Tornarà la Dama d'Elx per una temporada?
La ministra de Cultura, Carmen Calvo, ha confirmat avui que, la Dama d'Elx, l'escultura ibèrica més famosa, serà exposada temporalment al Museu d'Elx al maig del 2006 sempre que ho autoritzi un darrer informe tècnic, encarregat a experts francesos, que el desembre l'analitzaran en profunditat, sobretot pel que fa a la policromia.
Més informació: Panorama-actual.es
Creu de Sant Jordi per a Ramon Guardans
Entre les trenta-dues persones i quinze entitats que han rebut avui la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya hi ha Ramon Guardans i Vallès: Nascut a Reus i advocat, en la seva trajectòria compten diversos serveis a Catalunya: des de fer possible el retorn del Llegat Cambó (avui al MNAC), fins a assegurar, al llarg de 50 anys, la continuïtat i el creixement de la Fundació Bernat Metge, dedicada a l'edició de clàssics grecs i llatins en llengua catalana.
dimecres, de novembre 30, 2005
Cap plaça de llatí i grec a les oposicions del 2006
Avui el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha fet pública la proposta de convocatòria d’oposicions als cossos de mestres i professors. En concret, fins l’any 2008 es convocaran 12.215 places per als cossos de mestres de primària i professors de secundària, de formació professional i de les escoles oficials d’idiomes. Entre les previstes per a la convocatòria del 2006 no hi ha cap plaça de llatí ni de grec, però en canvi per als anys 2007 i 2008 se'n preveuen 15 per a cada especialitat i cada any:
Vegeu la Proposta del Departament d’Educació
2006 | 2007 | 2008 | |
| llatí | 0 | 15 | 15 |
| grec | 0 | 15 | 15 |
Vegeu la Proposta del Departament d’Educació
Postals de Tàrraco
Per seguir amb els fastos commemoratius dels cinc anys des que que Tarragona fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, el Museu d'Història de Tarragona ha editat 6 postals dibuixades per Napi. Les postals representen de manera humoristica, els monuments romans de l'Amfiteatre, les Muralles, el Mèdol, el Pont del Diable, el Circ i el Fòrum de la Colònia. De moment, vora 27.000 professors i escolars de la ciutat disposen d'alguna d'aquestes postals i que hauran d'anar completant el joc, recollint-les a diferents punts de la ciutat. A una de les cares hi ha el dibuix i el nom del monument, i a l'anvers el lloc on es poden anar a recollir la resta. En total, s'han editat 180.000 postals i 50.000 punts de llibre. Per veure-les totes i els llocs on es recullen mireu una per una en el web de l'ajuntament o en conjunt en el punt del llibre.
dimarts, de novembre 29, 2005
Roma mil·lenària
El Mil·lenium del canal 33 del dissabte passat va tractar de Roma, sobretot l'antiga, amb Ricardo Mar (el que en sap de debò), Valentí Gómez i el seu fill, un professor de llatí a Roma i divulgador d'aquesta llengua als mitjans de comunicació italians.
Podeu veure'l clicant aquí (gratuïtament durant uns dies).
Si sou capaços de suportar les grans limitacions del presentador del programa, us l'aconsello.
Podeu veure'l clicant aquí (gratuïtament durant uns dies).
Si sou capaços de suportar les grans limitacions del presentador del programa, us l'aconsello.
Tàrraco en miniatura i papa llatinòfon
Ja fa dies vaig recollir la notícia que estava prevista la instal·lació d'una gran maqueta de la reconstrucció de la ciutat romana de Tàrraco en el seu moment d'esplendor, cap a l'any 124 d.C. Doncs bé ahir se'n va fer la presentació pública i demà s'inaurgura a la Volta del Pallol (plaça del Pallol).
notícia: Diari de Tarragona / Avui
L'ajuntament ens informa que com a complement didàctic, el Museu d'Història de la Ciutat, ha organitzat un concert i un seguit de demostracions de reconstrucció històrica, a la mateixa Volta del Pallol, a les 20,30 hores:
notícia: Diari de Tarragona / Avui
L'ajuntament ens informa que com a complement didàctic, el Museu d'Història de la Ciutat, ha organitzat un concert i un seguit de demostracions de reconstrucció històrica, a la mateixa Volta del Pallol, a les 20,30 hores:
dia 2, culte als déus de la llar.
dia 3, banquet a Tàrraco.
dia 4 (a les 18,30 h.) concert a càrrec de la Cobla Reus Jove.
dia 9, l'exèrcit i Tàrraco al segle II dC
dia 10, l'escola a Tàrraco.
També es faran visites guiades a l'exposició els dies 3, 4, 10, 11, 17 i 18 de desembre per a a grups de 30 persones.
Però encara hi ha altres novetats:
S'ha presentat el web de l'any Joan Coromines per donar a conèixer l'obra d'aquest eminent lingüista i el programa de la llarga celebració del seu centenari.
Finalment qui vulgui pot consultar l'extens dossier que dijous passat va publicar el suplement llibresc del Periódico sobre mitologia grega -i d'altres- amb abundància de referències bibliogràfiques (Cal estar registrat per llegir-lo).
dissabte, de novembre 26, 2005
La història ahir i avui
Primera trobada sobre el llegat grecoromà a Catalunya
Esparreguera (Baix Llobregat), Capital de la Cultura Catalana d'aquest any, acull avui el Fòrum Auriga, la primera trobada "de difusió, promoció i diàleg" entre els diferents àmbits del llegat grecoromà a Catalunya. El fòrum, iniciativa de la revista Auriga ha atret més de cent participants.
