El misteri etrusc a Barcelona

Avui s'inaugura al Caixafòrum de Barcelona l'exposició Prínceps etruscos. Entre Orient i Occident, on es podran veure mostres de l’arquitectura sacra i diversos aspectes de la religió, la producció artística, la vida quotidiana i els usos funeraris, dipòsits votius, objectes de producció etrusca o d’importació grega, grans sarcòfags i frisos pintats descoberts en tombes principesques de Tarquínia.

Les obres han estat cedides pel Musée du Louvre, els Musei Vaticani, el Museo di Villa Giulia i els Musei Capitolini, i sobretot pel Museo Arqueologico Nazionale de Florència, entre molts altres museus italians.

Entorn de l'exposició se celebraran diverses activitats:

• Conferència inaugural. Els etruscos i Roma, Caixafòrum, Barcelona, 30/01/2008.
• Cicle de conferències a l'entorn de l'exposició Prínceps etruscos, Caixafòrum, Barcelona, 3/04/2008-30/04/2008.
• Sofisticats, cultes i urbans. Etruscos, una civilització mediterrània. Curs. Caixafòrum, Barcelona, 7/02/2008-6/03/2008.

Més informació: Prínceps etruscos. Entre Orient i Occident, Caixafòrum, 31/01/2008-4/05/2008.

Actualització: la notícia als diaris: Avui / El Periódico / La Vanguardia

Wikipedia: quantitat o qualitat?

Des de fa més d'una setmana la Viquipèdia en català ja ha passat dels 100.000 articles. Així ha aconseguit arribar a la dissetena posició de totes les llengües presents a la Wikipedia en el rànquing per nombre d'articles, en el qual, per cert, la versió llatina es troba en la posició 54a, amb uns 18.000 articles.

És una bona notícia. Ara bé, el que em pregunto és què és més important per a una obra de referència, com sens dubte ja és la Wikipedia: la qualitat o la quantitat dels articles? Confesso que consulto sovint la Wikipedia, però he de dir que la qualitat és molt desigual, com a conseqüència del que és la mateixa grandesa del projecte: la seva creació col·laborativa per tota mena de persones. Jo he trobar errors garrafals -i fins i tot faltes d'ortografia- en les diverses versions que he consultat -la catalana, la castellana, la francesa, la italiana i la llatina- al costat d'alguns articles que m'han sorprès per la seva gran qualitat. Dels errors només se salva de moment l'anglesa, que té un nivell general d'elevada qualitat.

Una altra cosa és l'arbitrarietat en l'extensió dels articles: només cal que veure la dimensió desproporcionada que dóna la Viquipèdia al culebrot més durador de la televisió catalana, El cor de la ciutat, en comparació amb la de la primera obra coneguda de la literatura occidental, la Ilíada.

Continuant amb la versió catalana, aquests problemes es fan més evidents quan des de la campanya de la Marató Viquipèdia s'ha fet l'aposta d'incorporar-hi articles redactats per estudiants de secundària, un dels factors que més ha contribuït en el recent salt quantitatiu tan notable. La veritat és que no deixa de fer un cert neguit donar com a referència una obra que ha estat redactada en part per alumnes d'ESO i que atorga la mateixa capacitat decisòria a un estudiant de secundària, que es troba encara en procés de formació, que a un científic o un especialista en un camp determinat. Si més no, esperem que els professors hagin fet una bona supervisió de la feina. En la meva opinió és potser més adequat deixar aquesta mena d'iniciatives a estudiants universitaris, que almenys comencen a especialitzar-se, tal com tinc previst fer properament. Al cap i a la fi si la Wikipedia anglesa té el prestigi que s'ha guanyat és perquè també hi col·laboren especialistes.

Finalment una dada menys coneguda: l'èxit innegable de la Wikipedia està contrastat per l'existència de la seva paròdia, també en diverses llengües: Uncyclopedia.org (en anglès), Valenciclopedia (en valencià pseudoblavero), Inciclopedia (en castellà), Necyclopaedia (en llatí macarrònic)...

