L'Asociación del Seminario de Estudios sobre la Mujer en la Antigüedad, juntament amb el Departament d'Història de l'Antiguitat de la Universitat de València organitzen el X Seminario de Estudios sobre la Mujer en la Antigüedad entorn de la sexualitat i els sentiments en el Mediterrani antic, que se celebrarà la setmana vinent. Si hi esteu interessats consulteu el programa sencer.
València, 2, 3 i 4 d'abril
Sala Joan Fuster. Facultat de Geografia i Història,
Blasco Ibáñez, 28.
dissabte, de març 31, 2007
dijous, de març 29, 2007
Cuinar, menjar i beure en època antiga
Juana María Huélamo i Josep María Solías (Kuanum) ens ofereixen el curs Cuinar, menjar i beure en època antiga a Santa Coloma de Gramenet. El contingut es divideix en teòric i pràctic:
Teoria
Les fonts del coneixement. Els escrits clàssics. L’arqueologia i els receptaris antics. Aliments animals i vegetals. Producció i transport. Les espècies i els condiments. Els espais de
preparació. La vaixella. Les receptes. La convivialitat. Els espais de servei. Les formes a la taula.
Pràctica
Tots els dies hi haurà una pràctica consistent en la realització d’una o diverses receptes o la seva restitució/creació a partir d’aliments detectats en excavacions arqueològiques. Les receptes seran degustades pels assistents, acompanyades de begudes també restituïdes del món antic. Les pràctiques poden incloure altres elements de convivialitat antiga com brindis, jocs de taula, etc.
Cuinar, menjar i beure en època antiga,
del 18 d’abril al 9 de maig de 2007,
Museu Torre Balldovina,
Plaça de Pau Casals, s/n.
Santa Coloma de Gramenet,
Tel. 93 385 71 42.
Més informació (PDF).
Teoria
Les fonts del coneixement. Els escrits clàssics. L’arqueologia i els receptaris antics. Aliments animals i vegetals. Producció i transport. Les espècies i els condiments. Els espais de
preparació. La vaixella. Les receptes. La convivialitat. Els espais de servei. Les formes a la taula.
Pràctica
Tots els dies hi haurà una pràctica consistent en la realització d’una o diverses receptes o la seva restitució/creació a partir d’aliments detectats en excavacions arqueològiques. Les receptes seran degustades pels assistents, acompanyades de begudes també restituïdes del món antic. Les pràctiques poden incloure altres elements de convivialitat antiga com brindis, jocs de taula, etc.
Cuinar, menjar i beure en època antiga,
del 18 d’abril al 9 de maig de 2007,
Museu Torre Balldovina,
Plaça de Pau Casals, s/n.
Santa Coloma de Gramenet,
Tel. 93 385 71 42.
Més informació (PDF).
dimecres, de març 28, 2007
Necròpolis romana amb musa a València
Una excavació arqueològica al casc antic de València ha tret a la llum una necròpolis romana d'època imperial, datada entre finals del segle II i el segle V d.C. D'entre les restes trobades destaca un probable pou votiu d'on s'ha tret una escultura de marbre d'un metre d'alçada que representa, possiblement, una musa.
Més informació: Panorama actual / Levante (amb foto de l'escultura inclosa).
Més informació: Panorama actual / Levante (amb foto de l'escultura inclosa).
dimarts, de març 27, 2007
Convocades les oposicions de llatí i grec per al 2007
Com ja s'havia anunciat enguany hi haurà oposicions per a professors de secundària de llatí i grec, segons la convocatòria feta pública avui (sencera). A Catalunya s'ofereixen 20 places per a grec i unes altres 20 per a llatí. Aquí teniu els temaris per a grec i per a llatí.
La prova consistirà en dues parts: desenvolupament, per escrit d'un tema i preparació, exposició i, si s'escau, defensa d'una unitat didàctica, que es pot substituir per un informe dels coneixements sobre la unitat didàctica en el cas del professorat interí.
