dimarts, de febrer 28, 2012
dilluns, de febrer 27, 2012
Legionaris pompeians i cesarians van esbatussar-se al Lluçanès?
A més de mirar el programa Oristà: romans al Lluçanès, podeu llegir l'entrevista a l'arqueòleg Joan E. Garcia Biosca, que revela algunes "trampes" de Sota terra: de vegades reexcaven objectes, "condensem i dramatitzem en 3 dies un treball que en la recerca real són anys de dedicació".
diumenge, de febrer 26, 2012
Savis i filòsofs: prendre's la vida amb filosofia, CaixaForum Girona
Al CaixaForum Girona tindrà lloc el cicle de conferències titulat Savis i filòsofs: prendre's la vida amb filosofia, sobre filosofia clàssica, del 28 de febrer al 27 de març de 2012, sota la coordinació de Francesc Casadesús,
Notícia: El Punt Avui
- 28/02/2012: La filosofia com a saber pràctic, a càrrec de Tomàs Calvo,
- 06/03/2012: Epicur: el plaer com a mètode per a la pràctica ètica, a càrrec de Montserrat Jufresa,
- 13/03/2012: La filosofia com a iniciació, a càrrec d'Alberto Bernabé,
- 20/03/2012: La teràpia de la filosofia: guia pràctica per a problemes d'avui, a càrrec de Ramón Román,
- 27/03/2012: Saviesa i filosofia, A càrrec de Francesc Casadesús
Notícia: El Punt Avui
dijous, de febrer 23, 2012
VI Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques, a Barcelona
El Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats organitza les VI Jornades de didàctica de les llengües clàssiques
el 16 i 17 de març del 2012 a la Casa de Convalescència de Sant Pau (ICE-UAB).
Programa
Divendres 16
9.00 – 9.30: Recepció i recollida de la documentació
9.30 – 10.00: Acte de benvinguda
10.00 – 11.00: Ponència inaugural. L’any de la paraula viva. Hel·lenistes i llatinistes al llarg dels cent anys de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a càrrec de Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC i catedràtica de llatí de la UdG
11.00 – 11.30: Pausa
11.30 – 14.00: Intercanvi d’experiències:
- La societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC, a càrrec de Montserrat Jufresa
- Camp d’Aprenentatge de Tarragona, a càrrec de Joana Virgili
- Ensenyar a aprendre: continguts curriculars de clàssiques en llengua anglesa, a càrrec d’Isabel Peinado
- Experiència d’una trobada de 270 alumnes de llatí de quart d’ESO, a càrrec de Montse Fiol, Jenny Triviño i Lina Vilamitjana de l’ICE de la UdG
16.00 – 17.00: Intercanvi d’experiències:
- Passejada epigràfica per Tàrraco, a càrrec de Meritxell Blay i Sergi Ricart
- Món clàssic i projectes europeus, a càrrec d’Anna Saurí
- Taller de traducció, a càrrec de Joan Alberich
- Taller de literatura (Plaute), a càrrec de Matías López
- Taller de jocs i videojocs, a càrrec d’Oriol Ripoll
- Taller sobre la ciutat romana, a càrrec de Joana Virgili
- Taller de grec oral, a càrrec de Mario Díaz
9.00 – 10.00: Trobada col·loqui amb l’Editorial Alpha: Perspectiva actual i futura de la col·lecció Bernat Metge
10.00 – 11.30: Espai de debat: Les matèries de clàssiques dins l’organització curricular del centre
11.30 – 12.00: Pausa
12.00 – 13.15: Trobada amb l’escriptora M. Carme Roca, autora de les novel·les Barcino i Escollida pels déus
13.15 – 14.00: Acte de cloenda a càrrec de Guadalupe Golobardes i Conxita Collellmir
Informació i inscripció
Dies i lloc: divendres 16, de 9.00 a 19.00 h; dissabte 17, de 9.30 a 14.00 h. ICE UAB, Casa de Convalescència. Recinte de Sant Pau, Sant Antoni Maria Claret, 167.
