC

L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) organitza quatre seminaris internacionals d’Arqueologia Clàssica durant el present curs acadèmic a la seva seu de Tarragona.

• Primer seminari: "Teatre i construccions públiques d’època romana", dirigit per J. Ch. Moretti (CNRS, Lió), 11, 12 i 13 de gener del 2010.
• Segon seminari: "La dona a l’antiguitat", dirigit per E. Cantarella (Università di Milano), 1, 2 i 3 de març del 2010.
• Tercer seminari: "Escultura romana de la península Ibèrica", dirigit per Th. G. Schattner (Deutsches Archäologisches Institut), 19, 20 i 21 d'abril del 2010.
• Quart seminari: "L’aigua al món romà: tècniques i usos", 12, 13 i 14 de maig de 2010.

Programa detallat (PDF).

Historiadors grecs per Nadal

Dues novetats editorials per a aquest Nadal: dos historiadors grecs traduïts per dos hel·lenistes valencians:

• Xenofont, Els deu mil (Anàbasi), traducció de Francesc J. Cuartero, "Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge", Edicions 62.
• Heròdot, Història, traducció de Rubén J. Montañés, "col·lecció L'Embosta", edicions La Magrana.

La mateixa versió de l'Anàbasi ja havia aparegut a la Fundació Bernat Metge. Pel que fa a traducció d'Heròdot és la primera completa en català. Tot i així els llibres I-VI ja havien eixit en dos volums dins la magnífica col·lecció de "L'Esparver", no sé si morta o congelada, però n'havia quedat inèdita la darrera part (llibres VII-IX). Als qui, com jo, s'havien comprat aquests dos volums els pot interessar saber que de La Magrana m'han assegurat que "L'Esparver" ressuscitarà o es descongelarà per publicar un volum amb els llibres que falten. Tant de bo que tingui continuïtat més enllà d'aquesta publicació.

Conferències sobre art i antiguitat grecollatina, a Tarragona

Cicle de conferències “Art i antiguitat grecollatina".
Organitzat per l'ICE de la Universitat Rovira i Virgili.
Centre Social i Cultural de la Fundació "la Caixa", Cristòfor Colom, 2, Tarragona.

Dilluns, 8 i 15 de febrer; 1,8 i 15 de març de 2010 a les 19 h.

1) Un monument excepcional: el Panteó de Roma (Antonio Alvar).
2) Temes del cicle èpic en la iconografia grega (Alberto Bernabé).
3) Iconografia d'Orfeu, el paper encisador de la música i la paraula (Francesc Casadesús).
4) Asklepios o Serapis? Una interpretació iconogràfica de la gran escultura emporitana (Joaquin Ruiz de Arbulo).

Més informació

La mitologia pagana no és cultura nostra?

Acabo de llegir una deliciosa entrada titulada Tradició catòlica i pagana del blog d'Antoni Veciana, d'on extrec el passatge inicial i la foto:

"Fa uns mesos demanaven retirar el déu Cronos que hi ha a l'entrada del cementiri de Reus, el popularment conegut com "Peret de la dalla". I que el canviessin per una creu amb el subterfugi que era una figura pagana i per tant no era de la nostra cultura".

La seva entrada, que us recomano vivament llegir, continua revisant la iconografia pagana, és a dir de la mitologia clàssica, que es pot veure als carrers de Reus, tan abundant com en qualsevol ciutat del nostre entorn. No sé si la idea que una figura pagana no pertany a la nostra cultura es deu a la simple ignorància o al fanatisme religiós. La veritat és que només fixar-s'hi una mica, com fa Antoni Veciana passejant-se per Reus, per veure com la mitologia grecomana amara tota la nostra cultura, passada i actual. La trobem per tot arreu: art, literatura, llenguatge, ciència, publicitat, cinema, televisió... Per això és imprescindible que els nostres estudiants la coneguin, com que també coneguin, almenys des d'un de vista cultural, la tradició cristiana, que també s'està oblidant ràpidament, perquè no es produeixi un trencament amb el nostre passat, perquè poguem seguir entenent tot el llegat que ens han deixat. Retirar escultures "paganes" s'assembla perillosament a la destrucció dels Budes de Bāmiyān. Per sort els talibans catòlics són una minoria.

Per cert l'escultura de Cronos en qüestió és un perfecte exemple de la confusió entre el déu Cronos o Saturn, fill d'Úranos i pare de Zeus (en grec Κρόνος), i la personificació del Temps, el nom del qual es transcriu igual en català i en altres llengües (Cronos), però en grec canvia la primera lletra (Χρόνος). Tanmateix ja en l'antiguitat es van confonen per la semblança dels seus noms. Per això porta la talla amb què Cronos-Saturn va tallar els genitals del seu pare, però també les ales i el rellotge del Temps.

Chiron en Compostela. Didáctica 2.0 para las lenguas y la cultura clásicas

Chiron·Χείρων presenta el darrer número de Cuadernos de literatura griega y latina, la revista de la Sección Galega de la SEEC, amb el títol Chiron en Compostela. Didáctica 2.0 para las lenguas y la cultura clásicas. Es tracta d'un monogràfic dedicat a l'aplicació educativa de la Web 2.0 en els estudis clàssics. El volum, concebut arran del curs “Chiron 2.0: clásicas en el aula” realizat a Santiago de Compostel·la (2008-2009), ofereix els articles següents:

• “Chiron: estudios clásicos en la web 2.0” per Sebastià Giralt,
• “La mochila clásica” per Carlos Cabanillas,
• “Taller de blogs” per Lluís Inclán i Sergi Ferrús,
• “Wikis, páginas web rápidas” per Ana Ovando i José M. Ciordia,
• “Aulas virtuales” per Olga Díez i Álvaro P. Vilariño.

Totes les contribucions, escrites per membres de Chiron·Χείρων, pretenen conciliar la informació tècnica amb la reflexió didàctica, sense allunyar-se d'una orientació fonamentalment pràctica, de manera que puguin servir d'ajuda al professorat que vulgui introduir-se o aprofundir en l'ús de les TIC en les matèries de clàssiques.

El volum es pot descarregar gratuïtament en format PDF des del web de la Sección Galega de la SEEC. També és possible adquirir-ne un exemplar en paper a l'editorial en línia Bubok.

L'origen del teatre occidental: Egipte i Grècia

Avui dimarts, 15 de desembre, a les 21 h., es presenta, al Teatre Zorrilla de Badalona, l'espectacle Set moviments-Egipte, amb idea i guió de la professora de la UAB, M. Isabel Panosa, i amb coreografia de Toni Gómez. L'obra es basa en la recerca de Panosa sobre l'origen de les arts escèniques a Egipte i Grècia, recollida en el seu recent llibre Grècia i Egipte en l'origen del drama (Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 2009), on compara les primeres experiències escèniques de l’antic Egipte amb les primeres experiències teatrals gregues, que van originar la tragèdia.