Malgrat que ja se'n parlava des de fa un temps, la novetat més sorprenent d'aquesta convocatòria és l'absència d'una prova pràctica, que només es manté en dibuix, música i tecnologia. Així és que no hi haurà prova de traducció. Com és possible que no es demani saber grec o llatí per ensenyar-lo? O qualsevol altra llengua com anglès o francès? Quina diferència hi ha entre dibuixar o tocar un instrument i entendre o, en el cas dels idiomes moderns, parlar una llengua? I en canvi sí que es demanen coneixements teòrics sobre mètrica, gramàtica històrica -no hi falten les nostres estimades laringals en grec-, la literatura epistolar llatina: en suma tot de qüestions essencials que sens falta donem cada any a llatí, grec i cultura clàssica a l'ESO i al batxillerat. I encara sort que hi ha més temes de cultura ara que no pas quan em jo vaig presentar a les oposicions. A qui se li ha acudit una idea tan genial? Realment algú pot pensar que es pot ensenyar una llengua sense saber-ne?
Finalment una altra novetat és la possibilitat de presentar-se voluntàriament com a vocal del tribunal. Per la meva part ja us dic que no em barallaré amb ningú per ser-hi.
Ah és veritat, l'Ana em recorda en un comentari que l'atractiu tema 69, sobre clàssiques i TIC, que s'havia d'afegir als temaris, de moment no hi apareix.
La prova consistirà en dues parts: desenvolupament, per escrit d'un tema i preparació, exposició i, si s'escau, defensa d'una unitat didàctica, que es pot substituir per un informe dels coneixements sobre la unitat didàctica en el cas del professorat interí.
Malgrat que ja se'n parlava des de fa un temps, la novetat més sorprenent d'aquesta convocatòria és l'absència d'una prova pràctica, que només es manté en dibuix, música i tecnologia. Així és que no hi haurà prova de traducció. Com és possible que no es demani saber grec o llatí per ensenyar-lo? O qualsevol altra llengua com anglès o francès? Quina diferència hi ha entre dibuixar o tocar un instrument i entendre o, en el cas dels idiomes moderns, parlar una llengua? I en canvi sí que es demanen coneixements teòrics sobre mètrica, gramàtica històrica -no hi falten les nostres estimades laringals en grec-, la literatura epistolar llatina: en suma tot de qüestions essencials que sens falta donem cada any a llatí, grec i cultura clàssica a l'ESO i al batxillerat. I encara sort que hi ha més temes de cultura ara que no pas quan em jo vaig presentar a les oposicions. A qui se li ha acudit una idea tan genial? Realment algú pot pensar que es pot ensenyar una llengua sense saber-ne?
Finalment una altra novetat és la possibilitat de presentar-se voluntàriament com a vocal del tribunal. Per la meva part ja us dic que no em barallaré amb ningú per ser-hi.
Ah és veritat, l'Ana em recorda en un comentari que l'atractiu tema 69, sobre clàssiques i TIC, que s'havia d'afegir als temaris, de moment no hi apareix.
dissabte, de març 24, 2007
Bon viatge a Ítaca
Avui, al seu poble natal de Verges (Baix Empordà), Lluís Llach farà l'últim concert abans de retirar-se. De les seves moltes cançons aquí he de destacar Ítaca (1975), una adaptació de la traducció de Carles Riba d'un preciós poema de Kavafis sobre el retorn d'Ulisses a Ítaca. La raó no és tan sols pel seu substrat hel·lènic sinó perquè és una de les que trobo més reeixides, tot i que jo en prefereixo el sentit vital originari que no pas el rerefons polític que li va donar Llach.
La podeu escoltar en un web alemany i la podeu veure interpretada en aquest vídeo amb un so força dolent.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
El text i la lectura del poema grec original els trobareu aquí. La traducció de Carles Riba té una bella edició digital comentada.