Notícia: Europa Press
No he pogut assistir-hi per raons de salut, però a mi el que em sembla més interessant d'aquesta trobada és la voluntat de trencar les barreres acadèmiques entre les diverses especialitats i la possilibilitat que quedi obert un diàleg entre tots els qui ens dediquem al món clàssic, sigui des des la filologia, la història o l'arqueologia. Que tothom surti de la seva closca.
Contra l'èpica romàntica dels almogàvers
Ernest Marcos, professor de grec modern a la UB, publica una història dels almogàvers amb la incorporació de les fonts bizantines, sobretot Paquimeres, a més de les catalanes (Muntaner) i franques. Paquimeres escriu molt a prop dels esdeveniments, a diferència de Muntaner, que ho fa molts anys després i aporta un retrat molt detallat de les grans tensions internes que existien dins la Companyia. Això permet matisar les figures dels tres grans protagonistes tradicionals de la història: Rocafort, Entença i Roger de Flor. Cap d'ells no era almogàver. I mentre els almogàvers es movien principalment per diners, aquests comandaments pretenien prosperar personalment. I, per a desgràcia de tots, l'objectiu personal de cadascun d'ells entrava en conflicte amb el dels altres.
Ernest Marcos, Almogàvers. La història (L'esfera dels llibres).
article: Almogàvers sense èpica d'Antoni Aira.
Les lliçons de la història
Xavier Bru de Sala extreu lliçons per a l'aprovació de l'Estatut de les campanyes del general romà Lúcul a l'Àsia, en un article a La vanguardia:
"Debemos tener en cuenta, como catalanes, que nos es de aplicación la frase "como embajadores son muchos, como soldados, pocos"... Lúculo tuvo un fallo. Agasajó a sus tropas y permitió que la disciplina se relajara. Así que se negaron a subir por unos montes nevados en otoño y se puso al descubierto. La unidad, llamada hoy consenso básico, seguirá siendo un requisito indispensable mientras no finalice la campaña de la negociación estatutaria. Si no hay entendimiento en el propio campamento, eso acabará mal. Si lo hay, mal asunto para los Mitrídates, para la asiática Hispania neobárbara que se nos echa encima. No es momento de tensiones ideológicas sino de reforzar transversalidades."
Esparreguera (Baix Llobregat), Capital de la Cultura Catalana d'aquest any, acull avui el Fòrum Auriga, la primera trobada "de difusió, promoció i diàleg" entre els diferents àmbits del llegat grecoromà a Catalunya. El fòrum, iniciativa de la revista Auriga ha atret més de cent participants.
Notícia: Europa Press
No he pogut assistir-hi per raons de salut, però a mi el que em sembla més interessant d'aquesta trobada és la voluntat de trencar les barreres acadèmiques entre les diverses especialitats i la possilibilitat que quedi obert un diàleg entre tots els qui ens dediquem al món clàssic, sigui des des la filologia, la història o l'arqueologia. Que tothom surti de la seva closca.
Contra l'èpica romàntica dels almogàvers
Ernest Marcos, professor de grec modern a la UB, publica una història dels almogàvers amb la incorporació de les fonts bizantines, sobretot Paquimeres, a més de les catalanes (Muntaner) i franques. Paquimeres escriu molt a prop dels esdeveniments, a diferència de Muntaner, que ho fa molts anys després i aporta un retrat molt detallat de les grans tensions internes que existien dins la Companyia. Això permet matisar les figures dels tres grans protagonistes tradicionals de la història: Rocafort, Entença i Roger de Flor. Cap d'ells no era almogàver. I mentre els almogàvers es movien principalment per diners, aquests comandaments pretenien prosperar personalment. I, per a desgràcia de tots, l'objectiu personal de cadascun d'ells entrava en conflicte amb el dels altres.
Ernest Marcos, Almogàvers. La història (L'esfera dels llibres).
article: Almogàvers sense èpica d'Antoni Aira.
Les lliçons de la història
Xavier Bru de Sala extreu lliçons per a l'aprovació de l'Estatut de les campanyes del general romà Lúcul a l'Àsia, en un article a La vanguardia:
"Debemos tener en cuenta, como catalanes, que nos es de aplicación la frase "como embajadores son muchos, como soldados, pocos"... Lúculo tuvo un fallo. Agasajó a sus tropas y permitió que la disciplina se relajara. Así que se negaron a subir por unos montes nevados en otoño y se puso al descubierto. La unidad, llamada hoy consenso básico, seguirá siendo un requisito indispensable mientras no finalice la campaña de la negociación estatutaria. Si no hay entendimiento en el propio campamento, eso acabará mal. Si lo hay, mal asunto para los Mitrídates, para la asiática Hispania neobárbara que se nos echa encima. No es momento de tensiones ideológicas sino de reforzar transversalidades."
dijous, de novembre 24, 2005
El classicisme de Costa i Llobera
El diari de Balears informa que Bernat Cifre va presentar ahir el llibre que recull la seva tesi doctoral (Universitat de Barcelona, 1999), amb el títol Costa i Llobera i el món clàssic (ed. Lleonard Muntaner), acomboiat per l'escriptor Gabriel Janer Manila.