Més informació: UAB, Set moviments-Egipte

Mitologia personal

L'editorial Adesiara acaba de publicar Escrits o Mitologia personal d'Andreas Embirikos (1901-1975), un dels grans poetes grecs del segle XX, en traducció d'Helena Badell. Vilaweb us ofereix llegir un dels relats del llibre: Ròmul i Rem o homes navegant vers l’ abraçada materna (PDF).

Cap a una nova Bàrcino?

L'XIè Congrés d'Història de Barcelona, que se celebra aquests dies sota el títol de La ciutat en xarxa, ha posat en comú les noves aportacions que estan redibuixant la imatge de la Barcelona romana: una muralla cívica simbòlica, uns espais públics exagerats per l’escala de la ciutat, uns suburbis extramurs tan extensos com el mateix recinte emmurallat i un ager o territori agrícola, que arribaria fins a Martorell i dividit en parcel·les.

Ricardo Mar, investigador del Seminari de Topografia Antiga (Universitat Rovira i Virgili / Institut Català d’Arqueologia Clàssica), hi ha presentat destacades novetats a partir del treball de modelat de la ciutat que ha iniciat el seu equip:

• la reconstrucció hipotètica de la monumental porta de mar, a l’actual carrer Regomir, i de les dues illes que se situarien darrere el temple d’August,
• la reinterpretació del que s'havia considerat un castellum a favor d'unes termes públiques adossades a les muralles del segle I i englobades dins la muralla només al segle IV.

D'altra banda Eduard Riu-Barrera, del servei de Patrimoni de la Generalitat, ha ofert una reinterpretació de la construcció d’una potent muralla al segle IV que van permetre a la ciutat sobreviure amb èxit a l'enfonsament de l'Imperi romà. Aquesta no seria l’expressió d’una Barcelona amb iniciativa, autònoma i potent, disposada a sobreviure a les invasions bàrbares, sinó la imposició del poder imperial que va arrasar suburbis i monuments funeraris de les grans famílies al fortificar la regió que controlaven el pas dels Pirineus.

Per a més informació podeu consultar l'article de El periódico d'avui, que aporta uns gràfics molt interssants en PDF (plànol de la ciutat, el territori de Bàrcino), i el web del congrés, on trobareu resums de les ponències i les comunicacions.

Ressuscita el Circulus Latinus Barcinonensis

Aquest divendres es reprendran les trobades d'un renovat i rejovenit Circulus Latinus Barcinonensis. Qui vulgui practicar la conversa en llatí pot apuntar-s'hi al seu web.

Vè curs sobre clàssiques i TIC de CIRCE, Aquileia, juliol 2010

El cinquè curs de formació permanent sobre clàssiques i TIC, organitzat per CIRCE i adreçat a professors de tot Europa, tindrà lloc a Aquileia, Itàlia, des del 4 fins al 11 de juliol del 2010. En trobareu més informació i el programa a la base de dades de Grundtvig de Comenius. El termini per demanar una borsa d'estudis és el 15 de gener del 2010: poseu-vos en contacte amb l'agència estatal per als impresos de sol·licitud. També us podeu descarregar un tríptic amb la informació detallada (cal registrar-se).

XIII Festival de teatre grecollatí de les Illes Balears, 2010

Organitzat per Pàrodos, Institut Balear de Teatre Clàssic

MALLORCA: Teatre Principal de Palma, dimarts, 9 de març de 2010

• 10:00: Les troianes d’Eurípides, Escola d’Arts Escèniques del Teatre Sans de Palma de Mallorca.
• 12:00: Miles gloriosus de Plaute, Taller de Teatre de l’IES Pau Casesnoves d’Inca.

MENORCA: Teatre Principal de Maó, divendres, 12 de març de 2010

• 10:00: Les troianes d’Eurípides, Escola d’Arts Escèniques del Teatre Sans de Palma de Mallorca.
• 12:00: Miles gloriosus de Plaute, Taller de Teatre de l’IES Pau Casesnoves d’Inca.

Es farà una representació per a públic adult al teatre Principal de Maó el mateix dia. L’hora i preus es comunicaran oportunament.

EIVISSA: Teatre Can Ventosa d’Eivissa, dimarts, 16 de març de 2010

• 10:00: Les troianes d’Eurípides, Escola d’Arts Escèniques del Teatre Sans de Palma de Mallorca.
• 12:00: Miles gloriosus de Plaute, Taller de Teatre de l’IES Pau Casesnoves d’Inca.

Més informació i inscripció

XV Festival Juvenil de Teatre Grecollatí de Catalunya

Organitzat per la Societat Catalana de Teatre Grecollatí

Dimarts 23 de març. Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat

• 12.00 h. La Odisea, Homer, Grup “Clásicos Luna”, de l'IES Pedro de Luna de Saragossa
• 16.00 h. La Odisea, Homer, Grup “Clásicos Luna”, de l'IES Pedro de Luna de Zaragoza

Dilluns 19 d’abril. Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat

• 12.00 h. Los gemelos, Plaute, Grup “La parrocha” de l'IES Elviña de la Corunya

Dimarts 20 d’ abril. Tarragona Auditori del Camp de Mart

• 12.00 h. Troyanas, Eurípides, Grup “La parrocha” de l'IES Elviña de la Corunya.
• 16.00 h. Los gemelos, Plaute, Grup “La parrocha” de l'IES Elviña de la Corunya

Més informació i inscripció

Presentació: Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga

Adesiara Editorial presenta els darrers títols publicats en un acte que se celebrarà el dimarts 24 de novembre a les 19 h a la Llibreria La Central (Mallorca, 237):

• Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga,
• Georg Büchner, Lenz

La presentació anirà a càrrec de Jaume Casals, professor de filosofia a la UPF, Ramon Farrés, poeta i professor de traducció a la UAB, i Sergi Grau i Jordi Ibáñez Fanés, curadors de les obres.

A l'Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga Sergi Grau ha recollit la mort dels cinquanta filòsofs més importants de la Grècia clàssica a partir de les Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres de Diògenes Laerci. En general els filòsofs moren vells, d'acord amb una tipologia que inclouen mort fallida o ridícula, mort de retruc --en la qual les paraules del filòsof en les seves obres se li giren en contra--, per suïcidi, per fam, per desencís, per malaltia, devorat pels gossos, mort de fam, castigat per impietat, per voluntat d'un déu, per joia immensa, per violència, a l'exili.

Més informació

Dues trobades: Carles Riba i l’espai a Grècia

Informació sobre dues trobades d'estudis clàssics properes:

• III Simposi Carles Riba, organitzat per l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans en commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort. Barcelona, 30 de novembre i 1 i 2 de desembre de 2009. Programa i inscripció.
  
