Aquest cap de setmana se celebra a Badalona la Magna celebratio, amb un munt d'activitats que recorden el passat romà de la ciutat que inclouen la reconstrucció de la vida militar, la medicina, la cosmètica, els jocs infantils. Però l'aspecte més destaca és el de la cuina romana, en el qual participen no solament grups especialitzats com KuanUm sinó també diversos restaurants badalonins. A més s'organitzen visites guiades per les restes romanes de la ciutat.
Badalona, 27 -29 d'abril.
Programa complet (PDF)
Per a més informació adreceu-vos al Museu de Badalona.
dijous, d’abril 26, 2007
dilluns, d’abril 23, 2007
El Metropolitan Museum actualitza el seu art clàssic
El Metropolitan Museum of Art de Nova York va inaugurar la setmana passada les seves noves galeries d'art grec i romà. Val realment la pena donar un cop d'ull a algunes de les meravelles que s'hi poden veure. A més, una ressenya al New York Times dóna la fabulosa possibilitat de gaudir d'un vídeo i un passi de diapositives.
Es troba una nau antiga a Roses
Els treballs arqueològics que s’estan fent a l’entrada de Roses (Alt Empordà), exactament al punt de la C-260 on s'està construint una rotonda, han posat al descobert restes de fusta d’un vaixell antic, la datació del qual els experts encara han de concretar. Tanmateix podria tractar-se d’una embarcació grega o romana. El seguiment arqueològic ha estat derivat al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
Notícia: Empordà.info
Notícia: Empordà.info
diumenge, d’abril 22, 2007
Mort de Ramon Guardans
Ramon Guardans, secretari de la Fundació Bernat Metge (Reus, 1919), va morir el passat 16 d'abril. A més de la notícia, podeu llegir un article de Carles Sentís a l'Avui d'avui centrat en la seva dedicació a la Fundació Bernat Metge, col·lecció fundada per Francesc Cambó que publica els clàssics grecollatins des de 1922. Cal observar que Sentís inclou la traducció de Josep Maria de Segarra de la Divina Comèdia entre les publicacions de la Bernat Metge, però en realitat no va sortir en aquesta col·lecció sinó en una altra sèrie anomenada Clàssics de Tots els Temps, sota el segell d'Alpha, juntament amb traduccions tan magnífiques com l'Odissea de Carles Riba i l'Eneida de Miquel Dolç.
divendres, d’abril 20, 2007
Quaderns virtuals de llatí
Fa temps vaig recollir aquí uns Quaderns virtuals sobre clàssiques. Els Quaderns virtuals són un entorn d'aprenentatge digital desenvolupat pel Departament d’Educació que permet crear diferents menes d'activitats. Els tipus de preguntes que pot contenir un quadern són d’elecció múltiple, d'omplir buits, seleccions sobre imatges, ordenació, zones sensibles (en les que es poden marcar zones o unir punts d'una imatge). Ara us presento dos quaderns realitzats per mi amb exercicis de gramàtica llatina. Us agrairé les observacions o correccions que hi feu.
dimecres, d’abril 11, 2007
dimarts, d’abril 10, 2007
Llatí de quart d'ESO
L'any passat vaig recollir les novetats relatives a les clàssiques de la LOE. Ara ja s'han fet públics els currículums d'algunes matèries, tant des del MEC fa un temps com des del Departament d'Educació més recentment. Aquests darrers no són encara definitius sinó que fins el 23 d'abril s'hi poden presentar al·legacions.
Recordeu que a quart d'ESO els alumnes hauran de triar tres matèries entre:
En general els continguts em semblen més aviat excessius per a quart d'ESO, amb dues hores a la setmana. És clar que sempre es podrà fer només un poquet de cada cosa. Tot i així, sobretot en un tema com el de "la flexió nominal, pronominal i verbal" potser hauria de quedar clar que només cal una iniciació, per si de cas algú interpretés que es refereix a "tota la flexió nominal, pronominal i verbal", malgrat que -m'imagino- normalment s'imposarà el seny. En canvi, considero positiu que es posi èmfasi en la gradació de l'aprenentatge.
Una altra novetat destacable és l'aparició de les TIC, encara que massa tímidament per al meu gust i preferentment adscrites al tema del patrimoni:
"Els textos i documents necessaris per al treball de la matèria es poden presentar en diversos suports, incloent-hi les TIC i els mitjans audiovisuals (...) Observació directa i indirecta del patrimoni arqueològic romà, fent servir tota mena de suports materials (especialment les TIC i els mitjans audiovisuals) per a l’emmagatzematge i recreació posterior d’aquestes informacions."
De tota manera jo diria que la qüestió principal és la dubtosa continuïtat entre aquest curs de quart d'ESO i el batxillerat. Si no es preveu un itinerari tancat -i tinc els meus dubtes que sigui possible establir-ho legalment entre dues etapes educatives diferents-, és molt probable que a primer de batxillerat ens trobem alumnes que hagin fet un curs de llatí al costat d'alumnes que no n'hagin estudiat mai.
En el seu conjunt a mi em fa la impressió que aquesta reforma (o contrareforma) pretén ser un pegat a un problema greu dins el sistema educatiu: un batxillerat de dos anys massa breu per afrontar amb garanties els estudis universitaris. I ara s'intenta arreglar-ho amb un curs de pseudobatxillerat a l'últim any d'ESO, però sense entrar a fons a reestructurar un sistema que des d'un bon principi ja es veia que feia aigües.
Per acabar m'amoïna que la matèria de cultura clàssica, prevista per la LOE però sense programació del MEC, sigui l'única que no aparegui en la llista de currículums ara publicada, encara que de fet n'hi ha un de redactat.
