Seminaris a quatre bandes Pròxim Orient antic i món egeu

Cicle organitzat pels professors Jaume Pòrtulas (Departament de Filologia Grega UB) i Joaquín Sanmartín (Departament de Filologia Semítica UB - IPOA).

Les relacions entre el Pròxim Orient Antic i el Món egeu i mediterrani, abans i després de l’any 1000 aC, constitueixen un tema actualment en estudi. En cada una de les cinc trobades que formen aquest cicle, ens proposem que dos estudiosos joves lectors, doctorands, estudiants de Màster) discuteixin amb dos especialistes més avançats.

Els debats tindran lloc els dies indicats, a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia UB, de 18 a 21 hores.

• 29 d’octubre: Els mapes mentals i l’orientació en l’espai. Països remots i confins de la terra. La idea de mapa. Ponents: J. Sanmartín i J. Pòrtulas. Moderadors: Cristian Tolsa i Constantino Vidal
• 19 de novembre: El temps i la seva expressió lingüística. Ponents: Mariona Vernet i Eulàlia Vernet. Moderadors: Gregorio del Olmo i Roser Homar
• 10 de desembre: Estructures i recursos de la narrativa: de Gilgamesh a Homer. Ponents: Adelina Millet i Jesús Carruesco. Moderadors: Maite Clavo i J. Sanmartín
• 14 de gener: Guerres santes. Imperialisme i religió. Religió, mite i política. Ponents: Jordi Vidal i Xavier Riu. Moderadors: Jaume Llop i Sergi Grau
• 28 de gener Déus astrals: Sol, Lluna, Venus. Els mites de catasterisme. Ponents: Lluís Feliu i Jordi Pàmias. Moderadors: Montserrat Reig i Rodrigo Hernáiz

Encara es persegueix Hipàcia?

Recupero una notícia de fa bastants dies sobre Agora, la pel·lícula sobre Hipàcia d'Alexandria. Properament es podrà veure a molts països però ara com ara a Itàlia no n'està prevista l'estrena. Justificadament o no, molts pensen que el Vaticà ha pressionat per evitar-hi la distribució d'un film que recorda la figura d'una màrtir de la "ciència" enfront del fanatisme religiós encarnat aquí per sant Ciril, bisbe d'Alexandria i pare de l'Església. Per aquest motiu s'han creat un grup al Facebook i un web per recollir signatures per demanar poder veure la pel·lícula a Itàlia.

Més informació: La Stampa

Calen professors de llatí i grec a les illes Balears

Vuit instituts de les illes no tenen professor de llatí i grec. En alguns d'ells s'ha sortit del pas impartint aquestes assignatures per internet. En uns altres s'espera que s'hi enviï un substitut o que es cobreixi una plaça que va quedar deserta al concurs d'interins. I és que resulta que a les Balears no hi ha llicenciats suficients per atendre la demanda de llengües clàssiques al batxillerat. 

 Més informació: Diario de Mallorca (via Carlos Cabanillas). / Uns estudis necessaris

Afers exteriors a Grècia, amb l'hel·lenista Eusebi Ayensa

Descobert un conjunt funerari a Tarragona

Unes obres al Col·legi Sagrat Cor de Tarragona descobreixen un conjunt funerari amb cambres -probablement un mausoleu familiar- que conserven restes de pintures, sis esquelets humans i altres troballes com llànties, lacrimals i una làmina de plom amb un malefici.

Més informació: Diari de Tarragona / Fotografies de les restes trobades.

Uns quants llibres sobre Hipàcia d'Alexandria

Amb l'estrena avui de la gran producció Ágora d'Alejandro Amenábar sobre l'astrònoma i filòsofa Hipàcia d'Alexandria s'han publicat o reeditat un bon nombre de llibres al voltant d'aquesta interessant figura de l'antiguitat tardana. Alguns d'ells dónen una informació molt més precisa que una pel·lícula d'estil hollywoodià, malgrat que aquesta l'ha fet conèixer a un públic molt més extens. Aquí en recullo alguns:

• Hipatia de Alejandría (Hypatia ediciones), de Carme Garcia, Laura Ruiz, Lídia Puigvert i Lourdes Rué. Segons la ressenya que fa Ignasi Aragay a l'Avui (8/10/2009) s'hi assenyalen alguns errors o llicències de la pel·lícula:
• Hipàcia no va morir als 45 anys sinó als 60,
• Hipàcia no es va enfrontar al cristianisme sinó que apostava per la convivència religiosa. La principal font sobre ella és Sinesi de Cirene, deixeble seu i cristià, i Orestes, prefecte d'Alexandria i també cristià, la va defensar dels atacs de Ciril, bisbe d'Alexandria.
• Hipatia de Alejandría, de Maria Dzielska (Madrid, Siruela), publicat el 2004 i reeditat ara.
• Hipatia, de Clelia Martínez Maza (Madrid, La Esfera de los libros, 2009), no es limita a la vida de la científica sinó que reconstrueix la seva època i la seva ciutat donant una visió històrica de la convulsa Alexandria.

