Els treballs d'un escriptor herculi

Homenatge a Joan F. Mira

Segons ens informa Vilaweb, Joan F. Mira (València, 1939), un dels millors escriptors actuals en llengua catalana, antropòleg i catedràtic de grec a la Universitat de Castelló, rebrà un homenatge avui per part de l'Institut Joan Lluís Vives, en la cloenda de la celebració a Castelló del desè aniversari de la seva creació. Paral·lelament l'editorial Proa ha reeditat una de les seves principals novel·les, Els treballs perduts, publicada originàriament el 1989 per l'editorial 3i4, com la primera pedra de la recuperació de tota l'obra de Mira. Els treballs perduts és el primer lliurament d'una trilogia que continua amb la dantesca Purgatori (2003, premi Sant Jordi) i amb una altra novel·la que l'autor està escrivint ara. Totes tres se situen a la ciutat de València, s’inspiren en un mite universal i tenen un dens substrat filosòfic. Els treballs perduts es basa en el mite d'Hèrcules i en el paganisme hel·lènic. El seu protagonista és un bibliotecari que hereta un palau del seu avi. El seu somni de fer-hi una gran biblioteca topa amb els interessos de la família, que vol vendre l'edifici a uns especuladors immobiliaris. El pròleg de Joan Josep Isern lliga cada capítol amb els dotze treballs d’Hèrcules i descobreix les afinitats de la novel·la amb l'Ulisses de Joyce. Per acabar potser convé advertir que les novel·les de Mira no són aptes per a tot tipus de públic.

Cullera arqueològica

Des de terres valencianes ens arriba també la notícia, apareguda al diari Levante i a Culturaclasica.com (23/10/2005) , dels resultats de la campanya arqueològica realitzada enguany a Cullera, en un terreny del carrer Agustí Olivert que correspon a la zona del port tardoantic (segles V i VI). Ara s'han trobat les restes d'una taverna romana, que s'afegeixen a les d'un magatzem portuari d'àmfores i una fàbrica de salaons excavades en campanyes anteriors. Els arqueòlegs sospiten, a més, de l'existència d'unes termes veïnes.

Bush imperator

Finalment a La vanguardia d'avui cal destacar un article de Neill Ferguson, professor d'història de la Universitat de Harvard, titulat Bush, Trajano y Adriano, en el qual estableix un paral·lelisme entre les campanyes militars nord-americanes de Bush i les de l'emperador romà Trajà, que va dur els límits de l'Imperi romà fins a la seva màxima extensió, incloent-hi Mesopotàmia (l'actual Iraq), malgrat que cau en l'escandalós error de confondre Dàcia amb Dalmàcia (Sèrbia). L'article acaba sospirant que el pròxim president dels EUA sigui un nou Trajà, el successor de Trajà que va retirar-se de les seves conquestes orientals i va optar per congraciar-se amb els pobles bàrbars i consolidar així l'Imperi. Potser val la pena recollir la citació que fa del venerable Gibbon en relació a Trajà: "Mentre la humanitat continuï donant més elogis i consideració cap als seus destructors que cap als seus benefactors, la set de glòria militar seguirà sent el vici de les figures i personalitats més encimbellades".

El jove Rubens i la mitologia

A la National Gallery de Londres s'ha inaugurat avui l'exposició Rubens: A Master in the Making, que permet veure un centenar d'obres de la primer etapa d'aquest artista flamenc. Si ens passegem pel recorregut virtual de la mostra podrem veure unes quantes de les pintures exposades, entre les quals moltes de tema mitològic i clàssic. Malgrat que aquest pintor exhuberant no és dels meus preferits, penso que val la pena veure-les, perquè no són pas de les més conegudes. Així es pot veure un Judici de Paris molt anterior a les dues versions més famoses que Rubens va fer de la mateixa escena, La caiguda de Faetont, i Demòcrit i Heraclit per posar-ne alguns exemples.

National Gallery, Londres
26 octubre del 2005 - 15 de gener del 2006

D'altra banda avui he sabut de l'aparició d'un bloc mitològic, Hilo de Ariadna escrit per una professora de grec de les Canàries. Això dels blocs s'estén com una taca d'oli fins i tot en els classicistes.

El llatí, una llengua internacional

Després de vint dies de reunions, dissabte passat es va cloure el sínode de bisbes. Entre les 50 propostes del bisbes n'hi ha una que m'interessa: la recuperació del llatí a les misses internacionals. Si voleu saber algunes de les altres propostes llegiu la notícia sencera.

D'altra banda el setmanari en llatí Ephemeris, amb seu a Varsòvia, dedica el tema de fons a l'aprovació del nou estatut a Catalunya, segons em va fer saber un informador que vés a saber si no és el mateix Ivanus Barcinonensis que signa l'article:

De charta magna catalanorum

Proximo die 30 mensis Octobri, in Senatu Catalano futura Charta Magna approbata est consensu 90% legatorum, post arduissimas ac longissimas disputationes inter omnes factiones politicas. Sola factio politica recusavit Chartam consignare, scilicet conservativa PP (Factio Popularis) quae, quamvis ingentem numerum suffragiorum in Hispania sibi asciscat (per octo annos nuper gubernaverat), parvissimum autem in Catalonia.