Inscripció a partir del 9 de gener. Es pot fer personalment a les oficines del Col·legi (horari de 9 a 14 h. i de 16 a 20 h.) i per Internet: http://www.cdl.cat.
Preu: 40 euros
Activitat reconeguda dins el Pla de Formació del Departament d’Educació
Programa (PDF)
dimecres, de febrer 22, 2012
Déus i mites de l’antiguitat. L'evidència de la moneda d'Hispània, exposició al MAC
Déus i mites de l’antiguitat. L'evidència de la moneda d'Hispània és una exposició organitzada pel Gabinet Numismàtic de Catalunya que proposa una aproximació a les divinitats, als mites i als cultes dels habitants de la península Ibèrica: grecs, fenicis i cartaginesos, poblacions indígenes i romans.
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Montjuïc, Barcelona
23 de febrer de 2012 - 17 de març de 2013
Més informació
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Montjuïc, Barcelona
23 de febrer de 2012 - 17 de març de 2013
Més informació
dimarts, de febrer 21, 2012
Diàlegs d'escriptors actuals amb els clàssics grecollatins
La Societat Catalana d’Estudis Clàssics ha organitzat, per als propers mesos d’hivern i primavera, un cicle de conferències que, sota el títol de Diàlegs, proposa a quatre escriptors que reflexionin sobre la relació de les seves obres amb els clàssics grecollatins
- 28 febrer: Joan Margarit
- 15 març: Josep Piera
- 17 abril: Susanna Rafart
- 10 maig: Teresa Costa-Gramunt
dissabte, de febrer 18, 2012
Simposi Internacional Mite i Màgia a Grècia i Roma, UPF, Barcelona
L'Institut Universitari de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra organitza a Barcelona, el Simposi Internacional Mite i Màgia a Grècia i Roma que tindrà lloc des del dimecres 21 al divendres 23 de març. Trobareu tota la informació en aquest web.
divendres, de febrer 17, 2012
Curs Arqueologia i didàctica a Tarragona
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona organitzen un curs d’especialització en diversos temes relacionats amb l’arqueologia clàssica impartit per investigadors de l’ICAC i els professors del CdA, adreçat a la professorat d’Educació Primària i Secundària, per bé que també és un curs obert als estudiants de Ciències de l’Educació i al públic en general.
Enguany el curs està dedicat a Arqueologia i didàctica i s’articula entorn una sèrie de sessions docents que reflectiran els aspectes fonamentals tècnics d’aquesta ciència, amb al·lusions directes a la ciutat de Tàrraco, seguides d’unes sessions de treball d’aplicacions didàctiques sobre els temes presentats.
Dilluns 27 de febrer
17,30 a 19 h Tècniques d’excavació: arqueologia a l’abast, a càrrec de Joaquín Ruiz de Arbulo,
19 a 20 h Un exemple d’excavació. Aplicació didàctica, a càrrec de Jordi Tortosa.
Dimarts 28 de febrer
17,30 a 19 h Experimentació sobre tècniques constructives en època ibèrica a càrrec de Carme Belarte.
19 a 20 h Experiències didàctiques entorn als sistemes constructius a càrrec de Núria Montardit
Dimecres 29 de febrer
17,30 a 19 h El paper de l’exèrcit a las obres públiques a càrrec de Joaquin Ruiz de Arbulo.
19 a 20 h Presentació del material didàctic: Els legionaris més enllà de la guerra a càrrec de Núria Montardit.
Dijous 1 de març
17,30 a 19 h L’escultura romana a Tàrraco càrrec d’Eva Koppel? / Isabel Rodà?
19 a 20 h El Sarcòfag d’Hipòlit un exemple d’escultura i lectura iconogràfica a càrrec de la a càrrec de Joana Virgili.
Divendres 2 de març
17,30 a 19 h La difusió de la cultura romana a través de l’escriptura, a càrrec de Diana Gorostidi.
19 a 20h Experiències didàctiques entorn a l’escola romana a càrrec de Marta Segura Pont.