• II Col·loqui Internacional sobre la concepció de l’espai a Grècia, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la Societat Catalana d’Estudis Clàssics. En aquesta edició es tractarà la relació entre els animals i l’espai a l’antiga Grècia. Barcelona i Tarragona, 3 i 4 de desembre. Programa i inscripció.

Apareix per sorpresa una vil·la romana al Poblenou de Barcelona

En unes prospeccions sota les naus de Can Ricart del Poblenou s'han trobat per sorpresa les restes d'una vil·la romana a més de les esperables restes d'arqueologia industrial.

L'excavació en principi havia de ser molt superficial, però a causa d'un clavegueró que supurava massa es va baixar per sota del metre i mig i aleshores es va descobrir la vil·la. Aquestes ruïnes s'han hagut de tornar a tapar a corre-cuita per evitar que les malmeti la propera festa de col·locació de la primera pedra de la Casa de les Llengües, que tindrà seu permanent a Can Ricart.

La setmana que ve l'ajuntament i el govern decidiran si s'aturen les obres que s'han de fer en l'antic recinte fabril fins que les restes estiguin excavades i valorades. Les troballes romanes podrien reforçar la protecció de la vella fàbrica.

Més informació: Avui.

Actualització (14/11/2009):

Els arqueòlegs es troben en fase de valoració de les restes. El resultat d’aquestes anàlisis es donarà a conèixer la setmana que ve. De tota manera les primeres estimacions remunten aquesta vil·la rural al segle I i apunten a un estat deficient de conservació.


Més informació: Avui, El Periódico

Selecció de notícies de la setmana:

• Miquel de Palol explora el heroísmo femenino en su nueva obra ´El testament d´Alcestis´
• Xulio Ricardo Trigo publica la novel·la 'El somni de Tàrraco', amb web pròpia
• Hallan en Samos pecios de 2.400 años de antigüedad
• Les troyens de Berlioz al Palau de les Arts de València
• Entre el luxe i l'incivisme (necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid, Barcelona)

Aquestes i altres notícies al nou canal de Chiron.

El presumpte retrat més fidel de Juli Cèsar en una exposició a Arles

Les campanyes d'excavacions subaquàtiques entre la desembocadura del Roine i la ciutat d'Arles de Provença han descobert un gran nombre de vestigis romans. Ara més de 600 d'aquestes troballes es poden veure a la mostra "Cèsar, el Roine per a la memòria: 20 anys d'excavacions al riu Arles" al Museu d'Arles antiga.

La mostra es podrà veure fins el 19 de setembre del 2010. Probablement la peça més destacada és un bust de Juli Cèsar que podria ser un dels retrats més antics i fidels del dictador romà, potser fins i tot fet en vida. Trobareu una presentació en línia de l'exposició al web del Museu d'Arles antiga. També podeu veure la notícia en aquest reportatge de TV3:

Exposició sobre les campanyes d'excavació a Boquer a Pollença / Vacants de clàssiques a les Balears

El Museu de Pollença acaba d'inaugurar l'exposició Les campanyes d'excavació a Boquer, un recorregut històric a través de peces, reproduccions i panells que mostra els treballs arqueològics realitzats en el jaciment talaiòtic i l'antiga ciutat romana de Bòcor (Bocchorum o Bocchoris en llatí, Port de Pollença) des de l'any 2001. Fins al 30 de novembre.

Més informació: Diario de Baleares

Encara vacants les places de llatí i grec a instituts de les Balears

La Conselleria d'Educació balear va publicar fa dues setmanes una convocatòria extraordinària per cobrir algunes vacants de llengües clàssiques amb professors de les Illes o de fora. Però de moment els alumnes d'aquests centres encara estan obligats a estudiar llatí i grec per Internet.

Més informació: Diario de Baleares

Seminaris a quatre bandes Pròxim Orient antic i món egeu

Cicle organitzat pels professors Jaume Pòrtulas (Departament de Filologia Grega UB) i Joaquín Sanmartín (Departament de Filologia Semítica UB - IPOA).

Les relacions entre el Pròxim Orient Antic i el Món egeu i mediterrani, abans i després de l’any 1000 aC, constitueixen un tema actualment en estudi. En cada una de les cinc trobades que formen aquest cicle, ens proposem que dos estudiosos joves lectors, doctorands, estudiants de Màster) discuteixin amb dos especialistes més avançats.

Els debats tindran lloc els dies indicats, a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia UB, de 18 a 21 hores.

• 29 d’octubre: Els mapes mentals i l’orientació en l’espai. Països remots i confins de la terra. La idea de mapa. Ponents: J. Sanmartín i J. Pòrtulas. Moderadors: Cristian Tolsa i Constantino Vidal
• 19 de novembre: El temps i la seva expressió lingüística. Ponents: Mariona Vernet i Eulàlia Vernet. Moderadors: Gregorio del Olmo i Roser Homar
• 10 de desembre: Estructures i recursos de la narrativa: de Gilgamesh a Homer. Ponents: Adelina Millet i Jesús Carruesco. Moderadors: Maite Clavo i J. Sanmartín
• 14 de gener: Guerres santes. Imperialisme i religió. Religió, mite i política. Ponents: Jordi Vidal i Xavier Riu. Moderadors: Jaume Llop i Sergi Grau
• 28 de gener Déus astrals: Sol, Lluna, Venus. Els mites de catasterisme. Ponents: Lluís Feliu i Jordi Pàmias. Moderadors: Montserrat Reig i Rodrigo Hernáiz

Encara es persegueix Hipàcia?

Recupero una notícia de fa bastants dies sobre Agora, la pel·lícula sobre Hipàcia d'Alexandria. Properament es podrà veure a molts països però ara com ara a Itàlia no n'està prevista l'estrena. Justificadament o no, molts pensen que el Vaticà ha pressionat per evitar-hi la distribució d'un film que recorda la figura d'una màrtir de la "ciència" enfront del fanatisme religiós encarnat aquí per sant Ciril, bisbe d'Alexandria i pare de l'Església. Per aquest motiu s'han creat un grup al Facebook i un web per recollir signatures per demanar poder veure la pel·lícula a Itàlia.

Més informació: La Stampa

Calen professors de llatí i grec a les illes Balears

Vuit instituts de les illes no tenen professor de llatí i grec. En alguns d'ells s'ha sortit del pas impartint aquestes assignatures per internet. En uns altres s'espera que s'hi enviï un substitut o que es cobreixi una plaça que va quedar deserta al concurs d'interins. I és que resulta que a les Balears no hi ha llicenciats suficients per atendre la demanda de llengües clàssiques al batxillerat. 