Apa, continueu-lo llegint.

Cal dir també que en el mateix setmanari hi ha un llarg comentari clarament contrari al nou estatut en la secció d'opinió. El mateix autor signa els altres articles de la mateixa secció i la lectura de tots ells ens dóna un perfil clarament definit de la seva orientació ppolítica. El seu argument més sorprenent és:

Numquam autem, in historia eius tota, Hispania natio foederata fuit. Civitas Hispana abhinc D annos exstat ita ut hodie sit.

L'autor, doncs, obvia que Catalunya, igual que València, va conservar els seus furs fins que van ser arrabassats per la força de les armes el 1714, amb una gran autonomia fiscal i en altres camps, i que el País Basc i Navarra els van conservar fins al segle XIX. Per a ell l'organització d'Espanya no ha variat en 500 anys d'història.

El membre de Zeus escandalitza el món de l'òpera

Un muntatge del Tannhäuser de Wagner al Gran Teatre de Ginebra ha provocat una gran polèmica a causa de la presència -anecdòtica enmig d'un ballet d'alt contingut eròtic del primer acte- d'una estrella del porno amb el membre viril en una erecció espectacular, intentant representar el rapte d'Europa per un Zeus amb cap de toro. Sigui dit de passada que jo, en canvi, el que trobo més criticable és la confusió entre el toro en què es va convertir Zeus per raptar Europa i el Minotaure, el nét postís d'Europa nascut amb cap de toro.

De tota manera les entrades per a l'espectacle s'han exhaurit, tot i que, segons Jean-Marie Blanchard, director general del Gran Teatre de Ginebra, no pas per aquest motiu (això, amic meu, no ho sabrem mai, que el públic de l'òpera és com és...).

Podeu llegir-ne la crònica de Xavier Cester a l'Avui: El poder dels atributs (PDF, amb foto de Zeus i Europa inclosa).


La malenconia arriba a París

Seguint amb la llarga ombra de la tradició clàssica, que salta allà on menys t'ho esperes, voldria fer referència a una exposició que es pot veure a París sobre la malenconia en l'art occidental des de Grècia fins al segle XX. Recordem que la noció de la malenconia neix en la medicina i la filosofia natural gregues i té una llarga vida en la medicina i l'imaginari occidentals. Per als qui no poguem anar a París, ens haurem de conformar amb una passejada virtual pel web de l'exposició.

Mélancolie, génie et folie en Occident
Galeries nationales du Grand Palais
13 octubre 2005 - 16 gener 2006

Astèrix "s'ens" cau al damunt amb extraterrestres inclosos

Fa uns dies em vaig fer ressò de la presentació davant els mitjans del nou llibre d'Astèrix amb tota la pompa a Brussel·les però sense poder dir res del continguts perquè eren top secret. Avui ha arribat a les llibreries i ja se'n sap l'argument.

Aquesta vegada Astèrix i Obèlix han d'evitar que dos extraterrestres, enemics entre si, s'apoderin de la poció màgica per dominar l'univers. Però la història es pot llegir en clau al·legòrica, perquè un dels alieníegenes sembla un dibuix de Walt Disney, mentre que l'altre evoca el manga japonès. Davant tots dos el còmic europeu, encarnat pels herois gals, és qui guanya la partida.

Per desgràcia en el cas de la versió catalana, publicada per Salvat, el títol de la portada ha sortit amb un imperdonable error gramatical: El cel s'ens cau al damunt en comptes de El cel ens cau al damunt. L'editorial ha demanat el retorn dels llibre i se'n podrà trobar una nova edició corregida a partir de dimecres o dijous de la setmana vinent. S'ha editat en 25 llengües de tot el món. El nombre d'exemplars que es distribueixen només a Europa és de 8 milions, dels quals 300.000 en castellà i 50.000 en català.

De tota manera caldrà veure si no continua la decadència que afecta la sèrie des de la mort del guionista Goscinny.

Per saber-ne més: Vilaweb / Avui.

Maqueta gegantina de la Tarragona romana

El Museu d'Història de Tarragona ha coordinat la construcció d'una maqueta gegantina de 21 metres quadrats que representa la Tàrraco d'època romana (s. II d.C.) i que servirà per commemorar l'aniversari de la declaració de patrimoni de la humanitat. S'hi han esmerçat 66.000 € i dos anys de feina, amb participació de desenes d'arqueòlegs i amb tota la infomació arqueològica disponible. Ara bé, el seu disseny permetrà actualitzar-la en el futur a partir de les recerques que es vagin produint. La maqueta restarà en exposició en el futur centre d'acollida turística que s'habilitarà a Ca l´Agapito, dins el nucli antic de la ciutat.

Més informació: La Vanguardia

En el mateix número de La Vanguardia podeu llegir un extens i interessant reportatge sobre els inconvenients de construir sobre l'antiga Tàrraco.

