Torna al Colosseu una estàtua recuperada a Barcelona

L'estàtua d'un senador romà robada el 1986 del Colosseu de Roma hi tornarà avui al cap de vint anys. La peça de marbre, que data del segle II d.C., va aparèixer l'any passat al magatzem d'un antiquari de Barcelona i fins avui ha estat custodiada al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Notícia i foto: Vilaweb

On holidays

Aquest bloc es pren unes vacances. Bon estiu a tothom.

Asclepi a l'UVI

Si voleu saber com va la restauració i estudi de l'Asclepi-Serapis d'Empúries, que encara s'allargarà fins a finals d'any, podeu llegir-ne un article a l'Avui de dissabte passat.

S.O.S. Catalunya romana en miniatura

El fòrum de Tàrraco en maqueta.

A través de la llista d'Auriga s'ha distribuït un S.O.S. del qual val la pena fer-se ressò. Des de fa anys l'alumnat de l'IES Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat ha anat construint maquetes fonamentalment d'edificis i ciutats de la Catalunya romana sota el guiatge de la professora Conxita Collellmir. La finalitat és apropar els estudiants al món clàssic i fer-los entendre i valorar el nostre patrimoni cultural. L'exposició està formada per 40 maquetes, que ocupen 50 m2, i que reprodueixen els edificis següents:

• L'habitatge: domus, insulae, vil·les (incloses les de Torre Llauder, Els Munts i Sant Boi).
• Els espectacles públics: teatre de Mérida, teatre, amfiteatre i circ de Tàrraco.
• Les ciutats: Tàrraco, Bàrcino i Empúries.
• Els temples: els de Tàrraco, Bàrcino, Empúries i Vic.
• Les necròpolis: Plaça de la Vila de Madrid a Barcelona, necròpolis paleocristiana de Tàrraco.
• Les termes: les de Badalona i Sant Boi, les termes públiques del fòrum d'Empúries.
• Altres monuments: Arc de Berà, Torre dels Escipions, pont romà de Martorell, la Ciutadella de Roses, Partenó d'Atenes, Olímpia.
  

L'exposició va acompanyada de plafons explicatius, dossiers, vídeos i CDs. Aquest conjunt ha estat exposat en diversos llocs i es mostra habitualment a professors i alumnes. Actualment constitueix una exposició permanent al Centre de Recursos de Sant Boi. Però aquest està ubicat en un Centre d'Educació Infantil i Primària, que ara reclama les aules on estan exposades les maquetes, i per tant l'exposició es queda sense lloc. Per això es demana a les entitats, centres i persones amants de la cultura clàssica, amb possibilitats d'acollir el conjunt d'aquest material, que ajudin a trobar-li una nova ubicació. Si teniu alguna idea brillant per mantenir aquest valuós treball a la vista de tothom deixeu-la en els comentaris sense oblidar-vos de posar el vostre correu electrònic.

Podeu trobar infomació sobre l'exposició i la realització de les maquetes, amb una mostra virtual d'unes quantes d'elles al web del Centre de Recursos de Sant Boi. A més podeu consultar Els edificis romans a les aules una memòria en PDF de la llicència d'estudis desenvolupada per Conxita Collellmir (2003-2004).

Novetats de Pol·lència

Un mosaic del segle II o III és la troballa més destacada d'aquest any a les excavacions del jaciment romà de Pol·lència, al municipi d'Alcúdia (Mallorca). Es tracta d'un mosaic, possiblement del segle II o III, en opus sectile, format per múltiples peces geomètriques de marbre i pissarra.

Les àrees d'excavacions actuals al jaciment són el camí sud del fòrum i la necròpolis. Aquest estiu s'han invertit uns 48.000 euros, amb unes 40 persones entre professionals i estudiants treballant-hi.

D'altra banda el proper 25 de juliol s'inaugurarà la remodelació del museu de Pol·lència, que feia 15 anys que no havia tingut cap millora.

Més informació: Diari de Balears

La papirologia està de moda

Avui comença a Montserrat el curs sobre papirs grecs del qual em vaig fer ressò fa un temps. Vilaweb ho publica i dedica un monogràfic del Diari de l'escola als papirs.

El Getty Museum torna dues peces a Grècia

El Getty Museum de Los Angeles, objecte d'un escàndol per unes antiguitats presumptament tretes il·legalment de Grècia i Itàlia, ha decidit retornar dues peces a Grècia. Els objectes són un relleu del segle VI a.C. de l'illa de Tassos i una pedra de tomba de Tebes del segle IV a.C.