 Més informació: Diario de Mallorca (via Carlos Cabanillas). / Uns estudis necessaris

Afers exteriors a Grècia, amb l'hel·lenista Eusebi Ayensa

Descobert un conjunt funerari a Tarragona

Unes obres al Col·legi Sagrat Cor de Tarragona descobreixen un conjunt funerari amb cambres -probablement un mausoleu familiar- que conserven restes de pintures, sis esquelets humans i altres troballes com llànties, lacrimals i una làmina de plom amb un malefici.

Més informació: Diari de Tarragona / Fotografies de les restes trobades.

Uns quants llibres sobre Hipàcia d'Alexandria

Amb l'estrena avui de la gran producció Ágora d'Alejandro Amenábar sobre l'astrònoma i filòsofa Hipàcia d'Alexandria s'han publicat o reeditat un bon nombre de llibres al voltant d'aquesta interessant figura de l'antiguitat tardana. Alguns d'ells dónen una informació molt més precisa que una pel·lícula d'estil hollywoodià, malgrat que aquesta l'ha fet conèixer a un públic molt més extens. Aquí en recullo alguns:

• Hipatia de Alejandría (Hypatia ediciones), de Carme Garcia, Laura Ruiz, Lídia Puigvert i Lourdes Rué. Segons la ressenya que fa Ignasi Aragay a l'Avui (8/10/2009) s'hi assenyalen alguns errors o llicències de la pel·lícula:
• Hipàcia no va morir als 45 anys sinó als 60,
• Hipàcia no es va enfrontar al cristianisme sinó que apostava per la convivència religiosa. La principal font sobre ella és Sinesi de Cirene, deixeble seu i cristià, i Orestes, prefecte d'Alexandria i també cristià, la va defensar dels atacs de Ciril, bisbe d'Alexandria.
• Hipatia de Alejandría, de Maria Dzielska (Madrid, Siruela), publicat el 2004 i reeditat ara.
• Hipatia, de Clelia Martínez Maza (Madrid, La Esfera de los libros, 2009), no es limita a la vida de la científica sinó que reconstrueix la seva època i la seva ciutat donant una visió històrica de la convulsa Alexandria.

Actualització: Montserrat Tudela i Sandra Ramos em passen l'avís sobre dues novel·les sobre Hipàcia:

• Ipazia, scienziata alessandrina, d'Adriano Petta (2004),
• Hipatia o Los últimos esfuerzos del paganismo en Alejandría de Charles Kingsley (1853).
  

D'altra banda també val la pena destacar que El diari de l'escola va dedicar una edició a Hipàcia.

Més informació: El Periódico, El País (9/10/2009)

Record de Carles Riba

Enguany es commemora el cinquantenari de la mort del poeta i hel·lenista Carles Riba (1893-1959). De moment on més ressò hi hagut d'aquesta efemèride és a la blogosfera, tal com podeu comprovar en aquesta entrada del blog Raons que rimen que recull un immens nombre d'entrades a la seva figura. De tots aquests apunts destaco pel seu interès per als estudis clàssic el de Margalida Capellà.

Ara bé, els actes "oficials" de commemoració no s'inicien fins demà 7 d’octubre amb la lliçó inaugural ‘Carles Riba i la Universitat’ impartida per Carles Miralles, a les 12 h. al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Més endavant tindran lloc altres homenatges:

• Diàlegs al voltant de l’obra i la figura de Riba, coordinats per Jordi Cornudella i organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Cambó-Fundació Bernat Metge, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona (octubre-novembre del 2009).
• Dimarts 13 d’octubre: El poeta. Diàleg entre Pere Gimferrer i Carles Camps. Lectura de poemes per Víctor Obiols.
• Dimarts 20 d’octubre: L’humanista. Diàleg entre Jaume Pòrtulas i Raül Garrigasait. Lectura de traduccions del grec per Sílvia Bel.
• Dimarts 27 d’octubre: El crític literari. Diàleg entre Joan Triadú i Jordi Malé. Lectura de textos crítics per Jordi Cornudella.
• Dimarts 3 de novembre: L’intel·lectual cívic. Diàleg entre Albert Manent i Carles-Jordi Guardiola. Lectura de cartes per Xavier Bosch.
• III Simposi Carles Riba, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona (del 30 de novembre al 2 de desembre del 2009) amb ponències i taules rodones previstes al voltant de quatre nuclis temàtics:
• Riba i la literatura europea
• Irradiació de l’obra de Riba
• La poesia de Riba
• Llengua i gèneres literaris en l’obra de Riba
• Acte acadèmic a Madrid, a la Biblioteca Nacional, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, on Luis Alberto de Cuenca, José Manuel Pascual i Carles Miralles intervindran entorn de la recepció de la poesia de Riba, i en general, de la poesia catalana en les terres de parla castellana (15 de desembre del 2009).

Per acabar us deixo amb el capítol dedicat a Riba de la sèrie de TVC El meu avi (2001). Ja sabem que un dels seus néts també té vel·leitats poètiques però amb un actitud vital diametralment oposada.

Més informació

Temporada Alta clàssica a Girona

La divuitena edició de Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya 2009 se celebra de l'1 d'octubre fins a l'11 de desembre. Entre els més de setanta espectacles n'hi uns quants de tradició clàssica:

• Ds. 3/10/2009, 21 h: Kavafis, amb Lluís Homar i Polydoros Vogiatzis, Auditori de la Mercè,
• Dv. 9/10/2009, 22 h: Prometeu no res de Diego Anido, Silvia Delagneau i Jordi Oriol, sala La Planeta,
• Ds. 10/10/2009, 21 h: Tito Andrónico de William Shakespeare. Cia. Animalario, Teatre Municipal,
• Dl. 12/10/2009, 19 h: Ifigenia de Jordi Coca, Cia Marduix, sala La Planeta,
• Dg. 6/12/2009, 19 h: L'Odissea d'Homer, traducció de Carles Riba. Dir. Antonio Calvo, Teatre de Salt.

Un estudi de la UOC desfà el mite dels nadius digitals

Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitza l'ús de les tecnologies en l'oci dels joves d'entre 12 i 18 anys. El resultat desmunta el mite de l'anomenat "nadiu digital", segons el qual les generacions que han nascut en un món digital tenen una habilitat en la ulització de les TIC. En realitat la majoria dels adolescents fan un ús molt molt bàsic de la cultura digital, malgrat que sigui la seva, i no exploten tot el potencial que tenen les noves eines tecnològiques.

En aquesta conclusió ja hi havíem arribat els professors que solem aplicar les TIC a la nostra docència: es constata que la major part dels adolescents només coneixen el Fotolog, el Facebook, el Messenger i poca cosa més. Això no vol dir, es clar, que sí que n'hi hagi una minoria que tingui una real i profunda destresa digital.

