Mort de Joan Triadú

Avui ha mort Joan Triadú (1921-2010). Entre les seves moltes activitats -poeta, pedagog, traductor, crític literari, promotor de la cultura catalana durant gairebé tot el franquisme...- aquí destacarem els seus estudis en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i la seva traducció parcial de les Olímpiques de Píndar publicada a la Bernat Metge.

Google engega un traductor online de llatí

A través de Rodrigo Portela m'he assabentat de la gran notícia que Google ha engegat un traductor de llatí online. L'empresa ho fa públic amb un anunci en llatí en el seu blog oficial. Així que ho he sabut, no he pogut estar-me de fer unes proves de traduir del llatí a diverses llengües (anglès, català i castellà). He començat amb un parell de passatges celebèrrims de Catul i de Ciceró:

Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris. Nescio, sed fieri sentio et excrucior.

• I hate and I love. Why do I do perhaps you ask. I do not know but I feel it and this is torture.
• Odi i amo. ¿Per què ho faig potser se li pregunti. Jo no ho sé, però ho sento i això és una tortura.
• Odio y amo. ¿por qué lo hago tal vez se le pregunte. Yo no lo sé, pero lo siento y esto es una tortura.

Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet? Quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?

• How long will you abuse at last, our patience, Catiline? How long is that madness of yours still to mock us? To what end will fling itself audacity!
• Fins quan l'abús a la paciència passat, Catilina? Per quant de temps és que la bogeria dels seus encara per burlar de nosaltres? Amb quina finalitat s'aventura pròpia audàcia!
• ¿Hasta cuándo el abuso a la paciencia pasado, Catilina? ¿Por cuánto tiempo es que la locura de los suyos aún para burlarse de nosotros? ¿Con qué fin se aventura propia audacia!

La traducció és bastant acceptable en anglès: naturalment és la llengua de referència de Google i de fet una de les frases (de Ciceró) coincideix exactament amb alguna traducció que corre per la xarxa. En català i en castellà la traducció és més aviat "una patata", com deia una professora meva. De fet fan tota la impressió de ser traduccions a partir de l'anglès.

La següent prova és amb una frase gens famosa, d'un autor medieval: Arnau de Vilanova. Després de reconvertir-la a llatí clàssic, la frase queda així:

Daemones coacti naturaliter ab homine ei non oboediunt.

• the demons were compelled by nature from the man they do not obey him.
• els dimonis es van veure obligats per la naturalesa de l'home a qui no li obeeixen
• los demonios se vieron obligados por la naturaleza del hombre al que no le obedecen.

La traducció anglesa no és gaire correcta, però la catalana i la castellana són terribles.

Com haureu observat els passatges que he provat són bastant senzilles, sense pràcticament frases subordinades. Ho provem amb una oració extensa, típicament ciceroniana?

Etsi vereor, iudices, ne turpe sit pro fortissimo viro dicere incipientem timere, minimeque deceat, cum T. Annius ipse magis de rei publicae salute quam de sua perturbetur, me ad eius causam parem animi magnitudinem adferre non posse, tamen haec novi iudici nova forma terret oculos, qui, quocumque inciderunt, consuetudinem fori et pristinum morem iudiciorum requirunt (Pro Milone).

• Even if I am afraid, gentlemen, that it is a disgrace for a very brave man He began to speak not be afraid, and not at all befitting the occasion, accompanied by T. Years he chiefly of the safety of the Republic than his own disturbed, me to his for a cause like the greatness of courage not to be able to bring, I know these things to the judge, however, a novel kind of terrifies the eyes, that have, wherever they are present, of the forum to the custom of the courts of justice and the manner of its former require it.
• Encara que em temo, senyors, que és una vergonya per a un home molt valent Va començar a parlar, no tinguis por, i no en tots d'acord amb l'ocasió, acompanyat pel Sr T. Anys, principalment de la seguretat de la República que el seu pertorbada pròpia, per a mi la seva per una causa com la grandesa del valor de no ser capaç de portar, jo sé que aquestes coses al jutge, però, un nou tipus de terroritza als ulls, que tenen, allà on es presenti, del fòrum al costum dels tribunals de justícia i la manera del que va ser ho requereixin.
• Aunque me temo, señores, que es una vergüenza para un hombre muy valiente Empezó a hablar, no tengas miedo, y no en todos acorde con la ocasión, acompañado por el Sr. T. Años, principalmente de la seguridad de la República que su perturbada propia, para mí la suya por una causa como la grandeza del valor de no ser capaz de llevar, yo sé que estas cosas al juez, sin embargo, un nuevo tipo de aterroriza a los ojos, que tienen, donde quiera que se presente, del foro a la costumbre de los tribunales de justicia y la manera de lo que fue lo requieran.

