La XI Comunità Montana (Itàlia) ha creat el Premi Internacional d'Arqueologia Tusculum en memòria de l'arqueòleg català Xavier Dupré, mort a Roma l'any passat, com a reconeixement a la seva feina en les excavacions a Túsculum. El Premi Tusculum - Dupré tindrà una periodicitat anual.
Notícia: XI Comunità Montana
Blog de l'actualitat clàssica: notícies sobre la civilització grecoromana i la seva pervivència en el món actual.
dijous, de juliol 26, 2007
dimecres, de juliol 25, 2007
La troballa de restes romanes fa suspendre cautelarment la construcció de l'hospital de So n'Espases (Mallorca)
El Consell de Mallorca ha ordenat que s'aturin cautelarment les obres de construcció d'una part de l'hospital de So n'Espases després de fer-se públic un informe tècnic que deixa constància de restes arqueològiques romanes al solar on s'edifica el nou hospital. El mes de maig passat el Consell ja va aturar les obres d'una altra part de l'hospital per una presumpta destrucció de patrimoni arqueològic.
Més informació: Vilaweb / Consell de Mallorca
Més informació: Vilaweb / Consell de Mallorca
divendres, de juliol 20, 2007
Com el voleu, el grec, a l'erasmiana o a la moderna?
En el moment de donar a conèixer la meva gramàtica introductòria al grec Santi Carbonell em va fer un comentari sobre la pronúncia del grec. Aleshores em vaig proposar de publicar una entrada sobre la qüestió, però amb la fi de curs i per altres motius no n'he trobat el moment fins ara. No és la meva intenció posar-me a discutir els arguments -entre erudits i animalístics- als quals recorre en Santi en la seva croada contra la pronunciació erasmiana, més que res per la meva ignorància sobre la fonètica històrica del grec -que a la meva edat ja és irremeiable-, però sí que m'agradaria justificar el meu ús de la pronúncia erasmiana com a professor de grec durant molts anys per altres raons que podríem qualificar de pràctiques, i que m'imagino que comparteixen molts col·legues.
Sóc conscient que la pronunciació erasmiana no és científica, atès que no es correspon a cap moment històric de cap dialecte grec, sinó que és un poti-poti d'èpoques diverses. De tota manera crec -si m'equivoco corregiu-me- que en general s'aproxima més a la pronúncia de l'àtic clàssic -que és el grec que ensenyem normalment- que no pas la moderna. En aquest sentit, si existís l'alternativa de la pronuncia àtica clàssica -igual que ja s'utilitza extensament la llatina clàssica- per a mi seria preferible. Tot i així ja comprendreu que, ara com ara, jo no em vegi amb cor d'iniciar una campanya en defensa d'una tercera via que probablement només provocaria més confusió. Però, vaja, si algú s'anima a recollir signatures, tindrà la meva.
Tanmateix per a mi la raó principal és que la pronúncia erasmiana s'acosta més -en general, perquè hi ha excepcions- a la transcripció llatina i a la transcripció catalana (o que fan altres llengües) dels manlleus del grec que no pas la moderna i, en conseqüència, sobretot per als que s'inicien en el grec, fa més transparent la connexió etimològica entre la paraula grega original i el seu derivat català, castellà, anglès, etc. Al capdavall la nombrosa presència de vocabulari d'origen grec en les nostres llengües és el que justifica en bona part que s'ensenyi a la secundària. A més la pronúncia erasmiana és força més fàcil d'aprendre que no pas la moderna, que té bastants més dígrafs.
Per una raó i per l'altra, doncs la pronunciació erasmiana fa més senzill, a parer meu, l'aprenentatge del grec per als alumnes. A més, molts professors de grec antic no sabem grec modern i, per tant, ens hauríem de reciclar almenys pel que fa a la fonètica. De tota manera, si hi veiés prou avantatges, seria el primer a reclamar aquesta reconversió. Però l'única raó clara que veig a favor de decantar-se cap a la pronúncia moderna és si el professor ensenya un poc o molt de grec modern com a complement o motivació de l'aprenentatge del grec antic. Aquesta -em fa l'efecte- és la manera de fer d'en Santi i, per tant, res a dir-hi, però no és el cas d'altres professors com jo.
Naturalment no en faig una qüestió de principi i em semblen molt respectables totes dues opcions, l'erasmiana i la moderna. Per això en la fonètica de la meva gramàtica les incloc totes dues, perquè sé que hi ha gent que està triant la moderna i em pareix perfecte. Ara, jo em continuo inclinant per l'erasmiana, almenys fins que no sàpiga grec modern.
Sóc conscient que la pronunciació erasmiana no és científica, atès que no es correspon a cap moment històric de cap dialecte grec, sinó que és un poti-poti d'èpoques diverses. De tota manera crec -si m'equivoco corregiu-me- que en general s'aproxima més a la pronúncia de l'àtic clàssic -que és el grec que ensenyem normalment- que no pas la moderna. En aquest sentit, si existís l'alternativa de la pronuncia àtica clàssica -igual que ja s'utilitza extensament la llatina clàssica- per a mi seria preferible. Tot i així ja comprendreu que, ara com ara, jo no em vegi amb cor d'iniciar una campanya en defensa d'una tercera via que probablement només provocaria més confusió. Però, vaja, si algú s'anima a recollir signatures, tindrà la meva.