Maria Àngels Anglada reivindicada

Mariàngela Vilallonga dedica un reportatge a reivindicar l'obra i la figura de Maria Àngels Anglada, hel·lenista i escriptora. Selecciono aquí uns passatges del final:

"Els clàssics grecs i llatins van servir a Anglada per dialogar amb el passat, per il·luminar el present, per preservar la memòria de les pedres, però, sobretot, per preservar la memòria dels humans, i per trobar la mesura justa en la tria dels mots. Res no és sobrer en la literatura d’Anglada.

Però, entre les paraules i les pedres, la vida. Entre la natura i la literatura, la vida. Entre els clàssics i ara, la vida. A la literatura d’Anglada hi ha fidelitat al país i a la seva història, l’amor pel món grec, la devoció per lamúsica, però és el clam contra la injustícia que plana damunt tota l’obra."

Si voleu llegir-lo tot: Anglada 1 i Anglada 2 (PDF)

Cultura projecta diluir el Museu d'Arqueologia de Catalunya en un museu de ciències socials

El pla de museus que va presentar dilluns passat el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, preveu tancar el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) amb la intenció de diluir-lo en un nou museu nacional de ciències socials amb el nom provisional de Catalònia, juntament amb el Museu d'Història de Catalunya i les col·leccions etnològiques. Es pretén que el nou museu s'inauguri el 2014 a Barcelona i que en un únic discurs universalista centrat en la societat catalana, vinculi passat, present i futur, amb una posada en escena altament tecnològica.

El projecte ja ha tingut una mala acollida entre arqueòlegs i acadèmics per l'efecte negatiu que es creu que tindrà en la divulgació i el conreu científic de l'arqueologia.

Així doncs, després d'una decadència provocada per anys d'abandonament el MAC serà enterrat en ares d'un discurs postfòrum i post-ESO, difícil de conciliar amb la recerca aprofundida i la divulgació del passat. En comptes de destinar recursos a rellançar un museu nacional ja existent, coherent, arrelat al territori i amb un potencial molt considerable -atès que inclou els jaciments d'Empúries, Ullastret i Olèrdola, a més del CASC i de les seus de Barcelona i Girona-, resulta que es vol desmantellar-lo per aixecar un macromuseu poti-poti, on les nostres arrels grecoromanes quedaran difuminades i on es reuniran conjunts molt diferents. Per adonar-se d'aquesta disparitat només cal pensar que el Museu d'Història de Catalunya no presenta peces originals, mentre que l'Arqueològic aplega no tan sols una àmplia col·lecció constituïda per peces originals sinó també importants jaciments. I encara no se sap si hi haurà recursos disponibles per construir el nou museu, ja que per ara la prioritat són els petits museus. No m'estranyaria gens que aquest projecte tan "ambiciós" quedés en no-res i que només servís per accelerar la decadència del MAC.

I si faltava reequilibrar territorialment el MAC, fins ara circumscrit a les províncies de Barcelona i Girona, amb la incorporació del Museu Arqueològic de Tarragona, sembla que el traspàs quedarà per al pròxim estatut.

Actualització: un reportatge a l'Avui recull les primeres reaccions dels especialistes, a favor i en contra, davant el nou museu.

Actualització (25/1/2008): Entrevista: Eduard Voltas, Secretari de Cultura de la Generalitat, assegura que se seguirà invertint al Museu d'Arqueologia i al d'Història de Catalunya els pròxims anys (Avui).

Per cert, si voleu, podeu veure una mostra fotogràfica de les peces del MAC.

"Robert Graves i el món clàssic" rep el Premi Ciutat de Palma

El llibre Robert Graves i el món clàssic de Maria Rosa Llabrés Ripoll (Deià, Lleonard Muntaner, 2006), ha obtingut el Premi Ciutat de Palma de crítica literària, anomenat Camilo José Cela. Va fer entrega del premi la batllessa de Palma, Aina Calvo, en el transcurs d'un acte celebrat el passat dia 20 de gener, festa de Sant Sebastià, patró de la ciutat.