Força desastrós, oi? Aquesta vegades tenim "patates" en totes les llengües. Encara una altra prova: traduir de l'anglès al llatí. Ho faig amb una frase que extrec de la Wikipedia i que també tradueixo al català i al castellà per comparar:

Theseus overpowered the Minotaur with his strength and used his sword to stab the beast in the throat.

• Theseus Minotaurum fames ac viribus suis gladio sit usus confodere bestiam in faucibus.
• Teseu vençut el Minotaure amb la seva força i utilitza la seva espasa per apunyalar la bèstia a la gola.
• Teseo vencido al Minotauro con su fuerza y utiliza su espada para apuñalar a la bestia en la garganta.

Veiem clarament que la traducció llatina és bastant pitjor que les altres dues.

La conclusió és que el traductor de Google no estalviarà als nostres soferts alumnes de traduir, encara que potser ajudarà els principiants anglòfons. La traducció automàtica del llatí (o al llatí) està encara lluny, però esperem que això sigui tot just un començament. En realitat, el fet que una empresa com Google (al costat de la ja veterana versió llatina del cercador o, per part d'un altre gran de l'actual Internet, la versió llatina del Facebook) tingui en compte el llatí ja és magnífic i demostra que el llatí continua present en el nostre món, per més que alguns vulguin enterrar-lo.

Finalment també val la pena esmentar dues opcions més que té el traductor: la lectura, que en el cas del llatí queda entremig de la pronunciació clàssica i l'eclesiàstica (per què no basar-se només en la clàssica, molt més senzilla?) i que només apareix amb trossos breus, i la possibilitat de millorar un mateix la traducció.

La Ilíada i l'Odissea, a l'Ateneu barcelonès

El dimarts 5 d'octubre a les 19:30 a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6 - 08002 Barcelona) se celebrarà l'acte titulat "La Ilíada i l'Odissea, els poemes fundacionals d'Europa, a la Bernat Metge", amb motiu de l'aparició de dos nous volums de la Bernat Metge, la Ilíada (vol. III), traduïda per Montserrat Ros, i l'Odissea (vol. I), en la versió de Carles Riba.

Hi participaran el lingüista Joan Solà, professor de la Universitat de Barcelona i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, l'hel·lenista Francesc J. Cuartero, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Ramon Alcoberro, ponent de la secció de filosofia de l'Ateneu Barcelonès.

La comunicació i la publicitat a l'antiguitat centren un congrés a la UAB

Des d'avui fins al 2 d'octubre se celebra la 64ª sessió de la Societat internacional "Fernand de Visscher" per a la Història del dret de l'antiguitat. Aquesta trobada tractarà sobre comunicació i publicitat a l'antiguitat des d'una triple vessant jurídica, econòmica i social.

Programa complet (PDF).

Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal, clàssiques

L’Aula Carles Riba, enceta una nova via d’estudi centrada en escriptores catalanes, especialment en l’anàlisi de la presència d’elements clàssics en la seva obra. La primera activitat està dedicada a dues autores amb prou punts de coincidència per tractar-les en una mateixa jornada: Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal, totes dues poetes, novel·listes, traductores i llicenciades en Filologia Clàssica.

Clàssiques. Jornades sobre Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal, 30 de setembre i 1 d'octubre de 2010, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona.

Programa i inscripció (PDF).

Activitats de l'ICAC a Tarragona

Aquesta tardor l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, en col·laboració amb altres institucions, organitza cursos i altres activitats:

• "La concepció de l’espai a l’Egipte grecoromà", reunió de treball a la Universitat Rovira i Virgili, 30 de setembre i 1 d’octubre, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, l'ICAC i la Universitat Politècnica de Catalunya.
• Curs d'Història i Arqueologia Cristiana de Tàrraco: Tarraco, christiana civitas, organitzat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós i el Museu Bíblic Tarraconense, Tarragona, del 14 d'octubre al 16 de desembre de 2010.
• Simposi internacional L'ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, Tarragona, 27 i 28 d’octubre de 2010.

Crida a participar en el grup Garum per a l'ensenyament actiu del llatí al C.R.P. de Montcada i Reixac

Segons em fa saber Javier Ortiz, el grup de treball Garum s'obre de nou aquest curs als professors que desitgin participar-hi com una activitat reconeguda pel Departament d'Educació. La finalitat d'aquest grup, amb seu al C.R.P. de Montcada i Reixac, és aplicar a la didàctica del llatí tècniques i exercicis que ja s'utilitzen per a l'ensenyament de les llengües modernes. Trobareu una informació més detallada sobre aquesta proposta al blog de Garum, en el qual podeu veure també la memòria de les activitats realitzades el curs passat. Qui s'hi engresqui pot escriure a Javier Ortiz o deixar comentari al blog.