Dissabte 3 de març 9 a 13h
Realització de tallers didàctics, a escollir, amb l’aplicació directa del material didàctic emprat per els alumnes, segons nivells: El legionari, Taller d’arqueologia, El pedagog, La medicina romana. A càrrecde N. Montardit, M. Segura, J. Tortosa i M.J. Virgili.
La resta d’hores, fins a completar les 30 h, correspondran a treballs relacionats amb el tema objecte d’aquest seminari per via telemàtica.
Lloc de realització:
Dies 27 de febrer al 2 de març a l'ICAC, Plaça d’en Rovellat, s/n – 43003 Tarragona;
Dia 3 de març al Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona
Inscripció i més informació
Enguany el curs està dedicat a Arqueologia i didàctica i s’articula entorn una sèrie de sessions docents que reflectiran els aspectes fonamentals tècnics d’aquesta ciència, amb al·lusions directes a la ciutat de Tàrraco, seguides d’unes sessions de treball d’aplicacions didàctiques sobre els temes presentats.
Dilluns 27 de febrer
17,30 a 19 h Tècniques d’excavació: arqueologia a l’abast, a càrrec de Joaquín Ruiz de Arbulo,
19 a 20 h Un exemple d’excavació. Aplicació didàctica, a càrrec de Jordi Tortosa.
Dimarts 28 de febrer
17,30 a 19 h Experimentació sobre tècniques constructives en època ibèrica a càrrec de Carme Belarte.
19 a 20 h Experiències didàctiques entorn als sistemes constructius a càrrec de Núria Montardit
Dimecres 29 de febrer
17,30 a 19 h El paper de l’exèrcit a las obres públiques a càrrec de Joaquin Ruiz de Arbulo.
19 a 20 h Presentació del material didàctic: Els legionaris més enllà de la guerra a càrrec de Núria Montardit.
Dijous 1 de març
17,30 a 19 h L’escultura romana a Tàrraco càrrec d’Eva Koppel? / Isabel Rodà?
19 a 20 h El Sarcòfag d’Hipòlit un exemple d’escultura i lectura iconogràfica a càrrec de la a càrrec de Joana Virgili.
Divendres 2 de març
17,30 a 19 h La difusió de la cultura romana a través de l’escriptura, a càrrec de Diana Gorostidi.
19 a 20h Experiències didàctiques entorn a l’escola romana a càrrec de Marta Segura Pont.
Dissabte 3 de març 9 a 13h
Realització de tallers didàctics, a escollir, amb l’aplicació directa del material didàctic emprat per els alumnes, segons nivells: El legionari, Taller d’arqueologia, El pedagog, La medicina romana. A càrrecde N. Montardit, M. Segura, J. Tortosa i M.J. Virgili.
La resta d’hores, fins a completar les 30 h, correspondran a treballs relacionats amb el tema objecte d’aquest seminari per via telemàtica.
Lloc de realització:
Dies 27 de febrer al 2 de març a l'ICAC, Plaça d’en Rovellat, s/n – 43003 Tarragona;
Dia 3 de març al Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona
Inscripció i més informació
dimecres, de febrer 08, 2012
Arqueomanía i la colonització grega a Ibèria
El capítol "El jardín de las Hespérides" del programa de la 2 Arqueomanía està dedicat a la presència grega a la península Ibèrica antiga, sense oblidar-se d'Empúries, naturalment.
dissabte, de febrer 04, 2012
Aprimar o desnaturalitzar la universitat? Article de Borja de Riquer
Aprimar o desnaturalitzar la universitat? Article de Borja de Riquer publicat al diari Ara el 03/02/2012.