Més informació (Avui)

D'altra banda UOCpapers dedica el seu últim número (8, 2009) al Treball col·laboratiu, visions disciplinàries

Cicle: una lectura comentada dels clàssics grecollatins a la UAB

Cicle de conferències: Una lectura comentada dels clàssics grecollatins

Horari: 14.30 h - 16.00 h (dijous)

Lloc:Torre Vila-Puig (Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona)

Entrada gratuïta. Cal fer reserva prèvia: amics@uab.cat / 93 581 14 90

• 15 d’octubre: L’Odissea d’Homer, a càrrec de Joan Alberich,
• 29 d’octubre: Les Meditacions de Marc Aureli, a càrrec de Joan Alberich,
• 12 de novembre: Les Odes d’Horaci, a càrrec de Joan Gómez Pallarès,
• 26 de novembre: Ciceró, filòsof, a càrrec de Jaume Medina,
• 10 de desembre: Èdip rei de Sòfocles, a càrrec de Jordi Pàmies,
• 17 de desembre: Set contra Tebes d’Èsquil, a càrrec de Rosa-Araceli Santiago,
• 14 de gener: Satíricon de Petroni, a càrrec de Gemma Puigvert,
• 11 de febrer: El vodevil del fantasma, de Plaute, a càrrec de Joan Carbonell,
• 25 de febrer: El conte de Psique i Cupido d’Apuleu, a càrrec de Joan Carbonell.
  

Més informació

Cicle sobre l'Antiguitat i la cultura d’avui a Girona

Cicle de xerrades "L'Antiguitat i la cultura d’avui", tardor 2009.

Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona

Horari: 20 h

• Dijous 5 de novembre: “La cultura clàssica i la política cultural, del segle XX al segle XXI”, a càrrec de Pere Izquierdo i Tugas,
• Dimecres 11 de novembre: "Kerunta: Un viatge als orígens íbers de Girona”, a càrrec de Josep Maria Nolla,
• Dijous 19 de novembre: “De Focea a Empúries, una odissea a la Mediterrània occidental”, a càrrec de Jordi Vivó,
• Dijous 26 de novembre: “Reportatge fotogràfic: Un viatge a Atenes i al Peloponès", a càrrec de Lluís Sala,
• Divendres 27 de novembre. “Hijos de Homero: Un viaje al alba de Occidente”, a càrrec de Bernardo Souvirón.

Més informació

Cicle sobre Iannis Ritsos a Barcelona

L'Associació Catalana de Neoheŀlenistes ha preparat un cicle de conferències, col·loquis i actuacions musicals sobre el poeta grec Iannis Ritsos (1909 - 1990) en ocasió del centenari del seu naixement a la Residència d’Investigadors CSIC.

• Dijous 15 d’octubre, 19:00
• Monòlegs dramàtics de Ritsos, a càrrec de Jordi Coca i Joan Casas
• Representació d’uns fragments del monòleg Helena, a càrrec de Carme Callol i Mercè Managuerra
• Dijous 22 d’octubre, 19:00
• Traduir Ritsos, taula rodona amb Rubén Montañés, Jesús Cabezas i Jaume Almirall
• Musicar Ritsos, a càrrec de Joan Carles Blanco
• Concert de poemes de Iannis Ritsos, a càrrec de Clara Vilaseca i Joan Carles Blanco
• Divendres 30 d’octubre, 19:30
• Iannis Ritsos: l’home i el poeta, a càrrec d’Eri Ritsu, Eusebi Ayensa i Oriol Izquierdo
• Poemes en versió catalana cantats per Josep Tero i llegides per Carme Callol
• Dimarts 3 de novembre, 19:00
• La poètica de Ritsos i la seva recepció a Europa i Amèrica, a càrrec de Sam Abrams i Jordi Julià
• Divendres 13 de novembre, 19:00
• Recital de versions catalanes de poemes de Ritsos

Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors,
carrer Hospital 64, Barcelona. Tel. 93 443 27 59

Més informació (PDF)

Programes del XVI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC i del V Fòrum Auriga

Ja es poden consultar els programes de les dues principals trobades clàssiques d'aquesta tardor a Catalunya:

• XVI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC. Artes ad humanitatem: Literatura, art i didàctica entorn al món clàssic: Programa (PDF), Tarragona, 22-24 d'octubre del 2009.
• V Fòrum Auriga, Figueres, 7-8 de novembre del 2009.

La Bernat Metge arriba al llibre electrònic a través d'Edicions 62

La setmana passada s'anunciava aquí la nova Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, coeditada per l'Institut Cambó i Edicions 62. Ara ja s'ha presentat la col·lecció i per tant tenim més informació. La novetat més cridanera és que aquesta col·lecció es publicarà en dos formats: llibre imprès i llibre digital. En la versió electrònica els exemplars es podran adquirir en els formats digitals més estesos: EPUB, MOBI i PDF i es comercialitzaran des de les plataformes disponibles (els webs de la Bernat Metge, del Grup 62 i d'Edicions 62), i des de llibreries.

La Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge editarà obres ja publicades a la Bernat Metge, però presentades només amb el text traduït -sense l'original grec o llatí-, amb les notes imprescindibles i amb una introducció sobre l'autor i l'obra, treta de l'Oxford Classical Dictionary.  La intenció és fer arribar els clàssics de la Bernat Metge al públic en general amb un preu raonable (per sota dels vint euros). 

En una primera fase s'han proposat l'edició de trenta volums, però la Biblioteca Grècia i Roma no és una col·lecció tancada. Se'n publicaran entre sis i vuit títols l'any. Els dos primers volums publicats, ja a les llibreries, són les Tragèdies tebanes de Sòfocles, traduïdes per Carles Riba, i La poesia eròtica d'Ovidi. A final d'octubre apareixerà Els deu mil de Xenofont i a final de novembre les Vides de Calígula, Claudi i Neró de Suetoni. Els autors grecs aniran alternant amb els autors llatins.

La col·lecció s'inicia, doncs, amb una traducció representativa de Carles Riba, en part com a homenatge del cinquantè aniversari de la seva mort. Per això el volum de Sòfocles inclou, excepcionament, uns apèndixs amb la introducció i les notícies preliminars de Riba. 

Més informació: Vilaweb

La Ilíada torna a Barcelona

Del 14 de setembre al 4 d'octubre de 2009, la companyia Q-Ars Teatre torna a representar a la Biblioteca de Catalunya l’obra Ilíada, basada en Homer, Ilíada d'Alessandro Baricco. El muntatge que, ja va ser posat en escena amb força èxit durant la passada edició del festival Grec, està dirigit per Tom Bentley-Fisher i interpretat per Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Mar Ulldemolins i Àngels Sánchez.