El centre fa dies que negocia el retorn de peces, tant a Itàlia com a Grècia. En l'afer hi han estat involucrats la responsable d'antiguitats del museu, Marion True, i el marxant d'art Robert Hecht, tots dos acusats d'haver traslladat als Estats Units 82 obres d'art grecoromà amb mètodes il·legals. Pel que fa a Itàlia, el museu podria oferir a l'Estat italià 21 objectes. Marion True ha negat els càrrecs però ha dimitit.

Val la pena recordar aquí que la primera seu del Getty és una recreació, bastida a Malibú (Califòrnia) a principis dels anys 70, de la famosa Vil·la dels papirs d'Herculà destruïda en l'erupció del Vesubi del 79 d.C.

Notícia: Avui

L'arbre del meme-tic

Fa un parell de setmanes vaig penjar en aquest bloc una entrada per assajar una resposta a un meme o cadena blogosfèrica sobre la pregunta: Què consideres fonamental perquè la integració de les TIC a l’aula sigui possible? Ara ja podem veure gràficament quin és el resultat en forma d'arbre d'aquesta cadena desencadenada per Charo des de Los mundos de Yalocín. Doneu-hi una ullada perquè és força curiós, però tingueu en compte que és un meme, és a dir uns "deures" que es van passant virtualment d'un bloc a un altre. Sobretot no penséssiu pas que és una altra cosa menys etèria.

L'òpera Andromaca de Martín y Soler es representa a Granada i a València

El Festival Internacional de Música y Danza de Granada estrena avui una versió inèdita per a veus i quartet de corda de l'òpera Andromaca, que el compositor valencià Vicente Martín y Soler (1754-1806) va presentar el 1781 a Torí. L'espectacle es podrà veure també els dies 7 i 9 de juliol al claustre de l'edifici històric de La Nau de la Universitat de València dins de la programació de Serenates al Claustre, al mòdic preu de 5 €, en el marc d'un cicle dedicat a Martín y Soler.

L'obra és fruit de la recerca que Luis Llácer, membre del Quartet Canales, va realitzar a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid i a Torí. El material d'aquesta òpera va ser descobert per casualitat, igual que les parts instrumentals soltes d'Ifigenia in Aulide i la comèdia L'amor geloso.

La direcció escènica d'Andromaca, una coproducció de l'Institut Valencià de la Música amb la Societat Estatal de Commemoracions Culturals, anirà a càrrec d'Alexander Herold i la música serà interpretada pel Cuarteto Canales. Hi cantaran artistes valencians o lligats a València: Elena de la Merced, Flavio Oliver, José Ferrero, Beatriz Lanza, María José Martos i Pilar Moral.

Notícia: Europa Press

Robert Graves, mallorquí d'adopció

Ahir es va inaugurar la casa museu de Ca n'Alluny de Deià (Mallorca), dedicada a la vida i l'obra de Robert Graves (1895-1985). El poeta, novel·lista i assagista anglès hi va viure des del 1929 fins que va morir. De Graves són ben conegudes les seves obres dedicades al món clàssic: Els mites grecs, Jo, Claudi -que va inspirar la famosa sèrie de televisió-, La filla d'Homer, El comte Belisari o El velló d'or.

Justament durant aquesta setmana, segons ens adverteix ARLT, es dóna la possibilitat de llegir gratuïtament la seva biografia a Oxford Dictionary of National Biography, que ens informa de coses tan curioses com de la seva moguda vida amorosa, la seva fortuna en morir o que en la seva vellesa es va anar semblant cada cop més a un dels emperadors romans sobre els quals escrivia (i això no és pas un elogi).

Finalment demà començarà a la Fundació la Caixa de Palma el setè Congrés Internacional Robert Graves, que es fa cada dos anys.

ADDENDA:
És un bon moment per recordar una novetat editorial d'aquest any: Maria Rosa Llabrés, Robert Graves i el món clàssic, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner editor, 2006.

Notícia: Vilaweb.

Odi et amo

El llac de Garda des de la suposada vil·la de Catul, a Sirmió (S.G.).

Isabel Barceló ha llençat la proposta, per a tothom que vulgui participar-hi, de triar un poema de Catul i escriure allò que suggereix a cadascú. En la mateixa entrada trobareu una llista de tots els que s'hi van apuntant. No cal dir que la iniciativa i la bona acollida que ha tingut és una excel·lent mostra de l'actualitat d'aquest poeta llatí. A mi no m'ha costat gens enganxar-m'hi, perquè Catul és una de les meves debilitats literàries i, per tant, ja em perdonareu que m'enrotlli. Posats a escollir, he agafat el més breu, el 85, tot i que naturalment aquesta no és l'única raó: també és un dels meus preferits, de sempre.

Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.

En el web Gaius Valerius Catullus el trobareu traduït a molts idiomes (al menú de l'esquerra). I en el web del grup alemany Ista en podeu trobar una versió en hip-hop (lletra), segons vam poder saber a Los sueños de Hermes. En un principi volia oferir-ne una traducció pròpia, però a la fi m'he quedat amb la versió d'Antoni Seva, que podeu trobar a la Fundació Bernat Metge o a Quaderns Crema, perquè, al meu parer, ha aconseguit una naturalitat i una exactitud -les dues qualitats més necessàries per a una bona traducció- difícils de superar:

Odio i estimo. Com m'ho faig, potser em demanes.
No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo.

El que m'admira d'aquest poema és capacitat de sintetitzar de manera lapidària, en dos versos, un estat d'ànim complex, causat pels sentiments tan contradictoris com intensos que sent cap a la mateixa persona, i la perplexitat en què es troba en adonar-se que segueix estimant algú que li ha fet mal en el més profund del seu cor i, malgrat això, no es pot deseixir d'aquest amor estèril i destructor. Com es pot seguir estimant contra la raó, contra el seny, contra la voluntat, contra l'amor propi, contra el sofriment, contra la desesperança...?

Catul fou el primer que va saber transformar els sentiments personals d'amor, odi, amistat, despit o dolor -sentiments que tots hem experimentat en un moment o altre- en una obra poètica eternament perdurable. Per això nosaltres, lectors seus, no podem més que estar al costat del poeta, al costat de qui pateix, al costat de qui ens conta les seves dissorts, encara que sigui a través dels segles, com estaríem al costat d'un amic que necessita consol. No pot ser d'una altra manera.

Però, i Lèsbia? En aquesta història li toca el paper de dolenta, és clar. Però el pecat de Lèsbia va ser, senzillament, no estimar Catul de la mateixa manera com la va estimar ell. És un crim? Doncs no, és la cosa més natural del món. Quan algú s'enamora no hi ha cap garantia que serà correspost o que l'estimaran per sempre. És una aposta que es pot guanyar o perdre. Ara, com que la veu de Lèsbia no ens ha arribat, no sabrem mai com va anar realment tot, ni com era en veritat la dona que s'amaga rere els versos de Catul. Només podem especular-hi.

Jo no m'imagino Lèsbia com una noia frívola i superficial, sinó com una dona -ben conscient del seu atractiu i del seu poder- que sabia molt bé el que volia, i el que volia era conservar la llibertat, la llibertat personal a la qual les dones romanes de classe alta havien arribat a mitjan segle I a.C. i que tant els havia costat guanyar. M'imagino que no volia sacrificar aquest bé preuat per cap home, ni que fos el seu marit -tot un cònsol- o un jove poeta desvagat o cap altre dels seus molts amants. Naturalment això no ho hauria pogut entendre mai cap home romà, ni el més apassionat dels poetes, com Catul, ni un moralista conservador, com Ciceró -en cas que fos Lèsbia la Clòdia que tant va blasmar. Però allò que sens dubte no s'hauria pensat mai Lèsbia és que el preu de la seva llibertat seria tan alt: passar a la posteritat, pels segles dels segles, com la dona cruel que va fer patir un poeta immortal. És clar que també ens podem preguntar: hauria esdevingut eterna la poesia de Catul sense Lèsbia?

Dénia demana voluntaris per excavar la ciutat romana

Dénia excavarà l'Hort de Morand per rescatar en tres anys les restes de la ciutat romana. Els treballs arqueològics comencen el dilluns vinent. L'ajuntament, que ja té 2.700 dels 25.000 m2, intentarà comprar-ne més per crear el parc arqueològic de l'antiga Dianium. Per a aquest estiu l'ajuntament ha fet una crida als ciutadans per participar com a voluntaris en els treballs. La campanya, amb el nom d'Excave Dianium amb nosaltres, tindrà lloc del 18 de juliol fins al 15 de setembre. Els voluntaris prendran part en la feina d’excavació, neteja i inventari dels materials arqueològics i, a més, se’ls impartiran sessions pràctiques sobre alguns aspectes de l’arqueologia romana de Dénia i la Mediterrània.

O sigui que si esteu desvagats i no sabeu què fer aquest estiu, podeu provar de fer d'arqueòlegs a Dénia.

Més informació: Vilaweb Dénia.