Els polítics i administradors que han d'aplicar mesures restrictives no sempre avaluen prou bé les conseqüències que poden comportar a mitjà i llarg termini. Hi ha decisions que esdevenen irreversibles pel funcionament d'un servei públic, atès que no signifiquen simplement reduir costos i gastar menys, sinó desmuntar la feina feta, acomiadar professionals de prestigi i desnaturalitzar el servei. Això pot passar a la Universitat Autònoma de Barcelona si es tira endavant el pla de reducció de despeses aplicat al personal docent i investigador que ha confegit l'equip rectoral. L'Autònoma de Bellaterra, que ha estat pionera entre les universitats espanyoles en la renovació docent, que està situada en els nivells més alts dels rànquings de qualitat d'investigació i que ha estat un referent històric pel seu compromís cívic i polític, sembla que vol oblidar els seus signes identitaris i optar pel suïcidi, o si més no per amputar bona part dels seus membres. L'equip de govern de l'Autònoma, tot i haver estat desautoritzat pel claustre el 20 de desembre, quan va ser refusat l'informe sobre la seva gestió -és el primer cop que passa-, vol tirar endavant un projecte que, simptomàticament, penalitza de manera severa les humanitats en general i molt particularment la Facultat de Filosofia i Lletres.
Les humanitats tornen a aparèixer com les víctimes fàcils del discurs utilitarista tan de moda entre alguns polítics i tecnòcrates: són uns estudis "prescindibles", poc útils. Ja fa temps que davant l'onada de menyspreu amb les humanitats s'han publicat nombrosos escrits, com el conegut llibre de Martha Nussbaum, que ens ha recordat que la salut de la democràcia, i molt més en moments confusos com els actuals, requereix l'existència del pensament crític, de tenir criteri. Explicar i comprendre el conjunt de sabers i d'experiències acumulades pel gènere humà és fonamental si volem que les noves generacions tinguin capacitat per comprendre el món en tota la seva complexitat i el seu entorn social i cultural més pròxim. Desenvolupar la crítica i conrear la capacitat imaginativa i de discerniment serveix per adaptar-se millor al difícil món actual. Les humanitats poden ser un antídot als discursos fàcils de l'utilitarisme de la raó econòmica i simplificadora, només interessats en el rendiment a curt termini i defensors d'uns valors que si s'imposen crearan una societat plena de tècnics mesells, poc capacitats per a la reflexió i per a l'ús de la paraula.
Doncs bé, la Facultat de Filosofia i Lletres concentra el 40% de la retallada de tota la UAB, tot i ser un centre amb gran nombre de doctorats i màsters d'excel·lència, projectes d'investigació estatals i europeus, trams d'investigació concedits i, fins i tot, haver obtingut recentment una avaluació d'excel·lència científica d'una comissió europea. L'aplicació del pla previst implicarà la desaparició de mig centenar de places de personal docent, amb l'acomiadament de professorat jove i competent (associats i lectors). No es podrà oferir cap perspectiva de futur als doctorands, becaris i alumnes de màster, fet que comportarà el progressiu deteriorament dels equips de recerca construïts amb molts esforços durant les últimes dècades. A més, els criteris emprats per calcular la càrrega docent (grups de fins a 140 alumnes) penalitzen de manera especial els centres més grans, com és el cas de les Facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències, la qual cosa afectarà notablement la qualitat docent. No ens hem d'estranyar d'aquestes actituds si tenim en compte que alguns dels màxims responsables de la UAB han sostingut públicament que "és igual fer classe a 50 alumnes que a 150". Sembla que des de la conselleria d'Economia es defensa la tesi que cal "aprimar les universitats", i que en el cas de l'Autònoma això hauria de significar reduir-la fins a un 75% del que és ara. Aquesta amputació, o purga , només pot ser considerada com una clara desautorització de la feina feta fins ara. Margaret Thatcher, als anys 80, va aprimar de tal manera les universitats públiques britàniques que la gran majoria encara no s'han recuperat del cop i han perdut pistonada, prestigi i excel·lència. Si no hi posem remei, a la UAB i a totes les universitats públiques catalanes pot passar el mateix, i així avançarem cap a la construcció d'una societat tan utilitarista com apàtica i analfabeta.