És coneguda la influència grecoromana present en l'obra del mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922). Segons Cifre, «Costa i Llobera es pot definir com un romàntic que s'expressa clàssicament», ja que es manté entre el Modernisme i el Noucentisme. Tot i això, l'autor va destacar que la seva obra «està limitada per la seva condició de cristià, i també pel sacerdoci» i queel poeta «agafa d'Homer, el seny, i de Virgili, la tendresa».
Com a clara mostra dell classicisme de Costa i Llobera us deixo el poema "A Horaci" (Horacianes, 1906).
És coneguda la influència grecoromana present en l'obra del mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922). Segons Cifre, «Costa i Llobera es pot definir com un romàntic que s'expressa clàssicament», ja que es manté entre el Modernisme i el Noucentisme. Tot i això, l'autor va destacar que la seva obra «està limitada per la seva condició de cristià, i també pel sacerdoci» i queel poeta «agafa d'Homer, el seny, i de Virgili, la tendresa».
Com a clara mostra dell classicisme de Costa i Llobera us deixo el poema "A Horaci" (Horacianes, 1906).
dimecres, de novembre 23, 2005
Tàrraco m'esborrona
Una nova pedrera amenaça la pedrera romana del Mèdol
M'he assabentat per l'Avui que el projecte per fer una pedrera a 700 metres del l'antiga pedrera romana del Mèdol -un paratge d'interès històric i ecològic declarat Patrimoni de la Humanitat- ha obert un viu debat a la ciutat de Tarragona. Al seu dia l'Ajuntament ja es va oposar a la concessió de llicències per a l'explotació, però el Tribunal Superior de Justícia va donar la raó a l'empresa promotora, Àrids Terraco. La nova pedrera preocupa tant a l'Ajuntament com a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT). Aquestes dues institucions consideren que l'activitat podria tenir un impacte irreparable sobre el jaciment històric, i en conseqüència, la UNESCO podria retirar el seu reconeixement. També hi són contraris els grups ecologistes, per por que, a més a més, afecti els paisatgístics i els biològics. Una d'elles, Mediterrània, va presentar davant la delegació de Medi Ambient un estudi que qüestiona l'impacte de l'explotació. Ara qui ha de prendre la decisió final és el departament de Medi Ambient. El govern, que fa uns mesos va resoldre provisionalment a favor de l'explotació, encara no ha decidit la llicència definitiva.
Arriba las murallas!
Pel mateix diari podem seguir la situació de la muralla de Tàrraco, després de l'ensorrament d'un tram la setmana passada (vegeu més avall). L'informe elaborat sobre les causes de l'ensorrament lplanteja la necessitat de fer un estudi en profunditat sobre l'estat de conservació del monument. El problema sembla que és la terra amb què es van farcir determinats trams de la muralla, que quan plou pressiona els murs exteriors. Els romans utilitzaven materials no expandibles en el farciment de la muralla, com ara la ceràmica. Però en reconstruccions posteriors la muralla es van reomplir amb terra. Ara caldrà saber els trams que requereixen un nou farciment.
Pel que fa al tram enfonsat es preveu que es reconstruirà aviat. Tot i que es reutilitzaran els carreus originals, és a dir les pedres exteriors, el president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, Rafael Gabriel, va lamentar que serà molt difícil que la muralla recobri l'aspecte d'abans de caure, perquè, segons ell, no s'havia documentat peça per peça.
Així mateix, s'ha detectat que un dels problemes de gran part del perímetre de la muralla és la falta d'impermeabilització del pas de ronda. La direcció general de Patrimoni ha aprovat dues partides de pavimentació que sumen 1,2 milions d'euros.
El que em deixa més tranquil de tot plegat és que la culpa no la tenien els constructors romans, que ulitzaven els materials correctes, sinó els qui van venir després. Com diu l'escultor Ian Hamilton Finlay, The World Has Been Empty Since the Romans.
M'he assabentat per l'Avui que el projecte per fer una pedrera a 700 metres del l'antiga pedrera romana del Mèdol -un paratge d'interès històric i ecològic declarat Patrimoni de la Humanitat- ha obert un viu debat a la ciutat de Tarragona. Al seu dia l'Ajuntament ja es va oposar a la concessió de llicències per a l'explotació, però el Tribunal Superior de Justícia va donar la raó a l'empresa promotora, Àrids Terraco. La nova pedrera preocupa tant a l'Ajuntament com a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT). Aquestes dues institucions consideren que l'activitat podria tenir un impacte irreparable sobre el jaciment històric, i en conseqüència, la UNESCO podria retirar el seu reconeixement. També hi són contraris els grups ecologistes, per por que, a més a més, afecti els paisatgístics i els biològics. Una d'elles, Mediterrània, va presentar davant la delegació de Medi Ambient un estudi que qüestiona l'impacte de l'explotació. Ara qui ha de prendre la decisió final és el departament de Medi Ambient. El govern, que fa uns mesos va resoldre provisionalment a favor de l'explotació, encara no ha decidit la llicència definitiva.
Arriba las murallas!
Pel mateix diari podem seguir la situació de la muralla de Tàrraco, després de l'ensorrament d'un tram la setmana passada (vegeu més avall). L'informe elaborat sobre les causes de l'ensorrament lplanteja la necessitat de fer un estudi en profunditat sobre l'estat de conservació del monument. El problema sembla que és la terra amb què es van farcir determinats trams de la muralla, que quan plou pressiona els murs exteriors. Els romans utilitzaven materials no expandibles en el farciment de la muralla, com ara la ceràmica. Però en reconstruccions posteriors la muralla es van reomplir amb terra. Ara caldrà saber els trams que requereixen un nou farciment.