Les funcions tindran lloc de dimecres a dissabte a les 21 h, i diumenges a les 19 h.

La mateixa obra es representarà a Terrassa, al Teatre Municipal Alegria, el dissabte 17 d’octubre a les 21 h.

Informació

Dossier de premsa

Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge

Després de l'èxit de Els clàssics de la Bernat Metge al quiosc ara neix com a iniciativa de la mateixa Fundació Bernat Metge (editorial Alpha) i Edicions 62 una nova col·lecció de clàssics grecs i llatins amb la voluntat de fer arribar les traduccions d'aquesta fundació a un públic ampli i amb un preu assequible. Són a punt d'arribar a les llibreries els dos primers volums:

• Sòfocles, Tragèdies tebanes: inclou Antígona, Èdip rei i Èdip a Colonos, traducció de Carles Riba.
• Ovidi, Poesia eròtica: recull Amors, Art amatòria i Remeis a l'amor, traducció de Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

Un nou projecte destinat a difondre la literatura grecollatina i la llarga tradició d'estudis clàssics en català que se suma a les recents iniciatives anteriors de posar la Fundació Bernat Metge en el món d'avui.

Més informació

Novetats filosòfiques per a l'estiu

Recentment han sortit algunes bones traduccions de textos del pensament grec i llatí, a un preu assequible, que val la pena destacar:

• Teofrast, Caràcters, edició bilingüe grec-català a cura de Josep Batalla, Obrador Edèndum. Un retrat psicològic de tipus humans no gaire recomanables, amb divertides caricatures de Joan Vizcarra. Pàgines de mostra.
• Sèneca, La vida feliç, introducció i traducció de Núria Gómez Llauger, Angle editorial. Sèneca es va atrevir aquí a definir la felicitat i a assenyalar el camí per aconseguir-la. Vés a saber si ell mateix va seguir els seus propis consells i si va arribar a ser feliç.
• Julià l'Apòstata, El banquet dels cèsars, edició bilingüe grec-català a cura d'Àngel Martín, Adesiara editorial. Una sàtira dels emperadors romans escrit per un d'ells.

No són pas textos feixucs i per tant són de lectura ben recomanable per a l'estiu.

Resultats de l'enquesta sobre les clàssiques a secundària

El passat mes de maig l'equip de clàssiques de l’ICE de la UAB va enviar a tots els centres de Catalunya una enquesta sobre la situació de les llengües clàssiques a secundària. Del miler de centres que imparteixen educació secundària a Catalunya, van arribar 217 respostes.

Ara us presentem un document amb els resultats. Preteníem obtenir un mapa de l’ensenyament de les clàssiques al nostre país, elaborar un recull de formes d’organització de les nostres matèries a l’ESO i al batxillerat, i compartir la informació amb tots vosaltres per tal d'impulsar la reflexió i el debat dins el nostre col·lectiu. Som conscients que l’enquesta no representa una mostra prou significativa a l’hora d’analitzar-ne els resultats, però, en tot cas, suposa la resposta de companys sensibles a la situació de les clàssiques al territori, especialment en aquests moments novament tan delicats per a la seva pervivència als centres.

Agraïm a tots els que ens heu respost l’interès per compartir les estratègies de treball que apliqueu als vostres centres. En aquest sentit, esperem que la lectura del document també us pugui servir per afegir nous recursos. Tanmateix, amb l’arribada de la LOE a segon de batxillerat el proper curs i amb el nou acord de ponderacions per a l’accés a la Universitat, les nostres matèries, encara més desvalgudes, també s’hauran de defensar i mantenir amb estratègies col·lectives. Per part nostra, hi ha el compromís de presentar aquests resultats a les institucions professionals, educatives i universitàries corresponents, perquè en prenguin una posició activa.

Us convidem a participar en espais de reflexió, com el fòrum de Chiron, on s'acaba d'obrir un espai per a les clàssiques a Catalunya, en el qual es pot debatre el document i discutir les accions que es puguin dur a terme.

Equip de treball de professors de clàssiques de l’ICE de la UAB

Victoria Bescós
Margalida Capellà
M. Jesús Espuña
Gemma Garcia
Sebastià Giralt
Caterina Riba

Podeu veure el document en línia o descarregar-lo (PDF).

Rostres de Roma a Barcelona

Tiberi (foto: Ana Ovando)

L'exposició Rostres de Roma es podrà visitar a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) de Barcelona entre el 9 de juliol i el 13 de setembre.

La mostra, produïda pel Museo Arqueológico Nacional i organitzada per Caja Mediterráneo està formada per un excepcional conjunt de 15 retrats imperials pertanyents a les dinasties dels Julioclaudis, la dels Flavis, Antonins i la dels Severs. S'hi suma un conjunt de 15 retrats privats, entre els que s'inclouen peces relacionades amb l'àmbit funerari, com sarcòfags i esteles. La mostra, que es va presentar per primera vegada a Alacant, també ha visitat altres ciutats com Palma de Mallorca o València. Del seu pas per València podeu veure'n les fotos d'Ana Ovando.

D'altra banda s'acaba de renovar la sala del món romà de la col·lecció permanent del MAC, segons ens explica el web institucional.

Vil·la romana en perill a Paterna

Les restes d'una vil·la romana a Paterna, municipi de l'Horta Oest de València, corren perill de desaparició segons denuncia Jorge Cubells en el seu web, on trobareu informació sobre la vil·la, les circumstàncies de l'amenaça urbanística i enllaços a articles periodístics sobre la qüestió.

Diccionari d’arqueologia en línia

El TERMCAT ha publicat en línia un diccionari d’arqueologia que recull prop de dos mil termes catalans amb definició, indicació d’àrea temàtica i equivalents en castellà i anglès. Es tracta de la versió telemàtica del Diccionari d’arqueologia (2002). Sens dubte és una eina molt útil, perquè s'hi recullen una gran quantitat de tecnicismes de l'art antic, l'arqueologia i l'epigrafia. Així, per exemple, hi trobarem els noms dels vasos grecs -com ara crater, cílix, lècit / lècitos- que de vegades ens fan dubtar. També ens permet descobrir que bucchero es pot dir búcar i que cal dir estilòbata (en masculí).

Ara, al meu parer hi ha un seguit d'aspectes que es podrien millorar.

• Potser hi ha un nombre excessiu de doblets com 'pòdium / podi' i caldria eliminar-ne a favor de la forma millor adaptada a la nostra llengua ('podi').
• Ja vam comentar aquí la forma hermes: en la meva opinió seria preferible 'herma' per evitar confusions.
• És un error greu que carcer aparegui com un terme llatí en femení, quan és masculí. Per contra les diverses accepcions de 'tolos' haurien de ser femenines, el gènere que té la paraula θόλος en grec amb el sentit arquitectònic de 'volta' o 'edifici circular'. A més, si no m'erro, una tolos no ha de ser necessàriament un temple, com recull la segona definició, sinó que pot ser un edifici no sacre com la famosa Tolos de l'àgora d'Atenes.
  