Els polítics i administradors que han d'aplicar mesures restrictives no sempre avaluen prou bé les conseqüències que poden comportar a mitjà i llarg termini. Hi ha decisions que esdevenen irreversibles pel funcionament d'un servei públic, atès que no signifiquen simplement reduir costos i gastar menys, sinó desmuntar la feina feta, acomiadar professionals de prestigi i desnaturalitzar el servei. Això pot passar a la Universitat Autònoma de Barcelona si es tira endavant el pla de reducció de despeses aplicat al personal docent i investigador que ha confegit l'equip rectoral. L'Autònoma de Bellaterra, que ha estat pionera entre les universitats espanyoles en la renovació docent, que està situada en els nivells més alts dels rànquings de qualitat d'investigació i que ha estat un referent històric pel seu compromís cívic i polític, sembla que vol oblidar els seus signes identitaris i optar pel suïcidi, o si més no per amputar bona part dels seus membres. L'equip de govern de l'Autònoma, tot i haver estat desautoritzat pel claustre el 20 de desembre, quan va ser refusat l'informe sobre la seva gestió -és el primer cop que passa-, vol tirar endavant un projecte que, simptomàticament, penalitza de manera severa les humanitats en general i molt particularment la Facultat de Filosofia i Lletres.
Les humanitats tornen a aparèixer com les víctimes fàcils del discurs utilitarista tan de moda entre alguns polítics i tecnòcrates: són uns estudis "prescindibles", poc útils. Ja fa temps que davant l'onada de menyspreu amb les humanitats s'han publicat nombrosos escrits, com el conegut llibre de Martha Nussbaum, que ens ha recordat que la salut de la democràcia, i molt més en moments confusos com els actuals, requereix l'existència del pensament crític, de tenir criteri. Explicar i comprendre el conjunt de sabers i d'experiències acumulades pel gènere humà és fonamental si volem que les noves generacions tinguin capacitat per comprendre el món en tota la seva complexitat i el seu entorn social i cultural més pròxim. Desenvolupar la crítica i conrear la capacitat imaginativa i de discerniment serveix per adaptar-se millor al difícil món actual. Les humanitats poden ser un antídot als discursos fàcils de l'utilitarisme de la raó econòmica i simplificadora, només interessats en el rendiment a curt termini i defensors d'uns valors que si s'imposen crearan una societat plena de tècnics mesells, poc capacitats per a la reflexió i per a l'ús de la paraula.
Doncs bé, la Facultat de Filosofia i Lletres concentra el 40% de la retallada de tota la UAB, tot i ser un centre amb gran nombre de doctorats i màsters d'excel·lència, projectes d'investigació estatals i europeus, trams d'investigació concedits i, fins i tot, haver obtingut recentment una avaluació d'excel·lència científica d'una comissió europea. L'aplicació del pla previst implicarà la desaparició de mig centenar de places de personal docent, amb l'acomiadament de professorat jove i competent (associats i lectors). No es podrà oferir cap perspectiva de futur als doctorands, becaris i alumnes de màster, fet que comportarà el progressiu deteriorament dels equips de recerca construïts amb molts esforços durant les últimes dècades. A més, els criteris emprats per calcular la càrrega docent (grups de fins a 140 alumnes) penalitzen de manera especial els centres més grans, com és el cas de les Facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències, la qual cosa afectarà notablement la qualitat docent. No ens hem d'estranyar d'aquestes actituds si tenim en compte que alguns dels màxims responsables de la UAB han sostingut públicament que "és igual fer classe a 50 alumnes que a 150". Sembla que des de la conselleria d'Economia es defensa la tesi que cal "aprimar les universitats", i que en el cas de l'Autònoma això hauria de significar reduir-la fins a un 75% del que és ara. Aquesta amputació, o purga , només pot ser considerada com una clara desautorització de la feina feta fins ara. Margaret Thatcher, als anys 80, va aprimar de tal manera les universitats públiques britàniques que la gran majoria encara no s'han recuperat del cop i han perdut pistonada, prestigi i excel·lència. Si no hi posem remei, a la UAB i a totes les universitats públiques catalanes pot passar el mateix, i així avançarem cap a la construcció d'una societat tan utilitarista com apàtica i analfabeta.