Pel que fa al tram enfonsat es preveu que es reconstruirà aviat. Tot i que es reutilitzaran els carreus originals, és a dir les pedres exteriors, el president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, Rafael Gabriel, va lamentar que serà molt difícil que la muralla recobri l'aspecte d'abans de caure, perquè, segons ell, no s'havia documentat peça per peça.
Així mateix, s'ha detectat que un dels problemes de gran part del perímetre de la muralla és la falta d'impermeabilització del pas de ronda. La direcció general de Patrimoni ha aprovat dues partides de pavimentació que sumen 1,2 milions d'euros.
El que em deixa més tranquil de tot plegat és que la culpa no la tenien els constructors romans, que ulitzaven els materials correctes, sinó els qui van venir després. Com diu l'escultor Ian Hamilton Finlay, The World Has Been Empty Since the Romans.
dimarts, de novembre 22, 2005
De Badalona a Eivissa
Muralles de Badalona
Després de parlar la setmana passada de les de muralles de Tàrraco, avui he llegit a Culturaclasica.com que les excavacions arqueològiques que s'estan fent davant l'edifici de noves oficines municipals de Badalona a la Via Augusta, han tret a la llum la torre de defensa de la muralla del segle I d.C. de la ciutat romana de Bètulo. La mateixa zona, ja coneguda i excavada en els anys 30, allotja altres restes de gran importància: la porta i un tram de la muralla, paviment de la Via Augusta, murs, clavagueres... Les restes descobertes han tornat a ser tapades, mentre s'elabora i es du a terme un projecte per fer-les visitables sense destorbar la circulació per la Via Augusta actual.
Destrucció arqueològica a Eivissa
Tal com denunciava la revista El temps la setmana passad la construcció d'una autopista a Eivissa provoca la destrucció d'un patrimoni arqueològic important: tombes romanes, cisternes cartagineses i aqüeductes són destrossats per les excavadores mentre el Consell Insular evita imposar sancions a l’empresa responsable. Avui Europa Press informava que el Grup d'Estudis de la Natura (GEN) ha denunciat que un acord de la comissió de patrimoni de l'any 2003 declarava l'eixamplament d'Eivissa com a "zona arqueològica sensible" i que obligava a una arqueologia preventiva que, segons els ecologistes, "no s'ha complert". El mateix grup ha criticat la intenció de la conselleria de desplaçar el tram de l'aqüeducte romà aparegut a ses Galamones. Per la seva banda, el conseller insular de Patrimoni, Joan Marí Tur, ha afirmat que totes les actuacions preses s'han fet d'acord amb la legalitat.
Després de parlar la setmana passada de les de muralles de Tàrraco, avui he llegit a Culturaclasica.com que les excavacions arqueològiques que s'estan fent davant l'edifici de noves oficines municipals de Badalona a la Via Augusta, han tret a la llum la torre de defensa de la muralla del segle I d.C. de la ciutat romana de Bètulo. La mateixa zona, ja coneguda i excavada en els anys 30, allotja altres restes de gran importància: la porta i un tram de la muralla, paviment de la Via Augusta, murs, clavagueres... Les restes descobertes han tornat a ser tapades, mentre s'elabora i es du a terme un projecte per fer-les visitables sense destorbar la circulació per la Via Augusta actual.
Destrucció arqueològica a Eivissa
Tal com denunciava la revista El temps la setmana passad la construcció d'una autopista a Eivissa provoca la destrucció d'un patrimoni arqueològic important: tombes romanes, cisternes cartagineses i aqüeductes són destrossats per les excavadores mentre el Consell Insular evita imposar sancions a l’empresa responsable. Avui Europa Press informava que el Grup d'Estudis de la Natura (GEN) ha denunciat que un acord de la comissió de patrimoni de l'any 2003 declarava l'eixamplament d'Eivissa com a "zona arqueològica sensible" i que obligava a una arqueologia preventiva que, segons els ecologistes, "no s'ha complert". El mateix grup ha criticat la intenció de la conselleria de desplaçar el tram de l'aqüeducte romà aparegut a ses Galamones. Per la seva banda, el conseller insular de Patrimoni, Joan Marí Tur, ha afirmat que totes les actuacions preses s'han fet d'acord amb la legalitat.
dissabte, de novembre 19, 2005
Breus
Algunes notícies:
Va de debò? Al web de Reàlia d'humanitats m'assabento que neix ¡eureka!, la primera revista gratuïta de divulgació científica i humanística. Un equip de joves científics i humanistes amb vocació divulgadora, viculats amb Omnis cellula i l’Associació per a la Difusió de les Humanitats,llencen una publicació rigorosa i de qualitat, però amena i atractiva. Amb un tiratge inicial de 100.000 exemplars, ¡eureka! es distribuirà gratuïtament cada mes a l’entrada de les estacions de metro i al carrer a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Del 21 al 24 de novembresortirà el primer número de la revista. ¡eureka! compta a més amb un portal amb continguts ampliats, nous articles, concursos ... Els lectors hi poden enviar els seus propis articles de divulgació. Hi podem llegir per exemple els mites de Creta.
Francisco Rodríguez Adrados rep el Premio Nacional per la seva obra de traductor.
S'ha celebrat el Primer Congrés de joves investigadors en arqueologia dels Països Catalans a Vilanova del Camí, del 18 al 19 de Novembre del 2005, centrat en la protohistòria dels Països Catalans.