Actualització: Montserrat Tudela i Sandra Ramos em passen l'avís sobre dues novel·les sobre Hipàcia:

• Ipazia, scienziata alessandrina, d'Adriano Petta (2004),
• Hipatia o Los últimos esfuerzos del paganismo en Alejandría de Charles Kingsley (1853).
  

D'altra banda també val la pena destacar que El diari de l'escola va dedicar una edició a Hipàcia.

Més informació: El Periódico, El País (9/10/2009)

Record de Carles Riba

Enguany es commemora el cinquantenari de la mort del poeta i hel·lenista Carles Riba (1893-1959). De moment on més ressò hi hagut d'aquesta efemèride és a la blogosfera, tal com podeu comprovar en aquesta entrada del blog Raons que rimen que recull un immens nombre d'entrades a la seva figura. De tots aquests apunts destaco pel seu interès per als estudis clàssic el de Margalida Capellà.

Ara bé, els actes "oficials" de commemoració no s'inicien fins demà 7 d’octubre amb la lliçó inaugural ‘Carles Riba i la Universitat’ impartida per Carles Miralles, a les 12 h. al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Més endavant tindran lloc altres homenatges:

• Diàlegs al voltant de l’obra i la figura de Riba, coordinats per Jordi Cornudella i organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Cambó-Fundació Bernat Metge, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona (octubre-novembre del 2009).
• Dimarts 13 d’octubre: El poeta. Diàleg entre Pere Gimferrer i Carles Camps. Lectura de poemes per Víctor Obiols.
• Dimarts 20 d’octubre: L’humanista. Diàleg entre Jaume Pòrtulas i Raül Garrigasait. Lectura de traduccions del grec per Sílvia Bel.
• Dimarts 27 d’octubre: El crític literari. Diàleg entre Joan Triadú i Jordi Malé. Lectura de textos crítics per Jordi Cornudella.
• Dimarts 3 de novembre: L’intel·lectual cívic. Diàleg entre Albert Manent i Carles-Jordi Guardiola. Lectura de cartes per Xavier Bosch.
• III Simposi Carles Riba, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona (del 30 de novembre al 2 de desembre del 2009) amb ponències i taules rodones previstes al voltant de quatre nuclis temàtics:
• Riba i la literatura europea
• Irradiació de l’obra de Riba
• La poesia de Riba
• Llengua i gèneres literaris en l’obra de Riba
• Acte acadèmic a Madrid, a la Biblioteca Nacional, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, on Luis Alberto de Cuenca, José Manuel Pascual i Carles Miralles intervindran entorn de la recepció de la poesia de Riba, i en general, de la poesia catalana en les terres de parla castellana (15 de desembre del 2009).

Per acabar us deixo amb el capítol dedicat a Riba de la sèrie de TVC El meu avi (2001). Ja sabem que un dels seus néts també té vel·leitats poètiques però amb un actitud vital diametralment oposada.

Més informació

Temporada Alta clàssica a Girona

La divuitena edició de Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya 2009 se celebra de l'1 d'octubre fins a l'11 de desembre. Entre els més de setanta espectacles n'hi uns quants de tradició clàssica:

• Ds. 3/10/2009, 21 h: Kavafis, amb Lluís Homar i Polydoros Vogiatzis, Auditori de la Mercè,
• Dv. 9/10/2009, 22 h: Prometeu no res de Diego Anido, Silvia Delagneau i Jordi Oriol, sala La Planeta,
• Ds. 10/10/2009, 21 h: Tito Andrónico de William Shakespeare. Cia. Animalario, Teatre Municipal,
• Dl. 12/10/2009, 19 h: Ifigenia de Jordi Coca, Cia Marduix, sala La Planeta,
• Dg. 6/12/2009, 19 h: L'Odissea d'Homer, traducció de Carles Riba. Dir. Antonio Calvo, Teatre de Salt.

