L'aqüeducte d'Eivissa

Aqüeducte de s'Argamassa
Foto original d'Ana Ovando.

Més d'una vegada he parlat aquí de l'aqüeducte romà d'Eivissa, amenaçat, com altres restes del patrimoni històric de l'illa, per la voracitat constructora/destructiva que sembla imparable. Però fins ara no n'havia vist cap foto. Ana Ovando ha aprofitat uns viatges evangelitzadors a Eivissa per fer un exhaustiu reportatge fotogràfic d'aquestes restes de Santa Eulària del Riu, que ens regala en el seu espai de Flickr. Feu-hi una ullada, que val la pena. Sense tenir les arcades tan espectaculars que hi acostumem a associar, és un jaciment molt interessant que necessita ser protegit i adequat per a la visita immediatament. Que no tan sols de sol i platja viu el turista!!

D'altra banda esperem que la bona nova tic-nològica divulgada per ella fructifiqui i puguem tenir notícies de primera mà sobre la situació a Eivissa a través dels blocs clàssics que ja s'hi han iniciat.

Oposicions de llatí i grec 2007-2010 a Catalunya

Segons el document provisional de la proposta d'acord de la Mesa Sectorial d'Educació sobre l'oferta d'ocupació a Catalunya durant el període d'implantació de la LOE (2007-2010), les places previstes per a grec i llatí i per als propers anys són les de la taula inferior (i tan inferior que m'ha quedat!). Aquesta nova oferta suposa un canvi important respecte a l'anterior proposta, sobretot pel que fa l'absència de convocatòria del 2008. Malgrat que la del 2007, amb un total de 6.856 places en tots els cossos, es presenta com la convocatòria més nombrosa que mai ha fet el Departament, les places de grec i llatí resulten força minses, especialment si es comparen amb altres matèries, fins i tot filosofia o francès, que també passen hores magres.

	2007	2008	2009	2010	total
Grec	20	0	20	20	60
Llatí	20	0	20	20	60
Cultura clàssica	0	0	0	0	0

Antígona triomfa als Premis Butaca

Antígona, la tragèdia de Sòfocles, en la producció dirigida per Oriol Broggi, va ser la gran triomfadora de la nit dels Premis Butaca. Es tracta d'una obra de petit format però que es va endur dos dels guardons més importants -els premis al millor muntatge i a la millor direcció-, passant cotra pronòstic per davant de grans produccions del Teatre Nacional de Catalunya i del Teatre Lliure.

Malgrat que l'obra va començar a ser representada en un espai bell però tan poc habitual com una sala gòtica de la Biblioteca de Catalunya, actualment gira per teatres convencionals de Catalunya. Si no l'heu vista i en teniu l'oportunitat vegeu-la, val la pena. La posada en escena minimalistament a la japonesa i el treball dels actors són esplèndids, malgrat que en destacaria Clara Segura en el paper de la protagonista. Una magnífica manera de posar els clàssics al dia.

Notícia: Vilaweb

La lloba capitolina no és etrusca sinó medieval

La famosa escultura de la lloba capitolina, fins ara considerada una obra mestra de l'art etrusc, és en realitat un bronze elaborat a l'alta edat mitjana, segons ha demostrat Anna Maria Carruba, a qui el 1997 se'n va encarregar la restauració. L'escultura, símbol de Roma i, per extensió, de la civilització romana, representa la lloba que va alletar els bessons Ròmul i Rem i es conserva als Musei Capitolini. Mentre ja se sabia que els bessons havien estat afegits cap al 1471, la lloba es datava entre el 480 i 470 a. C. Ara, però, l'estudi de Carruba ha revelat que tota l'escultura de la lloba és producte d'una sola fosa a la cera perduda, una tècnica medieval, i no segueix, per tant, la tècnica pròpia de la cera perduda de l'antiguitat, que consistia a fondre les diverses parts de la peça per separat i després soldar-les entre si.

Més informació: La Repubblica

Mosaics romans de Síria al Museu Egipci de Barcelona

Quaranta mosaics restaurats provinents de les vil·les romanes i esglésies de l'antiga Síria s'exhibeixen fins al 19 de març al Museu Egipci de Barcelona amb motiu de l'exposició Mosaics romans de Síria. Pintura de pedra. Els mosaics, que són datats entre el segle II i el VI i representen escenes de la vida quotidiana, animals i elements geomètrics i vegetals, vénen de la col.lecció d'art i arqueologia de Jordi Clos a l'Hotel Villa Real de Madrid. La mostra ja ha passat per Madrid, Aranjuez i Castelló, i ofereix, a més a més, una breu història de l'art del mosaic.