Va de debò? Al web de Reàlia d'humanitats m'assabento que neix ¡eureka!, la primera revista gratuïta de divulgació científica i humanística. Un equip de joves científics i humanistes amb vocació divulgadora, viculats amb Omnis cellula i l’Associació per a la Difusió de les Humanitats,llencen una publicació rigorosa i de qualitat, però amena i atractiva. Amb un tiratge inicial de 100.000 exemplars, ¡eureka! es distribuirà gratuïtament cada mes a l’entrada de les estacions de metro i al carrer a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Del 21 al 24 de novembresortirà el primer número de la revista. ¡eureka! compta a més amb un portal amb continguts ampliats, nous articles, concursos ... Els lectors hi poden enviar els seus propis articles de divulgació. Hi podem llegir per exemple els mites de Creta.
Francisco Rodríguez Adrados rep el Premio Nacional per la seva obra de traductor.
S'ha celebrat el Primer Congrés de joves investigadors en arqueologia dels Països Catalans a Vilanova del Camí, del 18 al 19 de Novembre del 2005, centrat en la protohistòria dels Països Catalans.
dijous, de novembre 17, 2005
Sexe i violència a la romana
Segons es pot llegir a La vanguardia, la BBC ha estrenat aquest mes Roma, una sèrie que narra el final de la república romana i l'inici de l'Imperi en dotze episodis rodats als estudis de Cinecittà de la mateixa ciutat que n'és l'escenari. La sèrie, coproduïda amb la nord-americana HBO, ha costat 95 milions d'euros. El primer capítol va atraure 6,6 milions de televidents britànics però alhora va aixecar multitud de protestes per les contínues escenes de sexe i sang, incloent-hi una crucifixió i decapitacions. D'altra banda els crítics li han retret falta de rigor històric. Tanmateix l'audiència ha decaigut en dos milions d'espectadors en el segon episodi, potser per l'abús del sexe i violència. La nova cadena espanyola Cuatro n'ha adquirit els drets d'emissió. Podeu trobar més informació sobre la sèrie al web de la BBC i de la HBO. També hi podeu veure uns quants vídeos com aquest.
Sobre la sèrie no puc opinar però el que sí que recomano és la secció d'història de Roma de la BBC, BBC History Romans, que ofereix un excel·lent tractament de la civilització romana en diversos dels seus aspectes: sistema imperial, l'esclavitud, la dona romana, l'art i la vida quotidiana a Pompeia, l'amfiteatre -amb una visita virtual al Colosseu- i els jocs de gladiadors, la presència dels romans a Britànnia... També inclou jocs molt atractius: simulació d'una batalla entre romans i britons (Battlefield Academy), simulació de lluites de gladiadors i investigació d'un crim comès a l'antiga Òstia.
Sobre la sèrie no puc opinar però el que sí que recomano és la secció d'història de Roma de la BBC, BBC History Romans, que ofereix un excel·lent tractament de la civilització romana en diversos dels seus aspectes: sistema imperial, l'esclavitud, la dona romana, l'art i la vida quotidiana a Pompeia, l'amfiteatre -amb una visita virtual al Colosseu- i els jocs de gladiadors, la presència dels romans a Britànnia... També inclou jocs molt atractius: simulació d'una batalla entre romans i britons (Battlefield Academy), simulació de lluites de gladiadors i investigació d'un crim comès a l'antiga Òstia.
dimecres, de novembre 16, 2005
Més sobre el Bacus de Granollers i la muralla de Tàrraco
El Bacus de Granollers
Segons Europa Press un primer estudi de la catedràtica d'arqueologia de la UAB, Isabel Rodà, indica que el cap de Bacus està fet amb pedra calcària de molt bona qualitat procedent d'una de les pedreres més apreciades de l'antiguitat, a l'actual Tunísia. La testa de Bacus jove, amb corona, havia de formar part d'un element escultòric decoratiu. La peça es manté en molt bon estat i conserva fins i tot les restes de coloració vermella en els llavis i la punta del nas, que seran analitzades per veure de quin tipus de colorant es tracta.
L'Èlsinor ens ha trobat més informació, amb foto inclosa, al web de l'ajuntament de Granollers. Gratias tibi ago!
La Societat Arqueològica de Tarragona denuncia el mal estat de la muralla romana
També segons Europa Press el president de la Societat Arqueològica de Tarragona, Rafael Gabriel, ha criticat avui "l'estat d'abandonament" en què es troben alguns monuments històrics i ha reclamat que la muralla s'impermeabilitzi per evitar que l'aigua de les pluges la pugui danyar en el futur. L'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i el Museu Arqueològic estan elaborant un informe de valoració dels danys i les accions immediates per recuperar els 20 metres de muralla que es van desplomar ahir. Totes les parts implicades volen actuar amb rapidesa "però sense urgències" per garantir la qualitat de la reconstrucció del tram. Cal recordar que la muralla de Tarragona és l'element romà més antic de tota la Península.
Entrevista a Francesc Tarrats a TV3
Segons Europa Press un primer estudi de la catedràtica d'arqueologia de la UAB, Isabel Rodà, indica que el cap de Bacus està fet amb pedra calcària de molt bona qualitat procedent d'una de les pedreres més apreciades de l'antiguitat, a l'actual Tunísia. La testa de Bacus jove, amb corona, havia de formar part d'un element escultòric decoratiu. La peça es manté en molt bon estat i conserva fins i tot les restes de coloració vermella en els llavis i la punta del nas, que seran analitzades per veure de quin tipus de colorant es tracta.