Bon viatge, Lluís, i que continuïs la recerca de la teva Ítaca.
divendres, de març 23, 2007
Cinema de grecs
Avui divendres 23 s'estrena 300 a les nostres pantalles. Encara més informació sobre el còmic i la pel·lícula. També avui podrem veure Troia en català (TV-3, 21, 40).
Actualització: parlant de veure TV3, que, si no s'hi fa res, ben aviat el govern valencià impedirà veure en el territori que administra, malgrat la migrada presència del català en les televisions públiques i privades que hi arriben, us exhorto a llegir la darrera entrada d'en Sergi.
Segona actualització: en motiu de l'estrena de 300 Carles Miralles, catedràtic de grec de la UB, ha publicat un article a l'Avui titulat "La bella mort dels 300" sobre el significat de la batalla de les Termòpiles.
Actualització: parlant de veure TV3, que, si no s'hi fa res, ben aviat el govern valencià impedirà veure en el territori que administra, malgrat la migrada presència del català en les televisions públiques i privades que hi arriben, us exhorto a llegir la darrera entrada d'en Sergi.
Segona actualització: en motiu de l'estrena de 300 Carles Miralles, catedràtic de grec de la UB, ha publicat un article a l'Avui titulat "La bella mort dels 300" sobre el significat de la batalla de les Termòpiles.
dijous, de març 22, 2007
Arquimediana
Cargol d'Arquimedes, exposició "Artifex. Enginyeria romana a Hispània" (S.G.).Des d'aquesta setmana Ramon M. publica un blog on va recollint anotacions mentre estudia l’obra d’Arquimedes amb la finalitat d'oferir-ne una edició i traducció al català. Imagino que agrairà un cop de mà per part d'uns quants hel·lenistes. El nou blog es diu Arquimediana.
dimecres, de març 21, 2007
El MAC retorna 600 peces romanes a Badalona
Mosaic de la domus del carrer Lladó, Badalona, fins ara al MAC (S.G.)El Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) ha reconegut el Museu de Badalona com a legítim propietari de les sis-centes peces espoliades de l'Agrupació Excursionista de Badalona el 1940 pel franquisme. Fa vint anys ja es van recuperar algunes peces, com la Venus de Badalona.
Entre les peces ara retornades hi ha mosaics de la Domus dels Dofins, làpides i peces de vidre i ceràmica. La majoria provenen de les excavacions fetes per l'agrupació a començament de segle.
Tot i que les peces tornaran a Badalona i es podran exhibir al museu, algunes romandran a Barcelona per seguir exposades a les sales del MAC. Altres peces, es podran veure a Badalona en llargs períodes de temps.
Nou espai de la Badalona romana
D'altra banda demà, en el soterrani d’un edifici de la plaça Assemblea de Catalunya, s'inaugurarà un nou espai de Bètulo, la Badalona romana: un estany molt ben conservat i la recreació del jardí que l'envoltava pertanyent a una domus de final del segle I d.C. La recreació ambiental està basada en estudis arqueobotànics i cerca, per mitjà de noves tecnologies, fer sentir el visitant immers en un jardí d’època romana.
Notícia: Vilaweb / Europa Press
divendres, de març 16, 2007
Les raons de Venus
Xavier Roca-Ferrer, notari i doctor en filologia clàssica, acaba de publicar Les raons de Venus (La Magrana), novel·la ambientada a la Sicília antiga que narra la relació entre un excònsol romà i una jove d'origen etrusc que esdevindrà la propietària del bordell més famós de Roma.
Notícia: Avui
Notícia: Avui
dijous, de març 15, 2007
Lleida acull la Trobada d'Armats de Catalunya del 2007
El proper dissabte 17 de març 2000 soldats romans pertanyents a més de 50 associacions d'armats, manaies i estaferms ocuparan Lleida. La desfilada començarà a les 4'30 de la tarda pels volts del Pont Vell. Trobareu tota la informació en aquest web.
dimecres, de març 14, 2007
Èxit de taquilla de 300 enfront de les males crítiques i el rebuig a Iran
300 ha recaptat el seu primer cap de setmana 70 milions de dòlars, la tercera xifra més alta d'una pel.lícula per a adults. Tot i així no ha tingut una bona acollida per la crítica nord-americana, fins al punt que el The New York Times va dir que era "quasi tan violenta com Apocalypto i el doble d'estúpida". L'èxit es deu en gran part a la promoció feta a Internet, sobretot gràcies al tràiler i a MySpace, on va permetre la descàrrega de 300 fotos.