Torna a Barcelona l'Orestíada d'Èsquil

Després d'estrenar-se al Teatre Grec el 2004 i de representar-se a diversos llocs, torna a Barcelona, només durant tres setmanes, l'Orestíada en l'adaptació castellana de Carlos Trias i dirigida per Mario Gas. En el repartiment destaquen Vicky Peña, Constantino Romero i Emilio Gutiérrez Caba.

La representació condensa en dues hores la trilogia d'Èsquil composta per les tragèdies Agamèmnon, Coèfores i Eumènides. Tant Gas com Trias asseguren que l'obra, malgrat haver estat escrita fa 1.500 anys, conserva tota la seva actualitat: "Retrata comportaments essencials de l'ésser humà, aborda temes com la lluita pel poder, les passions, les traïcions, la guerra i el naixement de la democràcia".

Teatre Tívoli, Barcelona, 12-30 d'octubre.
Més informació: Avui

Finalment recordeu que Grècia és el país convidat a la fira internacional del llibre Liber, que se celebra a Madrid del 12 al 15 d'octubre.

El traçat del TAV destapa restes romanes prop de l´antiga Via Augusta

Les obres del traçat del Tren d'Alta Velocitat han posat al descobert nous jaciments arqueològics de l'època romana i prehistòrica a la Jonquera i Agullana, molt a prop d'on transcorria l'antiga Via Augusta. Un mil·liari (pedra que es col·locava al costat de les vies romanes per indicar les distàncies) de la Via Augusta i un edifici d'època romana, a més a més de vuit llars prehistòriques, han estat trobats pels arqueòlegs que aquests dies treballen en dos nous jaciments descoberts per les obres del tren, segons han explicat responsables de les excavacions.

Més informació: Diari de Girona

Escriptors grecs contemporanis a Barcelona

Malgrat que la finalitat d'aquest blog és difondre les notícies i activitats relacionades amb l'antiguitat grecoromana i la seva tradició en el món actual, no voldria que hi faltés un raconet per als descendents més o menys legítims (cum grano salis) de la Grècia clàssica. I precisament
avui ha estat el dia de la literatura grega actual a Barcelona, ja que diverses editorials han presentat novetats traduïdes del grec en català o castellà.

Així, al Palau Moja, hi havia prevista la presentació per part dels seus autors del volum que aplega dues narracions breus de Thanassis Valtinós "La retirada dels nou" i "Blau fosc, gairebé negre" i de la novel·la Receptes perilloses d'Andreas Staikos, centrada en un peculiar triangle amorós que té com a fil conductor el plaer grec per la bona cuina -ambdós volums traduïts per Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí i publicats per Pagès Editors. Igualment es presenta el llibre Amb pomes escampades de Maria Lainá i Haris Vlavianós, editat per la Institució de les Lletres Catalanes, com a fruit del treball del Seminari de Traducció que aquesta institució organitza a Farrera (Pallars Sobirà).

Coincidint amb aquestes novetats, Pagès editors acaba de publicar Històries de Xipre del xipriota Iorgos F. Pieridis, una selecció de narracions traduïda per Eusebi Ayensa.

D'altra banda avui també s'ha presentat a Barcelona la versió castellana Amor, verano y guerra, de l'escriptora grega Eugenia Fakinu, en traducció d'Ersi Samará (Editorial Sirpus), una novel·la que s'apropa a la història més recent de Grècia, des del 1919, a través de la vida de Maria, filla d'un pastor de l'illa de Sime, que emigra a Egipte.

Així doncs, se'ls ha girat feina (o lectura) als qui vulguin seguir la literatura grega actual publicada al nostre país.

Més informació: Vilaweb i Europa Press

Finalment retrocedim a l'època bizatina -mal dita bizantina com insistia l'Alexis Eudald Solà- per recordar que ahir es va inaugurar la restauració de la Torre del Tresor el monestir de Vatopedi, al mont Athos, una república monàstica del nord de Grècia, a càrrec de la Generalitat de Catalunya com a acte de desgreuge pels estralls fets pels almogàvers fa set segles. Ja ho vaig recollir al Laberint de l'actualitat fa uns dies i ahir Francesc Puigpelat, autor de La ruta dels almogàvers (Proa, 2001), va obrir la polèmica amb un article crític envers l'acte.

Els dies de Dèdal

Si no vaig errat aquest és el primer blog sobre món clàssic en català. La meva intenció és anar publicant-hi les notícies i tot tipus d'informacions relatives a la civilització grecoromana que, per un motiu o un altre, siguin actualitat. Òbviament no n'hi haurà cada dia i, per tant, apareixeran quan toquin (o quan em sigui possible). Aquest blog és el successor de l'apartat de notícies del Laberint de l'actualitat i espero que el canvi de format li doni nova vida. Imagino que, amb el format de blog, em serà més fàcil deixar-hi caure, de tant en tant, alguna opinió personal i espero que els eventuals lectors seran benèvols. De tota manera qui vulgui pot deixar els seus comentaris a qualsevol dels posts: no cal dir que, mentre siguin correctes, tots seran benvinguts, tant si són favorables com si no. Si més no, així sabré que algú els ha llegit.