L'Èlsinor ens ha trobat més informació, amb foto inclosa, al web de l'ajuntament de Granollers. Gratias tibi ago!
La Societat Arqueològica de Tarragona denuncia el mal estat de la muralla romana
També segons Europa Press el president de la Societat Arqueològica de Tarragona, Rafael Gabriel, ha criticat avui "l'estat d'abandonament" en què es troben alguns monuments històrics i ha reclamat que la muralla s'impermeabilitzi per evitar que l'aigua de les pluges la pugui danyar en el futur. L'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i el Museu Arqueològic estan elaborant un informe de valoració dels danys i les accions immediates per recuperar els 20 metres de muralla que es van desplomar ahir. Totes les parts implicades volen actuar amb rapidesa "però sense urgències" per garantir la qualitat de la reconstrucció del tram. Cal recordar que la muralla de Tarragona és l'element romà més antic de tota la Península.
Entrevista a Francesc Tarrats a TV3
Bacus s'apareix a Granollers
Segons El diari de Girona, a les excavacions de la plaça de l'Església de Granollers s'ha trobat el cap d´una escultura romana que representa Bacus, el déu del vi. La peça està feta amb marbre de Chemtou, de molt bona qualitat, i es pot datar de mitjans del segle II dC. Avui està previst mostrar per primera vegada aquesta valuosa escultura a la sala d´actes del Museu Arqueològic de Granollers.
M'atreveixo a suggerir al museu que ho celebrin amb una bacanal pública per propiciar-se un déu tan important.
M'atreveixo a suggerir al museu que ho celebrin amb una bacanal pública per propiciar-se un déu tan important.
dimarts, de novembre 15, 2005
La pluja enfonsa un pany de les muralles de Tarragona
El diari de Tarragona informa avui que un total de 20 metres de longitud i 8 d'alçada de la muralla romana s'han ensorrat aquest matí cap a les 10.45 hores sense causar ferits. Tot apunta que les fortes pluges que han caigut han provocat l'ensorrament d'aquesta part de la muralla romana, declarada Patrimoni de la Humanitat. L'ensorrament ha afectat només la part interna que dóna a l'hort del Palau de l'Arquebisbat de Tarragona, i no la que es pot veure des del Passeig Arqueològic.
Tot i així la primera mesura de seguretat que ha pres el consistori ha estat tancar el Passeig Arqueològic, que restarà tancat tots els dies que pugui durar la reconstrucció. Aquesta mateixa tarda s'iniciarà la reparació, amb la retirada dels carreus i terres que han sofert moviment. Posteriorment, es procedirà a la consolidació de les zones que no han caigut i, finalment, es reconstruirà el tram de Muralla esllavissat. En aquesta reconstrucció s'impermeabilitzarà el reompliment, per evitar que es repeteixin les filtracions d'aigua en el futur.
La muralla romana i a l'interior el palau de l'arquebisbe.
Tot i així la primera mesura de seguretat que ha pres el consistori ha estat tancar el Passeig Arqueològic, que restarà tancat tots els dies que pugui durar la reconstrucció. Aquesta mateixa tarda s'iniciarà la reparació, amb la retirada dels carreus i terres que han sofert moviment. Posteriorment, es procedirà a la consolidació de les zones que no han caigut i, finalment, es reconstruirà el tram de Muralla esllavissat. En aquesta reconstrucció s'impermeabilitzarà el reompliment, per evitar que es repeteixin les filtracions d'aigua en el futur.
La muralla romana i a l'interior el palau de l'arquebisbe.dilluns, de novembre 14, 2005
Arqueòlegs rere les passes de Ciceró
La Vanguardia d'avui informa que arqueòlegs de l'Escuela Española de Historia y Arqueología de Roma (CSIC) han posat al descobert el fòrum i la basílica de la ciutat romana de Túscul, al llarg de dotze anys d'excavacions. Túscul (Tusculum), situada a 35 km al sud-est de Roma, era una ciutat d'estiueig per als nobles romans, on va néixer Cató, orador, historiador i polític romà. A la seva vil·la de Túscul Ciceró, el més gran dels oradors llatins, hi va exposar les Tusculanes, durant el seu retir de la política de la capital. En època de Ciceró es va construir la basílica, edifici que allotjava el tribunal. Això ha portat Xavier Dupré, responsable de les excavacions, a suggerir la implicació de l'orador en la seva construcció. En el projecte de recerca a Túscul hi participen arqueòlegs de València, Tarragona, Sevilla, Madrid, Barcelona, Cáceres i Santiago de Compostel·la.
dijous, de novembre 10, 2005
Picasso clàssic
Dins del marc de l'Any del Llibre i la Lectura, i coincidint amb la inauguració de la nova Biblioteca-Centre de documentació, el Museu Picasso de Barcelona presentarà la seva col·lecció de llibres ilustrats per Picasso. Entre les obres exposades aquí hem de destacar Les métamorphoses d'Ovidi (1931).
Exposició: Llibres il·lustrats per Picasso. La col·lecció del museu
Lloc: Museu Picasso. Montcada, 15-23, Barcelona
Durada: Fins al 8 de gener
Ja sé que no hi té res a veure però avui també s'ha sabut que la Guàrdia Civil ha recuperat més de 20.000 peces arqueològiques espoliades en jaciments de Conca, Castelló, València i Terol, en una operació, en la qual han estat detingudes 6 persones i s'han practicat 20 escorcolls domiciliaris.
dimarts, de novembre 08, 2005
Vilajoiosa és Alonis?