D'altra banda a Iran, país que es veu a si mateix com a continuador de l'Imperi persa, hi hagut moltes protestes, tant des del règim com de l'oposició. Internautes iranians també han llançat una campanya contra 300 per la visió del rei persa Xerxes com a "homosexual" i l'exèrcit persa com una banda de "monstres deshumanitzats". Així mateix hi hagut resposta per part del món de l'art.
Em sap greu reconèixer que estic plenament d'acord amb les protestes iranianes perquè la visió que 300 dóna dels perses no és més que una caricatura distorsionada.
Notícia: El Periódico
D'altra banda a Iran, país que es veu a si mateix com a continuador de l'Imperi persa, hi hagut moltes protestes, tant des del règim com de l'oposició. Internautes iranians també han llançat una campanya contra 300 per la visió del rei persa Xerxes com a "homosexual" i l'exèrcit persa com una banda de "monstres deshumanitzats". Així mateix hi hagut resposta per part del món de l'art.
Em sap greu reconèixer que estic plenament d'acord amb les protestes iranianes perquè la visió que 300 dóna dels perses no és més que una caricatura distorsionada.
Notícia: El Periódico
Descobert un temple cristià a Mataró
Els últims treballs arqueològics realitzats a la basílica de Santa Maria de Mataró van treure a la llum el que semblen ser les restes del primer temple cristià d'Iluro: estructures i sediments del període tardoromà (IV-VII d.C.), atuells d'emmagatzemament d'aliments, i una tomba infantil.
Les estructures localitzades són els fonaments de quatre murs que delimiten una planta quadrada, la qual cosa podria ser les restes del presbiteri o l'absis d'un temple paleocristià. La construcció del temple descobert es va realitzar parcialment reaprofitant materials romans. Tanmateix s'ha descartat l'existència de restes pertanyents a etapes romanes anteriors.
Més informació: La Vanguardia /Ajuntament de Mataró.
Les estructures localitzades són els fonaments de quatre murs que delimiten una planta quadrada, la qual cosa podria ser les restes del presbiteri o l'absis d'un temple paleocristià. La construcció del temple descobert es va realitzar parcialment reaprofitant materials romans. Tanmateix s'ha descartat l'existència de restes pertanyents a etapes romanes anteriors.
Més informació: La Vanguardia /Ajuntament de Mataró.
dilluns, de març 12, 2007
TV3 emetrà una comèdia de romans ambientada a Tàrraco
Via Augusta, una sèrie de 12 capítols ambientada a la Tarragona romana, es convertirà en la gran aposta de TV-3 per a aquesta primavera. Dirigida per Joaquim Oristrell i amb un ambiciós pressupost, la sèrie està previst que s'estreni el 26 d'abril. Es tracta d'una comèdia ambientada al segle I a. C., en la qual es narren les vicissituds d'una família patrícia -la del metge de l'emperador Cèsar August-, que, vinguda de Roma, s'instal.la a Tàrraco. Coincideix, a més, amb la construcció de la Via Augusta, la calçada romana que anava des de Gades fins a Roma, i amb una visita de Cèsar a Hispània. En el repartiment destaquen Francesc Garrido (Pompeu, el metge d'August), Mònica López (la seva esposa Clàudia) i Jordi Bosch (August). Via Augusta encara es roda en uns estudis aixecats a Barcelona en l'antiga fàbrica La Veneciana, encara que s'han filmat alguns exteriors a les ruïnes romanes de Tarragona.