Mosaics romans de Síria. Pintura de pedra,
Fins al 19 de març
Museu Egipci de Barcelona,
C. València, 284.

Notícia: El periódico

Agustín García Calvo, Premio Nacional de traducció

Agustín García Calvo (Zamora, 1926) ha rebut avui el Premio Nacional de traducció d'enguany, concedit pel Ministeri de Cultura i dotat amb 15.000 euros, pel conjunt de la seva obra com traductor. Filòleg, escriptor i professor emèrit de la Universidad Complutense de Madrid, on va ser catedràtic de Filologia Llatina, García Calvo ha traduït del grec (Homer, Aristòfanes, presocràtics, Plató, Xenofont) i del llatí (Plaute, Virgili, Lucreci), a més de l'anglès (Shakespeare) i del francès (Marquès de Sade, Valéry).

Val la pena destacar -qui ho farà si no ho fem nosaltres?- que en la nòmina dels que han rebut el mateix premi hi ha una bona colla de filòlegs clàssics.

Després de la concessió del premi, García Calvo ha declarat que aquest premi pertany a la cultura del poder i es pot acceptar, però sense deixar de perdre de vista que el poder està en contra de la gent.

Amb tots els respectes per a la seva obra i la seva trajectòria -durant el franquisme va perdre la seva plaça universitària per donar suport a les protestes dels estudiants i es va exiliar- em sembla que aquesta frase reflecteix la contradicció entre el seu pensament i la seva manera d'actuar, de la mateixa manera que nega la legitimitat a l'Estat i la democràcia alhora que és l'autor de l'himne de la Comunitat de Madrid.

L'article de La vanguardia també diu que García Calvo ha traduït Sòcrates. Això sí que té mèrit, tant com l'expresident d'Argentina, Carlos Menem, que en una entrevista televisiva, a la pregunta de què llegia, va respondre que els clàssics: Plató, Aristòtil, Sòcrates... Així va acabar Argentina.

Primera valoració sobre la nau romana de la Vila Joiosa

El derelicte Bou-Ferrer, descobert l'any 2000 davant la costa de la Vila Joiosa (Marina Baixa), constitueix un dels jaciments arqueològics submarins més destacats del Mediterrani occidental, segons es desprèn dels resultats preliminars de la intervenció presentats a les cinquenes Jornades Internacionals d'Arqueologia Subaquàtica celebrades la setmana passada a Gandia. La importància de la troballa es deu no solament a les dimensions de la nau -de 30 m d'eslora-, sinó també al carregament de 1.200 àmfores conservades a l'interior i a la conservació de la fusta del vaixell enterrada en el fang. Per ara se n'han recuperat 40 àmfores de gàrum completes. Els arqueòlegs responsables daten el vaixell entorn de la meitat del segle I d.C. i el relacionen amb el comerç imperial cap al port de Roma.

Notícia: Terra

Troballes arqueològiques a Eivissa i Tarragona

Les últimes troballes arqueològiques a Eivissa en les obres del nou accés a l'aeroport han estat unes rases antigues de cultiu d'epoca púnica i romana i una petita i mal conservada necròpolis anterior a l'època imperial romana, ubicades als terrenys de la finca de Can Fonoll i que seran excavades en els pròxims dies.

D'altra banda una pedrera i unes restes d'habitatges d'època romana descoberts al terreny de la Rambla Nova on s'ha de construir el nou Teatre Tarragona no aturaran l'execució del projecte, sinó que hom es limitarà a documentar les troballes i a preservar-ne alguns elements.

Més informació: Europa Press / Diario de Ibiza / El periódico

Neix l'Associació Catalana de Neohel·lenistes

El 9 de novembre es presenta l'Associació Catalana de Neohel·lenistes en un acte que inclourà unes paraules de benvinguda de Carme Arenas, secretària general del PEN català, i una exposició sobre Els catalans i Catalunya a la literatura neogrega: una aproximació anecdòtica a càrrec de Rubén Montañés (Universitat Jaume I de Castelló). Ja es pot accedir al web de l'associació < http://www.neogrec.org >, on es troben la revista λαϊκή ἀγορά, una llista de traduccions i els ambiciosos projectes de l'entitat: fixar la transcripció del grec modern al català, elaborar un diccionari grec modern-català, editar traduccions i difondre les literatures gregues i catalanes en tots dos sentits.

Dijous, 9 de novembre de 2006, 8 h.
Sala del PEN català, Ateneu Barcelonès, c. Canuda, 6, 5è pis.
Barcelona