Avui a Culturaclasica llegim que a la Vilajoiosa (Marina Baixa) s'ha trobat un extens jaciment romà que podria correspondre a l'antiga ciutat d'Alonis, la localització exacta de la qual havia estat una de les grans incògnites de l'arqueologia romana valenciana. Entre les restes descobertes hi ha una via, canalitzacions per a l'aigua, un gran espai porticat amb pintura mural i nombroses cambres que podria pertànyer a una gran residència, però sobretot unes termes que conserven el sistema d'hipocaust en tres sales.
dilluns, de novembre 07, 2005
Varia archeologica
La església més antiga descoberta per uns presos israelians
Segons informa La Vanguardia (07/11/2005) un grup de presos ha descobert les restes de l'església cristiana més antiga coneguda en unes excavacions a la presó de Meguidó, a Israel, com a fase prèvia de la construcció d'una nova ala de la presó. De les troballes destaquen l'altar, una taula al centre de la nau on se celebrava un àpat en record de l'última cena, i mosaics amb inscripcions en grec, que esmenten la "taula" en comptes d'"altar", a més d'un oficial romà i unes dones com a donants. Aquestes descobertes poden suposar una gran innovació en l'estudi del cristianisme primitiu.
Conservació del patrimoni vs. noves infrastructures al País Valencià
Al web de Culturaclasica.com trobem dues notícies que ens recorden l'habitual conflicte entre la conservació de les restes arqueològiques i la construcció de noves infrastructures. En la part negativa 157 jaciments arqueològics prehistòrics, ibers, romans i medievals situats en 24 municipis valencians poden ser afectats pel nou traçat del trasvassament Xúquer-Vinalopó projectat pel Ministeri de Medi Ambient. En canvi, l'administració s'ha resolt a favor de la preservació de les restes romanes a Sagunt, on els recents i notables descobriments -una domus i un tram de via molt ben conservat- està previst que esdevinguin espais visitables i d'atracció turística, mentre porten l'ajuntament a replantejar-se la construcció d'un aparcament públic al centre de la Ciutat Vella.
Roma a les Balears
També cal destacar la important exposició "El món romà a les Illes Balears" que es podrà veure a la Fundació "La Caixa" de Palma de Mallorca. S'hi mostraran 200 peces arqueològiques de tot tipus provinents de 23 col.leccions públiques i privades, entre les quals les de la Hispanic Society of America, el Museu de Mallorca, el Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, el Museu de Menorca, la Biblioteca Nacional de França i el Museu de Arqueologia de Catalunya. L'objectiu és fer veure l'empremta romana durant els 700 anys que van ser a les Illes en tots els seus aspectes. L'exposició documenta el passat preromà autòcton i púnic, la implantació i l'organització territorial, amb la creació de les primeres ciutats, les institucions més importants (fòrum i religió), l'entorn marítim, la vida quotidiana, costums i societat. L'exposició va acompanyada d'un seguit d'activitats didàctiques.
El món romà a les Illes Balears,
Fundació "La Caixa", Palma de Mallorca,
Del 8 de novembre al 26 de febrer.
L'estatut de nou
Per acabar l'estatut de Catalunya continua el seu camí en llatí a Ephemeris, tot i que el seu detractor continua escrivint-hi unes delirants cròniques dignes de la COPE, no solament contra l'Estatut i el catalanisme, sinó també contra els Joseps. Acaba el seu darrer article amb una interpel·lació:
Et interea, de civibus Catalauniensibus, quid? Non bene credo omnes consentire consiliis eorum virorum politicorum. Aliud politici, aliud cives sunt. Amici, iam hora est de somno surgere.
Crec que algun dels cultivadors de llatí viu dels cercles catalans hauria de respondre-li amb la contundència que es mereix.
Segons informa La Vanguardia (07/11/2005) un grup de presos ha descobert les restes de l'església cristiana més antiga coneguda en unes excavacions a la presó de Meguidó, a Israel, com a fase prèvia de la construcció d'una nova ala de la presó. De les troballes destaquen l'altar, una taula al centre de la nau on se celebrava un àpat en record de l'última cena, i mosaics amb inscripcions en grec, que esmenten la "taula" en comptes d'"altar", a més d'un oficial romà i unes dones com a donants. Aquestes descobertes poden suposar una gran innovació en l'estudi del cristianisme primitiu.
Conservació del patrimoni vs. noves infrastructures al País Valencià
Al web de Culturaclasica.com trobem dues notícies que ens recorden l'habitual conflicte entre la conservació de les restes arqueològiques i la construcció de noves infrastructures. En la part negativa 157 jaciments arqueològics prehistòrics, ibers, romans i medievals situats en 24 municipis valencians poden ser afectats pel nou traçat del trasvassament Xúquer-Vinalopó projectat pel Ministeri de Medi Ambient. En canvi, l'administració s'ha resolt a favor de la preservació de les restes romanes a Sagunt, on els recents i notables descobriments -una domus i un tram de via molt ben conservat- està previst que esdevinguin espais visitables i d'atracció turística, mentre porten l'ajuntament a replantejar-se la construcció d'un aparcament públic al centre de la Ciutat Vella.