Oristrell afirma que s'ha documentat de manera exhaustiva, però si el plantejament és de debò aquest, ja incorre en un greu error en fer que un patrici treballi com a metge, ni que sigui de l'emperador. Els metges a Roma eren estrangers o provenien de classes humils. Bé, fem-nos a la idea que només és una sèrie de riure i que no li podrem exigir gaire rigor històric.
Més informació: El Periódico
Oristrell afirma que s'ha documentat de manera exhaustiva, però si el plantejament és de debò aquest, ja incorre en un greu error en fer que un patrici treballi com a metge, ni que sigui de l'emperador. Els metges a Roma eren estrangers o provenien de classes humils. Bé, fem-nos a la idea que només és una sèrie de riure i que no li podrem exigir gaire rigor històric.
Més informació: El Periódico
dimecres, de març 07, 2007
Les terceres termes romanes trobades a Sant Boi
Les excavacions arqueològiques realitzades a la plaça de la Constitució de Sant Boi de Llobregat han permès descobrir una mina de ferro ibèrica del segle V aC i els fonaments d'unes termes romanes del s. I d.C., les terceres que apareixen a la ciutat i totes pertanyents a la mateixa vi·la, d'una gran extensió. Els treballs, finançats per l'ajuntament de Sant Boi, pràcticament han finalitzat i la zona excavada ha estat recoberta per protegir els vestigis a l'espera de decidir què s'hi fa. Entre les troballes destaca un petit bust d'una dona romana.
La Vanguardia (a través de Commentariola Hispaniae) i Ajuntament de Sant Boi.
La Vanguardia (a través de Commentariola Hispaniae) i Ajuntament de Sant Boi.
dimarts, de març 06, 2007
Eivissa i el Campello: l'asfalt devora el patrimoni
Fa un temps Sergi Ferrús ens alertava d'una denúncia de la Colla Muntanyenca davant el perill que corria la vil·la romana trobada en les obres de circumval·lació del Campello (l'Alacantí). Ara la Conselleria de Cultura valenciana ha autorizat la destrucció parcial del jaciment per permetre la continuació de les obres, malgrat que alhora reconeix que no s'han acabat els estudis arqueològics. En concret la zona que serà destruïda inclou abocadors i sitges, entre altres materials, tots ells qualificats de poc valor. Des de l'escassa informació de què disposo em pregunto: si no s'han acabat els estudis arqueològics com es pot jutjar el poc valor d'una part del jaciment? Per què continuar les obres quan encara no sap si caldrà modificar-ne el traçat en cas que es conclogui que el conjunt mereix ser preservat?
Trobareu un ampli recull de premsa i fotos de tot el procés al web de la Colla Muntanyenca del Campello i la informació actualitzada a Commentariola Hispaniae.
D'altra banda ens hem assabentat a través de la Flauta de Pan que les infrastructures en construcció a Eivissa continuen destruint el patrimoni arqueològic d'aquesta illa, com ens hem fet ressò diverses vegades aquí. Ara l'autovia de l'aeroport ha malmès ja part de les restes d'una altra vil·la romana (o punicoromana) sense previ avís ni sense cap estudi previ. La resta del jaciment, que sí està en aquest moment sent objecte d'una excavació arqueològica, està amenaçada per la continuació de la via. Aquest és el tercer jaciment destruït en part o totalment per la nova autopista.
Més informació: Diario de Ibiza.
És casualitat que els governs que mostren tan poc respecte pel patrimoni històric -el valencià i eivissenc- tinguin les mateixes sigles? Per no parlar també del seu poc respecte pel patrimoni natural o lingüístic. Segur que no són els únics, però sens dubte en són els capdavanters. Ja en tenim prou!
Trobareu un ampli recull de premsa i fotos de tot el procés al web de la Colla Muntanyenca del Campello i la informació actualitzada a Commentariola Hispaniae.