Tanmateix per a mi la raó principal és que la pronúncia erasmiana s'acosta més -en general, perquè hi ha excepcions- a la transcripció llatina i a la transcripció catalana (o que fan altres llengües) dels manlleus del grec que no pas la moderna i, en conseqüència, sobretot per als que s'inicien en el grec, fa més transparent la connexió etimològica entre la paraula grega original i el seu derivat català, castellà, anglès, etc. Al capdavall la nombrosa presència de vocabulari d'origen grec en les nostres llengües és el que justifica en bona part que s'ensenyi a la secundària. A més la pronúncia erasmiana és força més fàcil d'aprendre que no pas la moderna, que té bastants més dígrafs.
Per una raó i per l'altra, doncs la pronunciació erasmiana fa més senzill, a parer meu, l'aprenentatge del grec per als alumnes. A més, molts professors de grec antic no sabem grec modern i, per tant, ens hauríem de reciclar almenys pel que fa a la fonètica. De tota manera, si hi veiés prou avantatges, seria el primer a reclamar aquesta reconversió. Però l'única raó clara que veig a favor de decantar-se cap a la pronúncia moderna és si el professor ensenya un poc o molt de grec modern com a complement o motivació de l'aprenentatge del grec antic. Aquesta -em fa l'efecte- és la manera de fer d'en Santi i, per tant, res a dir-hi, però no és el cas d'altres professors com jo.
Naturalment no en faig una qüestió de principi i em semblen molt respectables totes dues opcions, l'erasmiana i la moderna. Per això en la fonètica de la meva gramàtica les incloc totes dues, perquè sé que hi ha gent que està triant la moderna i em pareix perfecte. Ara, jo em continuo inclinant per l'erasmiana, almenys fins que no sàpiga grec modern.
dilluns, de juliol 09, 2007
Sagunt a escena 2007
El festival d'estiu Sagunt a escena torna aquest any al teatre romà de Sagunt amb alguns espectacles d'arrel clàssica:
- Cargo: Theatre du Centaure presenta el nou concepte d'actor-centaure, del 13 al 15 de juliol.
- Antígona tiene un plan, 8 d'agost, comèdia musical basada en la tragèdia de Sòfocles.
- Los Persas: réquiem por un soldado, adaptació de la tragèdia d'Èsquil, 10 al 12 d'agost.
Les noves set meravelles del món
La Gran Muralla de la Xina, la ciutat de Petra a Jordània, el Crist Redemptor del Brasil, el Machu Picchu del Perú, la piràmide de Chichén Itzá a Mèxic, el Colosseu de Roma i el Taj Mahal de l’Índia han estat finalment escollides per votació popular planetària com les set noves meravelles del món actual. D'aquesta iniciativa privada ja ens vam fer ressò aquí a l'inici del procés. Ens alegra veure que, de les set, dues pertanyen a l'antiguitat clàssica però ens omple de perplexitat que no hagi arribat a la final l'Acròpolis d'Atenes. Àsia i Amèrica s'emporten la palma amb tres cadascuna, i Europa s'ha quedat amb una de testimonial, mentre que Àfrica és, un cop més, la gran oblidada. Realment els temps estan canviant.
Torna la missa en llatí
El Papa Benet XVI va donar el vistiplau perquè, a partir del 14 de setembre, la missa es pugui celebrar en llatí. La llengua oficial de l'Església catòlica també es podrà utilitzar en casaments, funerals, pelegrinatges, batejos, confessions i extremuncions. Quan hi hagi un grup de fidels que així ho demanin, els rectors hauran de parlar en llatí durant les cerimònies.
Més informació: El Periódico
Més informació: El Periódico
dimarts, de juliol 03, 2007
Nous currículums de cultura clàssica i llatí a l'ESO
Finalment han sortit publicats oficialment els nous currículums de cultura clàssica i llatí a l'ESO, juntament amb la normativa que estableix l'ordenació d'aquestes matèries a Catalunya. Tot ho teniu al Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
Si voleu, podeu mirar-vos separament els currículums de cultura clàssica i de llatí.
Si voleu, podeu mirar-vos separament els currículums de cultura clàssica i de llatí.
dilluns, de juliol 02, 2007
Els orígens de Girona
El Museu d’Història de la Ciutat de Girona revisa els orígens d'aquesta ciutat sobretot a partir de noves dades arqueològiques però també recordant els relats llegendaris. Gerunda va emergir entre les anys 80 i 70 a.C. com una fundació romana de nova planta, situada en un estratègic espadat a la confluència dels rius Ter, Onyar i Galligants. Com és habitual en les ciutats romanes va ser dissenyada amb una estructura ortogonal, però dins una muralla irregular per adaptar-se a una orografia difícil. La creació de la ciutat romana coincideix amb l'abandonament del poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis. Aquesta hauria estat la Kerunta preromana, els habitants de la qual haurien estat forçats pels romans a traslladar-se al nou emplaçament.
De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat,
Museu d’Història de la Ciutat, Girona,
fins al dia 7 d’octubre.
Aprofito per recollir aquí la informació d'una lectura gironina de Kavafis per al dijous 5. Ah! I si aneu a l'exposició no us oblideu de veure el mosaic de la vil·la de Can Pau Birol.
De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat,
Museu d’Història de la Ciutat, Girona,
fins al dia 7 d’octubre.
Aprofito per recollir aquí la informació d'una lectura gironina de Kavafis per al dijous 5. Ah! I si aneu a l'exposició no us oblideu de veure el mosaic de la vil·la de Can Pau Birol.