Roma a les Balears
També cal destacar la important exposició "El món romà a les Illes Balears" que es podrà veure a la Fundació "La Caixa" de Palma de Mallorca. S'hi mostraran 200 peces arqueològiques de tot tipus provinents de 23 col.leccions públiques i privades, entre les quals les de la Hispanic Society of America, el Museu de Mallorca, el Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, el Museu de Menorca, la Biblioteca Nacional de França i el Museu de Arqueologia de Catalunya. L'objectiu és fer veure l'empremta romana durant els 700 anys que van ser a les Illes en tots els seus aspectes. L'exposició documenta el passat preromà autòcton i púnic, la implantació i l'organització territorial, amb la creació de les primeres ciutats, les institucions més importants (fòrum i religió), l'entorn marítim, la vida quotidiana, costums i societat. L'exposició va acompanyada d'un seguit d'activitats didàctiques.
El món romà a les Illes Balears,
Fundació "La Caixa", Palma de Mallorca,
Del 8 de novembre al 26 de febrer.
L'estatut de nou
Per acabar l'estatut de Catalunya continua el seu camí en llatí a Ephemeris, tot i que el seu detractor continua escrivint-hi unes delirants cròniques dignes de la COPE, no solament contra l'Estatut i el catalanisme, sinó també contra els Joseps. Acaba el seu darrer article amb una interpel·lació:
Et interea, de civibus Catalauniensibus, quid? Non bene credo omnes consentire consiliis eorum virorum politicorum. Aliud politici, aliud cives sunt. Amici, iam hora est de somno surgere.
Crec que algun dels cultivadors de llatí viu dels cercles catalans hauria de respondre-li amb la contundència que es mereix.
dimarts, de novembre 01, 2005
Els Mossos i els clàssics
Com sabeu els Mossos s'han desplegat avui a la ciutat de Barcelona. I em preguntareu: què coi té a veure això amb els clàssics? Doncs resulta que sí, que sempre treuen el cap per cantó més insospitat. Segons l'Avui la comissaria més emblemàtica, encara pendent de construir-se a la plaça Espanya segons un projecte de l'estudi Bohigas-Mackay-Martorell, tindrà la façana de vidre amb plaques metal·litzades i amb miniplaques fotovoltaiques per generar energia solar... I ara ve el que ens interessa: es decorarà amb una gran inscripció. "Segurament hi anirà una cita d'un autor clàssic grec o llatí amb un missatge cívic, però encara no està triada", Bohigas dixit, i la idea es veu que ha entusiasmat la consellera Montserrat Tura.
Des d'aquí proposem un brain-storm de classicistes, o almenys dels poquets que ens llegeixen, per trobar la sentència que robi el cor a la consellera, que la cosa no està per deixar perdre una oportunitat com aquesta. La primera que se m'acut -i ben poc original, ho reconec- és Dura lex sed lex (Justinià), que encaixa amb el seu perfil de línia dura, tot i que no resulta gaire tripartítica. Més progre-fòrum i més nostrada és Nulla iustitia est vera sine bonitate (Ramon Llull) o més políticament correcta la ciceroniana Legum servi sumus ut liberi esse possimus. A contracor descartem per cínics (però no pas per falsos) els versos de Juvenal Multi committunt eadem diverso crimina fato; ille crucem sceleris pretium tulit, hic diadema 'Molts cometen els mateixos crims amb un destí divers: l'un rep com a premi del seu crim el turment, l'altre la corona". Bé, reconec que no me n'he sortit gaire bé, però segur que hi haurà qui ensopegui amb la més adient. Podeu deixar les vostres propostes com a comentaris d'aquest text o bé, si no confieu que la nostra veu arribi a les altes instàncies, podeu enviar-les directament a:
Sra. Montserrat Tura i Camafreita
Conselleria d'Interior
Secretaria de Seguretat Pública
Via Laietana, 69
08003 Barcelona
Per cert recullo una pregunta que Ramon Torné ha penjat més avall sobre si l'Orestia d'Èsquil-Gas es representarà també a Cornellà. Jo no en sé res. Si algú ho sap, ens ho digui sisplau .
Des d'aquí proposem un brain-storm de classicistes, o almenys dels poquets que ens llegeixen, per trobar la sentència que robi el cor a la consellera, que la cosa no està per deixar perdre una oportunitat com aquesta. La primera que se m'acut -i ben poc original, ho reconec- és Dura lex sed lex (Justinià), que encaixa amb el seu perfil de línia dura, tot i que no resulta gaire tripartítica. Més progre-fòrum i més nostrada és Nulla iustitia est vera sine bonitate (Ramon Llull) o més políticament correcta la ciceroniana Legum servi sumus ut liberi esse possimus. A contracor descartem per cínics (però no pas per falsos) els versos de Juvenal Multi committunt eadem diverso crimina fato; ille crucem sceleris pretium tulit, hic diadema 'Molts cometen els mateixos crims amb un destí divers: l'un rep com a premi del seu crim el turment, l'altre la corona". Bé, reconec que no me n'he sortit gaire bé, però segur que hi haurà qui ensopegui amb la més adient. Podeu deixar les vostres propostes com a comentaris d'aquest text o bé, si no confieu que la nostra veu arribi a les altes instàncies, podeu enviar-les directament a:
Sra. Montserrat Tura i Camafreita
Conselleria d'Interior
Secretaria de Seguretat Pública
Via Laietana, 69
08003 Barcelona
Per cert recullo una pregunta que Ramon Torné ha penjat més avall sobre si l'Orestia d'Èsquil-Gas es representarà també a Cornellà. Jo no en sé res. Si algú ho sap, ens ho digui sisplau .