D'altra banda ens hem assabentat a través de la Flauta de Pan que les infrastructures en construcció a Eivissa continuen destruint el patrimoni arqueològic d'aquesta illa, com ens hem fet ressò diverses vegades aquí. Ara l'autovia de l'aeroport ha malmès ja part de les restes d'una altra vil·la romana (o punicoromana) sense previ avís ni sense cap estudi previ. La resta del jaciment, que sí està en aquest moment sent objecte d'una excavació arqueològica, està amenaçada per la continuació de la via. Aquest és el tercer jaciment destruït en part o totalment per la nova autopista.
Més informació: Diario de Ibiza.
És casualitat que els governs que mostren tan poc respecte pel patrimoni històric -el valencià i eivissenc- tinguin les mateixes sigles? Per no parlar també del seu poc respecte pel patrimoni natural o lingüístic. Segur que no són els únics, però sens dubte en són els capdavanters. Ja en tenim prou!
dilluns, de març 05, 2007
Premià de Mar descobreix el seu passat romà
Divendres passat es va presentar a la premsa el jaciment romà de Can Farrerons, datat entre els segles III-VI dC i descobert a Premià de Mar durant unes obres l'any 2000. Es tracta d'un edifici octogonal de més de 700 m² amb més d'una vintena d'habitacions. L'edifici formava part d'un gran vil·la residencial i agrícola. L'estat de conservació és excepcional, amb murs de dos o tres metres, gràcies al fet que aquest edifici ha estat tapat per la sorra i els sediments de la riera de Santa Anna durant segles.
La construcció va ser usada successivament com a termes privades, espai de premsat i magatzem, taller de fosa de metalls i necròpolis. S'hi han conservat uns banys amb hipocaust, piscines amb aigua freda, aigua temperada i aigua calenta i una petita banyera. Del període posterior s'hi ha trobat una premsa d'oli o vi, que demostraria que l'ús industrial va rellevar al residencial. Des del moment en què es va descobrir s'ha excavat tota la zona i a la vora s'hi ha trobat fins i tot una petita necròpolis.
No és la primera troballa d'època romana a la vila, sinó que des de fa vuitanta anys se n'han anat un bon nombre, malgrat que la febre constructora dels anys setantes va fer desaparèixer restes de gran valor. Ara, un cop acabades les excavacions, l'ajuntament preveu fer un museu en l'espai, que ha quedat subterrani. Mentrestant els premianencs que ho vulguin podran veure les restes de Can Farrerons a través de visites guiades que s'organitzaran en els propers mesos.
Més informació: Punt Diari / Història de Premià de Mar
divendres, de març 02, 2007
Torna Antígona a la Biblioteca de Catalunya
La tragèdia Antígona de Sòfocles en l'excel·lent muntatge de la companyia La perla29 i sota la direcció d'Oriol Broggi torna a representar-se en el mateix captivador entorn de la Biblioteca de Catalunya al cap d'un any de la seva estrena. En una entrada anterior, en ocasió de la concessió dels premis Butaca, vaig donar-ne la meva opinió.
Ah! i el 5 de maig, 22 h. - 6 de maig, 19 h, serà al Teatre Monumental de Mataró.
Antígona,
Biblioteca de Catalunya, Barcelona,
5 - 29 de març, de dilluns a dijous, 21:30.
Més informació.
Ah! i el 5 de maig, 22 h. - 6 de maig, 19 h, serà al Teatre Monumental de Mataró.
Antígona,
Biblioteca de Catalunya, Barcelona,
5 - 29 de març, de dilluns a dijous, 21:30.
Més informació.
Apareix una domus a la plaça de toros de Tarragona
La troballa de restes pertanyents a una gran casa romana del segle I d.C. en les obres de remodelació de la plaça de toros modernista de Tarragona per fer-ne un espai multidisciplinari retardaran la finalització d'aquest projecte, a més de fer-lo replantejar. L'alt valor de les troballes (un mur de carreus) i la possibilitat que apareguin mosaics obliga a traslladar la construcció de l'edifici de serveis a una altra zona del recinte.
Més informació: Avui / Diario de Tarragona
Més informació: Avui / Diario de Tarragona