Un estudi de la UOC desfà el mite dels nadius digitals

Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitza l'ús de les tecnologies en l'oci dels joves d'entre 12 i 18 anys. El resultat desmunta el mite de l'anomenat "nadiu digital", segons el qual les generacions que han nascut en un món digital tenen una habilitat en la ulització de les TIC. En realitat la majoria dels adolescents fan un ús molt molt bàsic de la cultura digital, malgrat que sigui la seva, i no exploten tot el potencial que tenen les noves eines tecnològiques.

En aquesta conclusió ja hi havíem arribat els professors que solem aplicar les TIC a la nostra docència: es constata que la major part dels adolescents només coneixen el Fotolog, el Facebook, el Messenger i poca cosa més. Això no vol dir, es clar, que sí que n'hi hagi una minoria que tingui una real i profunda destresa digital.

Més informació (Avui)

D'altra banda UOCpapers dedica el seu últim número (8, 2009) al Treball col·laboratiu, visions disciplinàries

Cicle: una lectura comentada dels clàssics grecollatins a la UAB

Cicle de conferències: Una lectura comentada dels clàssics grecollatins

Horari: 14.30 h - 16.00 h (dijous)

Lloc:Torre Vila-Puig (Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona)

Entrada gratuïta. Cal fer reserva prèvia: amics@uab.cat / 93 581 14 90

• 15 d’octubre: L’Odissea d’Homer, a càrrec de Joan Alberich,
• 29 d’octubre: Les Meditacions de Marc Aureli, a càrrec de Joan Alberich,
• 12 de novembre: Les Odes d’Horaci, a càrrec de Joan Gómez Pallarès,
• 26 de novembre: Ciceró, filòsof, a càrrec de Jaume Medina,
• 10 de desembre: Èdip rei de Sòfocles, a càrrec de Jordi Pàmies,
• 17 de desembre: Set contra Tebes d’Èsquil, a càrrec de Rosa-Araceli Santiago,
• 14 de gener: Satíricon de Petroni, a càrrec de Gemma Puigvert,
• 11 de febrer: El vodevil del fantasma, de Plaute, a càrrec de Joan Carbonell,
• 25 de febrer: El conte de Psique i Cupido d’Apuleu, a càrrec de Joan Carbonell.
  

Més informació

Cicle sobre l'Antiguitat i la cultura d’avui a Girona

Cicle de xerrades "L'Antiguitat i la cultura d’avui", tardor 2009.

Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona

Horari: 20 h

• Dijous 5 de novembre: “La cultura clàssica i la política cultural, del segle XX al segle XXI”, a càrrec de Pere Izquierdo i Tugas,
• Dimecres 11 de novembre: "Kerunta: Un viatge als orígens íbers de Girona”, a càrrec de Josep Maria Nolla,
• Dijous 19 de novembre: “De Focea a Empúries, una odissea a la Mediterrània occidental”, a càrrec de Jordi Vivó,
• Dijous 26 de novembre: “Reportatge fotogràfic: Un viatge a Atenes i al Peloponès", a càrrec de Lluís Sala,
• Divendres 27 de novembre. “Hijos de Homero: Un viaje al alba de Occidente”, a càrrec de Bernardo Souvirón.

Més informació

Cicle sobre Iannis Ritsos a Barcelona

L'Associació Catalana de Neoheŀlenistes ha preparat un cicle de conferències, col·loquis i actuacions musicals sobre el poeta grec Iannis Ritsos (1909 - 1990) en ocasió del centenari del seu naixement a la Residència d’Investigadors CSIC.

• Dijous 15 d’octubre, 19:00
• Monòlegs dramàtics de Ritsos, a càrrec de Jordi Coca i Joan Casas
• Representació d’uns fragments del monòleg Helena, a càrrec de Carme Callol i Mercè Managuerra
• Dijous 22 d’octubre, 19:00
• Traduir Ritsos, taula rodona amb Rubén Montañés, Jesús Cabezas i Jaume Almirall
• Musicar Ritsos, a càrrec de Joan Carles Blanco
• Concert de poemes de Iannis Ritsos, a càrrec de Clara Vilaseca i Joan Carles Blanco
• Divendres 30 d’octubre, 19:30
• Iannis Ritsos: l’home i el poeta, a càrrec d’Eri Ritsu, Eusebi Ayensa i Oriol Izquierdo
• Poemes en versió catalana cantats per Josep Tero i llegides per Carme Callol
• Dimarts 3 de novembre, 19:00
• La poètica de Ritsos i la seva recepció a Europa i Amèrica, a càrrec de Sam Abrams i Jordi Julià
• Divendres 13 de novembre, 19:00
• Recital de versions catalanes de poemes de Ritsos

Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors,
carrer Hospital 64, Barcelona. Tel. 93 443 27 59

Més informació (PDF)