• Molts termes són llatinismes i així apareixen indicats, però incoherentment un gran nombre de mots o expressions llatines no s'indiquen com a tals. Per exemple, tots els noms de les espècies d'homo haurien d'apareixer com a termes llatins, igual que expressions com in antis o imago clipeata.
• Hi he trobat a faltar termes com tubulus, villa urbana o villa suburbana.

Més informació: nota de premsa (PDF).

IV Workshop del Laboratorio mediterraneo di mito e teatro del Progetto Amazzone a Barcelona

Del dilluns dies 29 de juny al dimecres 1 de juliol tindrà lloc a Barcelona el IV Workshop del Laboratorio mediterraneo di mito e teatro del Progetto Amazzone, organitzat pel Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de la Facultat de Filologia de la mateixa universitat i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

El Laboratorio està integrat per professionals de les arts escèniques i la dramatúrgia antiga de diversos països. Les jornades, que inclouen conferències, debats i espectacles especialment entorn de la figura d'Ifigenia, conviden a la reflexió sobre el cos femení i la malaltia o l'exclusió social a través de l'experiència del mite i del teatre.

Més informació (PDF)

Restes romanes a València

A València s'han trobat restes de la Via Augusta i d'una zona d'habitatges de la ciutat romana. És el segon tram que es descobreix dins la ciutat d'una època pròxima a la seva fundació l'any 138 a.C. Vídeo del telenotícies de TV3 (22/02/2009).

S'inaugura la Cella vinaria de Teià

Demà dissabte 20 de juny, a les 10, 30 h. s'inaugura la Cella vinaria de Teià (Maresme), un complex que inclou un centre d’acollida turística i el jaciment arqueològic vitivinícola romà de Vallmora museïtzat. En trobareu informació al web de l'ajuntament de Teià. en aquesta revista (PDF) i en aquest vídeo:



Actualització: fotos de la Cella vinaria.

Jaume Pòrtulas rep el Premi nacional de Literatura per la seva introducció a la Ilíada

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya ha concedit a Jaume Pòrtulas, catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona, el Premi Nacional de Literatura per la seva Introducció a la Ilíada: Homer entre la història i la llegenda, publicat per la Fundació Bernat Metge. És la primera vegada que el Consell Nacional de la Cultura i les Arts atorga aquest reconeixement, que es lliurarà el 3 d'octubre.

El jurat justifica el guardó perquè 'el llibre de Pòrtulas és una sàvia i competent explicació de tota la problemàtica del text homèric, tant des de la perspectiva filològica com històrica, i dels misteris que envolten la personalitat del seu autor. Un llibre que situa la hel·lenística catalana al mateix nivell que els estudis internacionals'.

Ens congratulem d'aquest merescut reconeixement per als estudis clàssics del nostre país.

Més informació: Vilaweb, nota de premsa

Novetats literàries gregues

El suplement de cultura de l'Avui del dissabte 6 de juny va dedicar un ampli reportatge a ressenyar tot un allau de novetats relacionades amb la cultura grega (no solament hel·lenística com diu la portada). Ara ja el podeu llegir online (PDF): pàg. 1, pàg. 2 i pàg. 3.

Un parell de cursos més

Eros: aspectes de l’amor en el món antic
Dies 6 a 16 de juliol de 2009, de 9,30 a 13,30 h.
Societat Catalana d'Estudis Clàssics (Institut d'Estudis Catalans), Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona. Preu: Socis: 15 €, No socis: 70 €.

Programa:

• Dia 6: Eros en las cosmogonías, a càrrec de Natalia Palomar / Sexe, fertilitat i folklore, a càrrec de Montserrat Camps.
• Dia 7: Eros, un mite canviant, a càrrec de Jordi Pàmias / El melodioso erotismo del monstruo, a càrrec d’Ana Iriarte.
• Dia 8: Eros a la Comèdia Mitjana: aspectes i imatges, a càrrec de Rubén Montañés. / L’amor en la poesia hel·lenística, a càrrec de Carles Garriga.
• Dia 9: El amor en los poemas épicos de època helenística, a càrrec de Guillermo Montes Cala / L’amor en la novel·la grega: entre malaltia i passió, a càrrec de Carles Miralles.
• Dia 13: Eros i Tànatos, a càrrec de Montserrat Jufresa / Amors ‘agraciats’ i amors ‘desgraciats’ a la poesia bucòlica, a càrrec de Xavier Espluga.
• Dia 14: Plató: amor i filosofia, a càrrec de Jordi Sales / Amor i philia en Aristòtil, a càrrec de Miguel Candel.
• Dia 15: Hèlena tràgica, a càrrec de Jaume Almirall / Seruitium Amoris a l’elegia llatina, a càrrec de Josep Maria Escolà.
• Dia 16: La tradició contemporània de l’eros grec, a càrrec de Pau Gilabert / L’Amor en les Metamorfosis d’Ovidi, a càrrec de Noemí Moncunill.

Grans noms de la literatura clàssica

A càrrec de Maria Paredes i Ramon Torné
Organitzat per l'AIUMA, forma part dels cursos d'estiu de la Xarxa Lluís Vives, convalidable com a curs de formació de professorat o per crèdits de lliure elecció.
1, 2, 3, 7 i 8 de setembre de 2009. De 18 a 21 h.
Casal de la Gent Gran, Ctra. de Terrassa,35, Matadepera.
Més informació.

PAU de llatí i grec a Catalunya (juny del 2009)

Aquí teniu els exàmens de selectivitat de llatí d'ahir i de grec d'avui a Catalunya:

PAU llatí

PAU grec

La pedra antiga, protagonista a Tarragona

Ahir es va inaugurar l'exposició "Tàrraco pedra a pedra" en el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. La mostra reconstrueix la ciutat romana partint de la pedra com a peça fonamental a través de cent objectes realitzats tant amb materials locals com de tot l'Imperi romà. El Museu presenta aquesta proposta en motiu de la celebració a Tarragona del IX Congrés Internacional d'ASMOSIA, organitzat per l'Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb l'objectiu de posar en comú els últims avenços i estudis sobre marbres i altres pedres en època antiga.

• Tàrraco pedra a pedra, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, fins el 22 de novembre.
• Congrés Internacional d'ASMOSIA (Association for the Study of Marbles and Other Stones In Antiquity), del 8 al 13 de juny de 2009. Programa (PDF).