Notícia: llista de distribució d'Auriga. Més informació: Diari de Balears

Més de dos segles i mig de noms en llatí

El 2007 va fer tres-cents anys del naixement de Carl von Linné, el naturalista suec que va instaurar les bases de la nomenclatura científica de les espècies dels éssers vius, els noms científics de les plantes i els animals. Perquè la gent de tot el món s'entengui aquests noms, compostos de dos elements, són en llatí, fins i tot de les espècies que es descobreixen actualment. I si no us creieu, podeu comprovar-ho amb aquest vídeo o aquesta explicació del programa El medi ambient (TVC). Per internet el poden veure també els valencians als quals el seu govern ha privat la recepció de TV3. Encara no hi ha arribat la censura!

Tancament del consolat de Grècia a Barcelona

El Ministeri d'afers exteriors grec ha decidit tancar el consolat grec de Barcelona aquest mateix any, concretament el proper mes d'octubre. Des d'aquí proposo fer una una campanya de correus i de cartes de protesta dirigida a la ministra d'exteriors grega per demanar que no es tanqui el consolat de Grècia a Barcelona.

Podríem començar redactant un model de carta per carregar-nos d'arguments. Entre les raons que es podrien adduir, se m'acuden:

• Relacions històriques entre Grècia i Catalunya,
• Les relacions econòmiques actuals
• La presència d'una activa comunitat grega a Catalunya.

Això de moment resulta molt esquemàtic i caldria desenvolupar-ho i, si és possible, afegir més arguments. Si algú hi vol fer suggeriments, observacions, afegits, li agrairé que ho posi en els comentaris. Naturalment, un cop redactada, convindria traduir la carta al grec i, per tant, seria necessària la col·laboració d'algú que en sabés.

A veure si ens belluguem, hel·lenistes, filohel·lènics, classicistes...

Esborranys dels nous currículums de llatí i grec (LOE) a Catalunya

Tot just acaben d'aparèixer en el web d'un sindicat els esborranys dels nous currículums de llatí i grec per a la batxillerat de la LOE que s'aplicarà a partir del curs vinent a Catalunya. Tingueu en compte que són provisionals, ja que encara no s'ha aprovat oficialment.

Actualització.

Cuina grega a Karakia

Ja fa dies es va reemetre pel canal 33 un capítol de Karakia dedicat a la cuina grega de la mà de la comunitat grega de Catalunya. A més de veure com es fa una mussaca i altres plats de la cuina grega, s'hi expliquen costums grecs i curiositats de les relacions entre Grècia i Catalunya, com uns pescadors d'esponges grecs que va anar a parar a Cadaqués, a qui fa por que vinguin els catalans en alguns pobles de Grècia o a quin lloc de Catalunya hi ha una ermita ortodoxa grega. Podeu veure el programa per Internet i trobareu unes quantes receptes al web.

Un munt de pedrots romans

Prop de l'antiga pedrera romana del Mèdol, just on el ministeri de Foment construeix una carretera, els arqueòlegs han quedat perplexos en desenterrar fins a 1.500 carreus de grans dimensions que estaven apilats des de temps immemorials.

Llegeix l'article (Avui)

...Tenia sota els peus centenars, milers, milions, uns vint-i-sis milions d'àmfores es calcula, dels segles I al III dC, destinades a importar oli. Parlo d'una muntanya al casc urbà de Roma anomenada Testaccio... Durant tres segles els funcionaris romans van trencar i apilar totes les àmfores que arribaven a la capital plenes d'oli, i que era més fàcil destruir que reciclar-les tornant-les a enviar per vaixell buides a la Bètica, és a dir, Andalusia...

Un munt de pedres, comentari de Francesc Orteu

El Tribunal Suprem confirma el desmantellament de la reforma del teatre romà de Sagunt

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat avui el termini de divuit mesos de què disposen la conselleria de Cultura i l'Ajuntament de Sagunt per desmantellar les obres de reforma del teatre romà (1993). El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va declarar il·legals les obres, que van cobrir amb plaques de marbre les grades originals i tancar l'escena amb un frons scaenae.

Més informació: Vilaweb / Levante