Recordeu que a quart d'ESO els alumnes hauran de triar tres matèries entre:
- Biologia i geologia,
- Educació plàstica i visual,
- Física i química,
- Informàtica.
- Llatí
- Música.
- Segona llengua estrangera.
- Tecnologia
En general els continguts em semblen més aviat excessius per a quart d'ESO, amb dues hores a la setmana. És clar que sempre es podrà fer només un poquet de cada cosa. Tot i així, sobretot en un tema com el de "la flexió nominal, pronominal i verbal" potser hauria de quedar clar que només cal una iniciació, per si de cas algú interpretés que es refereix a "tota la flexió nominal, pronominal i verbal", malgrat que -m'imagino- normalment s'imposarà el seny. En canvi, considero positiu que es posi èmfasi en la gradació de l'aprenentatge.
Una altra novetat destacable és l'aparició de les TIC, encara que massa tímidament per al meu gust i preferentment adscrites al tema del patrimoni:
"Els textos i documents necessaris per al treball de la matèria es poden presentar en diversos suports, incloent-hi les TIC i els mitjans audiovisuals (...) Observació directa i indirecta del patrimoni arqueològic romà, fent servir tota mena de suports materials (especialment les TIC i els mitjans audiovisuals) per a l’emmagatzematge i recreació posterior d’aquestes informacions."
De tota manera jo diria que la qüestió principal és la dubtosa continuïtat entre aquest curs de quart d'ESO i el batxillerat. Si no es preveu un itinerari tancat -i tinc els meus dubtes que sigui possible establir-ho legalment entre dues etapes educatives diferents-, és molt probable que a primer de batxillerat ens trobem alumnes que hagin fet un curs de llatí al costat d'alumnes que no n'hagin estudiat mai.
En el seu conjunt a mi em fa la impressió que aquesta reforma (o contrareforma) pretén ser un pegat a un problema greu dins el sistema educatiu: un batxillerat de dos anys massa breu per afrontar amb garanties els estudis universitaris. I ara s'intenta arreglar-ho amb un curs de pseudobatxillerat a l'últim any d'ESO, però sense entrar a fons a reestructurar un sistema que des d'un bon principi ja es veia que feia aigües.
Per acabar m'amoïna que la matèria de cultura clàssica, prevista per la LOE però sense programació del MEC, sigui l'única que no aparegui en la llista de currículums ara publicada, encara que de fet n'hi ha un de redactat.
dilluns, d’abril 09, 2007
Voleu saber de què va la micenologia?
En commemoració de l'inici del desxiframent -gràcies a Michael Ventris- de l'escriptura lineal B, en què es va escriure el grec més antic, dins la cultura micènica, se celebrarà a finals d'aquesta setmana el Simposi Internacional 55 anys de Micenologia (1952-2007), a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest simposi pretén divulgar les aportacions recents en la recerca entorn del món micènic a través de ponències i debats a càrrec de prestigiosos especialistes internacionals.
Programa i inscripció: Simposi Internacional 55 anys de Micenologia (1952-2007) (PDF),
12-13 d'abril, Facultat de Lletres de la UAB,
Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana.
Programa i inscripció: Simposi Internacional 55 anys de Micenologia (1952-2007) (PDF),
12-13 d'abril, Facultat de Lletres de la UAB,
Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana.
Arriben els romans... a TV3
Ja podeu veure l'anunci de la sèrie La via Augusta que emetrà TV3, tal com vaig recollir aquí fa un temps, a partir del 26 d'abril, si no hi ha cap canvi. Ja sabeu que m'agrada criticar, així és que segueixo amb la feina. En la família al voltant de la qual gira l'argument hi trobem el protagonista anomenat ni més ni menys Pompeu Escipió, metge d'August però republicà convençut (amb aquest nom, què voleu), que té dues filles: Júlia i Màrcia. D'altra banda Antoni té dos fills: Adrià i Marc...
Ja veieu per on vaig? En efecte avui em centraré en l'onomàstica romana: segons el costum romà les filles de Pompeu només es podrien dir Pompeia -totes dues igual. I per altra banda que un fill d'Antoni (nomen) es digui Marc (un praenomen), perfecte, però que un altre se l'anomeni Adrià (un cognomen) embolica bastant la troca, oi?
Espero que finalment als amics valencians no se'ls privi de veure la sèrie, atès que la desconnexió de la Televisió de Catalunya per part del govern valencià està prevista precisament per al dia abans, el 25 d'abril, una data simbòlica.
Ja veieu per on vaig? En efecte avui em centraré en l'onomàstica romana: segons el costum romà les filles de Pompeu només es podrien dir Pompeia -totes dues igual. I per altra banda que un fill d'Antoni (nomen) es digui Marc (un praenomen), perfecte, però que un altre se l'anomeni Adrià (un cognomen) embolica bastant la troca, oi?
Espero que finalment als amics valencians no se'ls privi de veure la sèrie, atès que la desconnexió de la Televisió de Catalunya per part del govern valencià està prevista precisament per al dia abans, el 25 d'abril, una data simbòlica.
dilluns, d’abril 02, 2007
Kavafis-Riba, Llach-Tero
Fa uns dies parlava d'Ítaca, poema de Kavafis adptat per Lluís Llach. Doncs resulta que la setmana passada Tons, programa del Canal 33, va oferir un programa dedicat al poeta grec i a la seva influència a Catalunya: els cantants Llach i Josep Tero i els poetes i hel·lenistes Carles Riba i Maria Àngels Anglada. Durants uns pocs dies el podreu veure aquí. Incomprensiblement no hi podreu sentir Llach cantant Ítaca, però comprovareu que la distorsió accentual que va aplicar al nom de l'illa desgraciadament ha fet fortuna.