Més informació: Diari de Tarragona

Un Grec amb uns quants grecs i un llatí

El Grec'09 Festival de Barcelona presenta alguns espectacles de teatre i dansa d'arrel classica:

• Ifigenia, de Jordi Coca, Teatre Lliure, del 09/07 al 12/07,
• Edipo, una trilogía, Teatre Grec, del 23/07 al 27/07,
• Ilíada, basada en l'obra Homer, Ilíada, d'Alessandro Baricco, Biblioteca de Catalunya, del 29/07 al 09/08,
• La guerra dels fills de la llum contra els fills de les tenebres, basada en La guerra dels jueus, de Flavi Josep, Teatre Grec, del 17/07 al 18/07,
  
• La natura delle cose, Companyia Virgilio Sieni (dansa), inspirat en el poema de Lucreci De rerum natura, Mercat de les Flors, del 24/06 al 25/06.

Les suplicants, de nou

Aprofito l'ocasió per recomanar una obra fora del Grec, malgrat que ja la vaig recollir aquí: Les suplicants. És un muntatge que trena tres relats extrets de la mitologia grega -les Danaides, Dànae i Filomela i Procne- amb el comú denominador de la violència contra les dones. La magnífica actuació de les úniques tres actrius posa de relleu l'absoluta actualitat dels mites. Només fins el 14 juny.

El jaciment de Sant Pau de Riu-sec esdevé un espai de recerca i pràctiques docents de la UAB

El jaciment arqueològic de Sant Pau de Riu-sec (Sabadell) es convertirà en un espai de recerca i pràctiques docents, segons l'acord entre l'Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. En les diverses fases d’Intervenció s’ha documentat les estructures corresponents a una vil·la romana -amb restes d'època republicana i imperial romana, sobre la qual es va aixecar una església paleocristiana.

Més informació

V Congrés Internacional de Llatí Medieval Hispànic / XVI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC

Dues properes trobades sobre clàssiques han ampliat el termini d'inscripció:

• V Congrés Internacional de Llatí Medieval Hispànic, Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat de Barcelona, 7-10 de setembre del 2009. Fins el 15 de juny de 2009. Els professors de secundària participants en el Congrés rebran un certificat d'assistència de 30 hores emès per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• XVI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC. Artes ad humanitatem: Literatura, art i didàctica entorn al món clàssic, Tarragona, 22-24 d'octubre del 2009. Fins el 25 de juny.

Defensem les clàssiques a secundària

El curs vinent es prepara difícil per al sistema educatiu i en especial per a les matèries de modalitat del batxillerat, amb retallades pressupostàries per tot arreu. I unes de les matèries que més patiran seran les de clàssiques. Estem, doncs, en un moment en què es negociarà la continuïtat de les nostres matèries o s'intentarà tirar pel dret eliminant-les. Per defensar-les és imprescindible conèixer la normativa d'organització dels estudis de secundària per almenys tenir a mà tota la informació i evitar que ens aixequin la camisa. Per això des de Chiron es va preparar un document comparatiu sobre la situació de les matèries de clàssiques a l'ESO i el batxillerat i ara estem reunint els passatges de les diverses normatives que afecten aquestes matèries a la nostra wiki. Ja podeu consultar les referents a Catalunya.

Si voleu aportar idees, experiències, opinions, ho podeu fer al fòrum de Chiron o posar-vos amb contacte amb organitzacions com l'Associació de Professorat de Llengües Clàssiques. Comunicar-nos, organitzar-nos, unir-nos és l'única manera de defensar les nostres matèries. Recentment hem pogut veure com la ràpida movilització dels professors valencians ha tingut efecte davant les autoritats administratives.

Actualització: ja es poden consultar les normatives d'Extremadura i del País Valencià.

LVDI RVBRICATI, a Sant Boi

Els dies 6 i 7 de juny se celebraran els LVDI RVBRICATI, tallers i activitats de reconstrucció històrica d’època romana a Sant Boi de Llobregat. Enguany en són el fil conductor els déus i els mites que giren al voltant del foc.

Més informació: programa del Museu de Sant Boi (PDF), blog del Museu.

Alguns recursos sobre l'Eneida

Aquí recullo una sèrie de recursos més o menys curiosos disponibles a la xarxa sobre l'Eneida:

1. Mapes dels viatges d'Eneas:

• Els viatges d'Eneas: mapa dinàmic del web Labyrinthus.
• Los viajes de Eneas (Google Maps), amb les etapes explicades (Domingo Vallejo)
  
• Aeneid: indrets de l'Eneida amb explicacions, fotos i reconstruccions 3D amb Google Earth.
• Aeneis: mapa dels viatges d'Eneas amb passatges corresponents a cada etapa en llatí i traducció catalana, elaborat dins l'assignatura "Introducció als gèneres literaris llatins" (UAB). El podeu veure a Google Maps i també a Google Earth si us baixeu aquest programa.

2. Versió Facebook de l'Eneida.

3. Eneida a ritme de hip-hop: Tu, Romane! del grup alemany Ista.

Escolteu-la o vegeu-la en aquest vídeo presentat en llatí (a partir del min. 1,05).

Lletra de Virgili (Eneida, en mayúscula), Tàcit (Agrícola), Cèsar (Guerra de les Gàl·lies), Barwig,
Música: Markus Gärtner/Clemens Liedtke 2002)

Vos raptores orbis, Romani!
Soli omnium opes atque inopiam pari adfectu concupiscunt.
Auffere, trucidare, rapere falsis nominibus imperium, atque ubi solitudinem faciunt,
pacem appellant.
TU ROMANE!
TU REGERE IMPERIO POPULOS, ROMANE, MEMENTO
HAE TIBI ERUNT ARTES, PACIQUE IMPONERE MOREM. PARCERE
SUBIECTIS ET DEBELLARE SUPERBOS!
Vos raptores orbis, Romani!
Postquam cuncta vastantibus defuere Terrae, mare scrutantur.
Si locuples hostis est, avari, si pauper, ambitiosi,
quos non Oriens, non Occidens satiaverit.
TU ROMANE!
TU REGERE IMPERIO POPULOS, ROMANE, MEMENTO
HAE TIBI ERUNT ARTES, PACIQUE IMPONERE MOREM. PARCERE
SUBIECTIS ET DEBELLARE SUPERBOS!
Gallia est omnis divisa in partes tres,
quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam, qui ipsorum lingua Celtae,
nostra Galli apellantur.
TU ROMANE! DEBELLARE SUPERBOS!
Vos raptores orbis, Romani!
Universi servitutis expertes sumus imminente nobis classe Romana.
Ita proelium atque arma, quae fortibus honesta,
eadem etiam ignavis tutissima sunt.
Vos raptores orbis, Romani!
Nos libertatis extremos recessus ipse defendit.
Nulla iam ultra gens, nihil nisi fluctus et saxa, et infestiores Romani,
quorum superbiam frustra per obsequium et modestiam effugeris.