Seianti Hanunia Tlesnasa era una aristòcrata etrusca que va morir passada la cinquantena. Va ser enterrada en un bell sarcòfag amb el seu nom inscrit i coronat per un retrat seu de cos sencer que la representa ajaguda, tot fent el gest de posar-se bé el vel mentre es mira al mirall si li queda bé. Si anem al British Museum de Londres i contemplem el seu sarcòfag, que encara conserva la policromia, podríem pensar que feia prou goig per l'edat que tenia i que estava ben orgullosa de la seva aparença juvenil. Però els científics s'han encarregat cruelment de desfer-nos la il·lusió. Al costat del sarcòfag trobareu una reconstrucció anatòmica del seu cap feta a partir de les seves restes (reproduïda a l'angle superior esquerra de la foto) que ens descobreix el rostre que tenia realment en el moment de la seva mort, ben diferent del seu retrat idealitzat i rejovenit. Quina gràcia que li faria a la pobra Seianti saber que ha quedat en evidència la seva cirurgia estètica post mortem!
Sarcòfag de Seianti Hanunia Tlesnasa (150-140 a.C.), trobat Poggio Cantarello, a prop de Chiusi.
Me encantó esa dama. Seguro que sería así de bella unos cuantos años antes. Además, ¿Por qué razón habría de recordarla alguien en el futuro menos bella de lo que ella hubiera deseado? Es que ya no se respetan ni los deseos de los muertos... Besitos, sebastiá.
ResponEliminaPues sí, Isabel, los científicos son poco sentimentales. Aunque peor es lo de las momias cuyos cuerpos se exhiben si ningún pudor.
ResponElimina